La celebració va ser austera, com correspon a la situació econòmica que estem vivint, però carregada de simbolisme, per la importància cabdal que la família té pel Govern de Catalunya.

Un cop més vaig voler insistir en el paper de la família com a estructura bàsica de la nostra societat, com a transmissora de valors i, en definitiva, com a escola de persones.

I un cop més vaig voler expressar el meu pesar pel fet que la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens obligui ara mateix a aturar temporalment la condició d’universalitat d’un dels ajuts adreçats a les famílies: el dels infants a càrrec.

És una decisió inevitable, però no per això menys dolorosa, ja que va ser el Govern de CiU el que va crear aquests ajuts i el que va considerar important la seva universalitat. Però és una mesura necessària per poder mantenir unes polítiques de família responsables d’acord amb la situació actual de Catalunya, en la qual inevitablement cal prioritzar les necessitats de les famílies més vulnerables i en risc d’exclusió social o amb majors necessitats de suport per causa de malalties o altres problemes d’algun dels seus membres.

Poder incrementar el 2011 la despesa dedicada a atendre als infants amb grans discapacitats, poder atendre més persones grans en residències, poder disposar de més places per a persones amb problemes de salut mental, donar més prestacions a persones amb gran dependència o discapacitats, millorar la tasca dels familiars que atenen una persona depenent i poder-los facilitar respirs, donar recursos a més famílies molt empobrides, són, al nostre entendre, situacions que cal  prioritzar i són també polítiques de suport a les famílies.

Totes aquestes mesures d’atenció adreçades a la població més necessitada, estan encaminades a millorar la situació de milers de famílies que es troben al límit de les seves possibilitats.

La societat catalana entén que temporalment hem de fer renúncies i sacrificis per poder garantir l’assistència als més febles. Qui no ho vulgui entendre i pensi que els recursos són il·limitats actua irresponsablement, posant en risc el futur de l’estat del benestar, el futur de Catalunya i el nostre autogovern.

Tot i això, impulsarem nous ajuts per fills a càrrec als quals s’hi accedirà en funció del nivell de renda i altres circumstàncies familiars, i mantindrem els ajuts vigents per als parts, adopcions i acolliments múltiples.

En moments de dificultat, les famílies no s’estimen menys, sinó que sovint el seu amor en surt reforçat. En moments de dificultat les famílies no canvien els seus valors, encara que potser, haurà de prioritzar determinades circumstàncies. Així mateix, el govern de Catalunya reitera el seu compromís de restablir el caràcter universal dels ajuts per fills a càrrec en quant la situació del país ho permeti. Fins i tot de reforçar-los. Però ara hem d’assumir la necessitat de realitzar certs ajustaments amb el convenciment, que ara posem un cert fre per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant per a la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar.

Hem de veure l’etapa de la maduresa com el inici d’un nou període de la nostra vida ple d’oportunitats que s’han de saber aprofitar.

La gent gran no s’ha d’instal·lar mai en l’afirmació “jo ja ho he fet tot a la vida”, perquè sempre hi ha més per a fer. Cal anar “omplint de vida els anys”.

Sentir-se útil i estimat és sentir-se important, sentir-se protagonista de la pròpia vida. I així és com viuen la seva maduresa moltes persones grans al nostre país, com vaig poder comprovar, una vegada més, aquests darrers dies en la signatura d’un conveni per posar en marxa, juntament amb l’’Obra Social “la Caixa”, una nova línia d’actuació amb l’objectiu de fomentar la participació de les persones grans, i donar valor a la seva experiència a través del voluntariat.

O com ho vaig constatar a Mollerussa el passat dia 14 d’abril, en la 28 assemblea de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), on més de 400 persones jubilades debatien sobre la situació de la gent gran, les pensions i la llei de la dependència.

Sempre dic que sumar esforços entre administracions i sumar esforços entre sector públic i privat és molt important, i encara més en temps de crisi. Però també és molt important saber sumar a les persones en els projectes de país. I, concretament les persones grans, aporten experiència, amplitud de mires i esperança a aquells projectes en els quals participen. Perquè ells les han viscut de tots colors i se n’han sortit.

És per això que hem de situar a les nostres persones grans en un lloc privilegiat, com a co-protagonistes en la nostra societat.

