En Celdoni em va contestar el meu correu on li comunicava que no hi podria ser. Això m’ha portat avui a buscar alguns poemes d’aquells que et porten molts i bons records. Sempre m’ha agradat molt com recita la poesia en Celdoni Fonoll, bon amic. Ens vàrem conèixer fa molts anys en un aplec al Pi de les Tres Branques. Ja ha plogut molt d’aquell dia. Ell  ho recordava en un llibre publicat el 2007, “Arbres dels nostres paisatges“, quan em dedica el poema “Pi roig 2″, precisament recordant aquest Aplec en el que vàrem coincidir.

PI ROIG 2

Berguedà, Patum,

Castellar del Riu,

Pi de les Tres Branques,

el Pla de Campllong.

Pi roig europeu,

símbol nacional

d’una terra bella,

de boscos i mar.

que encara batega

malgrat el ponent

que fa segles bufa

contra arbres i gent.

En aquell aplec catalanista, en Celdoni va recitar un poema de Jordi Bilbeny que el tinc molt present. És aquest:

NOSALTRES BAIXAREM DE LES MUNTANYES

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb teies a les mans i una veu clara

i un càntic de dolçaines i d’espases.

I a cada pas que dem, una falguera

coronarà de verd la caminada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb ulls adelerats i amb les genives

enceses de desig i d’argelaga.

I cridarem tothom perquè enarbori

banderes i estendards i pedregades.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

i al fons de cada crit hi haurà granada

la llengua i la saviesa dels besavis.

Retornarem la porta a cada casa,

l’eixida i el jardí i també el coratge.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

per dir qui ens pren el nom i la paraula,

qui ens escarcella el gest a mans besades.

Qui ens assassina el goig amb mossegades

i qui ens aixafa el rostre a cops d’Espanya.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

com l’aigua que davalla les cascades

amb remoreig de corns i enuig de gralles.

Durem la llum dels cims, dels almogàvers,

la llum de les magnòlies i dels àlbers.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb salabror a la pell i marinada

al cor i al sexe ardent i a les espatlles.

I no ens aturarem ni en la ceguesa,

ni en el turment, ni en la desesperança.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

aquest abril, aquest setembre. Ara.

I a cada noia hi naixerà una pàtria

i un tros d’independència agosarada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes.

La veu i la força expressiva d’en Celdoni dóna una intensitat especial a aquest poema. Tinc ben present la seva veu ressonant pel Pla de Campllong. També recordo quan el va recitar a Vallirana, en un acte de lliurament del Premis “Josep M. López Picó”.

Al final dels anys vuitanta, vàrem proposar al Celdoni que escrivís uns poemes per explicar com era, en aquells moments, Vallirana. El seu text il·lustrat amb dibuixos de la, també bona amiga, Pilarin Bayés va servir per donar la benvinguda a les persones que s’empadronaven al municipi de Vallirana (Baix Llobregat) durant aquells anys. En el seu llibre “60 Ocells-comuns i rars i de noms singulars” (2002), em dedica el poema Francolí, com a “valliranenc que em va empènyer a escriure versos”.

FRANCOLÍ

El teu nom

rioler

va lligat

als grans reis

catalans

que et van dur

d’orient

tot salpant

per la mar

amb bon vent.

-Eren, ai!,

altres temps:

terra lliure,

llengua viva,

país fort.-

Pro, eixerit

francolí,

si hi vas ser,

no ets aquí.

El teu cant

l’extingí,

llargs anys ha,

el poc juí

dels humans

rapinyers.

Ara algú

fa un intent

de tornar-te

als paratges

que d’antic

habitaves,

i on sols queda

el record

rioler

del teu nom.

Tornaràs,

francolí?

Potser no,

potser sí.

Tot llegint poemes, he gaudit dels textos ben acompanyats de bons records i recordant bons amics. En Celdoni, des de fa molts anys, és un bon amic!

Ara si! Ja hi som!

Dissabte 19, d’aquí a pocs dies, tindrà lloc l’esperat concert amb les cançons d’ESQUIROLS. Aquests mesos ha costat molt trobar els espais per poder assajar i preparar aquest concert. Hi hem posat tot l’entusiasme, la il·lusió i la voluntat perquè sigui un gran concert i una gran trobada de la gent amb les “seves” cançons. És cert les cançons d’Esquirols són les “nostres” cançons. Hem fet camí amb elles i ens han ajudat a fer el nostre camí vital. Cançons que emocionen, que engresquen, que eduquen, que apleguen,…que ens han ajudat a comprometre’ns amb la gent i amb el país!

