Tafanejant poemes de Miquel Martí Pol, al llibre de la seva ”Poesia completa” editat per “la butxaca” , he retrobat els “haikús” que li vàrem encarregar l’any 2001 amb motiu de la celebració de l’any internacional del voluntariat, a través del també bon amic Ramon Besora (un dels promotors de l’Associació d’Amics de Miquel Martí Pol). Així va nèixer el llibre “Abecedari, una joia solidària”.

Un llibre que volia transmetre amb la força de la poesia la importància i la força de la solidaritat.

El títol:

*Abecedari: una haikú per cada lletra de l’abecedari.

*Joia solidària: la joia que aporta la solidaritat a qui la dóna i a qui la rep; però també la joia, com element de valor, per a les persones i per a la nació.

Aquest llibre és un d’aquells records que et queden. Com també la seva presentació a l’Auditori acompanyats d’en Miquel. També, quina joia haver pogut comptar amb ell!!!

Acompanyo aquest record, entranyable i ple d’emocions, d’alguns haikús:

ACULL

Acull els somnis

com el que són, un acte

de fe en la vida.

CAMÍ

Cap camí és fàcil,

tots ens plantegen reptes,

tots fan preguntes.

DIFERÈNCIA

La diferència

com un espai per creure

més en els altres.

HUMANÍSSIM

Per l’humaníssim

camí de les mancances

et pots conèixer.

NOMÉS

Només amb dubtes

t’aproparàs al ritme

de les certeses.

SOLITARI

Sol assumeixes

el goig de no sentir-te

mai solitari.

I tants d’altres! Un haikú d’en Miquel Martí Pol assegut a casa, contemplant l’esplendor d’una muntanya o l’anar i venir de les onades al mar,… t’ajuden i t’obliguen a pensar tantes coses que la pressa i la fressa del quotidià no faciliten de fer-ho.

Ara pot ser un bon moment!

Fa uns anys, a començament dels anys 90, unes persones varen demanar a Miquel Martí Pol un poema dedicat  a la gent que sap trobar en la seva vida espais de solidaritat, de dedicació als altres, de pensar en els altres.

Pensant que, tant a l’estiu com al llarg de tot l’any, a Catalunya hi ha milers de persones compromeses des del voluntariat en millorar la vida d’altres persones, vull tenir un record i un reconeixement per tots els voluntaris i voluntàries que aquests dies segueixen fent costat a la gent. Els dels hospitals, els de les colònies d’estiu i casals, els que vigilen els nostres boscos, els dels bancs d’aliments, els que acompanyen persones grans que viuen soles, els que donen ajuda als sense sostre,… Milers, solidaris, compromesos, actius,…que fan un país millor amb generositat. Una senzilla manera de dir-los GRÀCIES amb les paraules del “poeta”.

Miquel Martí Pol ho va escriure amb aquestes paraules:

“Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la

tan plenament que per força desvetlli

ressons inesperats i manifesti

tota la seva insòlita tendresa.

D’aquest espai misteriós i dúctil

com una mà d’infant o com un repte

tots en som responsables, i ja és hora

d’assumir-ne l’esforç i la bellesa

posant a prova sense cap recança

les mans, la voluntat i la mirada,

fent vibrar el gest amb tot el determini,

sentint-nos desimbolts i solidaris.

Així, desitjos, il·lusions i somnis

no ens llevaran el son ni l’esperança,

i així pel mar tan íntim del silenci,

lluny d’aldarulls i crides i proclames,

assolirem la plàcida harmonia

d’aquells que saben veure’s i estimar-se

no en el seu goig, sinó en el goig dels altres”.

Gràcies a tots els qui troben espais per trobar el seu goig en el goig dels altres.

Així és Catalunya i la seva gent!

Ahir, amb l’Artur Mas, vam anar a visitar el “Projecte Home“ a Montcada i Reixac. Ens han guiat la visita l’Anna i el Javier, dues persones que es troben en la darrera etapa de recuperació i reinserció després de superar la seves addiccions. Amb quina claredat i seguretat ens han dit: “la nostra vida torna a tenir sentit, hem sortit del buit“. Hem vist il·lusió i ganes de viure en els seus ulls, en la seva expressió, com també en els seus companys i companyes amb els que hem dialogat.

També m’ha omplert de joia la valoració que totes les persones que estan en procés de recuperació han fet tant dels professionals com del voluntariat del Projecte Home. Hem conegut l’Àfrica, entre d’altres, una senyora que fa 15 anys que ofereix el seu voluntariat a les persones que participen al “Projecte Home”. Quan ens ha explicat tot el que dóna i tot el que rep, s’ha emocionat: “si em paguessin no vindria!”.

He recordat les paraules que vaig dir dijous al Ple del Parlament, defensant la moció de CiU subsegüent a la nostra interpel·lació al Govern sobre la promoció del voluntariat: “que cap regulació retalli la llibertat, el compromís i la solidaritat de les persones amb la gent(…).El voluntariat i l’associacionisme aporten qualitat humana a la nostra nació“. La moció va ser consensuada i aprovada per unanimitat.

Al Projecte Home vam veure i viure qualitat humana. Enhorabona!!!