El passat 3 de juny, l’Artur Mas i jo vàrem visitar la Residència Els Comtals (Manresa) de l’entitat AMPANS (a la foto es pot veure un moment de la visita), un equipament d’acolliment residencial per a persones adultes amb necessitats de suport limitat amb trastorns de conducta. També conjuntament ja havíem visitat amb anterioritat, l’equipament de Santa Maria de Comabella (Santpedor) que disposa de garden, Residència Julio Payàs, l’Escola Jeroni Moragas, centre especial de treball, centre ocupacional La Llum i els serveis centrals d’AMPANS.

És un goig quan visites entitats com AMPANS! Veure com es gestiona amb criteris d’eficàcia i eficiència per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i donant, també, suport a les seves famílies. La bona gestió i el treball rigorós van acompanyats d’un tasca feta amb una gran qualitat humana d’estimació, dignitat i respecte vers les persones ateses.

Felicitem tot l’equip humà d’AMPANS!!! Enhorabona per la feina que esteu fent!!!

L’endemà mateix, vàrem tenir un dinar de treball a l’alberg Pere Barnés (Fundació Arrels) amb entitats dedicades a la inclusió social a la ciutat de Barcelona, en aquest cas amb l’Artur Mas, en Xavier Trias i en Jordi Martí per analitzar la situació actual de crisi econòmica i per parlar de quines necessitats de futur té el tercer sector social en aquest àmbit de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una reunió molt profitosa. Cal recordar que des del segon semestre del 2008, l’Artur Mas i l’equip de política social de CiU ens hem reunit dos cops per any amb les entitats socials catalanes dedicades a l’atenció a les persones, per seguir de prop l’evolució i efectes socials de la crisi econòmica.

També darrerament, amb l’Artur ens hem reunit amb la Taula del Tercer Sector Social i  després, amb la Fundació Catalana de l’Esplai, per citar-ne algunes.

Creiem que cal estar a prop de la gent i de les entitats, per poder compartir i valorar com van les coses, com també imaginar-nos conjuntament el futur proper. Cal recuperar la proximitat, perduda amb aquests anys de tripartit, en la política social!!!!

Cal comptar i molt amb les entitats!!! Nosaltres hi comptem!!!

Aquest divendres proppassat, al Caixafòrum, es va presentar DINCAT-Discapacitat Intel·lectual Catalunya. L’auditori estava ple de gom a gom. L’esdeveniment havia aixecat molta expectació. Feia temps que es parlava de la unió d’APPS (Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual), l’associació empresarial APPS i la Coordinadora de Tallers. Per fi ha arribat l’hora! Van presentar aquesta unió tres bons amics, Josep Gomis, Efrèn Carbonell i Lola de la Fuente.

DINCAT neix amb la missió de vetllar per la defensa i l’exercici ple dels drets i la promoció de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies en l’àmbit territorial de Catalunya, així com els interessos de les entitats associades i la prestació de serveis que els siguin necessaris.

Els seus compromisos es basen en un Projecte de Vida amb: Defensa dels drets, sensibilització social, suport a entitats, programes propis i representació col·lectiva.

Desitjo una gran tasca a DINCAT al servei de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. És una gran notícia aquesta voluntat i decissió de sumar esforços, de treballar plegats.

Enhorabona! Llarga vida a DINCAT!!!

Dimarts passat, a la Comissió de Benestar i Immigració va comparèixer Icària Iniciatives Socials. Una entitat que promou la integració social de les persones amb discapacitat psíquica, especialment a través de la seva integració laboral. Entre les seves activitats hi ha l’Alberg InOut, Icària Gràfiques, l’Escola Taiga, el Centre Ocupacional,…

Fa uns mesos vaig denunciar que des del Departament de Salut de la Generalitat havien passat la confecció i estampació de la roba hospitalària a un organisme propi del Departament de Justícia que es dedica a la reinserció dels interns dels centres penitenciaris. Icària feia l’estampació de la roba des de feia molts anys. Aquest fet va provocar que Icària Gràfiques promogués dos ERO (expedients de regulació d’ocupació).  La Consellera de Justícia, responent una pregunta oral formulada en el Ple del Parlament sobre aquest tema, em va dir “senyor diputat que la crisi no ens faci insolidaris” . El cert és que totes les empreses privades que havien tingut l’encàrrec d’aquesta roba havien confiat l’estampació a Icària. Què li costava al Govern tripartit dividir la feina en confecció, per al Departament, i estampació, per a Icària? Aquest si que seria un bon exercici de solidaritat!

Doncs, casualitats de la vida, el dia anterior de la compareixença, Icària va haver d’acomiadar 21 persones amb discapacitat psíquica per aquesta situació provocada per l’Administració.

A més, tot sembla indicar que la roba ja arriba estampada des del país asiàtic on la compren, fet que estem esbrinant. Per tant, l’estampació sembla ser que tampoc la fan els interns. Sorprenent! Les empreses privades mai van comprar la roba estampada per així oferir aquesta feina a un centre especial de treball. Més sensibilitat i responsabilitat social a l’empresa privada que al Govern tripartit. Sort que s’autoanomenen d’esquerres!!!

La directora general va plorar en la seva compareixença. Aquestes llàgrimes plenes de sentit no poden ser envà. El Parlament no pot donar l’esquena a aquestes 21 persones! És responsabilitat de tots els Grups Parlamentaris trobar una solució atès que no la troba el Govern tripartit. 48 diputats i diputades ja estem disposats a fer-ho!

Maria José, dimarts ens vas donar un bon testimoniatge en la vostra compareixença. Vaig veure, en la teva persona, que la bona gestió no està renyida amb el compromís social, amb el sentiment, amb la convicció. Que, des de la teva responsabiltat de directora general, estimes compromesament les persones que treballen i formen part d’Icària. Endavant! Trobarem solucions!

Les teves llàgrimes estaven plenes de sentit.

La crisi no ens fa insolidaris, qui pràctica la insolidaritat és el Govern que patim!