Vull felicitar molt sincerament la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona i l’Obra Social d’Unnim per impulsar un any més aquesta iniciativa, i a tots els artistes que han participat d’aquesta experiència perquè amb la seva contribució, la seva sensibilitat i les seves obres ajuden a promoure l’interès, la creativitat i les relacions de les persones amb malaltia mental.

L’art és una via per potenciar el valor de les persones i, per tant, la seva autonomia i la seva qualitat de vida. L’art és una forma d’expressió, el reflex d’uns sentiments, d’uns anhels i d’una força interior. Això és el que jo vaig poder captar ahir contemplant les obres d’art que recull aquesta exposició.

I mentre contemplava aquelles expressions artístiques, que són la suma del treball d’un artista consagrat i d’un artista amateur, em vaig reafirmar en la importància de sumar. Sumar les voluntats, el treball i les iniciatives de les administracions, de les entitats i de la societat en general, per construir dia a dia una societat més justa, en la que tots els ciutadans i ciutadanes gaudeixin d’oportunitats per a sentir-se persones integrades.

I en aquest mateix sentit, amb la voluntat de sumar esforços en favor de les persones amb discapacitat derivada de la malaltia mental, el proper dissabte, 12 de febrer, assistiré a la col·locació de la primera pedra d’un equipament que la Fundació Vella Terra construirà a Gurb. Es tracta d’una residència assistida per cobrir les necessitats d’atenció a persones amb diagnòstic de trastorn mental i altres problemàtiques afegides que requereixen un ampli suport especialitzat. Aquí també sumem esforços, aquí també treballem plegats amb el Tercer Sector.

A més, donada la situació de crisi econòmica i les dificultats pressupostàries de la Generalitat de Catalunya, que ens impedeixen construir equipaments propis, una de les solucions passa per concertar places. Així ho farem a Gurb, així ho hem acordat amb la Fundació Vella Terra, concertant les 45 places de que disposarà aquest equipament. Administració i Tercer Sector de la mà, creant complicitats, sumant esforços, per a donar respostes eficaces a les necessitats de la societat catalana.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.

Valoracions sobre el resultat d’aquest treball a banda, voldria completar les tres úniques aportacions que aquest document destaca del programa electoral de CIU en matèria social i del Tercer Sector. Els tres elements únicament destacats són:

-El compromís de publicar les convocatòries anuals d’ajuts els 3 primers mesos de l’any.

-La implantació del Telèfon d’atenció a la gent gran que viu sola.

-Fer una llei de reconeixement del voluntariat des del consens amb les entitats.

Crec que el nostre programa recull altres aportacions importants, elaborades des de la Sectorial de Política Social i Família, i contrastades amb experts professionals del sector d’arreu de Catalunya, sempre amb la premissa del realisme i el compromís en la seva execució. Per això cal que tothom del sector tingui un coneixement més acurat de les nostres propostes (trobareu el programa complert a www.ciu.cat i www.ideespelcanvi.cat) . No seria assenyat reproduir la totalitat de les propostes, pel que destacaré en primer lloc les propostes transversals per al Tercer Sector:

-Acordar un pla de suport al Tercer Sector amb la Taula, des de la transversalitat de tota la Generalitat, pel que es pilotarà des d’un nivell administratiu elevat que ho faci possible.

-Promoure  la participació de la Taula en els consells de participació del Govern i reconèixer-la com a agent social.

-Implementar les clàusules socials en els concursos públics.

-Compromís de treballar per reduir l’IVA aplicat a determinats serveis socials.

-Convenis plurianuals per als programes de continuïtat de les entitats del Tercer Sector.

-Promoure la innovació i formació pels professionals del camp social amb un model propi.

-Mesures de patrimonialització de les entitats socials.

També fem propostes específicament pel sector del voluntariat, com renovar i virtualitzar parcialment el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, tornar a donar suport actiu i continuat al voluntariat i l’associacionisme, i treballar conjuntament amb les entitats en les accions a desenvolupar per celebrar el 2011 com a any europeu del voluntariat.

