Des de Convergència i Unió, fidels al compromís amb les persones, hem elaborat un díptic amb els eixos principals de la nostra proposta per Catalunya en els propers anys, “Per viure millor, és l’hora de Catalunya”, editat en sistema Braille, un enregistrament sonor i un DVD amb la triple adaptació a la Llengua de Signes Catalana (LSC), subtítols i veu en off.

Així ho venim fent en totes les campanyes electorals des de fa anys, perquè un partit que posa les persones en el centre de les seves polítiques, bé ha de fer arribar les seves propostes a totes les persones.

Avui hem celebrat una trobada amb entitats, és a dir, entre amics que treballem en el sector de les polítiques socials, per explicar-los els trets principals del programa electoral de CiU i fer-los entrega d’aquest programa en suports accessibles.

Amb ells he volgut reflexionar sobre el fet que no hi ha dos debats com alguns volen separar: nacional i social. És un únic debat perquè la nació són les persones. Volem tenir estructures d’estat per poder tirar endavant les nostres polítiques socials i fer créixer l’Estat del Benestar.

Aquests dies algunes formacions polítiques parlen de temes com la Renda Garantida de Ciutadania o de la lluita contra la pobresa, quan no fa tant de temps, ells des del Govern no van fer res per impulsar la prestació o fer realitat el Pla Pobresa Zero.

Altres es dediquen a estendre la por entre les persones grans sobre el cobrament de les pensions, quan saben que aquestes estan garantides, perquè provenen de les nostres cotitzacions. Perquè no els expliquen a les persones grans que ells s’han dedicat a retallar exageradament la llei de la dependència?

Nosaltres volem seguir construint una societat de cohesió. Perquè la societat són les persones, el país és la seva gent. Totes les persones! Per això, les persones més vulnerables hi són molt presents al programa electoral de CiU.

Aquí teniu un resum de les nostres propostes. En les eleccions del 25 de novembre des de CiU volem obtenir una majoria excepcional, per fer front a una situació excepcional. Perquè l’objectiu últim és ambiciós i valent i el camí per arribar-hi es preveu dur. Però també perquè mentre fem aquest camí hem de seguir funcionant, hem de seguir afrontant el dia a dia i volem fer-ho millor que mai. Som-hi!

• Presentarem la Llei catalana de promoció d’autonomia personal per donar una resposta integral a les diferents situacions
• Presentarem al Parlament de Catalunya una nova Llei d’accessibilitat i aprovarem el nou codi d’accessibilitat.
• Potenciarem les polítiques d’integració social i laboral per a les persones amb discapacitat amb l’objectiu d’afavorir la seva autonomia.
• Presentarem la Llei catalana de promoció d’autonomia personal per donar una resposta integral a les diferents situacions.
• Presentarem al Parlament de Catalunya una nova Llei d’accessibilitat i aprovarem el nou codi d’accessibilitat.
• Potenciarem les polítiques d’integració social i laboral per a les persones amb discapacitat amb l’objectiu d’afavorir la seva autonomia.
• Donarem formació i suport als cuidadors familiars de les persones amb dependència.
• Unificarem les diferents valoracions que duen a terme el Centre d’Atenció al Discapacitat i els equips de valoració de la dependència.
• Crearem el Consell de les Persones amb Discapacitat de Catalunya (CODISCAT).
• Elaborarem un protocol d’actuació per als maltractaments de les persones amb discapacitat.
• Defensarem l’establiment de l’IVA superreduït (4%) per a tots els serveis d’atenció a la dependència sostinguts amb suport públic.
• Reconvertirem les places subvencionades per a persones amb discapacitat a places concertades.
• Consolidarem un nou model d’atenció sociosanitària
• Promourem i desplegarem el Pla de Suport a la Família 2012-2016, per a una acció integral i interdepartamental en l’àmbit del suport a la família i promoció de la natalitat.
• Elaborarem normatives de suport a les famílies nombroses i a les famílies monoparentals i en situació de vulnerabilitat.
• Desenvoluparem un mecanisme que permeti acreditar el compromís de les empreses vers les famílies i en especial en mesures de conciliació i flexibilitat per al seu personal.
• Promourem el programa “Àpats en companyia” per a les persones que viuen soles, per facilitar d’aquesta manera la interrelació personal entre les persones grans en menjadors comunitaris amb àpats a un preu assequible.
• Promourem el coneixement i l’aplicació del Protocol d’actuacions contra els maltractaments a les persones grans aprovat el 2012.
• Promourem la signatura del Pacte per a la Infància a Catalunya i el desplegarem.
• Implementarem mesures de  lluita contra la pobresa infantil, dins del pla lluita contra la pobresa a Catalunya.
• Dissenyarem un programa de prevenció i atenció a infants en risc en zones d’actuació preferent on es concentrin desigualtats.
• Promourem la signatura del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. 
• Elaborarem un Pla de lluita contra la pobresa de forma interdepartamental i amb el màxim consens.
• Mantindrem els complements de les pensions més baixes i reformarem en profunditat de la Renda Mínima d’Inserció per tal d’adaptar-la als nous perfils i les necessitats actuals
• Seguirem implementant les mesures urgents promogudes pel grup de treball de lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya. 
• Executarem el Pla de suport al tercer sector amb la Taula del tercer sector social.
• Exigirem la gestió del 0,7 % de l’IRPF i de les subvencions estatals.

