Ahir un diputat de l’oposició em va preguntar en el transcurs del Ple del Parlament sobre les previsions del Govern de la Generalitat en relació al desplegament del Sistema Català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Les nostres intencions al respecte són clares: promoure un sistema propi orientat a l’autonomia personal; prioritzar l’atenció a les grans dependències i les dependències severes i respectar els terminis legals previstos per les valoracions i l’elaboració dels PIA’s.

Vaig voler deixar molt clar que la prioritat d’aquest govern serà posar per davant les 55.000 persones pendents d’obtenir el servei o la prestació a la que tenen dret, especialment, les 33.000 amb gran dependència i dependència severa que ja han vist superat el  termini legal per a gaudir d’aquest dret.

També hem de donar resposta a les famílies de les 17.000 persones que van morir a l’espera de rebre la prestació o servei corresponents.

I és que, el diputat que em feia la pregunta demostrava certa pressa per a resoldre-ho tot plegat. Llàstima que les presses els hi entrin ara, i no abans, quan estaven al govern. Perquè com deia el Síndic de Greuges en el seu informe 2010, presentat la setmana passada, els retards van d’un any a dos anys en les diverses fases del procés d’aplicació de la Llei de la Dependència i això suposa una vulneració als drets de les persones.

Així que, si bé és cert que des del dia 1 de gener de 2011 ja poden presentar les seves sol·licituds les persones amb dependència lleu, ara mateix hem de prioritzar aquelles persones que no han estat ateses encara, perquè el govern anterior va ser  lent.

Fins el mes de juliol tenim marge per fer les valoracions i el PIA a les persones amb dependència de grau I nivell II, segons els terminis que ens marca la Llei. Però ara mateix, hem de donar resposta a les persones que han vist vulnerats els seus drets per una espera excessiva, perquè aquest govern tenim la voluntat d’humanitzar la gestió.

En aquests dies ens ha deixat sobtadament una gran persona: María José Vázquez, presidenta de la Federació ECOM de discapacitats físics.

Una dona de gran vàlua i un exemple a seguir en la lluita per l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitat.

María José Vázquez ha estat una persona compromesa amb l’associacionisme i amb les persones amb discapacitat, que ha deixat el testimoni d’una gran tasca feta en aquests camps.

Avui moltes persones ens hem reunit en un emotiu comiat, en el que s’han fet paleses l’admiració i l’estimació que aquesta dona despertava entre els qui la coneixien.

I avui en el seu comiat han recordat una frase molt seva: “les lleis ens donen drets, ara només ens falta poder exercir-los”.

Aquesta és una reflexió de María José Vázquez que ens cal fer nostre i, sobretot, que ens cal tenir molt clara a aquells que tenim responsabilitats de govern.

Perquè els drets no són drets de veritat fins que no s’exerceixen. Hem de garantir els drets socials amb drets reals, ajustant les possibilitats reals a les necessitats socials. No podem permetre que, com fins ara, no existeixin realitats, sinó promeses virtuals.

Moltes gràcies María José per la teva lluita, el teu compromís i els teus pensaments. Moltes gràcies pel teu exemple!

L’ONU va instaurar el 3 de desembre com a Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aquesta celebració va significar un pas important per aquestes persones i per al compromís dels Governs per a impulsar la igualtat d’oportunitats i la inclusió social per a tothom.

Crec, però, que el que marca un canvi de paradigma envers les persones amb discapacitat és l’aprovació i la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Una Convenció que es basa en aquests eixos:

Per això, des de Convergència i Unió creiem que el proper Govern de la Generalitat haurà d’adaptar tota la legislació i normatives a aquesta Convenció. Cal situar en el centre de l’acció social del Govern la persona amb tota la seva dimensió i actuar des d’una perspectiva global i transversal. Cal treballar amb decissió per la igualtat d’oportunitats, des del dret a triar de cada persona per la seva autonomia personal i pel seu projecte de vida independent, per la inclusió social i laboral (tant a l’empresa protegida com a l’empresa ordinària). Cal entendre a la persona subjecte de drets, no d’assistencialisme.

Calen polítiques que ajudin a fer créixer la persona, no a condicionar-la. Cal parlar més de capacitats diferents que de discapacitats.

Cal parlar més d’autonomia personal i de vida independent que no de dependència.

Amb aquesta mentalitat i amb aquest compromís que consta al programa electoral de CiU, comença a fer-se realitat el canvi en polítiques socials a Catalunya! El Dia Internacional de les persones amb discapacitat, és un bon moment  per explicitar el nostre compromís.

Una nació que situa la qualitat humana com una de les seves prioritats. Ara!