I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!

Vull felicitar molt sincerament la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona i l’Obra Social d’Unnim per impulsar un any més aquesta iniciativa, i a tots els artistes que han participat d’aquesta experiència perquè amb la seva contribució, la seva sensibilitat i les seves obres ajuden a promoure l’interès, la creativitat i les relacions de les persones amb malaltia mental.

L’art és una via per potenciar el valor de les persones i, per tant, la seva autonomia i la seva qualitat de vida. L’art és una forma d’expressió, el reflex d’uns sentiments, d’uns anhels i d’una força interior. Això és el que jo vaig poder captar ahir contemplant les obres d’art que recull aquesta exposició.

I mentre contemplava aquelles expressions artístiques, que són la suma del treball d’un artista consagrat i d’un artista amateur, em vaig reafirmar en la importància de sumar. Sumar les voluntats, el treball i les iniciatives de les administracions, de les entitats i de la societat en general, per construir dia a dia una societat més justa, en la que tots els ciutadans i ciutadanes gaudeixin d’oportunitats per a sentir-se persones integrades.

I en aquest mateix sentit, amb la voluntat de sumar esforços en favor de les persones amb discapacitat derivada de la malaltia mental, el proper dissabte, 12 de febrer, assistiré a la col·locació de la primera pedra d’un equipament que la Fundació Vella Terra construirà a Gurb. Es tracta d’una residència assistida per cobrir les necessitats d’atenció a persones amb diagnòstic de trastorn mental i altres problemàtiques afegides que requereixen un ampli suport especialitzat. Aquí també sumem esforços, aquí també treballem plegats amb el Tercer Sector.

A més, donada la situació de crisi econòmica i les dificultats pressupostàries de la Generalitat de Catalunya, que ens impedeixen construir equipaments propis, una de les solucions passa per concertar places. Així ho farem a Gurb, així ho hem acordat amb la Fundació Vella Terra, concertant les 45 places de que disposarà aquest equipament. Administració i Tercer Sector de la mà, creant complicitats, sumant esforços, per a donar respostes eficaces a les necessitats de la societat catalana.

L’esforç d’acollida passa per la voluntat de facilitar l’arribada als nouvinguts i per compartir amb ells els valors, els costums i la cultura pròpies de Catalunya, perquè se’ls facin seus i se sentin ben aviat part important de la nostra societat. I per això, els oferim també un dels nostres bens més preuats i que ens caracteritza com a poble: la nostra llengua.

L’esforç d’integració ve per part d’aquells que arriben de cultures ben diferents, però que tenen la voluntat de conèixer i fer seus també aquests valors, costums i cultura, que fins fa poc temps els hi eren desconeguts.

I és de la suma d’aquests dos esforços que obtenim un bon resultat: una societat integradora i de cohesió.

Però encara que la gran majoria de les persones al nostre país aposti per aquesta suma d’esforços. Encara que la gran majoria reconegui que tots, uns i altres,  tenim un seguit de drets i deures que cal respectar i complir, existeix una minoria que vol trencar aquesta harmonia. És aleshores quan es produeixen fets puntuals, lamentables i aïllats, que posen en perill allò que s’ha construït amb l’esforç de molts.

Hem de plantar cara a aquestes minories i no hem de permetre que el que hem construït entre molts ho puguin destruir uns pocs. Des del Govern de la Generalitat serem bel·ligerants amb aquestes actituds destructives. En temes d’immigració hem de fugir del “bonisme” i lluitar contra el racisme per prendre un camí, el de Catalunya: el del treball conjunt amb l’objectiu de ser un sol poble cohesionat. Un sol poble on no hi ha un nosaltres i un vosaltres, sinó persones amb drets i deures.

Líders en sortir de la crisi? Líders en generar ocupació? Líders en més contractació? Doncs, NO! Líders en creixement de l’atur.

Aquesta és una notícia que entristeix, que sap greu. Catalunya sempre liderava la recuperació econòmica quan s’han viscut situacions de crisi. Ara no.

Mentre, ens parlen del “canvi real”. És aquest el canvi que han promogut, ser els líders en augment de la desocupació.

La publicació d’aquestes dades ha coincidit amb la notícia que el Sr. Celestino Corbacho deixa el seu “Ministerio de Trabajo” per incorporar-se a les llistes socialistes de les properes (?) eleccions al Parlament de Catalunya. Ara, això si, no deixarà el ministeri fins després de la vaga general del 29 de setembre. Per tant, ja veiem que el Sr. Zapatero el vol amortitzar del tot i també demostra que és una bona excusa per rellevar-lo de les seves responsabilitats.

Catalunya necessita un canvi per recuperar el lideratge per sortir de la crisi econòmica, en generar ocupació, en recuperar prestigi internacional, en generar confiança i il·lusió,… Això no ho faran ni el Sr. Montilla, ni el Sr. Corbacho, ni el tripartit, que són actors principals de la situació de precarietat en que es troba el nostre país.