Trobareu també altres 73 propostes concretes i útils en favor de la cohesió de la societat catalana i per donar resposta en condicions d’igualtat, llibertat i respecte a les necessitats socials més importants. Fem propostes amb molta càrrega social per promoure els ajuts a les famílies, la promoció de l’autonomia personal (amb un model propi català de promoció de l’autonomia personal i un nou sistema de gestió), la millora de vida de les persones amb discapacitats (amb la proposta d’una nova llei d’accessibilitat, entre moltes altres), la lluita contra la pobresa, la gent gran, la infància i l’atenció als drogodependents, sempre amb la voluntat de centrar les polítiques socials en la persona, cada persona concreta, perquè els més dèbils de la societat puguin seguir el pas de tothom.

Des de CiU, diem un SI radical a l’Estat del Benestar i un SI radical a la Societat del Benestar!

 Comença el canvi per una Catalunya millor!!!!

El Govern tripartit, en la legislatura 2003-2006, va dir que promouria el Pla Pobresa Zero. El cert és que en aquells anys de bonança econòmica amb un Govern autoanomenat d’esquerres la pobresa a Catalunya va créixer. I també el cert és que d’aquell Pla, el tripartit només va fer el “Zero”, i la resta va quedar per fer.

En aquesta legislatura, el Govern ha aprovat el Pla d’Acció per a la Inclusió i Cohesió Social. Algú pot pensar doncs molt bé, no? Doncs el va aprovar el Tripartit aquest mes de setembre de 2010. Simplement vergonyós. En un moment de crisi econòmica i de creixement de la pobresa, el Tripartit ha estat incapaç de reaccionar amb rapidesa i impulsar mesures urgents i efectives. Ha parlat molt d’inclusió però ha fet ben poc! 

El Tripartit va dir que havia aconseguit un nou finançament de les finances de la Generalitat que va qualificar d’”estratosfèric”. Aquest nou finançament tan meravellós, segons el Tripartit, ha vingut acompanyat d’una retallada social sense precedents.

El Govern Tripartit diu que ha aconseguit complir el 90% del seu pla de Govern. Doncs jo em quedo esparverat. La fotografia d’avui de Catalunya és: un 18% d’atur, un 20% de persones en risc de pobresa (1 de cada 5 catalans i catalanes és pobre!!!), un 30% de fracàs escolar i  un 40% d’atur juvenil. Ja es veu l’èxit del Tripartit i del seu Pla de Govern. Pitjor impossible. Però segons ells, objectius acomplerts! Doncs, és claríssim: mal Govern i mal Pla.

Aquest diumenge se signa aquest Compromís de les entitats socials contra la pobresa. He vist anunciada la presència del Sr. Montilla. Desitjo que en dates pre-electorals actuï amb sentit institucional, cosa que no va fer fa pocs dies en la cloenda del Congrés de la Gent Gran de Catalunya. Durant la legislatura, cap reacció davant del creixement de la pobresa. Ara…sense comentaris.

Des de Convergència i Unió, participarem en aquest acte des del nostre compromís en la lluita contra la pobresa. Un dels eixos del nostre programa electoral dins del bloc de cohesió. Avui, aixecar Catalunya vol dir una lluita compromesa contra la pobresa.

L’assistent personal de la Marta ha d’anar resituant-la a la seva cadira de rodes. Quan s’expressa es mou tant, ho fa amb tot el cos. Tota la Marta transmet capacitat de superació. La Marta és una persona discapacitada, amb gran dependència. La Marta va anar a l’escola ordinària amb el suport d’una vetlladora. Avui té una assistent personal a través de l’entitat que ha participat des de molt petita, APINDEP (integració de persones amb discapacitat) de Santa Eulàlia de Ronçana, i també de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma solidària.

