Un ajustament necessari per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant

Abans d’ahir varem celebrar des del Departament de Benestar Social i Família, el dia Internacional de les Famílies. Amb uns dies de retard, ja que la data real d’aquesta commemoració  és el dia 15 de maig, però no ens va semblar adequat organitzar un acte d’aquestes característiques en plena campanya per les eleccions municipals.

La celebració va ser austera, com correspon a la situació econòmica que estem vivint, però carregada de simbolisme, per la importància cabdal que la família té pel Govern de Catalunya.

Un cop més vaig voler insistir en el paper de la família com a estructura bàsica de la nostra societat, com a transmissora de valors i, en definitiva, com a escola de persones.

I un cop més vaig voler expressar el meu pesar pel fet que la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens obligui ara mateix a aturar temporalment la condició d’universalitat d’un dels ajuts adreçats a les famílies: el dels infants a càrrec.

És una decisió inevitable, però no per això menys dolorosa, ja que va ser el Govern de CiU el que va crear aquests ajuts i el que va considerar important la seva universalitat. Però és una mesura necessària per poder mantenir unes polítiques de família responsables d’acord amb la situació actual de Catalunya, en la qual inevitablement cal prioritzar les necessitats de les famílies més vulnerables i en risc d’exclusió social o amb majors necessitats de suport per causa de malalties o altres problemes d’algun dels seus membres.

Poder incrementar el 2011 la despesa dedicada a atendre als infants amb grans discapacitats, poder atendre més persones grans en residències, poder disposar de més places per a persones amb problemes de salut mental, donar més prestacions a persones amb gran dependència o discapacitats, millorar la tasca dels familiars que atenen una persona depenent i poder-los facilitar respirs, donar recursos a més famílies molt empobrides, són, al nostre entendre, situacions que cal  prioritzar i són també polítiques de suport a les famílies.

Totes aquestes mesures d’atenció adreçades a la població més necessitada, estan encaminades a millorar la situació de milers de famílies que es troben al límit de les seves possibilitats.

La societat catalana entén que temporalment hem de fer renúncies i sacrificis per poder garantir l’assistència als més febles. Qui no ho vulgui entendre i pensi que els recursos són il·limitats actua irresponsablement, posant en risc el futur de l’estat del benestar, el futur de Catalunya i el nostre autogovern.

Tot i això, impulsarem nous ajuts per fills a càrrec als quals s’hi accedirà en funció del nivell de renda i altres circumstàncies familiars, i mantindrem els ajuts vigents per als parts, adopcions i acolliments múltiples.

En moments de dificultat, les famílies no s’estimen menys, sinó que sovint el seu amor en surt reforçat. En moments de dificultat les famílies no canvien els seus valors, encara que potser, haurà de prioritzar determinades circumstàncies. Així mateix, el govern de Catalunya reitera el seu compromís de restablir el caràcter universal dels ajuts per fills a càrrec en quant la situació del país ho permeti. Fins i tot de reforçar-los. Però ara hem d’assumir la necessitat de realitzar certs ajustaments amb el convenciment, que ara posem un cert fre per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant per a la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar.

La gent gran activa: un gran potencial de país

Les persones al llarg de la vida tenim diferents possibilitats d’actuació i en la etapa en què les persones són més grans també hi ha moltes coses a fer.

Hem de veure l’etapa de la maduresa com el inici d’un nou període de la nostra vida ple d’oportunitats que s’han de saber aprofitar.

La gent gran no s’ha d’instal·lar mai en l’afirmació “jo ja ho he fet tot a la vida”, perquè sempre hi ha més per a fer. Cal anar “omplint de vida els anys”.

Sentir-se útil i estimat és sentir-se important, sentir-se protagonista de la pròpia vida. I així és com viuen la seva maduresa moltes persones grans al nostre país, com vaig poder comprovar, una vegada més, aquests darrers dies en la signatura d’un conveni per posar en marxa, juntament amb l’’Obra Social “la Caixa”, una nova línia d’actuació amb l’objectiu de fomentar la participació de les persones grans, i donar valor a la seva experiència a través del voluntariat.

O com ho vaig constatar a Mollerussa el passat dia 14 d’abril, en la 28 assemblea de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), on més de 400 persones jubilades debatien sobre la situació de la gent gran, les pensions i la llei de la dependència.

Sempre dic que sumar esforços entre administracions i sumar esforços entre sector públic i privat és molt important, i encara més en temps de crisi. Però també és molt important saber sumar a les persones en els projectes de país. I, concretament les persones grans, aporten experiència, amplitud de mires i esperança a aquells projectes en els quals participen. Perquè ells les han viscut de tots colors i se n’han sortit.