Ara ens cal que comenci el canvi!!! El més aviat possible!!! Volem recuperar els bons lideratges, ser líders en positiu! Si volem, podem!

Aquests dies, una formació política que amaga les seves sigles compara dades (no entraré en la seva veracitat) de l’any 2003 amb dades del 2010. I és cert, han passat 7 anys amb dos governs tripartits  que no han passat en va. Catalunya ha patit un “canvi real”, així ha deixat de ser un bon referent econòmic, institucional i polític en  l’àmbit estatal i en l’àmbit internacional. Avui, per aquests anys de mal govern, malauradament som l’exemple a no seguir i ha deixat de ser capdavantera en qüestions positives.

Ningú gosaria comparar com si res dades separades per set anys. Fixem-nos en una dada ben objectiva com és la població, l’any 2003 Catalunya tenia 6.704.146 habitants i l’any 2010, 7.504.881. Res a veure! Un augment de 800.000 habitants! Al segle XXI, set anys són molts anys. Alguns encara no ho saben! Un partit que amaga les seves sigles ho fa, sense manies, com si res! Aquestes xifres porten la signatura de “President Montilla”, per tant suposem que deu ser el partit socialista. Però com tothom sap a on ens estan portant les polítiques econòmiques, socials, educatives,…del partit socialista, millor amagar les sigles del PSC-PSOE.

Que no ens portin a l’hort amb segons quines comparacions. La nostra nació després d’aquests 7 anys de tripartit ha perdut pes en la majoria d’àmbits. Això ho té clar tothom! El “canvi real” d’aquests anys de tripartit és aquesta situació de desgavell i desori de la qual hem de sortir com més aviat millor.

Aquí no s’hi val a malmetre la paraula “canvi”. Catalunya, ara i aquí, necessita un canvi de veritat. Necessitem un nou Govern fort i decidit, amb un programa que ens faci sortir de la crisi econòmica, que generi ocupació i riquesa, que impulsi unes polítiques socials de progrés,…que ens faci avançar nacionalment cap a una Catalunya sense límits. Aquest és el compromís d’Artur Mas i de Convergència i Unió. 

Aquest és el canvi que Catalunya necessita!

A Catalunya hem construït un model de convivència on la llengua catalana ha estat i és un element de cohesió, que basteix aquest preuat fet convivencial. L’haver posat la llengua catalana a l’abast de tothom, no com element de distinció o de separació sinó com element de comunicació (per aixó són les llengües, per a comunicar-se i expressar-se!!!)  i de construcció de xarxa social, ha estat una de les claus de l’èxit de la nostra cohesió nacional i social. És això el que ataca el recurs, com també determinats discursos d’algunes formacions polítiques, perquè això fa que Catalunya sigui el que és: catalana, un sol poble i on les persones ens entenem sense conflictes. Sap greu a l’espanyolisme ranci, de dretes i d’esquerres, que la nostra nació mantingui la llengua, la cultura i la convivència malgrat les onades migratòries que es pensaven que ens ofegarien. Dons no, no ens han ofegat!

Sabeu el secret? Doncs, hem posat a l’abast de tothom i com element cohesionador la llengua i la cultura catalana amb els nostres valors. Hem donat, generosament, el més valuós que tenim. Els “nous catalans” ho saben i per això se senten ben acollits a casa nostra que és casa seva!

Des de les altes responsabilitats polítiques, cal analitzar més profundament el que ens estan fent. No es poden quedar en l’anècdota, Sra. Consellera!

Amics i amigues estan atacant el nostre model de convivència! No farem un sol pas enrere!!!!

Notorietat? Si us plau!!!

*Quan veig candidatures a les properes eleccions del Parlament de Catalunya que s’acaben de constituir i ja anuncien la declaració d’independència per al gener del 2011…

*Quan veig sota el nom de “solidaritat”, “reagrupament”,…persones que demanen una “plataforma política unitària” quan tot just fa unes setmanes han abandonat les seves formacions polítiques i alhora els hi reclamen a aquestes formacions que se sumin a aquest nou projecte…

…sincerament, em preocupa i molt!!!

Quin programa ens presenten per a sortir de la crisi econòmica? Per generar de nou riquesa? Quin programa per a generar llocs de treball?  Per a lluitar contra l’atur en general i el juvenil en particular?

Quines propostes en política social? Com fomentar la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació de dependència? Com lluitar contra la pobresa (que supera al 20% al nostre país)?  Com promoure la vida independent de les persones amb discapacitat? Com ajudar a les famílies que volen tenir infants? Com defensar els drets dels infants?

Quina política educativa? Com lluitar contra el fracàs escolar? Què proposen en l’àmbit universitari?