Dijous em vaig retrobar amb el Sergi i em va saludar amb molt d’entusiasme quan em va veure. El Sergi treballa a APINGOS, un altre línia de treball d’APINDEP, on es fa rentat i perruqueria de gossos. Amb quina cura renta els gossos el Sergi. En Sergi és una persona amb una discapacitat física i psíquica.

Dijous, també vaig conèixer el Joan. Una de les seves grans il·lusions era aconseguir el títol de monitor d’educació en el temps lliure. fa un temps va complir aquest objectiu. Em va ensenyar els seus muntatges audiovisuals sobre les activitats d’APINDEP. En Joan és una persona amb discapacitat.

Dijous vaig ser a Santa Eulàlia de Ronçana visitant les activitats i les instal·lacions d’APINDEP. Uns pares i mares que juntament amb els seus fills i filles han decidit que, malgrat tots els malgrats, cal construir una societat d’igualtat d’oportunitats. Aquestes famílies hi han posat i hi posen cada dia tot. Ara estan construint un nou equipament que donarà més oportunitats a les persones amb discapacitat. Un gran equipament amb una ubicació i un disseny molt ben trobats. La Mercè, mare del Sergi i una de les ànimes d’APINDEP, m’ho explicava amb emoció; tanta que se li va escapar una llàgrima. Una llàgrima que vàrem compartir perquè expressava tots els sentiments que es barregen en tot el que està fent amb altres famílies des d’APINDEP.

Dijous vaig visitar APINDEP. Vaig retrobar-me amb persones conegudes que ja sabia del seu compromís. Vaig conèixer a altres persones que lluiten com a mares i pares pels seus fills. Vaig conèixer persones que des de la seva discapacitat lluiten per la seva vida autònoma. Vaig conèixer la Marta.

Dijous, una vegada més, malgrat les dificultats del moment, vaig sentir la joia de servir a les persones des del compromís polític. Quina grandesa té la política quan s’entén com a servei. Aquest és un gran valor de la política, per mi el decisiu.

Conèixer la Marta, el Sergi, el Joan,…. em fa dir: Enhorabona APINDEP!

El passat 3 de juny, l’Artur Mas i jo vàrem visitar la Residència Els Comtals (Manresa) de l’entitat AMPANS (a la foto es pot veure un moment de la visita), un equipament d’acolliment residencial per a persones adultes amb necessitats de suport limitat amb trastorns de conducta. També conjuntament ja havíem visitat amb anterioritat, l’equipament de Santa Maria de Comabella (Santpedor) que disposa de garden, Residència Julio Payàs, l’Escola Jeroni Moragas, centre especial de treball, centre ocupacional La Llum i els serveis centrals d’AMPANS.

És un goig quan visites entitats com AMPANS! Veure com es gestiona amb criteris d’eficàcia i eficiència per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i donant, també, suport a les seves famílies. La bona gestió i el treball rigorós van acompanyats d’un tasca feta amb una gran qualitat humana d’estimació, dignitat i respecte vers les persones ateses.

Felicitem tot l’equip humà d’AMPANS!!! Enhorabona per la feina que esteu fent!!!

L’endemà mateix, vàrem tenir un dinar de treball a l’alberg Pere Barnés (Fundació Arrels) amb entitats dedicades a la inclusió social a la ciutat de Barcelona, en aquest cas amb l’Artur Mas, en Xavier Trias i en Jordi Martí per analitzar la situació actual de crisi econòmica i per parlar de quines necessitats de futur té el tercer sector social en aquest àmbit de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una reunió molt profitosa. Cal recordar que des del segon semestre del 2008, l’Artur Mas i l’equip de política social de CiU ens hem reunit dos cops per any amb les entitats socials catalanes dedicades a l’atenció a les persones, per seguir de prop l’evolució i efectes socials de la crisi econòmica.

