CiU està en contra de totes les mesures aprovades el passat dijous al Congrés dels diputats, però ens vam abstenir. Abstenció clau en la votació del Congrés, perquè sense ella el país estaria enfonsat i l’economia en perill vertiginós. 

Com va dir Artur Mas:”No hem salvat  el govern socialista, hem salvat una economia que s’ofega”. Si no s’aprovava el decret, l’Estat quedava igual d’intervingut que Grècia, amb greus problemes per fer front a les despeses que suposen les pensions, sous dels funcionaris,…des d’ara mateix.

Des de Convergència i Unió, demanarem la convocatòria immediata del Pacte de Toledo i presentarem una proposició de Llei per garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. Així, si hi ha inflació l’any 2011, els pensionistes podran cobrar l’import de més que sigui equivalent a l’increment del cost de la vida.

Els pensionistes saben que, com sempre, des de CiU estem amb ells i elles: per defensar la dignitat de les pensions!!!

Pels drets socials ens hi deixarem la pell!!!

Però, a més, l’aplicació de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic, per al 2010, està significant un retrocés en drets socials. Uns exemples:

*la majoria de persones vídues estan perdent la prestació de complement de la pensió per no haver-se actualitzat de forma suficient el topall d’ingressos, a més a més, de la congelació de la prestació respecte a l’any 2009.

*les persones pensionistes no contributives tenen un augment en la seva prestació social de 98 cèntims.

*segons les administracions locals, la majoria de prestacions socials per necessitats bàsiques estan pendents de resolució des de l’any 2008.

Aquestes prestacions són drets subjectius reconeguts per Llei. El tripartit amb la seva gestió els transforma en drets graciables.

El tripartit està retallant drets socials. Ho dic des de fa molt de temps. Dilluns qui ho va denunciar va ser el Síndic de Greuges, en el seu informe anual. Ara també ho negarà el Govern tripartit?

En no pagar, el tripartit, està fent pagar la crisi a les famílies i a les persones més vulnerables.

Aquestes afirmacions han coincidit en el temps amb la carta del Ministre Corbacho on informa de l’augment de l’1 per cent de les pensions. Aquest petit augment acompanyat de l’increment impositiu d’aquest inici d’any (l’IRPF, la supressió del 400 €,…) fa que molts pensionistes aquest proppassat mes de gener hagin ingressat menys  que al desembre.

Les oficines de la Seguretat Social s’han vist desbordades de consultes fruit del neguit generat pels socialistes. Algunes propostes dels ministres socialistes,  han durat poques hores. On queda el seu compromís social? On queda el rigor i la serietat en un tema tan delicat? Les pensions no són un regal del Govern. Al llarg de la nostra vida laboral, cotitzem per poder viure amb dignitat la que, tal vegada, serà l’etapa vital més llarga. 

També el Govern tripartit ha limitat moltíssim els complements de les pensions més baixes (prestacions socials de caràcter econòmic) a l’augmentar només un 1 per cent l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Per exemple, una gran part de les persones vídues en aquests darrers anys (però especialment aquest any) han perdut el complement de la Generalitat, que per cert en el cas d’aquest col·lectiu, a més a més, enguany l’han vist congelat. Pel que fa a les persones amb pensió no contributiva, se´ls ha augmentat 98 cèntims al mes. Obra i gràcia del tripartit!

Aquests, que es diuen d’esquerres, governen d’esquena a la gent i al seus problemes. Molt parlar de patriotisme social per a no res. L’autèntic patriotisme sempre és social perquè posa les persones i la seva dignitat per davant de tot. Aquest patriotisme, per exemple, es fa patent o no quan es prenen decisions sobre les pensions o sobre els seus complements. Aquests dies, els que ja sabem i hem dit més amunt han quedat, allò que es diu, ben retratats.

Que quedi ben clar amb les pensions no s’hi juga! I amb el poder viure amb dignitat al llarg de la vida, tampoc!

Vull recordar, abans d’entrar a les xifres concretes, que aquesta legislatura van començar dient que un dels fonaments del Govern tripartit seria el catalanisme social. Avui, després d’aquests anys, podem certificar que les polítiques socials del govern han estat un eslògan publicitari però que en cap cas són la seva prioritat. N’han parlat i molt de polítiques socials,  però ni la seva priorització ni una bona gestió han acompanyat aquestes paraules que malauradament han quedat buides.

Anem als Pressupostos per a l’any vinent. Ho analitzaré des dels següents aspectes:

*Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una any més el Tripartit oblida impulsar un Pla potent d’Inclusió Social, tan necessari en els moments de crisi que el país, la gent, les famílies,… estem patint. L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) augmenta un trist 1 %. Això significa que el topall d’ingressos que defineix el dret a l’ajuda queda més baix i que les prestacions econòmiques contemplades a la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic seran més baixes. Per això, es passarà de 183.250 beneficiaris l’any 2009, als 166.070 beneficiaris el 2010. Mostra clara que l’IRSC no és l’adequat per a les necessitats de les persones més vulnerables. És lògic que hi hagi menys beneficiaris l’any vinent? No!