És per això que hem de situar a les nostres persones grans en un lloc privilegiat, com a co-protagonistes en la nostra societat.

M’he quedat de pedra!

Aquest dimarts passat, el Govern tripartit es va autovalorar i va dir-nos que havia complert el 90% del seu Pla de Govern. Quan vaig sentir això em vaig quedar de pedra! Ho vaig veure al moment. Si aquest tripartit considera que ha aconseguit la seva fita política per aquests quatre anys passats vol dir que aquest Pla de Govern i aquest Govern tripartit no eren els que necessitava Catalunya. Ho diu la foto del moment: Prop d’un 18% d’atur, un 40% d’atur juvenil, un 30% de fracàs escolar, un 20% de persones per sota el llindar de la pobresa,…

He analitzat el balanç que ha fet el tripartit, especialment pel que fa a “Ciutadania i cohesió social”. A sobre hi ha moltes coses que es donen com a fetes i que no ho estan o que estan ben malament. A continuació en comento algunes, a partir del títol que hi posa el govern tripartit, sense voluntat de ser exhaustiu (tampoc ho puc ser per l’espai que ocuparia):

*”Crear el sistema català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència”. Al contrari, han desmuntat el sistema català que s’estava construint i han passat a crear el Sistema espanyol de la dependència, amb terminis superiors als legals, ajudes que no es cobren, 18.000 persones sol·licitants que han mort sense servei ni prestació,…Un sistema que no respecta la competència exclusiva de Catalunya i que té un finançament inadequat.

*”Promoure la figura de l’assistent personal”. Només han resolt 18 Programes individuals d’atenció (PIA) d’Assistent Personal. No l’han promogut, l’han limitat.

*”Incrementar serveis de places residencials (gent gran)”. El tripartit es va comprometre a crear 2.500 places pròpies per any i que en els primers 4 anys de tripartit arribarien a les 10.000 places pròpies (públiques de la Generalitat). Doncs en 7 anys, segons les seves estadístiques oficials només han creat 676 places pròpies!

*”Fer el Decret de Desplegament de la Llei 18/2003, de suport a les famílies”. Les famílies amb infants de 0 a 3 anys o les nombroses i monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, perden amb el tripartit una paga sencera (amb CiU el primer i l’últim any  es cobrava anualitat sencera, ara amb el tripartit entre el primer i l’últim any se’n cobra una). A més els anys 2008, 2009 i 2010 han tingut la mateixa anualitat congelada. Aquest és el desplegament tripartit de suport a les famílies: menys ajudes!

*”Ampliar els recursos a la protecció de la infància i l’adolescència”. Primer CiU i més tard el Síndic de Greuges, vam denunciar que hi havia llista d’espera per entrar en un Centre Residencial per declaració de situació de desemparament de l”infant. Al darrer informe del Síndic sobre infància en situació de risc es parla de 190 infants que estan esperant.

*”Aprovar el Decret de fons de garantia de pensions d’aliments”. Aquest Decret arriba amb gairebé 7 anys de retard. El tripartit l’ha de crear des del gener de 2004 per que va entrar en vigor la Llei que el creava. El Decret aprovat diu que entra en vigor l’1 de maig de 2011. L’any 2009 i l’any 2010, els Pressupostos de la Generalitat tenien 10 milions d’euros cada any per aquest Fons. Vint milions d’euros que estaven aprovats per atendre les famílies amb aquesta situació de necessitat extrema que no s’han dedicat a aquesta finalitat. I ara, a més, res fins el mes de maig de 2011. Si això és complir…

Podria estendre’m més…però no cal, ja es veu quin nivell han tingut les polítiques socials amb el tripartit. Molta propaganda per a no res!

Un Govern i un Pla de Govern que no han servit als interessos del poble de Catalunya, de la gent. Només han servit als seus interessos partidistes.

Aquests anys perduts per al país i per a les polítiques socials, han tingut política d’aparador: dir i donar com a fet el que no es pensa fer. Una enredada amb totes les lletres!

Cal un CANVI!!! Si volem i sumem, COMENÇA EL CANVI!!!

 

Nota.- En aquests dos enllaços podeu trobar la meva intervenció sencera al Parlament de Catalunya, on vaig fer menció a alguns dels temes comentats:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887594&p_cp3=13&p_cp22=cerca

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887604&p_cp3=13&p_cp22=cerca