La idea va sorgir des del Govern, pensant que, si bé estem fent el que ens pertoca com a Administració tot i les dificultats, també hem de donar a la ciutadania la possibilitat de sentir-se protagonistes, implicar-se en la solució dels problemes que ara mateix estem afrontant.

La nostra societat té una gran qualitat humana. Això s’ha fet evident al llarg dels anys tant a nivell individual per part dels ciutadans i ciutadanes anònims, com mitjançant les entitats del Tercer Sector Social.

La trajectòria solidària de les entitats al nostre país no és un fet que es produeixi ara fruit de la crisi que vivim. Ve de lluny, i amb una provada i extensa experiència.

I la Marató per la Pobresa del proper maig ha de ser una finestra al servei de totes aquestes entitats, per tal que entrin a totes les llars del nostre país a mostrar quina és la seva feina, com s’organitzen, com treballen, com col·laboren, a qui ofereixen el seu suport.

La tasca de les entitats és molta i molt important, però de vegades, també desconeguda o poc reconeguda. La Marató oferirà a les entitats del Tercer Sector Socials l’oportunitat de connectar directament amb la ciutadania per establir ponts de coneixement i col·laboració.

I els ciutadans i ciutadanes del nostre país tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà aquestes entitats i la seva feina. Podran connectar, trobar coincidències, crear sinèrgies, establir col·laboracions. Demostrar, un cop més, la seva solidaritat. La qualitat humana que caracteritza la nació catalana.

I tot això, gràcies a la implicació de TV3, que des del primer moment s’hi ha sumat posant al servei d’aquest projecte ambiciós tota la experiència i exigència professional que hi dediquen cada any a la celebració de la tradicional Marató científica.

Així doncs, Administració, entitats, TV3, ciutadans, ciutadanes … tots units en un repte comú i ambiciós. Units en una gran aventura. Fa uns mesos semblava un somni, una utopia. Ara estem a punt de fer-lo realitat entre tots. A punt de fer història.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.

Crec, però, que el que marca un canvi de paradigma envers les persones amb discapacitat és l’aprovació i la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Una Convenció que es basa en aquests eixos:

Per això, des de Convergència i Unió creiem que el proper Govern de la Generalitat haurà d’adaptar tota la legislació i normatives a aquesta Convenció. Cal situar en el centre de l’acció social del Govern la persona amb tota la seva dimensió i actuar des d’una perspectiva global i transversal. Cal treballar amb decissió per la igualtat d’oportunitats, des del dret a triar de cada persona per la seva autonomia personal i pel seu projecte de vida independent, per la inclusió social i laboral (tant a l’empresa protegida com a l’empresa ordinària). Cal entendre a la persona subjecte de drets, no d’assistencialisme.

Calen polítiques que ajudin a fer créixer la persona, no a condicionar-la. Cal parlar més de capacitats diferents que de discapacitats.

Cal parlar més d’autonomia personal i de vida independent que no de dependència.

Amb aquesta mentalitat i amb aquest compromís que consta al programa electoral de CiU, comença a fer-se realitat el canvi en polítiques socials a Catalunya! El Dia Internacional de les persones amb discapacitat, és un bon moment  per explicitar el nostre compromís.

Una nació que situa la qualitat humana com una de les seves prioritats. Ara!

El Govern tripartit, en la legislatura 2003-2006, va dir que promouria el Pla Pobresa Zero. El cert és que en aquells anys de bonança econòmica amb un Govern autoanomenat d’esquerres la pobresa a Catalunya va créixer. I també el cert és que d’aquell Pla, el tripartit només va fer el “Zero”, i la resta va quedar per fer.

En aquesta legislatura, el Govern ha aprovat el Pla d’Acció per a la Inclusió i Cohesió Social. Algú pot pensar doncs molt bé, no? Doncs el va aprovar el Tripartit aquest mes de setembre de 2010. Simplement vergonyós. En un moment de crisi econòmica i de creixement de la pobresa, el Tripartit ha estat incapaç de reaccionar amb rapidesa i impulsar mesures urgents i efectives. Ha parlat molt d’inclusió però ha fet ben poc! 

El Tripartit va dir que havia aconseguit un nou finançament de les finances de la Generalitat que va qualificar d’”estratosfèric”. Aquest nou finançament tan meravellós, segons el Tripartit, ha vingut acompanyat d’una retallada social sense precedents.

El Govern Tripartit diu que ha aconseguit complir el 90% del seu pla de Govern. Doncs jo em quedo esparverat. La fotografia d’avui de Catalunya és: un 18% d’atur, un 20% de persones en risc de pobresa (1 de cada 5 catalans i catalanes és pobre!!!), un 30% de fracàs escolar i  un 40% d’atur juvenil. Ja es veu l’èxit del Tripartit i del seu Pla de Govern. Pitjor impossible. Però segons ells, objectius acomplerts! Doncs, és claríssim: mal Govern i mal Pla.

Aquest diumenge se signa aquest Compromís de les entitats socials contra la pobresa. He vist anunciada la presència del Sr. Montilla. Desitjo que en dates pre-electorals actuï amb sentit institucional, cosa que no va fer fa pocs dies en la cloenda del Congrés de la Gent Gran de Catalunya. Durant la legislatura, cap reacció davant del creixement de la pobresa. Ara…sense comentaris.