*Les persones vídues: cada any pitjor! Per a l’any vinent les persones vídues tindran un increment zero en la seva prestació. Així serà, igual que l’any passat, un màxim de 45 €/mes. També, l’aplicació de l’IRSC fa que de 47.000 beneficiaris enguany es passi a 29.000 per a l’any vinent. Simplement, vergonyós!

*Les famílies, les grans oblidades. Els ajuts per a les famílies amb fills menors no augmenten ni un euro. Idèntiques ajudes per a l’any 2008, 2009 i 2010. Tampoc es modifiquen, malgrat el compromís del Govern tripartit, les franges d’edat que permeten rebre els ajuts. Segueixen les ajudes per famílies amb infants de 0 a 3 anys, enlloc de la promesa de fer-ho dels 0 als 6 anys. Per a les famílies nombroses i monoparentals, seguiran rebent ajuts congelats de 0 a 6 anys, enlloc dels 0 a 8 anys compromesos. Això si, per segon any, s’anuncia que a les famílies monoparentals els donaran un carnet. Menys recursos, però més propaganda!

*Fons de Garantia per a  l’impagament de pensions d’aliments i compensatòries. El Tripartit el té pendent de crear des del 2004 (promogut per la Llei de suport a les famílies impulsada pel Govern de CiU, aprovada el 2003). Com a mínim, 6 anys de retard! L’any 2009, el pressupost destinava 10 milions d’euros a aquest Fons i hores d’ara, encara no s’ha creat. Ara preveuen la mateixa quantitat per l’any vinent. On han anat a parar els recursos d’enguany? Perquè no s’ha creat encara? Aquest és un dret social reconegut, el Govern tampoc no el respecta.

*Llei de la Dependència: a seguir esperant! El desplegament d’aquesta Llei a Catalunya només universalitza i reconeix un dret: el dret a esperar. El tripartit segueix prioritzant la política social de xecs (prestacions econòmiques) per sobre de la política basada en serveis. Quan la Llei estatal prioritza els serveis, amb bon criteri. A més, es disposen a seguir prioritzant el xec per a cuidador familiar quan la Llei diu que només s’atorgarà “extraordinariamente”. Una llei que té moltes imperfeccions, el desplegament que en fa el tripartit la converteix en pitjor encara. A 1 de novembre de 2009, segons l’IMSERSO, a Catalunya hi ha 137.186 persones amb dret a prestació. Els Pressupostos preveuen arribar a 94.090 persones beneficiàries a 31 de desembre de 2010. Sense comptar les noves sol·licituds amb dret a prestació que hi haurà en aquests 14 mesos existents entre les dues dates citades, ara ja queden 43.096 persones en llista d’espera.

*Menys places de residència assistida per a persones grans. Els Pressupostos disposen passar de 22.510 places pròpies, concertades o col·laboradores (amb finançament públic) a 20.840 per al 2010. 1670 places menys per a l’any vinent. Menys serveis! Menys ocupació! Qui ho entén?

*Menys ajudes tècniques per a les persones amb dependència o discapacitat. El nombre de persones beneficiàries  d’ajudes tècniques ( tradicionalment, anomenades PUA) han anat disminuint de la següent manera: 15.256 persones l’any 2008, 9.000 el 2009 i la previsió per a l’any vinent 8.609 persones. En dos anys s’han reduït pràcticament a la meitat. No es tractava de promoure l’autonomia personal i la vida independent? Doncs la política que promou el tripartit és la contrària!

*Més recursos per a informes inútils. Ei! això si, creixen les partides des d’on s’encarreguen i es paguen els informes inútils. On queda la política d’austeritat, i més en temps de crisi?

He preferit utilitzar les dades del pressupost, que trobareu ampliades en la documentació adjunta, que no fer un text genèric. Per parlar de Pressupostos s’han d’aportar xifres i contraposar-les. Per això vaig preparar un power point amb dades i xifres objectives per defensar l’esmena a la totalitat presentada per Convergència i Unió als Pressupostos del Departament d’Acció Social i Ciutadania a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament. Però això no va interessar i el mateix tripartit em va impedir presentar-lo perquè sabien que quedaven en clara evidència que un any més oblidaven les persones més vulnerables i les seves famílies.

Fa temps, sis anys ja, que veig un Govern a la Generalitat que parla de política social. Ben aviat, un nou Govern a Catalunya parlarà de política social però a més, i sobretot, en farà! Cal aquest canvi!

Adjunto enllaç a article relacionat: La Guerra del PowerPoint - CiU y el tripartito se enzarzan por el uso de equipos informáticos en el Parlament.

També podeu consultar tot el material (presentacions, vídeos, etc.) sobre el debat dels Pressupostos a l’apartat de campanyes.