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ja va néixer mal finançada i mal dimensionada de bon inici i ha suposat sempre una greu invasió de les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya. Ara, però, la situació financera es complica encara més amb l’aplicació dels canvis impulsats la setmana passada pel Govern de l’Estat. El finançament de la llei l’any 2011 ja va suposar una aportació del 70 % per part de la Generalitat, d’un 20 % per part de l’Estat i d’un 10 % a través del copagament dels beneficiaris. I si l’any passat l’aportació de l’estat a Catalunya va ser de 258 milions d’euros, aquest any haurem de restar a aquesta quantitat els 48 milions que deixarem de rebre pel nivel mínimo acordado,  la rebaixa del mínimo garantizado per les noves quanties que s’estableixen en la unificació de graus i nivells, que significa uns 29 milions. Això significa, que si bé mai hem anat a parts iguals ara l’aportació de l’Estat es preveu encara més minsa.

La llei estableix que l’aportació de la Generalitat pot ser igual a la de l’Estat.  Si  haguéssim destinat l’any 2011 els mateixos recursos que l’Estat al finançament de la llei, un 53 % de les persones ateses no s’haurien pogut beneficiar d’aquestes prestacions i serveis.

El govern de l’Estat mira pels seus propis interessos, amb una reforma que beneficia el seus comptes, centrifugant la despesa i la responsabilitat cap a les CCAA.

La reforma de la Llei de la dependència aprovada pel Govern de l’Estat suposa una presa de pèl per a les comunitats autònomes i per als ciutadans, i està pensada només en clau econòmica. Lamentablement, en la reunió del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia a la que vaig assistir a Madrid, en cap moment els representants del Ministeri varen parlar de persones ni de dependents. Només de percentatges i euros.

Des de la Generalitat recorrerem aquest decret davant del Tribunal Constitucional per conflicte competencial, llàstima que quan es va aprovar aquesta llei, el govern del moment  no va presentar cap recurs.

També seguim avançant en els treballs per impulsar la nova Llei catalana de l’autonomia personal. Ja hem constituït el comitè d’expertes i experts que col·laboraran en la redacció del document de bases per elaborar l’avantprojecte de llei. Es tracta d’una desena de professionals acadèmics i representants d’organitzacions de reconegut prestigi en diferents disciplines relacionades directament o indirecta amb el tractament, l’atenció i la cura a les persones.

I seguim treballant fermament en l’atenció de les persones dependents, amb  

152.974 beneficiaris actius totals de la llei a 30 de juny i amb l’entrada al sistema de 10.614 nous beneficiaris durant el segon trimestre de 2012.

L’atenció a  les persones és la nostra prioritat. Per això la nostra voluntat és fer tot el que estigui en les nostres mans perquè els canvis de l’Estat en la Llei de dependència repercuteixin el menys possible en els ciutadans i les ciutadanes.

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el desembre de 2006 assumeix el fenomen de la discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones.

I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!