També darrerament, amb l’Artur ens hem reunit amb la Taula del Tercer Sector Social i  després, amb la Fundació Catalana de l’Esplai, per citar-ne algunes.

Creiem que cal estar a prop de la gent i de les entitats, per poder compartir i valorar com van les coses, com també imaginar-nos conjuntament el futur proper. Cal recuperar la proximitat, perduda amb aquests anys de tripartit, en la política social!!!!

Cal comptar i molt amb les entitats!!! Nosaltres hi comptem!!!

El passat dia 15, el Conseller Ausàs va comunicar a les entitats del voluntariat més representatives que es retirava l’avantprojecte de Llei d’Acció Voluntària. Sens dubte, una bona notícia! Precisament, al darrer ple de mitjan desembre vaig interpel·lar al conseller i li vaig demanar que el retirés. Ara tots dissimulen: el conseller Ausàs, el Secretari d’Acció Ciutadana i el Director de Serveis Comunitaris del Departament de Governació, sembla que cap dels tres sabés res d’un programa per redactar aquest avantprojecte. Va ser una Resolució d’aquest Departament la que va crear el programa. Certament entenc que tots dissimulin perquè aquest text és un error en la seva globalitat. Però ells en són responsables en representació del Tripartit!

Mireu:

*En una reunió presidida pel Secretari d’Acció Ciutadana es presenta el text i diuen que en el termini d’un mes s’han de presentar els suggeriments i aportacions.

*En la celebració del Dia Internacional del Voluntariat es presenta el text de l’avantprojecte i es reparteix un tríptic per part del Departament de Governació amb la fotografia i un text de presentació del Conseller Ausàs.

*Amb efectes 1 de juliol de 2008 es va nomenar,  per Resolució del Conseller Ausàs, a l’ex-Secretari d’Acció Ciutadana (cessat el mateix dia) com a Director del Programa de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. Aquest senyor entotsolat ha redactat el que ha volgut, inspirat amb la legislació de les altres “comunidades autónomas” que tenen legislació. Catalunya també en tenia des del 1991, pactada amb el voluntariat i aprovada per unanimitat del Parlament, i derogada sense justificació pel tripartit el 2004.

*Malgrat no existir, aquesta Agència ja té adreça electrònica. Això és seriositat i rigor?

Per tot això, preguntaré al Departament de Governació quins costos ha tingut per a la ciutadania de Catalunya l’elaboració d’un text inútil. Un text que s’afegeix als centenars d’informes inútils que ha encarregat el tripartit i que ens han costat als catalans i catalanes centenars de milers d’euros.

Voluntariat i associacionisme són dues paraules indissociables. Al Departament de Governació i Administracions Públiques li ha costat molt de descobrir-ho. Això també succeeix quan per interessos partidistes unes competències es van passar d’un Departament a un altre, com es va fer en començar aquesta legislatura. Què hi fa el tercer sector i el voluntariat en aquest Departament que es dedica a l’administració pública?

El voluntariat i l’associacionisme requereixen només la legislació imprescindible, volen molta autoregulació. Quan s’ha de legislar s’ha de fer conjuntament amb els qui en són els protagonistes: el voluntariat i les entitats del tercer sector. Aquesta vegada tot s’ha fet d’esquenes a uns i altres. Ha estat una feina feta en va!

Si us plau, no legisleu en va!

Voluntariat i associacionisme són dos fets que no tenen sentit l’un sense l’altre. L’espai evident de participació i compromís de les persones voluntàries és el món associatiu. És a través d’entitats de tot tipus (socials, culturals, esportives, de medi ambient,…) on, a la nostra nació, milers de persones hi aporten el seu temps, la seva solidaritat, la seva voluntat per deixar el món en millors condicions de com l’han trobat. Un compromís personal i, a través de les associacions, col·lectiu que ha esdevingut clau en la construcció de Catalunya. El nostre país és el què és gràcies, en bona part, a aquesta solidaritat tan multitudinària.

