La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el desembre de 2006 assumeix el fenomen de la discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones.

I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!

Ahir vaig assistir a la inauguració de l’exposició “Parelles artístiques. Experiències creatives per la salut mental”, una iniciativa que s’ha convertit en un molt bon instrument per lluitar contra l’estigma de les malalties mentals i fer visibles les capacitats i habilitats de les persones que les pateixen.

Vull felicitar molt sincerament la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona i l’Obra Social d’Unnim per impulsar un any més aquesta iniciativa, i a tots els artistes que han participat d’aquesta experiència perquè amb la seva contribució, la seva sensibilitat i les seves obres ajuden a promoure l’interès, la creativitat i les relacions de les persones amb malaltia mental.

L’art és una via per potenciar el valor de les persones i, per tant, la seva autonomia i la seva qualitat de vida. L’art és una forma d’expressió, el reflex d’uns sentiments, d’uns anhels i d’una força interior. Això és el que jo vaig poder captar ahir contemplant les obres d’art que recull aquesta exposició.

I mentre contemplava aquelles expressions artístiques, que són la suma del treball d’un artista consagrat i d’un artista amateur, em vaig reafirmar en la importància de sumar. Sumar les voluntats, el treball i les iniciatives de les administracions, de les entitats i de la societat en general, per construir dia a dia una societat més justa, en la que tots els ciutadans i ciutadanes gaudeixin d’oportunitats per a sentir-se persones integrades.

I en aquest mateix sentit, amb la voluntat de sumar esforços en favor de les persones amb discapacitat derivada de la malaltia mental, el proper dissabte, 12 de febrer, assistiré a la col·locació de la primera pedra d’un equipament que la Fundació Vella Terra construirà a Gurb. Es tracta d’una residència assistida per cobrir les necessitats d’atenció a persones amb diagnòstic de trastorn mental i altres problemàtiques afegides que requereixen un ampli suport especialitzat. Aquí també sumem esforços, aquí també treballem plegats amb el Tercer Sector.

A més, donada la situació de crisi econòmica i les dificultats pressupostàries de la Generalitat de Catalunya, que ens impedeixen construir equipaments propis, una de les solucions passa per concertar places. Així ho farem a Gurb, així ho hem acordat amb la Fundació Vella Terra, concertant les 45 places de que disposarà aquest equipament. Administració i Tercer Sector de la mà, creant complicitats, sumant esforços, per a donar respostes eficaces a les necessitats de la societat catalana.

A Catalunya la convivència entre la població autòctona i els nouvinguts és sòlida, perquè està construïda sobre pilars forts. I aquests pilars resulten de la suma de dos esforços: l’esforç d’acollida per part d’uns i l’esforç d’integració per part dels altres.

L’esforç d’acollida passa per la voluntat de facilitar l’arribada als nouvinguts i per compartir amb ells els valors, els costums i la cultura pròpies de Catalunya, perquè se’ls facin seus i se sentin ben aviat part important de la nostra societat. I per això, els oferim també un dels nostres bens més preuats i que ens caracteritza com a poble: la nostra llengua.

L’esforç d’integració ve per part d’aquells que arriben de cultures ben diferents, però que tenen la voluntat de conèixer i fer seus també aquests valors, costums i cultura, que fins fa poc temps els hi eren desconeguts.

I és de la suma d’aquests dos esforços que obtenim un bon resultat: una societat integradora i de cohesió.

Però encara que la gran majoria de les persones al nostre país aposti per aquesta suma d’esforços. Encara que la gran majoria reconegui que tots, uns i altres,  tenim un seguit de drets i deures que cal respectar i complir, existeix una minoria que vol trencar aquesta harmonia. És aleshores quan es produeixen fets puntuals, lamentables i aïllats, que posen en perill allò que s’ha construït amb l’esforç de molts.

Hem de plantar cara a aquestes minories i no hem de permetre que el que hem construït entre molts ho puguin destruir uns pocs. Des del Govern de la Generalitat serem bel·ligerants amb aquestes actituds destructives. En temes d’immigració hem de fugir del “bonisme” i lluitar contra el racisme per prendre un camí, el de Catalunya: el del treball conjunt amb l’objectiu de ser un sol poble cohesionat. Un sol poble on no hi ha un nosaltres i un vosaltres, sinó persones amb drets i deures.