En els debats parlamentaris sobre política familiar, tot sovint es comenta la “violència econòmica masclista” que es produeix quan un home no paga la corresponent pensió compensatòria o d’aliments als seus fills i filles i a la seva ex-parella.
Per aquestes situacions, la Llei de suport a les famílies, aprovada l’any 2003 i que va entrar en vigor el gener del 2004, disposa la creació d’un Fons de Garantia per fer front a aquest impagament de pensions en cas de separació o divorci. En sis anys de Govern tripartit, han estat incapaços de posar en marxa administrativament aquest Fons. Al pressupost de l’any passat hi havia una partida prevista de 10 milions d’euros que no es van executar. Entretant, moltes famílies han estat patint aquesta situació de violència econòmica, passant situacions de gran dificultat.
Les lleis qui primer les ha de complir són els Governs. És el primer exemple cap a la ciutadania. Les lleis donen drets i deures. En aquest cas, el Fons de Garantia dóna un dret de protecció a les famílies i al Govern el deure de crear-lo i gestionar-lo. Doncs en sis anys no ho han fet. Després s’omplen la boca de política social i familiar.
Doncs, amb tot el respecte institucional, quan un Govern actua així exerceix una “violència econòmica institucional” cap a la seva ciutadania, cap a les famílies que estan passant per una mala situació. És la mateixa definició aplicada en un cas i en un altre. El Fons no és un acte graciable, és un dret de les famílies reconegut per Llei del nostre Parlament. Un dret que vàrem reconèixer de forma pionera a l’Estat espanyol, però que ara tothom ens està passant al davant.
A hores d’ara, a més a més, moltes famílies amb infants a càrrec encara no han cobrat els ajuts de l’any passat. En un moment de crisi el Tripartit dóna l’esquena a les famílies. No creuen en les famílies. No tenen política de suport a les famílies!
Cal un nou Govern que respecti la nostra legislació. Cal un Govern que no provoqui aquesta violència econòmica institucional. Cal un nou Govern que faci de la política social, no la seva raó de parlar, sinó una de les seves raons de ser i de fer.
Les festes de Nadal i Reis són unes festes viscudes des de l’àmbit de la família. Unes diades de relacions molt intenses entre pares i fills. Especialment si encara hi ha mainada. També amb els avis i la família més propera. Són unes dates on es fan ben patents els vincles d’estimació, d’unió, de solidaritat,… de la família. Moltes vegades la rutina i les presses del dia a dia no deixen veure aquest allau de bons sentiments i de llaços afectius. És en moments festius com Nadal o Reis, o en moments de gran dificultat, quan emergeix aquesta força de la família.
En el temps que vivim de crisi econòmica, les persones que la pateixen resisteixen molt millor i l’afronten amb més serenitat si tenen una família que li fa costat.
La família és una estructura social bàsica que reforça la cohesió, el benestar, la transmissió de valors, l’educació,… Un país que vol créixer en cohesió i benestar promou polítiques de suport a les famílies.
Aquesta legislatura hem vist com ha desaparegut el nom de Família del Departament del Govern de la Generalitat encarregat de les polítiques socials i de suport a les famílies. La desaparició no ha estat només un canvi estètic, ha significat un clar retrocés en la política de suport a les famílies a Catalunya.
Veiem-ho amb exemples:
*Les famílies amb infants de zero a tres anys i de zero a sis anys (si són famílies nombroses o monoparentals) per tercer any consecutiu tindran la mateixa prestació econòmica (2008=2009=2010). El tripartit ha congelat les ajudes a les famílies amb infants, tot i el compromís d’augmentar-les.
*Malgrat la forta afectació de la crisi a les economies familiars, la majoria de famílies no han cobrat encara la prestació de l’any passat!
*No s’han augmentat les frangesd’edat tal com va anunciar el tripartit al començar aquesta legislatura. Enlloc de 0 a 3 havia de ser de 0 a 6 anys i, per les nombroses i monoparentals, havia de ser de 0 a 8 anys.
*Els llibres de text no són gratuïts tal com va prometre el Sr. Montilla.
*No s’han impulsat noves mesures per a la millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
*No s’ha presentat des del Govern tripartit un projecte de Llei de Famílies Nombroses.
Podria afegir molts més exemples però crec que no cal. El tripartit ha donat l’esquena a les famílies catalanes, especialment les que tenen infants, en sentit contrari del que estan fent tots els governs europeus.