Ara resulta que el Govern tripartit vol regular l’acció voluntària a través d’una llei. Una avantprojecte de llei que s’ha redactat des d’uns despatxos que estan d’esquenes a la realitat de les associacions i el voluntariat. Un text que parla de: voluntariat de l’administració pública, que crea una Agència sense la participació del tercer sector, que crea una Escola de formació de l’Acció Voluntària depenent d’aquesta Agència,… Un text del tripartit que vol trepitjar la llibertat i el compromís de milers d’entitats i de persones. Un avantprojecte que és un exemple clar de la voluntat intervencionsta i de control del Govern tripartit.

A casa nostra tenim entitats centenàries, escoles de formació de persones voluntàries amb llarga trajectòria,… L’administració hi té un paper a fer: donar suport a la iniciativa solidària de persones i entitats.

L’any 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar per consens i unanimitat una Llei del Voluntariat que es va redactar amb la participació i complicitat del món associatiu i del voluntariat. Avui no tenim llei del voluntariat perquè l’any 2004 el tripartit la va derogar amb molts silencis que no es van entendre.

Ara i aquí, ningú comprèn què vol aquest Govern. Una llei com aquest avantprojecte acabaria amb una de les riqueses d’aquest país: Milers de persones que, des de la seva llibertat i compromís, fan del seu temps lliure un espai de solidaritat i estimació a les persones, al territori, a la cultura, a la cooperació,… en definitiva, un espai de qualitat humana!

Aquest avantprojecte de llei de l’acció voluntària és un nyap amb totes les lletres!!! Un exemple de com des d’una administració intervencionista és pot fer molt mal a un sector bàsic per al futur de Catalunya! No ho aconseguiran!!!

No deixarem que el tripartit colonitzi el model d’associacionisme i voluntariat  de Catalunya!!! No espatllaran el que la solidaritat de milers d’homes i dones hem construït al llarg dels anys!!!

Vull recordar, abans d’entrar a les xifres concretes, que aquesta legislatura van començar dient que un dels fonaments del Govern tripartit seria el catalanisme social. Avui, després d’aquests anys, podem certificar que les polítiques socials del govern han estat un eslògan publicitari però que en cap cas són la seva prioritat. N’han parlat i molt de polítiques socials,  però ni la seva priorització ni una bona gestió han acompanyat aquestes paraules que malauradament han quedat buides.

Anem als Pressupostos per a l’any vinent. Ho analitzaré des dels següents aspectes:

*Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una any més el Tripartit oblida impulsar un Pla potent d’Inclusió Social, tan necessari en els moments de crisi que el país, la gent, les famílies,… estem patint. L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) augmenta un trist 1 %. Això significa que el topall d’ingressos que defineix el dret a l’ajuda queda més baix i que les prestacions econòmiques contemplades a la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic seran més baixes. Per això, es passarà de 183.250 beneficiaris l’any 2009, als 166.070 beneficiaris el 2010. Mostra clara que l’IRSC no és l’adequat per a les necessitats de les persones més vulnerables. És lògic que hi hagi menys beneficiaris l’any vinent? No!

*Les persones vídues: cada any pitjor! Per a l’any vinent les persones vídues tindran un increment zero en la seva prestació. Així serà, igual que l’any passat, un màxim de 45 €/mes. També, l’aplicació de l’IRSC fa que de 47.000 beneficiaris enguany es passi a 29.000 per a l’any vinent. Simplement, vergonyós!

*Les famílies, les grans oblidades. Els ajuts per a les famílies amb fills menors no augmenten ni un euro. Idèntiques ajudes per a l’any 2008, 2009 i 2010. Tampoc es modifiquen, malgrat el compromís del Govern tripartit, les franges d’edat que permeten rebre els ajuts. Segueixen les ajudes per famílies amb infants de 0 a 3 anys, enlloc de la promesa de fer-ho dels 0 als 6 anys. Per a les famílies nombroses i monoparentals, seguiran rebent ajuts congelats de 0 a 6 anys, enlloc dels 0 a 8 anys compromesos. Això si, per segon any, s’anuncia que a les famílies monoparentals els donaran un carnet. Menys recursos, però més propaganda!

