Uns reis que també són màgics, perquè fan possible que molts nens i nenes gaudeixin de l’amor, la il·lusió, l’alegria i l’esperança d’un futur millor, quan les circumstàncies de la seva vida els havien deixat sense aquests drets.

Parlo dels educadors, dels voluntaris, de les famílies acollidores, de les entitats d’infància i de totes aquelles persones que amb generositat i entrega regalen amor a tants infants des del compromís social.

Aquestes persones són també reis màgics, però la seva màgia no es limita a una nit a l’any, sinó que és una màgia intensa i perdurable, que acompanya aquests infants per sempre, cada dia de la seva vida. Els tindran molt presents quan deixin  la infantesa i l’adolescència perquè la seva vida serà “diferent” gràcies a la seva màgia.

 Moltes gràcies a tots i totes per la vostra màgia!

En iniciar-se el procés parlamentari del projecte de llei, ja vaig manifestar la nostra voluntat de consens i de pacte. Voluntat que es fonamenta en el nostre compromís amb la política social, amb la infància, amb les famílies i amb les entitats del sector. Les 50 esmenes acceptades o transaccionades signifiquen aconseguir anar més enllà, fent una llei més valenta, més amarada de voluntat de servei a la infància i més exigent amb la pròpia administració.

Alguns aspectes que han quedat incorporats al text legislatiu:

*la criança i formació de la infància ha de garantir el seu desenvolupament físic, mental, espiritual , moral i social.

*el Pla Integral de la Infància ha de tenir la consulta preceptiva de les entitats del sector

*diferents compromisos contra la pobresa infantil (zones d’actuació preferent, suport a les entitats que treballen en aquests barris o zones, …). Aquest punt no el volien acceptar perquè deien que això estigmatitza. Crec que el que estigmatitza de veritat és la pobresa.

*El Síndic de Greuges i el seu Adjunt per a la defensa dels drets dels infants presentaran un informe anual al parlament sobre la situació de la infància respecte a la legislació i la Convenció dels drets dels infants.

*sobre el dret a decidir sobre la maternitat, hem promogut que en els casos de noies tutelades per la Generalitat, aquesta haurà de proporcionar tot el suport psicosocial i material per ajudar-les en la nova situació. Aquest suport s’haurà d’ampliar, si escau, per garantir el benestar del nounat. Valorem molt haver aconseguit aquest acord.

*limitar i regular els sistemes de contenció en els centres terapèutics i d’educació intensiva. També en el subministrament de psicofàrmacs hi ha d’haver seguiment mèdic i no pot esdevenir un sistema de contenció habitual.

*la prestació econòmica per als acolliments familiars es revisarà com a mínim igual que l’Indicador de Renda de Suficiència, anualment.

*el Govern farà un informe cada dos anys sobre el grau de compliment a Catalunya de la Convenció dels drets dels infants.

*…

Aquestes són una part de les incorporacions promogudes per CiU al projecte de Llei. Les nostres esmenes anaven molt més enllà, però el pacte ha arribat fins aquí. Estem satisfets. Hem aconseguit molt més del que es podia preveure.

També vaig destacar però que no avançarem si aprovem lleis importants com aquesta, però no hi ha diners per aplicar-les i si les retallades per la crisi van en detriment de les polítiques socials, com s’ha anuciat des del Govern de l’Estat i s’ha confirmat per part del tripartit.

Tenim un nou bon instrument legislatiu! Ara cal un bon Govern que l’apliqui amb bona gestió!!!

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

Catalunya té una bona legislació sobre infància. Ara cal refondre-la, actualitzar-la i millorar-la per això aquesta Llei forma part dels compromisos de CiU d’aquesta legislatura. D’aquí també la voluntat que vaig expressar, en el seu debat a la totalitat celebrat en el Parlament, de consensuar aquest text legislatiu.

No podré comentar totes les aportacions fetes sobre aquesta llei. En començar aquest text,  he posat un enllaç amb la tramitació parlamentària per poder consultar tots els tràmits i aportacions fetes. De tota manera, en vull destacar algunes d’aquesta darrera sessió:

*En Jordi Cots ens va parlar, entre d’altres temes, de l’aplicació de la Convenció des Drets dels Infants, que calia no oblidar les dimensions espiritual i ètica de la infància. També va destacar que calia reforçar el paper de l’Adjunt al Síndic de Greuges. Va recordar que el Cos de Mossos d’Esquadra havia tingut un grup especial dedicat a la infància i que calia recuperar-lo.

*El Casal dels Infants del Raval va aportar un document molt complert amb propostes de text alternatiu i la seva justificació en temes tan importants com: la pobresa infantil, el paper de les entitats socials, la prevenció dels abusos sexuals, la prevenció en l’àmbit familiar, la funció inspectora de la Generalitat,…  Les aportacions del Casal ens porten a una Llei més valenta i compromesa amb la infància. Un apartat està dedicat a “quan l’administració no respon”. El Síndic de Greuges va denunciar en el seu informe especial la llista d’espera existent per ingressar en un centre residencial d’acció educativa (CRAE). Aquí cal un pacte polític per comprometre l’actuació ràpida i eficaç de l’administració.

*En Jaume Funes va reclamar que el nou text introduís noves mirades, evidentment en primer lloc, la perspectiva d’infància i també la de l’adolescència. També, com altres, va reclamar la creació d’un Síndic específic d’Infància amb un argument molt clar “per donar la veu a qui no té veu”. A més, cal segons Funes (també ho va dir en Xavier Bonal, en la sessió anterior) a més del treball de recuperació de l’infant, un treball de recuperació de la seva família. Va explicar el que li va dir un nen en un centre: “he vingut a aquest centre perquè estan arreglant casa meva“.

*La Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’Esplai van demanar que es tingués en compte el paper de l’educació en el lleure en la tasca de prevenció. Cal donar valor al que aporten els centres d’esplai, entre moltes altres consideracions.

El nostre compromís personal i polític amb la infància comença amb les famílies com element de transmissió de valors, d’educació de creixement, de qualitat humana,… En retornar a la prevenció, que és la gran oblidada. En donar més veu i participació a la infància a través d’un Consell de la Infància, també en el Parlament creant una Comissió específica d’Infància i amb una Sindicatura on prengui més protagonisme encara la defensa dels Drets dels Infants. Cal prioritzar l’acolliment familiar i redimensionar els centres d’infància. Cal una política que abraci globalment la infància.

Fer una opció decidida i compromesa per la infància és fer una opció per un futur millor. És una bona inversió pel futur de Catalunya. Des de CiU volem una nova Llei d’Infància, però que sigui més valenta i més compromesa. Ho aconseguirem per als infants i les seves famílies!