El passat 3 de juny, l’Artur Mas i jo vàrem visitar la Residència Els Comtals (Manresa) de l’entitat AMPANS (a la foto es pot veure un moment de la visita), un equipament d’acolliment residencial per a persones adultes amb necessitats de suport limitat amb trastorns de conducta. També conjuntament ja havíem visitat amb anterioritat, l’equipament de Santa Maria de Comabella (Santpedor) que disposa de garden, Residència Julio Payàs, l’Escola Jeroni Moragas, centre especial de treball, centre ocupacional La Llum i els serveis centrals d’AMPANS.

És un goig quan visites entitats com AMPANS! Veure com es gestiona amb criteris d’eficàcia i eficiència per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i donant, també, suport a les seves famílies. La bona gestió i el treball rigorós van acompanyats d’un tasca feta amb una gran qualitat humana d’estimació, dignitat i respecte vers les persones ateses.

Felicitem tot l’equip humà d’AMPANS!!! Enhorabona per la feina que esteu fent!!!

L’endemà mateix, vàrem tenir un dinar de treball a l’alberg Pere Barnés (Fundació Arrels) amb entitats dedicades a la inclusió social a la ciutat de Barcelona, en aquest cas amb l’Artur Mas, en Xavier Trias i en Jordi Martí per analitzar la situació actual de crisi econòmica i per parlar de quines necessitats de futur té el tercer sector social en aquest àmbit de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una reunió molt profitosa. Cal recordar que des del segon semestre del 2008, l’Artur Mas i l’equip de política social de CiU ens hem reunit dos cops per any amb les entitats socials catalanes dedicades a l’atenció a les persones, per seguir de prop l’evolució i efectes socials de la crisi econòmica.

També darrerament, amb l’Artur ens hem reunit amb la Taula del Tercer Sector Social i  després, amb la Fundació Catalana de l’Esplai, per citar-ne algunes.

Creiem que cal estar a prop de la gent i de les entitats, per poder compartir i valorar com van les coses, com també imaginar-nos conjuntament el futur proper. Cal recuperar la proximitat, perduda amb aquests anys de tripartit, en la política social!!!!

Cal comptar i molt amb les entitats!!! Nosaltres hi comptem!!!

Aquest divendres proppassat, al Caixafòrum, es va presentar DINCAT-Discapacitat Intel·lectual Catalunya. L’auditori estava ple de gom a gom. L’esdeveniment havia aixecat molta expectació. Feia temps que es parlava de la unió d’APPS (Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual), l’associació empresarial APPS i la Coordinadora de Tallers. Per fi ha arribat l’hora! Van presentar aquesta unió tres bons amics, Josep Gomis, Efrèn Carbonell i Lola de la Fuente.

DINCAT neix amb la missió de vetllar per la defensa i l’exercici ple dels drets i la promoció de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies en l’àmbit territorial de Catalunya, així com els interessos de les entitats associades i la prestació de serveis que els siguin necessaris.

Els seus compromisos es basen en un Projecte de Vida amb: Defensa dels drets, sensibilització social, suport a entitats, programes propis i representació col·lectiva.

Desitjo una gran tasca a DINCAT al servei de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. És una gran notícia aquesta voluntat i decissió de sumar esforços, de treballar plegats.

Enhorabona! Llarga vida a DINCAT!!!

Quina joia! Aquest matí, veig La Vanguardia amb un titular a portada que parla de “Tres noies discapacitades s’independitzen“. Permeteu-me, en primer lloc que feliciti aquest diari per situar en portada una notícia important i, a més, una bona notícia.

Quan tot el dia ens parlen de dependència, especialment amb l’aparició de l’anomenada “Llei de la Dependència”, quin goig sentir parlar de vida autònoma, de vida independent. Quan una persona viu una situació de dependència, li hem d’oferir tots els mitjans possibles (des de les polítiques socials) perquè tingui el màxim d’autonomia personal. Aquests mitjans han de ser individualitzats i diferents en funció de la situació de dependència i en funció de l’edat de la persona. Per això cal poder oferir un ampli ventall de possibilitats, com preveu la Llei de Serveis Socials catalana, que doni el màxim d’independència. Per exemple, aquesta notícia no seria possible aplicant la Llei estatal de la dependència, tal i com s’aplica a Catalunya.

Aquesta notícia és possible gràcies a la bona feina de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Gràcies al seu programa pioner “Me’n vaig a casa”, que ofereix l’ajuda essencial i personalitzada a les persones discapacitades per emancipar-se i que ja atén a 42 persones. Enhorabona a la Fundació!!!

Aquest programa posa en el centre de la seva tasca social cada persona: Tots els recursos i mitjans es posen a la seva disposició. Tot busca el millor per a cada persona amb la seva situació individual i familiar. Aquest és l’èxit de la Fundació.

La mare de l’Ariadna, un dia, li va dir: “Has de viure la teva vida, Ariadna”. La noia li va preguntar: “Però… em veus capaç?”. “Clar que si!!!”, li va contestar la mare. Ara, l’Ariadna farà d’amfitriona d’altres joves amb síndrome de Down que vulguin provar l’experiència de viure un temps curt fora de casa.

L’Ariadna, la Clara i l’Eugènia fan la seva pròpia vida. Felicitats!!! Com també a les seves famílies!!!

“El dia que vam marxar de casa els nostres pares es van posar tristos”, diu la Clara. “Si, tristos, però també orgullosos“, continua l’Eugènia.

Sens dubte, una gran notícia!