Fa uns dies en una reunió amb entitats de l’àmbit social, un professional de reconegut prestigi en aquest àmbit, tant per la seva trajectòria personal com per l’entitat on està vinculat, em va dir que havia escrit aquesta carta que us adjunto. No s’atrevia a publicar-la signada en un diari per les possibles conseqüències que podia tenir l’entitat on treballa.

Li vaig dir que compartia les seves reflexions. Li vaig brindar el meu Bloc per a publicar-la.

Espero que ben aviat Catalunya tingui un Govern on els seus responsables sàpiguen respectar i vulguin escoltar a la ciutadania i a les entitats, des de la seva expressió lliure i constructiva. Un país on la gent opini sense por!

Aquesta és la carta:

“DE QUINES POLÍTIQUES SOCIALS PARLA EL SR.PUIGCERCÓS?

Darrerament, l’estratègia del líder d’ERC Sr. Joan Puigcercós consisteix en aprofitar qualsevol declaració amb ressò mediatic, per incloure-hi el missatge que gràcies a les polítiques socials fetes pel Govern de la Generalitat, aquest país s’aguanta i la crisi no ens farà tant de mal.

ERC necessita justificar la seva aposta pels pactes de Govern amb el PSC-PSOE en gran part dient que això ha permès fer polítiques socials com mai, i vestir-se així com a paladins de les esquerres i el progressisme a Catalunya i argumentant en conseqüència les bondats del seu pacte polític.

I la veritat és el que la major part de gent que treballem en el món de l’acció social sabem: les polítiques socials dels Tripartits 1 i 2 han estat una caixa molt bonica però buida de contingut! Poques coses són ben valorades de l’acció d’aquest Govern, i la majoria només es poden defensar des de la mateixa incompetència i desconeixement que han tingut els responsables d’ERC al capdavant de la Conselleria. Un dels arguments més simplistes que se senten és que el Tripartit ha fet créixer tant el pressupost de polítiques socials. És cert, perquè tot el pressupost de la Generalitat ha crescut, però precisament el %  de diners destinats a polítiques socials ha baixat respecte al total de despeses!

El compendi de disbarats és llarg i al final resulta avorrit entrar en un detall meticulós, pel que podeu anar a buscar qualsevol professional del sector perquè us en doni cert detall. Només a tall d’exemple, algunes de les més sonades, sobretot pel contrast amb el titular que imposen als mitjans afins quan parlen d’aquests temes:

-Pobresa com mai a Catalunya. El pla “pobresa zero” no s’ha executat i les xifres objectives de pobresa que trobareu a qualsevol informe local o internacional relatives a Catalunya són de les més altes d’Europa. El 19,9% de la població viu algun tipus de pobresa (més d’1,3 milions de persones!!!)  Uns 240.000 menors d’entre 0 i 16 anys viuen en situació de pobresa a Catalunya  (Font: Informe de l’Obra Social de Caixa Catalunya del 2008) i l’atur juvenil se situa al 40%, líders absoluts a Europa en aquesta matèria.

-Suport a les famílies amb infants: hem passat dels quatre ajuts que rebien les famílies amb fills de 0 a 3 anys (un per a l’any 0, un per a l’any 1 i així fins a l’any 3) a una reducció fins a tres ajuts per la mateixa franja d’edat; i el 2010 no ha pujat respecte el 2009. Tampoc s’han ampliat els ajuts fins als 6 anys tal com van anunciar en campanya electoral i consta en el programa de govern del Tripartit.

-Pèssima aplicació de la Llei de l’Autonomia Personal, donada a conèixer pels governants com a “llei de la dependència” (el nom és tot un símbol!): els terminis legals per fer la valoració de la situació de la persona i per fer el Programa d’Atenció es superen tant que moltes persones moren abans no són beneficiàries de cap servei o ajut, els serveis que es presten són molt minoritaris respecte la prestació de cuidador familiar que la mateixa llei diu que ha de ser el recurs excepcional, els expedient s’acumulen a milers i la frustració creix entre els afectats.

-Voluntariat i associacionisme: si aquest sector tingués més capacitat d’incidir en la premsa i mitjans en general hagués fet envermellir al Govern en ple. Durant part del 2008 i tot el 2009 hi ha hagut un equip tècnic i polític redactant una llei catalana d’associacionisme i voluntariat que un cop presentada públicament el sector va rebutjat frontalment i que el Conseller de Governació va haver de retirar immediatament (gener del 2010), per ser una mala còpia de lleis similars d’altres autonomies i no respondre en absolut a la realitat i necessitats catalanes. Si comptabilitzéssim el cost econòmic esmerçat en va en fer aquest treball ens agafaria singlot.

-Tercer Sector: quan encara no se sap en què ha quedat el Primer Pla de Suport al Tercer Sector el Govern ja ha engegat la maquinària publicitària i exposa que s’està preparant el Segon Pla de Suport. Quina llàstima que el Primer Pla no s’hagi pogut aplicar majoritàriament perquè la majoria dels Departaments del Govern al·leguen falta de pressupost….(i jo afegiria d’interès). Una tònica constant d’aquests Governs ha estat recelar de les entitats i considerar-les com una nosa o competència a qui calia minimitzar.