*Fons de Garantia per a  l’impagament de pensions d’aliments i compensatòries. El Tripartit el té pendent de crear des del 2004 (promogut per la Llei de suport a les famílies impulsada pel Govern de CiU, aprovada el 2003). Com a mínim, 6 anys de retard! L’any 2009, el pressupost destinava 10 milions d’euros a aquest Fons i hores d’ara, encara no s’ha creat. Ara preveuen la mateixa quantitat per l’any vinent. On han anat a parar els recursos d’enguany? Perquè no s’ha creat encara? Aquest és un dret social reconegut, el Govern tampoc no el respecta.

*Llei de la Dependència: a seguir esperant! El desplegament d’aquesta Llei a Catalunya només universalitza i reconeix un dret: el dret a esperar. El tripartit segueix prioritzant la política social de xecs (prestacions econòmiques) per sobre de la política basada en serveis. Quan la Llei estatal prioritza els serveis, amb bon criteri. A més, es disposen a seguir prioritzant el xec per a cuidador familiar quan la Llei diu que només s’atorgarà “extraordinariamente”. Una llei que té moltes imperfeccions, el desplegament que en fa el tripartit la converteix en pitjor encara. A 1 de novembre de 2009, segons l’IMSERSO, a Catalunya hi ha 137.186 persones amb dret a prestació. Els Pressupostos preveuen arribar a 94.090 persones beneficiàries a 31 de desembre de 2010. Sense comptar les noves sol·licituds amb dret a prestació que hi haurà en aquests 14 mesos existents entre les dues dates citades, ara ja queden 43.096 persones en llista d’espera.

*Menys places de residència assistida per a persones grans. Els Pressupostos disposen passar de 22.510 places pròpies, concertades o col·laboradores (amb finançament públic) a 20.840 per al 2010. 1670 places menys per a l’any vinent. Menys serveis! Menys ocupació! Qui ho entén?

*Menys ajudes tècniques per a les persones amb dependència o discapacitat. El nombre de persones beneficiàries  d’ajudes tècniques ( tradicionalment, anomenades PUA) han anat disminuint de la següent manera: 15.256 persones l’any 2008, 9.000 el 2009 i la previsió per a l’any vinent 8.609 persones. En dos anys s’han reduït pràcticament a la meitat. No es tractava de promoure l’autonomia personal i la vida independent? Doncs la política que promou el tripartit és la contrària!

*Més recursos per a informes inútils. Ei! això si, creixen les partides des d’on s’encarreguen i es paguen els informes inútils. On queda la política d’austeritat, i més en temps de crisi?

He preferit utilitzar les dades del pressupost, que trobareu ampliades en la documentació adjunta, que no fer un text genèric. Per parlar de Pressupostos s’han d’aportar xifres i contraposar-les. Per això vaig preparar un power point amb dades i xifres objectives per defensar l’esmena a la totalitat presentada per Convergència i Unió als Pressupostos del Departament d’Acció Social i Ciutadania a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament. Però això no va interessar i el mateix tripartit em va impedir presentar-lo perquè sabien que quedaven en clara evidència que un any més oblidaven les persones més vulnerables i les seves famílies.

Fa temps, sis anys ja, que veig un Govern a la Generalitat que parla de política social. Ben aviat, un nou Govern a Catalunya parlarà de política social però a més, i sobretot, en farà! Cal aquest canvi!

Adjunto enllaç a article relacionat: La Guerra del PowerPoint - CiU y el tripartito se enzarzan por el uso de equipos informáticos en el Parlament.

També podeu consultar tot el material (presentacions, vídeos, etc.) sobre el debat dels Pressupostos a l’apartat de campanyes.