Quina joia! Aquest matí, veig La Vanguardia amb un titular a portada que parla de “Tres noies discapacitades s’independitzen“. Permeteu-me, en primer lloc que feliciti aquest diari per situar en portada una notícia important i, a més, una bona notícia.

Quan tot el dia ens parlen de dependència, especialment amb l’aparició de l’anomenada “Llei de la Dependència”, quin goig sentir parlar de vida autònoma, de vida independent. Quan una persona viu una situació de dependència, li hem d’oferir tots els mitjans possibles (des de les polítiques socials) perquè tingui el màxim d’autonomia personal. Aquests mitjans han de ser individualitzats i diferents en funció de la situació de dependència i en funció de l’edat de la persona. Per això cal poder oferir un ampli ventall de possibilitats, com preveu la Llei de Serveis Socials catalana, que doni el màxim d’independència. Per exemple, aquesta notícia no seria possible aplicant la Llei estatal de la dependència, tal i com s’aplica a Catalunya.

Aquesta notícia és possible gràcies a la bona feina de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Gràcies al seu programa pioner “Me’n vaig a casa”, que ofereix l’ajuda essencial i personalitzada a les persones discapacitades per emancipar-se i que ja atén a 42 persones. Enhorabona a la Fundació!!!

Aquest programa posa en el centre de la seva tasca social cada persona: Tots els recursos i mitjans es posen a la seva disposició. Tot busca el millor per a cada persona amb la seva situació individual i familiar. Aquest és l’èxit de la Fundació.

La mare de l’Ariadna, un dia, li va dir: “Has de viure la teva vida, Ariadna”. La noia li va preguntar: “Però… em veus capaç?”. “Clar que si!!!”, li va contestar la mare. Ara, l’Ariadna farà d’amfitriona d’altres joves amb síndrome de Down que vulguin provar l’experiència de viure un temps curt fora de casa.

L’Ariadna, la Clara i l’Eugènia fan la seva pròpia vida. Felicitats!!! Com també a les seves famílies!!!

“El dia que vam marxar de casa els nostres pares es van posar tristos”, diu la Clara. “Si, tristos, però també orgullosos“, continua l’Eugènia.

Sens dubte, una gran notícia!

En els darrers temps es parla molt de dependència en l’àmbit de la política social. El gran desplegament propagandístic de la llei estatal, popularitzada amb el nom de “llei de la dependència”, segur que en té bona part de responsabilitat. Crec que la utilització d’aquest terme està ennuvolant la finalitat de les polítiques socials, dels mateixos serveis socials. S’atenen situacions de dependència, però la finalitat és oferir autonomia personal o vida independent, fins allà on sigui possible.

La mateixa aplicació i gestió de la “llei estatal de la dependència” a Catalunya per part del Govern tripartit està conduint a un estancament de la promoció de l’autonomia personal: pràticament un 70% de les resolucions són prestacions econòmiques (xecs) enlloc d’oferir directament serveis (només el 30%). Ara ja sabem quina és la política del tripartit en serveis socials, una política de xecs, de prestacions econòmiques. Quan el que cal és oferir serveis i només oferir la prestació econòmica quan aquesta és la millor opció per a l’autonomia de la persona atesa. Si s’aplica així, la prestació econòmica esdevindrà excepcional.

Quin remei té aquesta situació? Doncs desplegar prioritàriament la Llei de Serveis Socials aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya i dins d’aquesta, aplicar la Llei estatal. La Llei de Serveis Socials té una Cartera de serveis socials molt més amplia que la llei estatal i per això, permet fer un autèntic Pla Individual d’Atenció (PIA) que doni resposta a la situació de cadascú. El Tripartit ha quedat enlluernat i bloquejat per la “llei estatal de la dependència” i ha oblidat quina és la prioritat de la política social: la informació, la prevenció, l’atenció,…i sempre per donar la màxima autonomia possible a cada persona que es troba en situació de necessitat i/o dependència.

