Les persones al llarg de la vida tenim diferents possibilitats d’actuació i en la etapa en què les persones són més grans també hi ha moltes coses a fer.

Hem de veure l’etapa de la maduresa com el inici d’un nou període de la nostra vida ple d’oportunitats que s’han de saber aprofitar.

La gent gran no s’ha d’instal·lar mai en l’afirmació “jo ja ho he fet tot a la vida”, perquè sempre hi ha més per a fer. Cal anar “omplint de vida els anys”.

Sentir-se útil i estimat és sentir-se important, sentir-se protagonista de la pròpia vida. I així és com viuen la seva maduresa moltes persones grans al nostre país, com vaig poder comprovar, una vegada més, aquests darrers dies en la signatura d’un conveni per posar en marxa, juntament amb l’’Obra Social “la Caixa”, una nova línia d’actuació amb l’objectiu de fomentar la participació de les persones grans, i donar valor a la seva experiència a través del voluntariat.

O com ho vaig constatar a Mollerussa el passat dia 14 d’abril, en la 28 assemblea de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), on més de 400 persones jubilades debatien sobre la situació de la gent gran, les pensions i la llei de la dependència.

Sempre dic que sumar esforços entre administracions i sumar esforços entre sector públic i privat és molt important, i encara més en temps de crisi. Però també és molt important saber sumar a les persones en els projectes de país. I, concretament les persones grans, aporten experiència, amplitud de mires i esperança a aquells projectes en els quals participen. Perquè ells les han viscut de tots colors i se n’han sortit.

És per això que hem de situar a les nostres persones grans en un lloc privilegiat, com a co-protagonistes en la nostra societat.

En aquests dies ens ha deixat sobtadament una gran persona: María José Vázquez, presidenta de la Federació ECOM de discapacitats físics.

Una dona de gran vàlua i un exemple a seguir en la lluita per l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitat.

María José Vázquez ha estat una persona compromesa amb l’associacionisme i amb les persones amb discapacitat, que ha deixat el testimoni d’una gran tasca feta en aquests camps.

Avui moltes persones ens hem reunit en un emotiu comiat, en el que s’han fet paleses l’admiració i l’estimació que aquesta dona despertava entre els qui la coneixien.

I avui en el seu comiat han recordat una frase molt seva: “les lleis ens donen drets, ara només ens falta poder exercir-los”.

Aquesta és una reflexió de María José Vázquez que ens cal fer nostre i, sobretot, que ens cal tenir molt clara a aquells que tenim responsabilitats de govern.

Perquè els drets no són drets de veritat fins que no s’exerceixen. Hem de garantir els drets socials amb drets reals, ajustant les possibilitats reals a les necessitats socials. No podem permetre que, com fins ara, no existeixin realitats, sinó promeses virtuals.

Moltes gràcies María José per la teva lluita, el teu compromís i els teus pensaments. Moltes gràcies pel teu exemple!

Catalunya s’ha caracteritzat per la gran quantitat d’associacions i entitats que hi ha en els diferents àmbits, ja sigui social, cultural, ambiental, de cooperació internacional,… Com també pels milers de persones voluntàries compromeses en tots aquests àmbits associatius. De sempre, al nostre país associacionisme i voluntariat han anat del bracet. L’espai de solidaritat, de compromís i d’acció del voluntariat no és altre que l’espai associatiu, un espai de llibertat, de participació personal i comunitària, de transformació de la societat.

Hi ha qui ha volgut controlar el voluntariat des de la regulació. Evidentment, ha fracassat. El voluntariat no és mà d’obra barata o gratuïta. El voluntariat és la capacitat dels homes i dones, des d’una opció solidària i transformadora: de passar de la protesta a la proposta, del restar al sumar, de la individualitat al treball en equip, del personalisme a l’associacionisme, de la desafecció al compromís, del no al si, del ja està tot fet al tot està per fer, de l’impossible al possible, del desfer al fer, dels destruir al construir,…

Avui se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, un dia dedicat al reconeixement de l’acció voluntària en tots els camps. Un dia d’homenatge als milers de persones que a Catalunya, i arreu del món, donen el seu temps a canvi de res per deixar un món en millors condicions del que l’hem trobat. Un temps donat, sense esperar rebre res a canvi, però un temps que enriqueix cada persona voluntària espiritualment i humanament. Res fa més feliç que veure un somriure que es dibuixa en uns llavis per la força de la teva estimació i compromís solidari des de la gratuïtat.

Catalunya té, amb milers de persones voluntàries, la força de la solidaritat. En aquests moments de crisi i de dificultat ens cal més que mai aquest testimoni d’amor radical i transformador de la societat. Cal que des de les institucions es reconegui aquest paper del voluntariat, sense interferir en la seva tasca. Cal donar-li més suport, més promoció i més suport mitjançant l’associacionisme. I menys regulació!

A Catalunya tenim la joia del voluntariat, força solidària, per seguir construint una nació inclusiva per a tothom, per seguir fent possible la nació de totes les persones.

L’any 2011, Any Europeu del Voluntariat, serà una bona ocasió per al reconeixement de l’acció voluntària i per a donar-li un nou impuls. Des de Catalunya hi participarem amb decisió! Endavant!!!!