Aquesta setmana, les diferents agències de notícies han coincidit en titular de forma similar les dades de l’atur del passat mes: “Catalunya lidera l’augment de l’atur a l’agost, amb 16.703 desocupats més”.

Líders en sortir de la crisi? Líders en generar ocupació? Líders en més contractació? Doncs, NO! Líders en creixement de l’atur.

Aquesta és una notícia que entristeix, que sap greu. Catalunya sempre liderava la recuperació econòmica quan s’han viscut situacions de crisi. Ara no.

Mentre, ens parlen del “canvi real”. És aquest el canvi que han promogut, ser els líders en augment de la desocupació.

La publicació d’aquestes dades ha coincidit amb la notícia que el Sr. Celestino Corbacho deixa el seu “Ministerio de Trabajo” per incorporar-se a les llistes socialistes de les properes (?) eleccions al Parlament de Catalunya. Ara, això si, no deixarà el ministeri fins després de la vaga general del 29 de setembre. Per tant, ja veiem que el Sr. Zapatero el vol amortitzar del tot i també demostra que és una bona excusa per rellevar-lo de les seves responsabilitats.

Catalunya necessita un canvi per recuperar el lideratge per sortir de la crisi econòmica, en generar ocupació, en recuperar prestigi internacional, en generar confiança i il·lusió,… Això no ho faran ni el Sr. Montilla, ni el Sr. Corbacho, ni el tripartit, que són actors principals de la situació de precarietat en que es troba el nostre país.

Ara ens cal que comenci el canvi!!! El més aviat possible!!! Volem recuperar els bons lideratges, ser líders en positiu! Si volem, podem!

De molt petits, ens varen ensenyar que per comparar xifres han de ser equiparables. Les xifres, sense més, són molt fredes i per tant cal contextualitzar-les!

Aquests dies, una formació política que amaga les seves sigles compara dades (no entraré en la seva veracitat) de l’any 2003 amb dades del 2010. I és cert, han passat 7 anys amb dos governs tripartits  que no han passat en va. Catalunya ha patit un “canvi real”, així ha deixat de ser un bon referent econòmic, institucional i polític en  l’àmbit estatal i en l’àmbit internacional. Avui, per aquests anys de mal govern, malauradament som l’exemple a no seguir i ha deixat de ser capdavantera en qüestions positives.

Ningú gosaria comparar com si res dades separades per set anys. Fixem-nos en una dada ben objectiva com és la població, l’any 2003 Catalunya tenia 6.704.146 habitants i l’any 2010, 7.504.881. Res a veure! Un augment de 800.000 habitants! Al segle XXI, set anys són molts anys. Alguns encara no ho saben! Un partit que amaga les seves sigles ho fa, sense manies, com si res! Aquestes xifres porten la signatura de “President Montilla”, per tant suposem que deu ser el partit socialista. Però com tothom sap a on ens estan portant les polítiques econòmiques, socials, educatives,…del partit socialista, millor amagar les sigles del PSC-PSOE.

Que no ens portin a l’hort amb segons quines comparacions. La nostra nació després d’aquests 7 anys de tripartit ha perdut pes en la majoria d’àmbits. Això ho té clar tothom! El “canvi real” d’aquests anys de tripartit és aquesta situació de desgavell i desori de la qual hem de sortir com més aviat millor.

Aquí no s’hi val a malmetre la paraula “canvi”. Catalunya, ara i aquí, necessita un canvi de veritat. Necessitem un nou Govern fort i decidit, amb un programa que ens faci sortir de la crisi econòmica, que generi ocupació i riquesa, que impulsi unes polítiques socials de progrés,…que ens faci avançar nacionalment cap a una Catalunya sense límits. Aquest és el compromís d’Artur Mas i de Convergència i Unió. 

Aquest és el canvi que Catalunya necessita!

Ahir, des de Prada, la consellera d’Acció Social i Ciutadania del Govern Tripartit assegurava que el recurs de la Defensora del Pueblo contra la Llei d’Acollida és producte “de la voluntat de notorietat i que se la nomeni de manera definitiva defensora”. Realment uns arguments molt pobres! Consellera, no cal anar a Prada per dir tan poca cosa!

A Catalunya hem construït un model de convivència on la llengua catalana ha estat i és un element de cohesió, que basteix aquest preuat fet convivencial. L’haver posat la llengua catalana a l’abast de tothom, no com element de distinció o de separació sinó com element de comunicació (per aixó són les llengües, per a comunicar-se i expressar-se!!!)  i de construcció de xarxa social, ha estat una de les claus de l’èxit de la nostra cohesió nacional i social. És això el que ataca el recurs, com també determinats discursos d’algunes formacions polítiques, perquè això fa que Catalunya sigui el que és: catalana, un sol poble i on les persones ens entenem sense conflictes. Sap greu a l’espanyolisme ranci, de dretes i d’esquerres, que la nostra nació mantingui la llengua, la cultura i la convivència malgrat les onades migratòries que es pensaven que ens ofegarien. Dons no, no ens han ofegat!

Sabeu el secret? Doncs, hem posat a l’abast de tothom i com element cohesionador la llengua i la cultura catalana amb els nostres valors. Hem donat, generosament, el més valuós que tenim. Els “nous catalans” ho saben i per això se senten ben acollits a casa nostra que és casa seva!

Des de les altes responsabilitats polítiques, cal analitzar més profundament el que ens estan fent. No es poden quedar en l’anècdota, Sra. Consellera!

Amics i amigues estan atacant el nostre model de convivència! No farem un sol pas enrere!!!!

Notorietat? Si us plau!!!