Aquests darrers dies, des del Govern socialista han anat dient ocurrències sobre les pensions. El primer que els passava pel cap, ho deien. Això ha generat una gran intranquil·litat, especialment entre els pensionistes. Mentre algunes formacions polítiques seguim defensant el consens en el marc de la Comissió del Pacte de Toledo, el partit socialista les diu de l’alçada d’un campanar.
Aquestes afirmacions han coincidit en el temps amb la carta del Ministre Corbacho on informa de l’augment de l’1 per cent de les pensions. Aquest petit augment acompanyat de l’increment impositiu d’aquest inici d’any (l’IRPF, la supressió del 400 €,…) fa que molts pensionistes aquest proppassat mes de gener hagin ingressat menys que al desembre.
Les oficines de la Seguretat Social s’han vist desbordades de consultes fruit del neguit generat pels socialistes. Algunes propostes dels ministres socialistes, han durat poques hores. On queda el seu compromís social? On queda el rigor i la serietat en un tema tan delicat? Les pensions no són un regal del Govern. Al llarg de la nostra vida laboral, cotitzem per poder viure amb dignitat la que, tal vegada, serà l’etapa vital més llarga.
També el Govern tripartit ha limitat moltíssim els complements de les pensions més baixes (prestacions socials de caràcter econòmic) a l’augmentar només un 1 per cent l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Per exemple, una gran part de les persones vídues en aquests darrers anys (però especialment aquest any) han perdut el complement de la Generalitat, que per cert en el cas d’aquest col·lectiu, a més a més, enguany l’han vist congelat. Pel que fa a les persones amb pensió no contributiva, se´ls ha augmentat 98 cèntims al mes. Obra i gràcia del tripartit!
Aquests, que es diuen d’esquerres, governen d’esquena a la gent i al seus problemes. Molt parlar de patriotisme social per a no res. L’autèntic patriotisme sempre és social perquè posa les persones i la seva dignitat per davant de tot. Aquest patriotisme, per exemple, es fa patent o no quan es prenen decisions sobre les pensions o sobre els seus complements. Aquests dies, els que ja sabem i hem dit més amunt han quedat, allò que es diu, ben retratats.
Que quedi ben clar amb les pensions no s’hi juga! I amb el poder viure amb dignitat al llarg de la vida, tampoc!