Des de Convergència i Unió, hem presentat diferents iniciatives parlamentàries, proposicions de llei i propostes de resolució, fidels al nostre programa de Govern que han estat rebutjades amb el vot del tres partits que donen suport al Govern.
Creiem en la força de les famílies, per això renovem el nostre compromís ferm en una política social de progrés i de suport a les famílies!
Enguany hem celebrat el 20è aniversari de l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. L’any 1959 es va promoure i aprovar la Declaració dels Drets dels Infants per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que defineix els drets bàsics de la infància, i després es va tardar 30 anys en aprovar la Convenció. Aquest fet demostra les dificultats per aprovar un text que ofereix una nova visió dels infants: els considera com a persones que formen part d’una família i d’una comunitat amb drets i responsabilitats adients a la seva edat. El 20 de novembre de 1989 es va aprovar la Convenció.
L’any 1989, la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant va publicar en català la proposta de text de la Convenció prèviament a la seva aprovació. Recordo que les persones que vàrem tirar endavant l’edició vàrem ser: en Jordi Cots de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, en Francesc Clua del Moviment Rialles de Catalunya i jo mateix que en aquells moments presidia la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai. Al nostre país, sempre hem tingut una llarga tradició d’entitats que han dedicat els seus esforços a la defensa de la infància i els seus drets.
En aquesta legislatura del Parlament de Catalunya, creiem que cal donar una major atenció a la infància. Per això, des de Convergència i Unió, vam impulsar la creació d’una Comissió Específica de la Infància que es va debatre en el Ple del Parlament celebrat el 14 de novembre de 2007. En la defensa de la creació d’aquesta Comissió vaig dir al Plenari: “…Totes les instàncies han convingut que la vulnerabilitat de la infància rau en la seva dependència vers els altres col·lectius que formen la nostra societat…”. També vaig recordar que l’Observació General 5/2003, de 27 de novembre de 2003, del Comitè dels Drets dels Infants de Ginebra recomana la creació de comitès o comissions parlamentàries específiques de la infància per donar la màxima “visibilitat i prioritat a l’atenció a la infància“. Els Grups Parlamentaris que donen suport al Govern tripartit van rebutjar la proposta. Cal esmentar que el gruix d’entitats catalanes dedicades a la infància reclamaven la creació d’aquesta Comissió. Una sort similar va patir una proposta de resolució que vam presentar per instar al Govern a presentar periòdicament un informe sobre el compliment de la Convenció a Catalunya, obligació que ja tenen els Estats signants d’aquest document.
Ara, en plena tramitació del Projecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, una de les entitats compareixents va manifestar que el que importa és el compliment de la legislació, per sobre de tot. Varen dir: “l’actual legislació ja està prou bé, el problema és que no es compleix”. Des de CiU, creiem convenient refondre tota la legislació sobre infància i introduir millores en el sistema de prevenció i protecció de la infància en situació de risc. Però després cal que els Governs apliquin la legislació. L’article 166.3 de l’Estatut, dóna competència exclusiva a la Generalitat “en matèria de protecció de menors”. També el 166.4, “en matèria de promoció de les famílies i de la infància”. Quan reclamem més sobirania, més autogovern, és per exercir-lo amb totes les conseqüències al servei de les persones. Volem que es governi bé!
El passat més de juny, el Síndic de Greuges va presentar un informe extraordinari “La protecció de la infància en situació de risc social a Catalunya”. Aquest informe fa un estudi exhaustiu sobre aquest tema. L’informe indica que 190 infants atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) amb proposta per ingressar a un Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) estan pendents d’ingrés. Mesos abans, com a diputat, havia sol·licitat consultar els expedients d’aquesta llista d’espera i a data d’avui encara no els he pogut veure. Per quina raó aquests infants havien de marxar del seu entorn familiar i ingressar en un Centre? Per quina raó es proposava retirar la tutel·la als seus pares i passava al Govern? Per què encara estan amb les seves famílies? Són unes respostes que no tinc i que reclamo al Govern des de la meva resposabilitat parlamentària.
20 anys després de l’aprovació de la Convenció, volem que Catalunya sigui un exemple de promoció, prevenció i protecció de la infància i l’adolescència. Volem que sigui un referent en la defensa dels drets dels infants. Volem que aquesta sigui una de les prioritats importants del Govern en política social. Aquest és el nostre, també el meu particular, compromís per al futur proper.
