En la lluita contra l’Alzheimer, tan important és la batalla científica com la batalla social. Perquè la malaltia, que pateixen unes 100.000 persones a Catalunya, no els afecta només a ells i a elles, sinó que també té efectes importants sobre les seves famílies, els seus cuidadors i cuidadores.

Per aquest motiu i malgrat la crisi econòmica, cal continuar prioritzant l’atenció a les persones, especialment a les més vulnerables, perquè guanyin en autonomia, per garantir la seva qualitat de vida i perquè puguin gaudir d’una vida digna. Uns objectius que quedaran recollits en la futura Llei catalana de l’autonomia personal, actualment en fase de redacció.

Des del Departament de Benestar Social i Família actualment es promou una formació específica per a cuidadors no professionals, que esdevé fonamental per poder donar un millor atenció a les persones dependents i, alhora, permet compartir experiències amb d’altres cuidadors en situació similar. Aquests cursos s’adapten a les diferents formes de dependència, i també, evidentment,  a la vinculada a l’Alzheimer. Però volem anar més enllà.

I cal també seguir avançant en la normalització i sensibilització col·lectiva sobre el que representa l’Alzheimer per als malalts i les seves famílies.

En aquest sentit, el meu reconeixement també a aquelles entitats que fan una important tasca com a punt de trobada i suport a les famílies, de defensa dels seus interessos i de fòrum on compartir problemàtiques, inquietuds, necessitats, neguits i solucions.

Així doncs, encara que les persones que pateixen Alzheimer, el seu entorn i les entitats implicades compteu amb el meu suport i reconeixement cada dia de l’any, avui, Dia Internacional de l’Alzheimer vull, molt especialment, encoratjar-vos en la vostra lluita i expressar-vos tot el meu reconeixement.

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ja va néixer mal finançada i mal dimensionada de bon inici i ha suposat sempre una greu invasió de les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya. Ara, però, la situació financera es complica encara més amb l’aplicació dels canvis impulsats la setmana passada pel Govern de l’Estat. El finançament de la llei l’any 2011 ja va suposar una aportació del 70 % per part de la Generalitat, d’un 20 % per part de l’Estat i d’un 10 % a través del copagament dels beneficiaris. I si l’any passat l’aportació de l’estat a Catalunya va ser de 258 milions d’euros, aquest any haurem de restar a aquesta quantitat els 48 milions que deixarem de rebre pel nivel mínimo acordado,  la rebaixa del mínimo garantizado per les noves quanties que s’estableixen en la unificació de graus i nivells, que significa uns 29 milions. Això significa, que si bé mai hem anat a parts iguals ara l’aportació de l’Estat es preveu encara més minsa.

La llei estableix que l’aportació de la Generalitat pot ser igual a la de l’Estat.  Si  haguéssim destinat l’any 2011 els mateixos recursos que l’Estat al finançament de la llei, un 53 % de les persones ateses no s’haurien pogut beneficiar d’aquestes prestacions i serveis.

El govern de l’Estat mira pels seus propis interessos, amb una reforma que beneficia el seus comptes, centrifugant la despesa i la responsabilitat cap a les CCAA.

La reforma de la Llei de la dependència aprovada pel Govern de l’Estat suposa una presa de pèl per a les comunitats autònomes i per als ciutadans, i està pensada només en clau econòmica. Lamentablement, en la reunió del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia a la que vaig assistir a Madrid, en cap moment els representants del Ministeri varen parlar de persones ni de dependents. Només de percentatges i euros.

Des de la Generalitat recorrerem aquest decret davant del Tribunal Constitucional per conflicte competencial, llàstima que quan es va aprovar aquesta llei, el govern del moment  no va presentar cap recurs.

També seguim avançant en els treballs per impulsar la nova Llei catalana de l’autonomia personal. Ja hem constituït el comitè d’expertes i experts que col·laboraran en la redacció del document de bases per elaborar l’avantprojecte de llei. Es tracta d’una desena de professionals acadèmics i representants d’organitzacions de reconegut prestigi en diferents disciplines relacionades directament o indirecta amb el tractament, l’atenció i la cura a les persones.

I seguim treballant fermament en l’atenció de les persones dependents, amb  

152.974 beneficiaris actius totals de la llei a 30 de juny i amb l’entrada al sistema de 10.614 nous beneficiaris durant el segon trimestre de 2012.

L’atenció a  les persones és la nostra prioritat. Per això la nostra voluntat és fer tot el que estigui en les nostres mans perquè els canvis de l’Estat en la Llei de dependència repercuteixin el menys possible en els ciutadans i les ciutadanes.

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el desembre de 2006 assumeix el fenomen de la discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones.

I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!