Aquest dimarts passat, el Govern tripartit es va autovalorar i va dir-nos que havia complert el 90% del seu Pla de Govern. Quan vaig sentir això em vaig quedar de pedra! Ho vaig veure al moment. Si aquest tripartit considera que ha aconseguit la seva fita política per aquests quatre anys passats vol dir que aquest Pla de Govern i aquest Govern tripartit no eren els que necessitava Catalunya. Ho diu la foto del moment: Prop d’un 18% d’atur, un 40% d’atur juvenil, un 30% de fracàs escolar, un 20% de persones per sota el llindar de la pobresa,…

He analitzat el balanç que ha fet el tripartit, especialment pel que fa a “Ciutadania i cohesió social”. A sobre hi ha moltes coses que es donen com a fetes i que no ho estan o que estan ben malament. A continuació en comento algunes, a partir del títol que hi posa el govern tripartit, sense voluntat de ser exhaustiu (tampoc ho puc ser per l’espai que ocuparia):

*”Crear el sistema català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència”. Al contrari, han desmuntat el sistema català que s’estava construint i han passat a crear el Sistema espanyol de la dependència, amb terminis superiors als legals, ajudes que no es cobren, 18.000 persones sol·licitants que han mort sense servei ni prestació,…Un sistema que no respecta la competència exclusiva de Catalunya i que té un finançament inadequat.

*”Promoure la figura de l’assistent personal”. Només han resolt 18 Programes individuals d’atenció (PIA) d’Assistent Personal. No l’han promogut, l’han limitat.

*”Incrementar serveis de places residencials (gent gran)”. El tripartit es va comprometre a crear 2.500 places pròpies per any i que en els primers 4 anys de tripartit arribarien a les 10.000 places pròpies (públiques de la Generalitat). Doncs en 7 anys, segons les seves estadístiques oficials només han creat 676 places pròpies!

*”Fer el Decret de Desplegament de la Llei 18/2003, de suport a les famílies”. Les famílies amb infants de 0 a 3 anys o les nombroses i monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, perden amb el tripartit una paga sencera (amb CiU el primer i l’últim any  es cobrava anualitat sencera, ara amb el tripartit entre el primer i l’últim any se’n cobra una). A més els anys 2008, 2009 i 2010 han tingut la mateixa anualitat congelada. Aquest és el desplegament tripartit de suport a les famílies: menys ajudes!

*”Ampliar els recursos a la protecció de la infància i l’adolescència”. Primer CiU i més tard el Síndic de Greuges, vam denunciar que hi havia llista d’espera per entrar en un Centre Residencial per declaració de situació de desemparament de l”infant. Al darrer informe del Síndic sobre infància en situació de risc es parla de 190 infants que estan esperant.

*”Aprovar el Decret de fons de garantia de pensions d’aliments”. Aquest Decret arriba amb gairebé 7 anys de retard. El tripartit l’ha de crear des del gener de 2004 per que va entrar en vigor la Llei que el creava. El Decret aprovat diu que entra en vigor l’1 de maig de 2011. L’any 2009 i l’any 2010, els Pressupostos de la Generalitat tenien 10 milions d’euros cada any per aquest Fons. Vint milions d’euros que estaven aprovats per atendre les famílies amb aquesta situació de necessitat extrema que no s’han dedicat a aquesta finalitat. I ara, a més, res fins el mes de maig de 2011. Si això és complir…

Podria estendre’m més…però no cal, ja es veu quin nivell han tingut les polítiques socials amb el tripartit. Molta propaganda per a no res!

Un Govern i un Pla de Govern que no han servit als interessos del poble de Catalunya, de la gent. Només han servit als seus interessos partidistes.

Aquests anys perduts per al país i per a les polítiques socials, han tingut política d’aparador: dir i donar com a fet el que no es pensa fer. Una enredada amb totes les lletres!

Cal un CANVI!!! Si volem i sumem, COMENÇA EL CANVI!!!

Nota.- En aquests dos enllaços podeu trobar la meva intervenció sencera al Parlament de Catalunya, on vaig fer menció a alguns dels temes comentats:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887594&p_cp3=13&p_cp22=cerca

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887604&p_cp3=13&p_cp22=cerca

Dimarts el Govern tripartit va aprovar, amb 7 anys de retard (justament els  que suportem de tripartit), la posada en marxa del Fons de Garantia per Impagament de Pensions d’Aliments. Bé, no exactament, perquè si llegim la lletra petita del “gran” acord de Govern resulta que no entrarà en vigor fins el maig del 2011. Ells ho aproven, però com sempre no fan res, ja ho faran els qui vinguin a darrera.  Política social d’aparador, aquesta és la política social del tripartit: parlar-ne però no fer-ne!