Des de Convergència i Unió, participarem en aquest acte des del nostre compromís en la lluita contra la pobresa. Un dels eixos del nostre programa electoral dins del bloc de cohesió. Avui, aixecar Catalunya vol dir una lluita compromesa contra la pobresa.

Li vaig dir que compartia les seves reflexions. Li vaig brindar el meu Bloc per a publicar-la.

Espero que ben aviat Catalunya tingui un Govern on els seus responsables sàpiguen respectar i vulguin escoltar a la ciutadania i a les entitats, des de la seva expressió lliure i constructiva. Un país on la gent opini sense por!

Aquesta és la carta:

“DE QUINES POLÍTIQUES SOCIALS PARLA EL SR.PUIGCERCÓS?

Darrerament, l’estratègia del líder d’ERC Sr. Joan Puigcercós consisteix en aprofitar qualsevol declaració amb ressò mediatic, per incloure-hi el missatge que gràcies a les polítiques socials fetes pel Govern de la Generalitat, aquest país s’aguanta i la crisi no ens farà tant de mal.

ERC necessita justificar la seva aposta pels pactes de Govern amb el PSC-PSOE en gran part dient que això ha permès fer polítiques socials com mai, i vestir-se així com a paladins de les esquerres i el progressisme a Catalunya i argumentant en conseqüència les bondats del seu pacte polític.

I la veritat és el que la major part de gent que treballem en el món de l’acció social sabem: les polítiques socials dels Tripartits 1 i 2 han estat una caixa molt bonica però buida de contingut! Poques coses són ben valorades de l’acció d’aquest Govern, i la majoria només es poden defensar des de la mateixa incompetència i desconeixement que han tingut els responsables d’ERC al capdavant de la Conselleria. Un dels arguments més simplistes que se senten és que el Tripartit ha fet créixer tant el pressupost de polítiques socials. És cert, perquè tot el pressupost de la Generalitat ha crescut, però precisament el %  de diners destinats a polítiques socials ha baixat respecte al total de despeses!

El compendi de disbarats és llarg i al final resulta avorrit entrar en un detall meticulós, pel que podeu anar a buscar qualsevol professional del sector perquè us en doni cert detall. Només a tall d’exemple, algunes de les més sonades, sobretot pel contrast amb el titular que imposen als mitjans afins quan parlen d’aquests temes:

-Pobresa com mai a Catalunya. El pla “pobresa zero” no s’ha executat i les xifres objectives de pobresa que trobareu a qualsevol informe local o internacional relatives a Catalunya són de les més altes d’Europa. El 19,9% de la població viu algun tipus de pobresa (més d’1,3 milions de persones!!!)  Uns 240.000 menors d’entre 0 i 16 anys viuen en situació de pobresa a Catalunya  (Font: Informe de l’Obra Social de Caixa Catalunya del 2008) i l’atur juvenil se situa al 40%, líders absoluts a Europa en aquesta matèria.

-Suport a les famílies amb infants: hem passat dels quatre ajuts que rebien les famílies amb fills de 0 a 3 anys (un per a l’any 0, un per a l’any 1 i així fins a l’any 3) a una reducció fins a tres ajuts per la mateixa franja d’edat; i el 2010 no ha pujat respecte el 2009. Tampoc s’han ampliat els ajuts fins als 6 anys tal com van anunciar en campanya electoral i consta en el programa de govern del Tripartit.

-Pèssima aplicació de la Llei de l’Autonomia Personal, donada a conèixer pels governants com a “llei de la dependència” (el nom és tot un símbol!): els terminis legals per fer la valoració de la situació de la persona i per fer el Programa d’Atenció es superen tant que moltes persones moren abans no són beneficiàries de cap servei o ajut, els serveis que es presten són molt minoritaris respecte la prestació de cuidador familiar que la mateixa llei diu que ha de ser el recurs excepcional, els expedient s’acumulen a milers i la frustració creix entre els afectats.

-Voluntariat i associacionisme: si aquest sector tingués més capacitat d’incidir en la premsa i mitjans en general hagués fet envermellir al Govern en ple. Durant part del 2008 i tot el 2009 hi ha hagut un equip tècnic i polític redactant una llei catalana d’associacionisme i voluntariat que un cop presentada públicament el sector va rebutjat frontalment i que el Conseller de Governació va haver de retirar immediatament (gener del 2010), per ser una mala còpia de lleis similars d’altres autonomies i no respondre en absolut a la realitat i necessitats catalanes. Si comptabilitzéssim el cost econòmic esmerçat en va en fer aquest treball ens agafaria singlot.

-Tercer Sector: quan encara no se sap en què ha quedat el Primer Pla de Suport al Tercer Sector el Govern ja ha engegat la maquinària publicitària i exposa que s’està preparant el Segon Pla de Suport. Quina llàstima que el Primer Pla no s’hagi pogut aplicar majoritàriament perquè la majoria dels Departaments del Govern al·leguen falta de pressupost….(i jo afegiria d’interès). Una tònica constant d’aquests Governs ha estat recelar de les entitats i considerar-les com una nosa o competència a qui calia minimitzar.