Cal donar instruments, per a l’autonomia personal i per a viure amb tota la dignitat, a totes les persones i en les diverses situacions:

• *a un infant atès a través d’una família acollidora o d’un centre residencial d’acció educativa.
• *a una dona víctima de la violència masclista atesa en un centre.
• *a una persona pensionista no contributiva o a una persona amb una pensió baixa de viduïtat amb una prestació social de caràcter econòmic.
• *a una persona gran que viu sola amb servei de teleassistència i atenció domiciliària.
• *a un jove amb discapacitat intel·lectual que treballa en un centre especial de treball.
• *a una persona amb discapacitat física atesa per un assistent personal.
• *a una persona amb malaltia mental atesa en un centre residencial.
• *a una persona amb discapacitat sensorial que rep una ajuda tècnica (per exemple, audífon)
• …i un llarg etcètera.

Per això cal un canvi en la priorització i l’aplicació de les polítiques socials. Un nou Govern que posi per davant les persones. Cada realitat personal. Cada realitat familiar. Un Govern que faci de l’atenció, de la prevenció, de la informació, de l’autonomia personal,… en definitiva de la política social, la seva prioritat.

Cal un Govern que sàpiga escoltar i que sàpiga respondre. Un Govern sensible als problemes de la gent, proper i accessible. Aquest és el nou Govern pel que estem treballant i que esperem que sigui una realitat ben aviat.

Recordo que el Professor Josep-Maria Terricabras explicava en una conferència que qualsevol dret només existeix si algú té el deure de garantir-ne la seva execució. Tot dret per alguna persona implica un deure per a un altre, ja sigui persona o institució.

En l’àmbit de les polítiques socials, a l’actual Govern tripartit li agrada dir que la Llei de la Dependència atorga drets. Avui, si mirem com s’està aplicant aquesta Llei a Catalunya veiem com no es respecten els terminis ni per a la valoració de la situació de dependència, ni per a l’elaboració i acord del Programa Individual d’Atenció (PIA), com tampoc en fer efectius els serveis i/o prestacions acordats. Una Llei que diuen de drets però on el Govern tripartit no els garanteix.  Ni tan sols els terminis estan garantits, que és el dret més bàsic que una administració ha de respectar: els terminis màxims de resposta i resolució: En aquest cas hauria de ser un màxim total de sis mesos per a la valoració de la situació de dependència  i la resolució del Programa Individual d’Atenció (PIA).

Un altre dret bàsic, el dret a triar, tampoc és respectat. Dins de la cartera de serveis, s’hauria de poder triar el servei més adequat a la condició personal i familiar de la persona, com també en funció del grau i nivell de la seva dependència. Moltes famílies que desitjarien gaudir d’un assistent personal per atendre en l’àmbit de la pròpia llar a la persona en situació de gran dependència, es veuen obligats, un d’ells, a esdevenir “cuidador no professional”.  Així, el passat 30 de novembre, segon dades del propi Govern de la Generalitat, mentre hi havia 63.053 cuidadors familiars, només hi havia 24 assistents personals a tot Catalunya. Els cuidadors familiars són el 54,78 % del total de les prestacions i dels serveis atorgats. Un 78% dels cuidadors familiars són dones.

Les persones amb dependència i les seves famílies acaben pensant que els serveis socials són graciables per part del Govern. Doncs no hauria de ser així! Cal més seriositat i rigor en les polítiques socials!

Ara i aquí, l’únic dret universal garantit pel tripartit, als milers de catalans i catalanes que s’han acollit a la Llei de la Dependència, és el dret a esperar-se! Esperar la valoració, esperar el PIA, esperar rebre el servei o prestació acordats,…per sobre de tots els terminis legalment establerts. Així el Govern no respecta la Llei ni en els terminis.

Em perdonaran que utilitzi la terminologia “llei de la dependència”, però és la realitat. Crec que cal impulsar una revisió a fons d’aquesta Llei per a transformar-la en una autèntica Llei de promoció de l’autonomia personal i de la “vida independent”. És aquest l’objectiu que hauria de tenir i que malauradament no garanteix ni l’actual Llei, ni molt menys la gestió que en fa el tripartit.

Cal un nou Govern que impulsi una autèntica política de drets socials i de promoció de l’autonomia personal.

Nota.-En el Bloc trobareu un apartat sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència a Catalunya amb documentació i vídeos.