Repassem què ha passat amb aquest Fons:

*la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies aprovada a l’estiu del 2003, crea el Fons de Garantia per impagament de pensions d’aliments (article 44).  Aquesta Llei entra en vigor a mitjan gener del 2004.

*El tripartit inclou un nou Fons de Garantia a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Però no desplega l’aplicació del Fons creat el 2003 i tampoc aquest creat el 2008. Res!

*L’any 2009, el tripartit no gasta ni un sol euro dels 10 milions d’euros per aquest Fons que consten als Pressupostos de la Generalitat de l’any 2009.

*L’any 2010, el tripartit no destinarà ni un sol euro dels 10 milions pressupostats als Pressupostos de la Generalitat per al 2010.

*El Govern Tripartit aprova posar en marxa el Fons de Garantia aquest passat dimarts, però quan llegeixes l’acord veus que no entra en vigor fins el maig del 2011. 

Per tant, els dos governs tripartits  (7 anys) són un temps absolutament perdut per a les famílies que pateixen un impagament de pensions. Recordem que el Tripartit tenia i té l’obligació legal de crear aquest Fons i les famílies el dret de poder-lo sol·licitar.

On queden els anuncis de respectar els drets socials? On els 20 milions d’euros pressupostats i no aplicats a aquest Fons?

Una vegada més el tripartit ha practicat i practica la política d’aparador: gesticular i fer veure que promouen polítiques socials Fan el titular però després res!

La meva àvia ja ho deia: “Amb les coses de menjar no s’hi juga”. El tripartit està jugant amb els drets socials bàsics de les persones i les famílies!

Ara ja no hi són a temps! Per això Catalunya necessita un CANVI… perquè “amb les coses de menjar no s’hi juga“!!!

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

Per aquestes situacions, la Llei de suport a les famílies, aprovada l’any 2003 i que va entrar en vigor el gener del 2004, disposa la creació d’un Fons de Garantia per fer front a aquest impagament de pensions en cas de separació o divorci. En sis anys de Govern tripartit, han estat incapaços de posar en marxa administrativament aquest Fons. Al pressupost de l’any passat hi havia una partida prevista de 10 milions d’euros que no es van executar. Entretant, moltes famílies han estat patint aquesta situació de violència econòmica, passant situacions de gran dificultat.

Les lleis qui primer les ha de complir són els Governs. És el primer exemple cap a la ciutadania. Les lleis donen drets i deures. En aquest cas, el Fons de Garantia dóna un dret de protecció a les famílies i al Govern el deure de crear-lo i gestionar-lo. Doncs en sis anys no ho han fet. Després s’omplen la boca de política social i familiar.

Doncs, amb tot el respecte institucional, quan un Govern actua així exerceix una “violència econòmica institucional” cap a la seva ciutadania, cap a les famílies que estan passant per una mala situació. És la mateixa definició aplicada en un cas i en un altre. El Fons no és un acte graciable, és un dret de les famílies reconegut per Llei del nostre Parlament. Un dret que vàrem reconèixer de forma pionera a l’Estat espanyol, però que ara tothom ens està passant al davant.

A hores d’ara, a més a més, moltes famílies amb infants a càrrec encara no han cobrat els ajuts de l’any passat. En un moment de crisi el Tripartit dóna l’esquena a les famílies. No creuen en les famílies. No tenen política de suport a les famílies!

Cal un nou Govern que respecti la nostra legislació. Cal un Govern que no provoqui aquesta violència econòmica institucional. Cal un nou Govern que faci de la política social, no la seva raó de parlar, sinó una de les seves raons de ser i  de fer. 

En el temps que vivim de  crisi econòmica, les persones que la pateixen resisteixen molt millor i l’afronten amb més serenitat si tenen una família que li fa costat.

La família és una estructura social bàsica que reforça la cohesió, el benestar, la transmissió de valors, l’educació,… Un país que vol créixer en cohesió i benestar promou polítiques de suport a les famílies.

Aquesta legislatura hem vist com ha desaparegut el nom de Família del Departament del Govern de la Generalitat encarregat de les polítiques socials i de suport a les famílies. La desaparició no ha estat només un canvi estètic, ha significat un clar retrocés en la política de suport a les famílies a Catalunya.