Hi ha poques coses més tristes i que generin més frustració entre els professionals de les administracions i de les entitats col·laboradores: que comprovar una i altra vegada que els responsables de tirar endavant les polítiques socials són gent amb poca experiència en el sector, poca formació, baix perfil polític, capacitats de lideratge escasses i que hi són per pactes polítics o altres dubtosos mèrits. Quan, a sobre, la pràctica és contradictòria, sense un rumb clar, on el nepotisme forma part de la manera de repartir càrrecs en consorcis creats per tenir ocupacions de futur, i altres desgavells, llavors no podem restar muts en sentir que les polítiques socials dels dos Tripartits han salvat Catalunya, perquè el que realment ens cal és que algú ens salvi de les polítiques socials dels Tripartits i que les persones tornin a ser el centre de les polítiques autènticament socials.

Un professional del sector (des de fa 19 anys)

Setembre de 2010″

La primera de les reivindicacions del Manifest del 2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, celebrat el mes de març del 2009, era que el Govern de la Generalitat aprovés un Pla d’Inclusió Social. Un Pla amb pressupost i potent, davant de l’evidència de la seva inexistència.

El primer Govern tripartit va anunciar que impulsaria un Pla Pobresa Zero. Ho va anunciar en diferents ocasions a bombo i platerets, però com la gran majoria dels seus anuncis en política social, es va quedar en això en un anunci, en paraules i prou. Malauradament, el tripartit del Pla Pobresa Zero només va fer el Zero. Així mateix el ho vaig dir en el Parlament i no em van poder rebatre amb dades aquesta afirmació tan clara i gràfica.

El segon tripartit ens va anunciar un Pla d’Inclusió Social. Però l’actuació més destacable en aquest àmbit han estat alguns Plans d’Inclusió Local, impulsats des de les administracions locals, però mancats d’aquest marc general, fort i potent com és un Pla a nivell nacional català. D’aquí la reivindicació del 2n congrés a dalt esmentada. A més, la Taula del Tercer Sector Social ha editat abans de l’estiu un document de propostes davant de les properes eleccions catalanes titulat “Més i millors polítiques socials”, en el qual destaca que per part del Govern tripartit “les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social no han estat prou ambicioses ni innovadores. La irrupció de la crisi econòmica a la meitat de la legislatura exigia mesures més àmplies i extraordinàries per fer-hi front”, i que evidentment no es van prendre.

A Catalunya tenim una taxa de risc a la pobresa (segons l’IDESCAT) del 20,4% que afecten majoritàriament a persones que viuen soles i a famílies monoparentals. Per l’afectació que tenen moltes famílies, hi ha un augment de la pobresa infantil amb les situacions de risc que això comporta. També aquest risc a la pobresa afecta en un 22% a les dones i en un 18,7% als homes.

L’aplicació tèbia de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic per part del tripartit també ha estat una causa més que ha agreujat la manca d’un Pla potent i ambiciós. D’aquesta manera, moltes persones vídues han perdut el seu complement de la pensió baixa, les sol·licituds per a fer front a necessitats bàsiques s’han quedat en un calaix del Departament d’Acció Social pendents de resolució, les administracions locals han tingut poc suport per a les ajudes d’urgència social,…

Ara, quan la legislatura està políticament esgotada, malgrat les pròrrogues dels Sr. Montilla, a mitjan d’aquest mes el Departament d’Acció Social del Govern tripartit presenta en una jornada el “Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de Catalunya 2010-2013″. Quan i com pensen aplicar-lo i executar-lo? No deu ser que només busquen un titular per sortir de l’evidència que no han fet res de prou gruix en aquest àmbit? N’estem farts d’anuncis buits en l’àmbit social al llarg de la legislatura! Però el tripartit veu com s’acaba aquest 2010, Any Europeu contra la Pobresa i l’Exclusió Social, sense haver fet res significatiu en aquest àmbit.

Des de Convergència i Unió, creiem que cal sortir d’aquesta política social d’aparador que ha practicat i practica el Tripartit i els partits autoanomenats d’esquerres. S’ha acabat el jugar amb aquests temes tan importants i bàsics! 

Ens cal bastir una nació cohesionada i inclusiva, on la gent pugui viure amb dignitat al llarg de la vida. Per a CiU aquest compromís social real és el moll de l’os del nostre catalanisme. Com va dir Artur Mas en la seva conferència Per una Casa Gran del catalanisme (20-11-2007): “Un catalanisme sense vocació de justícia social equivaldria a un catalanisme sense ànima”. I continuava Mas: “…el catalanisme ha de ser radical en la defensa i la millora de l’estat del benestar. Radical, també, en la lluita contra la pobresa, (…), contra qualsevol forma o expressió d’indignitat humana”.

Per tot això, des de Convergència i Unió agafem el ferm compromís de fer realitat un Pla d’Inclusió Social dialogat i consensuat amb els diferents agents implicats i, especialment, comptant amb les entitats socials compromeses en l’àmbit de la lluita contra la pobresa que tenen una llarguíssima i brillant trajectòria en aquest sector.

Amb un Govern de CiU,  en parlarem de política social, però a més la farem! Comença el canvi: radicalment compromesos en la lluita contra la pobresa! Per la inclusió i la cohesió social!