El proppassat dijous, vaig defensar una moció subsegüent a la interpel·lació sobre el suport a les famílies amb infants que vaig presentar fa quinze dies, en l’anterior Ple del Parlament de Catalunya.

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

En els debats parlamentaris sobre política familiar, tot sovint es comenta la “violència econòmica masclista” que es produeix quan un home no paga la corresponent pensió compensatòria o d’aliments als seus fills i filles i a la seva ex-parella.

Per aquestes situacions, la Llei de suport a les famílies, aprovada l’any 2003 i que va entrar en vigor el gener del 2004, disposa la creació d’un Fons de Garantia per fer front a aquest impagament de pensions en cas de separació o divorci. En sis anys de Govern tripartit, han estat incapaços de posar en marxa administrativament aquest Fons. Al pressupost de l’any passat hi havia una partida prevista de 10 milions d’euros que no es van executar. Entretant, moltes famílies han estat patint aquesta situació de violència econòmica, passant situacions de gran dificultat.

Les lleis qui primer les ha de complir són els Governs. És el primer exemple cap a la ciutadania. Les lleis donen drets i deures. En aquest cas, el Fons de Garantia dóna un dret de protecció a les famílies i al Govern el deure de crear-lo i gestionar-lo. Doncs en sis anys no ho han fet. Després s’omplen la boca de política social i familiar.

Doncs, amb tot el respecte institucional, quan un Govern actua així exerceix una “violència econòmica institucional” cap a la seva ciutadania, cap a les famílies que estan passant per una mala situació. És la mateixa definició aplicada en un cas i en un altre. El Fons no és un acte graciable, és un dret de les famílies reconegut per Llei del nostre Parlament. Un dret que vàrem reconèixer de forma pionera a l’Estat espanyol, però que ara tothom ens està passant al davant.

A hores d’ara, a més a més, moltes famílies amb infants a càrrec encara no han cobrat els ajuts de l’any passat. En un moment de crisi el Tripartit dóna l’esquena a les famílies. No creuen en les famílies. No tenen política de suport a les famílies!

Cal un nou Govern que respecti la nostra legislació. Cal un Govern que no provoqui aquesta violència econòmica institucional. Cal un nou Govern que faci de la política social, no la seva raó de parlar, sinó una de les seves raons de ser i  de fer. 

Les festes de Nadal i Reis són unes festes viscudes des de l’àmbit de la família. Unes diades de relacions molt intenses entre pares i fills. Especialment si encara hi ha mainada. També amb els avis i la família més propera. Són unes dates on es fan ben patents els vincles d’estimació, d’unió, de solidaritat,… de la família. Moltes vegades la rutina i les presses del dia a dia no deixen veure aquest allau de bons sentiments i de llaços afectius. És en moments festius com Nadal o Reis, o en moments de gran dificultat, quan emergeix aquesta força de la família.

En el temps que vivim de  crisi econòmica, les persones que la pateixen resisteixen molt millor i l’afronten amb més serenitat si tenen una família que li fa costat.

La família és una estructura social bàsica que reforça la cohesió, el benestar, la transmissió de valors, l’educació,… Un país que vol créixer en cohesió i benestar promou polítiques de suport a les famílies.

Aquesta legislatura hem vist com ha desaparegut el nom de Família del Departament del Govern de la Generalitat encarregat de les polítiques socials i de suport a les famílies. La desaparició no ha estat només un canvi estètic, ha significat un clar retrocés en la política de suport a les famílies a Catalunya.

Veiem-ho amb exemples:

• *Les famílies amb infants de zero a tres anys i de zero a sis anys (si són famílies nombroses o monoparentals) per tercer any consecutiu tindran la mateixa prestació econòmica (2008=2009=2010). El tripartit ha congelat les ajudes a les famílies amb infants, tot i el compromís d’augmentar-les.
• *Malgrat la forta afectació de la crisi a les economies familiars, la majoria de famílies no han cobrat encara la prestació de l’any passat!
• *No s’han augmentat les franges d’edat tal com va anunciar el tripartit al començar aquesta legislatura. Enlloc de 0 a 3 havia de ser de 0 a 6 anys i, per les nombroses i monoparentals, havia de ser de 0 a 8 anys.
• *Els llibres de text  no són gratuïts tal com va prometre el Sr. Montilla.
• *No s’han impulsat noves mesures per a la millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 
• *No s’ha presentat des del Govern tripartit un projecte de Llei de Famílies Nombroses.

Podria afegir molts més exemples però crec que no cal. El tripartit ha donat l’esquena a les famílies catalanes, especialment les que tenen infants, en sentit contrari del que estan fent tots els governs europeus.

Des de Convergència i Unió, hem presentat diferents iniciatives parlamentàries, proposicions de llei i propostes de resolució, fidels al nostre programa de Govern que han estat rebutjades amb el vot del tres partits que donen suport al Govern.

Creiem en la força de les famílies, per això renovem el nostre compromís ferm en una política social de progrés i de suport a les famílies!