Veiem-ho amb exemples:

• *Les famílies amb infants de zero a tres anys i de zero a sis anys (si són famílies nombroses o monoparentals) per tercer any consecutiu tindran la mateixa prestació econòmica (2008=2009=2010). El tripartit ha congelat les ajudes a les famílies amb infants, tot i el compromís d’augmentar-les.
• *Malgrat la forta afectació de la crisi a les economies familiars, la majoria de famílies no han cobrat encara la prestació de l’any passat!
• *No s’han augmentat les franges d’edat tal com va anunciar el tripartit al començar aquesta legislatura. Enlloc de 0 a 3 havia de ser de 0 a 6 anys i, per les nombroses i monoparentals, havia de ser de 0 a 8 anys.
• *Els llibres de text  no són gratuïts tal com va prometre el Sr. Montilla.
• *No s’han impulsat noves mesures per a la millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 
• *No s’ha presentat des del Govern tripartit un projecte de Llei de Famílies Nombroses.

Podria afegir molts més exemples però crec que no cal. El tripartit ha donat l’esquena a les famílies catalanes, especialment les que tenen infants, en sentit contrari del que estan fent tots els governs europeus.

Des de Convergència i Unió, hem presentat diferents iniciatives parlamentàries, proposicions de llei i propostes de resolució, fidels al nostre programa de Govern que han estat rebutjades amb el vot del tres partits que donen suport al Govern.

Creiem en la força de les famílies, per això renovem el nostre compromís ferm en una política social de progrés i de suport a les famílies!

L’any 1989, la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant va publicar en català la proposta de text de la Convenció prèviament a la seva aprovació. Recordo que les persones que vàrem tirar endavant l’edició vàrem ser: en Jordi Cots de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, en Francesc Clua del Moviment Rialles de Catalunya i jo mateix que en aquells moments presidia la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai. Al nostre país, sempre hem tingut una llarga tradició d’entitats que han dedicat els seus esforços a la defensa de la infància i els seus drets.

En aquesta legislatura del Parlament de Catalunya, creiem que cal donar una major atenció a la infància. Per això, des de Convergència i Unió, vam impulsar la creació d’una Comissió Específica de la Infància que es va debatre en el Ple del Parlament celebrat el 14 de novembre de 2007. En la defensa de la creació d’aquesta Comissió vaig dir al Plenari: “…Totes les instàncies han convingut que la vulnerabilitat de la infància rau en la seva dependència vers els altres col·lectius que formen la nostra societat…”. També vaig recordar que l’Observació General 5/2003, de 27 de novembre de 2003, del Comitè dels Drets dels Infants de Ginebra  recomana la creació de comitès o comissions parlamentàries específiques de la infància per donar la màxima “visibilitat i prioritat a l’atenció a la infància“. Els Grups Parlamentaris que donen suport al Govern tripartit van rebutjar la proposta. Cal esmentar que el gruix d’entitats catalanes dedicades a la infància reclamaven la creació d’aquesta Comissió. Una sort similar va patir una proposta de resolució que vam presentar per instar al Govern a presentar periòdicament un informe sobre el compliment de la Convenció a Catalunya, obligació que ja tenen els Estats signants d’aquest document.

Ara, en plena tramitació del Projecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, una de les entitats compareixents va manifestar que el que importa és el compliment de la legislació, per sobre de tot. Varen dir: “l’actual legislació ja està prou bé, el problema és que no es compleix”. Des de CiU, creiem convenient refondre tota la legislació sobre infància i introduir millores en el sistema de prevenció i protecció de la infància en situació de risc. Però després cal que els Governs apliquin la legislació. L’article 166.3 de l’Estatut, dóna competència exclusiva a la Generalitat “en matèria de protecció de menors”. També el 166.4, “en matèria de promoció de les famílies i de la infància”. Quan reclamem més sobirania, més autogovern, és per exercir-lo amb totes les conseqüències al servei de les persones. Volem que es governi bé!

El passat més de juny, el Síndic de Greuges va presentar un informe extraordinari “La protecció de la infància en situació de risc social a Catalunya”. Aquest informe fa un estudi exhaustiu sobre aquest tema. L’informe indica que 190 infants atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) amb proposta per ingressar a un Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) estan pendents d’ingrés. Mesos abans, com a diputat, havia sol·licitat consultar els expedients d’aquesta llista d’espera i a data d’avui encara no els he pogut veure. Per quina raó aquests infants havien de marxar del seu entorn familiar i ingressar en un Centre? Per quina raó es proposava retirar la tutel·la als seus pares i passava al Govern? Per què encara estan amb les seves famílies? Són unes respostes que no tinc i que reclamo al Govern des de la meva resposabilitat parlamentària.