Hi ha poques coses més tristes i que generin més frustració entre els professionals de les administracions i de les entitats col·laboradores: que comprovar una i altra vegada que els responsables de tirar endavant les polítiques socials són gent amb poca experiència en el sector, poca formació, baix perfil polític, capacitats de lideratge escasses i que hi són per pactes polítics o altres dubtosos mèrits. Quan, a sobre, la pràctica és contradictòria, sense un rumb clar, on el nepotisme forma part de la manera de repartir càrrecs en consorcis creats per tenir ocupacions de futur, i altres desgavells, llavors no podem restar muts en sentir que les polítiques socials dels dos Tripartits han salvat Catalunya, perquè el que realment ens cal és que algú ens salvi de les polítiques socials dels Tripartits i que les persones tornin a ser el centre de les polítiques autènticament socials.

Un professional del sector (des de fa 19 anys)

Setembre de 2010″

El primer Govern tripartit va anunciar que impulsaria un Pla Pobresa Zero. Ho va anunciar en diferents ocasions a bombo i platerets, però com la gran majoria dels seus anuncis en política social, es va quedar en això en un anunci, en paraules i prou. Malauradament, el tripartit del Pla Pobresa Zero només va fer el Zero. Així mateix el ho vaig dir en el Parlament i no em van poder rebatre amb dades aquesta afirmació tan clara i gràfica.

El segon tripartit ens va anunciar un Pla d’Inclusió Social. Però l’actuació més destacable en aquest àmbit han estat alguns Plans d’Inclusió Local, impulsats des de les administracions locals, però mancats d’aquest marc general, fort i potent com és un Pla a nivell nacional català. D’aquí la reivindicació del 2n congrés a dalt esmentada. A més, la Taula del Tercer Sector Social ha editat abans de l’estiu un document de propostes davant de les properes eleccions catalanes titulat “Més i millors polítiques socials”, en el qual destaca que per part del Govern tripartit “les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social no han estat prou ambicioses ni innovadores. La irrupció de la crisi econòmica a la meitat de la legislatura exigia mesures més àmplies i extraordinàries per fer-hi front”, i que evidentment no es van prendre.

A Catalunya tenim una taxa de risc a la pobresa (segons l’IDESCAT) del 20,4% que afecten majoritàriament a persones que viuen soles i a famílies monoparentals. Per l’afectació que tenen moltes famílies, hi ha un augment de la pobresa infantil amb les situacions de risc que això comporta. També aquest risc a la pobresa afecta en un 22% a les dones i en un 18,7% als homes.

L’aplicació tèbia de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic per part del tripartit també ha estat una causa més que ha agreujat la manca d’un Pla potent i ambiciós. D’aquesta manera, moltes persones vídues han perdut el seu complement de la pensió baixa, les sol·licituds per a fer front a necessitats bàsiques s’han quedat en un calaix del Departament d’Acció Social pendents de resolució, les administracions locals han tingut poc suport per a les ajudes d’urgència social,…

Ara, quan la legislatura està políticament esgotada, malgrat les pròrrogues dels Sr. Montilla, a mitjan d’aquest mes el Departament d’Acció Social del Govern tripartit presenta en una jornada el “Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de Catalunya 2010-2013″. Quan i com pensen aplicar-lo i executar-lo? No deu ser que només busquen un titular per sortir de l’evidència que no han fet res de prou gruix en aquest àmbit? N’estem farts d’anuncis buits en l’àmbit social al llarg de la legislatura! Però el tripartit veu com s’acaba aquest 2010, Any Europeu contra la Pobresa i l’Exclusió Social, sense haver fet res significatiu en aquest àmbit.

Des de Convergència i Unió, creiem que cal sortir d’aquesta política social d’aparador que ha practicat i practica el Tripartit i els partits autoanomenats d’esquerres. S’ha acabat el jugar amb aquests temes tan importants i bàsics! 

Ens cal bastir una nació cohesionada i inclusiva, on la gent pugui viure amb dignitat al llarg de la vida. Per a CiU aquest compromís social real és el moll de l’os del nostre catalanisme. Com va dir Artur Mas en la seva conferència Per una Casa Gran del catalanisme (20-11-2007): “Un catalanisme sense vocació de justícia social equivaldria a un catalanisme sense ànima”. I continuava Mas: “…el catalanisme ha de ser radical en la defensa i la millora de l’estat del benestar. Radical, també, en la lluita contra la pobresa, (…), contra qualsevol forma o expressió d’indignitat humana”.

Per tot això, des de Convergència i Unió agafem el ferm compromís de fer realitat un Pla d’Inclusió Social dialogat i consensuat amb els diferents agents implicats i, especialment, comptant amb les entitats socials compromeses en l’àmbit de la lluita contra la pobresa que tenen una llarguíssima i brillant trajectòria en aquest sector.

Amb un Govern de CiU,  en parlarem de política social, però a més la farem! Comença el canvi: radicalment compromesos en la lluita contra la pobresa! Per la inclusió i la cohesió social!