Quina política sanitària? Quins programes de promoció de la salut?

Quina política industrial? Com defensem i respectem el nostre medi ambient?

…i tants altres aspectes bàsics per a construir una “Catalunya sense límits”.

De tot això no en parlen! I el primer que cal fer és:

*sortir de la crisi econòmica, generar riquesa, promoure un estat del benestar a nivell europeu, generar ocupació,…

*això ho podrem fer millor si obtenim en la propera legislatura el “concert econòmic”. Podem exercir amb força el nostre dret a decidir obtenint aquests recursos econòmics per a refer el país.

*millorar la gestió del Govern de la Generalitat, amb polítiques d’estalvi i austeritat, juntament amb una desburocratització de l’administració (facilitat, agilitat, eficiència i eficàcia).

….

Catalunya no necessita més aventures tripartites o algunes aventures que ja de sortida són multipartites (tants caps, tants barrets), no necessita nous invents insolvents, necessita un Govern fort , amb un programa fort per sortir de la crisi econòmica i de la crisi social, que recuperi el prestigi de la nostra nació (perdut amb dues legislatures de tripartit), que ens retorni l’autoestima…i amb tot això aconseguirem fer camí cap a la “Catalunya sense límits” que desitgi la sobirania del nostre poble.

No ens calen “salvadors” (alguns es volen salvar ells) de la pàtria, ara ens calen “servidors” que amb generositat, entrega, projecte i preparació vulguin donar el millor d’ells mateixos al servei de la nostra nació, de la seva gent i del seu territori!

Jo faig costat a Artur Mas i al seu equip de Convergència i Unió per fer aquest camí cap a una “Catalunya sense límits”, perquè reuneixen les condicions que he comentat. Amb l’Artur hi trobo el lideratge, la preparació, el projecte i la voluntat de servei.

Endavant!!!

Un milió i mig de veus i cors per Catalunya!!! Quina joia! Enhorabona a tota la ciutadania que hi ha participat!

En aquests set anys de tripartit, Catalunya ha retrocedit en el terreny econòmic, en el terreny social, en el nostre autogovern, en la nostra autoestima, en la valoració que altres països tenien de nosaltres com a poble. Amb el tripartit hem retrocedit!

El tripartit ha estat i és un  govern feble, sense lideratge, sense la força moral que et dona guanyar unes eleccions,…i tot això ho hem pagat i ho estem pagant. Això no pot seguir! Ei! I recordem clarament que alguns amb nom i cognoms, en nom de la independència, ens han portat a aquest gran retrocés històric en el nostre autogovern, a ser més dependents de l’estat espanyol. Això no ho podem oblidar!

I ara què?

Doncs ara, cal convocar eleccions i que amb el nostre vot dotem a la nació catalana d’un Govern fort, amb lideratge i capacitat de decisió, amb bona gestió; sense dependències estatals; amb capacitat de reactivar l’economia i de generar riquesa i feina per a la gent; generador de benestar amb unes polítiques socials i de suport a la família potents; que  compti amb la societat civil, amb la força de l’associacionisme; que ens il·lusioni de nou en un projecte col·lectiu per al nostre poble, que ens porti a una Catalunya sense límits… Això ens cal ara!

Començar il·lusiona! Tenim la persona que ho pot liderar: Artur Mas! Té un ampli equip de persones a punt! Té projecte! Fem pinya amb ell i endavant!

Ara toca Govern fort i lideratge clar! Per la nostra dignitat nacional!  Ho tenim a l’abast! No badem, som-hi!

Doncs, ara és l’hora!

Qui busca polèmica amb el lema de la manifestació de dissabte? qui ha qüestionat el lema? Tots els partits? Tots els polítics? No! Doncs, no qüestionem a tots els partits i a tots els polítics, si us plau!

Qui vulgui defensar el nostre Estatut, no pot renunciar al nostre dret a decidir i a que som una nació!!!

Dissabte aniré a la manifestació defensant que “Nosaltres decidim! Som una nació!” com l’any 1977 hi vaig anar amb “LLibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” i “Volem l’Estatut”.

Totes les manifestacions tenen lema. Que ningú vulgui utilitzar la bandera catalana per amagar-se darrera d’ella. Que ningú vulgui utilitzar-la per separar-nos i menys des de determinades responsabilitats. Portarem un lema i les banderes catalanes voleiaran al seu voltant. 

Nosaltres sabem què volem per a Catalunya i la seva gent! Nosaltres cridarem amb convicció que “Nosaltres decidim! Som una nació” perquè no li hem de demanar permís al PSOE.

Nosaltres decidim i construïm un futur de llibertat per a la nostra estimada nació catalana!!!

Cal un canvi a Catalunya! No ens poden seguir enganyant com fins ara!

Som una nació! Nosaltres decidim!!!!