20 anys després de l’aprovació de la Convenció, volem que Catalunya sigui un exemple de promoció, prevenció i protecció de la infància i l’adolescència. Volem que sigui un referent en la defensa dels drets dels infants. Volem que aquesta sigui una de les prioritats importants del Govern en política social. Aquest és el nostre, també el meu particular, compromís per al futur proper.

Vull recordar, abans d’entrar a les xifres concretes, que aquesta legislatura van començar dient que un dels fonaments del Govern tripartit seria el catalanisme social. Avui, després d’aquests anys, podem certificar que les polítiques socials del govern han estat un eslògan publicitari però que en cap cas són la seva prioritat. N’han parlat i molt de polítiques socials,  però ni la seva priorització ni una bona gestió han acompanyat aquestes paraules que malauradament han quedat buides.

Anem als Pressupostos per a l’any vinent. Ho analitzaré des dels següents aspectes:

*Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una any més el Tripartit oblida impulsar un Pla potent d’Inclusió Social, tan necessari en els moments de crisi que el país, la gent, les famílies,… estem patint. L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) augmenta un trist 1 %. Això significa que el topall d’ingressos que defineix el dret a l’ajuda queda més baix i que les prestacions econòmiques contemplades a la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic seran més baixes. Per això, es passarà de 183.250 beneficiaris l’any 2009, als 166.070 beneficiaris el 2010. Mostra clara que l’IRSC no és l’adequat per a les necessitats de les persones més vulnerables. És lògic que hi hagi menys beneficiaris l’any vinent? No!

*Les persones vídues: cada any pitjor! Per a l’any vinent les persones vídues tindran un increment zero en la seva prestació. Així serà, igual que l’any passat, un màxim de 45 €/mes. També, l’aplicació de l’IRSC fa que de 47.000 beneficiaris enguany es passi a 29.000 per a l’any vinent. Simplement, vergonyós!

*Les famílies, les grans oblidades. Els ajuts per a les famílies amb fills menors no augmenten ni un euro. Idèntiques ajudes per a l’any 2008, 2009 i 2010. Tampoc es modifiquen, malgrat el compromís del Govern tripartit, les franges d’edat que permeten rebre els ajuts. Segueixen les ajudes per famílies amb infants de 0 a 3 anys, enlloc de la promesa de fer-ho dels 0 als 6 anys. Per a les famílies nombroses i monoparentals, seguiran rebent ajuts congelats de 0 a 6 anys, enlloc dels 0 a 8 anys compromesos. Això si, per segon any, s’anuncia que a les famílies monoparentals els donaran un carnet. Menys recursos, però més propaganda!

*Fons de Garantia per a  l’impagament de pensions d’aliments i compensatòries. El Tripartit el té pendent de crear des del 2004 (promogut per la Llei de suport a les famílies impulsada pel Govern de CiU, aprovada el 2003). Com a mínim, 6 anys de retard! L’any 2009, el pressupost destinava 10 milions d’euros a aquest Fons i hores d’ara, encara no s’ha creat. Ara preveuen la mateixa quantitat per l’any vinent. On han anat a parar els recursos d’enguany? Perquè no s’ha creat encara? Aquest és un dret social reconegut, el Govern tampoc no el respecta.

*Llei de la Dependència: a seguir esperant! El desplegament d’aquesta Llei a Catalunya només universalitza i reconeix un dret: el dret a esperar. El tripartit segueix prioritzant la política social de xecs (prestacions econòmiques) per sobre de la política basada en serveis. Quan la Llei estatal prioritza els serveis, amb bon criteri. A més, es disposen a seguir prioritzant el xec per a cuidador familiar quan la Llei diu que només s’atorgarà “extraordinariamente”. Una llei que té moltes imperfeccions, el desplegament que en fa el tripartit la converteix en pitjor encara. A 1 de novembre de 2009, segons l’IMSERSO, a Catalunya hi ha 137.186 persones amb dret a prestació. Els Pressupostos preveuen arribar a 94.090 persones beneficiàries a 31 de desembre de 2010. Sense comptar les noves sol·licituds amb dret a prestació que hi haurà en aquests 14 mesos existents entre les dues dates citades, ara ja queden 43.096 persones en llista d’espera.