En tres setmanes van quedar exhaurides totes les entrades del concert!

Ens ho passarem molt bé! Només cal, al passar la porta de l’Auditori, recordar el que hem viscut amb Esquirols, reviure-ho, compartir-ho, gaudir-ho,…i al sortir, plens de nova energia, seguir fent camí!

Ei…que ja hi som!!! Força!!!

Gràcies ESQUIROLS!!!!

Com si els anys no haguessin passat, dissabte passat, en Joan Crosas, en Joan Vilamala i en Ramon Estrada varen venir al Patronat Parroquial de Vallirana. Esquirols, només  fa uns trenta anys, havien vingut en diferents ocasions a interpretar i oferir  les seves cançons a Vallirana, al Patronat. Aquelles parets. aquell escenari, les persones que es van trobar de nou els eren molt familiars.

Per una estona intensa van tornar a sonar aquelles cançons que tan han significat i signifiquen en les nostres vides: “Torna torna Serrallonga”, Fent camí”, ”Arrels”, “Del que vaig ser”, “Majka”, “Si”,…  No era cap nou recital d’Esquirols! Van venir a compartir un dels assajos de preparació del concert d’homenatge a Esquirols.

Jo no hi vaig poder ser. Abans de l’assaig vaig parlar amb en Vilamala. Em va dir que tots hem de gaudir molt del concert. I també dels assajos!

Després de l’assaig, vaig parlar amb en Crosas. Estava molt content després d’escoltar i cantar amb el grup. Això sona molt bé! Em va dir que durant l’abril tornarà, que s’ho havia passat molt bé. Li vaig dir que a Vallirana hi tenia casa seva. Que les portes estan obertes de bat a bat.

Quin gran encert preparar aquest homenatge a Esquirols! Quina joia retrobar-se amb uns i altres! Quin goig retrobar-se amb aquestes cançons! També, segur que per a molta gent serà poder descobrir unes cançons que no et deixen indiferent! 

El dissabte, 19 de juny, a les 9 del vespre, a l’Auditori, seguirem vibrant amb Esquirols!

L’any 1974, un grup de joves vàrem fundar el Grup d’Esplai-Parròquia de Vallirana (Baix Llobregat). Jo hi vaig estar participant fins el desembre del 1992. Les cançons d’ESQUIROLS varen ser una eina educativa molt utilitzada per aprendre a estimar les persones, la natura, el territori, la pàtria,…

Dues persones vinculades a l’Esplai, en Jaume i en Martí, fa uns mesos, em varen venir a veure i em digueren: “volem fer un concert d’homenatge a Esquirols”. Em vaig posar molt content, però després va venir la sorpresa: “volem que cantis amb nosaltres, com abans”. Però si fa molts anys que no canto, vaig dir. No podia dir que no. Ja estem tirant endavant amb molta altra gent aquest acte. La veritat, em fa molta il·lusió participar en aquest homenatge.

De l’Esplai, a més de nosaltres tres, hi participen: la Lluïsa, la Magda i el Gonçal (de Cervelló, que ara viu a Molins i que porta la direcció musical). També en formen part: la Mònica (Vallirana), el Pau (Barcelona), l’Anna (Terrassa), la Pilar (Molins de Rei), el Pau (Mataró), el Josep (Barcelona), l’Ivan (Calonge), l’Aleix (Sant Boi de Llobregat) i el Blat (Olesa de Montserrat).

Ja tenim data i lloc: dissabte, 19 de juny, a les 9 de la nit, a l’Auditori de Barcelona, a la Sala Oriol Martorell. Serà una gran festa! Els autèntics Esquirols estaran amb nosaltres. Tornaran a sonar les seves cançons!

Hi estem posant TOT perquè sigui un espectacle inoblidable: ESQUIROLS XXI.

Esquirols va fer camí en moments difícils. Avui segueixen fent camí a través de molta gent que canta les seves cançons. Els recordem, cantem les seves cançons, els estimem!