Un escrit de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials dirigit al Jutjat Social 3 de Barcelona, per a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en defensa d’aquest Institut per les actuacions d’una senyora en demanda d’inici del procediment del Programa Individual d’Atenció (PIA) i la prestació econòmica per cuidador no professional (Llei de la dependència) qualifica la senyora que ha presentat el recurs i el seu entorn familiar directe d’exercir d’una forma “antisocial” el dret que l’ordenament atorga a tot ciutadà a l’accés a la justícia. A més aquest escrit fa avinent a la sala totes les demandes que han presentat la recorrent, el seu marit i el seu fill davant dels òrgans jurisdiccionals socials i contenciosos.

Aquesta família té un fill amb discapacitat psíquica amb una valoració de la dependència de grau III nivell 2 (gran dependència), la màxima. La mare té una malaltia crònica diagnosticada.

No serà que el Departament d’Acció Social i Ciutadania, que el Tripartit, actua així perquè aquesta senyora és l’esposa del Sr. Antonio Moreno, president de Papàs de l’Àlex i que el seu fill és l’Àlex?

No serà perquè aquesta entitat ha fet i fa una bona feina en defensa dels drets socials de les persones i les seves famílies?

No serà perquè han posat en evidència la mala gestió del tripartit en política social?

Un Govern tripartit que ha aplicat i gestionat les polítiques socials sense respectar terminis, amb més burocràcia i amb una clara vulneració dels drets socials, com ha denunciat el mateix Síndic de Greuges, pot qualificar l’actuació d’una família d’antisocial? Ni un Govern que ho fes bé pot dir a una família que exerceix el seu dret davant de la justícia d’una forma antisocial!

El que ha de fer el tripartit és reconèixer el trist paper que ha fet i fa en política social, però a més no faltar a ningú!

La Llei de la “Dependència” determina, a l’Administració responsable (a Catalunya, la Generalitat), un període màxim per fer la valoració de la situació de dependència de 3 mesos i de tres mesos més per fer el Programa Individual d’Atenció (PIA). En total com a màxim 6 mesos! El govern tripartit ha reconegut que  ha sobrepassat aquests terminis sobradament des del primer dia.

Moltes persones han mort fent la tramitació. Una part important d’aquestes persones no han arribat a tenir el PIA acordat i acabat per l’incompliment dels terminis administratius.

El dret social atorgat per la Llei és té des de la data de la sol·licitud (aquests expedients són anteriors a la darrera retallada de Zapatero). Doncs ara aquest dret és nega als seus familiars que van estar atenent aquesta persona amb dependència sabent que tenien aquest dret adquirit i que el rebrien amb caràcter retroactiu.

Cada persona és important! Però a més hem sabut que els expedients que té el Govern Tripartit, pendents, amuntegats i sense resposta són 18.000. Això és gravíssim!

Aquesta actuació indica una vegada més la falta de sensibilitat d’aquest Govern. A més, la Consellera Capdevila ha dit que espera instruccions de Madrid. quan en serveis socials tenim competència exclusiva. Així és com ERC entén la nostra sobirania i autogovern? La sobirania és per exercir-la també al servei de les persones.

La nació comença amb les persones i res honora més un Govern que servir-les amb dignitat i respecte.

El tripartit queda molt lluny, amb fets com aquests, d’aquest noble i honorable servei.

El títol d’aquest apunt podria ser meu, però correspon al comunicat que ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) ha fet públic el 29 de juny de 2010. Que una de les patronals del sector faci un comunicat com aquest vol dir que la situació del sector és molt greu. Feia unes setmanes que una altra patronal, UPIMIR, també va fer un comunicat similar.

Què denúncia ACRA? Doncs, entre altres qüestions, que:

*l’incompliment del Govern Tripartit del compromís acordat el 2008 d’incrementar les tarifes un 16% en dos anys (2009/2010) amb la voluntat de crear el primer conveni català del sector i facilitar les millores econòmiques per als treballadors i treballadores d’aquest àmbit laboral. 

*L’any 2009 es van incrementar les tarifes un 2,5% i en canvi el conveni estatal va significar un increment salarial del 2,7%, incrementant el dèficit del sector.

*El tripartit ha informat que no hi haurà increment per al 2010, quan els increments salarials del conveni estatal són del 3,6% de mitjana.

*L’exclusió de l’aplicació del tipus d’IVA superreduït (4%) a tots els usuaris que reben prestacions econòmiques vinculades al servei o que accedeixen a aquests serveis de manera privada.

*L’endarreriment endèmic de l’ICASS en el pagament de les factures que se situa en uns 150 dies.

*Col·lapse del circuit administratiu per a les valoracions de les dependències.

Això significa deixar aquest sector en una situació de molta precarietat, d’incertesa i en estat crític.

Per contrastar-ho amb el que diuen els sindicats, afegir que el passat dia 9 de juny vaig interpel·lar a la Consellera Capdevila i una representant sindical em va escriure i em va dir:

“Buenos días Josep Lluís, queremos agradecerte tu intervención en El Parlament, el pasado 9 de junio, ya que fuíste el único que hiciste referencia a los trabajadores del sector de la dependencia. Comunicarte que en la intervención de la Consellera, cuando dijo que existe un preacuerdo de convenio del sector, no es real, pues no existe dicho preacuerdo. Te adjunto el boletín que hacemos para el sector, donde explicamos a los trabajadores el decreto del Govern y como tu dijiste, afecta también al sectot. Un saludo.”

El Govern Tripartit deixa un sector clau en l’atenció a les persones amb grans dificultats de cara el futur proper. Una situació d’una gran precarietat. Catalunya necessita un canvi de Govern! Cal reactivar aquest sector!!!