*Menys places de residència assistida per a persones grans. Els Pressupostos disposen passar de 22.510 places pròpies, concertades o col·laboradores (amb finançament públic) a 20.840 per al 2010. 1670 places menys per a l’any vinent. Menys serveis! Menys ocupació! Qui ho entén?

*Menys ajudes tècniques per a les persones amb dependència o discapacitat. El nombre de persones beneficiàries  d’ajudes tècniques ( tradicionalment, anomenades PUA) han anat disminuint de la següent manera: 15.256 persones l’any 2008, 9.000 el 2009 i la previsió per a l’any vinent 8.609 persones. En dos anys s’han reduït pràcticament a la meitat. No es tractava de promoure l’autonomia personal i la vida independent? Doncs la política que promou el tripartit és la contrària!

*Més recursos per a informes inútils. Ei! això si, creixen les partides des d’on s’encarreguen i es paguen els informes inútils. On queda la política d’austeritat, i més en temps de crisi?

He preferit utilitzar les dades del pressupost, que trobareu ampliades en la documentació adjunta, que no fer un text genèric. Per parlar de Pressupostos s’han d’aportar xifres i contraposar-les. Per això vaig preparar un power point amb dades i xifres objectives per defensar l’esmena a la totalitat presentada per Convergència i Unió als Pressupostos del Departament d’Acció Social i Ciutadania a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament. Però això no va interessar i el mateix tripartit em va impedir presentar-lo perquè sabien que quedaven en clara evidència que un any més oblidaven les persones més vulnerables i les seves famílies.

Fa temps, sis anys ja, que veig un Govern a la Generalitat que parla de política social. Ben aviat, un nou Govern a Catalunya parlarà de política social però a més, i sobretot, en farà! Cal aquest canvi!

Adjunto enllaç a article relacionat: La Guerra del PowerPoint - CiU y el tripartito se enzarzan por el uso de equipos informáticos en el Parlament.

També podeu consultar tot el material (presentacions, vídeos, etc.) sobre el debat dels Pressupostos a l’apartat de campanyes.

Inicio el meu bloc! Fa temps que volia posar-lo en marxa, però cada cosa al seu temps. Ha arribat el moment.

Li he posat el títol “a prop”. La proximitat, l’accessibilitat, el ser proper, … defineixen unes actituds que faciliten la relació i la comunicació.

Des del 1974 fins el 1992, vaig dedicar-me a l’educació en el lleure des del voluntariat: Amb un grup de joves crear un centre d’esplai (Grup d’Esplai- Parròquia de Vallirana), dirigir-lo, formar-se com a monitor i director, participar en el Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, participar a Coordinació catalana de colònies, casals i centres d’esplai, …i mil i una coses més. Totes amb un sentit de ser a prop de la gent.

L’any 1993 entro en el món de la política com a gerent de l’Institut Català  del Voluntariat de la Generalitat (un dia explicaré la meva experiència a l’INCAVOL  i com un govern tripartit el va eliminar), el 1996 passo a ser director general d’Acció Cívica del Departament de Benestar i Família. Finalment, des del 2003 i fins ara, diputat al Parlament de Catalunya. També  entenc la política com una acció de proximitat a les persones.

L’associacionisme, el voluntariat, la política,… són accions de compromís personal que només tenen sentit des de la voluntat de servir a les persones. Servir, també, amb un sentit d’utilitat, de ser útil a la gent. I només es pot servir de veritat des de la proximitat. És des d’aquí, que es sent, es comparteix, es vibra, es plora, es riu, …en definitiva es viu amb la gent.

Si estàs a prop coneixes. Des del coneixement es pot donar resposta a les necessitats, als problemes, als reptes,… Per als que ens dediquem a les polítiques socials, des de la seva vivència, aquests elements són pilars bàsics per ser útils a les persones, a la comunitat, a la nació.

A prop també vol dir saber escoltar. A voltes es parla molt de la política com l’art del saber parlar, i és cert, ajuda. Però també entenc la política com l’art, el bon art, de saber escoltar. És la millor manera de poder atendre i donar resposta a les necessitats de qui tens davant. És la millor manera de ser proper, d’estar a prop.

Entenc aquest bloc que inicio com un instrument més per a ser a prop de tots vosaltres. A prop per a servir el meu país que vol dir els homes i dones que en formem part. Aquesta és la meva raó de dedicar-me a la política i del meu compromís com a catalanista.