Fem de cada dia un 25 de novembre

El passat dia 25 varem celebrar el Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. Es van llegir manifestos arreu del país, molts ciutadans i ciutadanes lluíem llaços de color lila i els mitjans van tractar el tema amb intensitat.

Jo, com a conseller de Benestar Social i Família, vaig reiterar, un cop més, el ple suport del Govern de la Generalitat a les dones que es troben en situació de violència masclista i al seu entorn, i el compromís de treballar amb tots els agents socials implicats per avançar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Dos dies abans havia expressat aquest mateix compromís a La Seu d’Urgell, on varem inaugurar un Centre d’Intervenció Especialitzada per donar servei a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

Però, lamentablement, ahir diumenge varem viure un altre trist episodi de violència masclista en el qual una dona de Terrassa va perdre la vida.

Som conscients que des de les administracions hem de seguir treballant, com fem, atenent tots els àmbits de manifestació de la violència, en la seva prevenció, en la protecció de les persones … Però també sabem que cal la complicitat de tots per acabar amb la violència masclista, i que les estratègies per avançar en el camí de la seva eradicació només seran efectives si s’actua de forma contundent, unitària i multidisciplinar des de tots els àmbits polítics i socials.

Com deia, fa pocs dies hem inaugurat un nou CIE a La Seu d’Urgell, el sisè de Catalunya. Seguim donant tot el nostre suport a la feina realitzada des dels 100 SIAD que hi ha arreu del país. Hem iniciat un pla pilot per incloure formació en prevenció de relacions abusives dins la parella en el currículum educatiu dels estudis de formació professional d’Integració social i d’Animació sociocultural, una iniciativa en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.  

A més, no puc deixar de destacar la Línia 900900120, que ha realitzat més de cent mil atencions en els seus 10 anys de funcionament.

Seguim treballant, prioritzant l’atenció a les dones i als seus fills i filles. I us seguim demanant a tots i a totes que no baixeu la guàrdia, que davant qualsevol indici alerteu, denuncieu o tendiu una mà.

Entre tots ho farem possible, sobretot si no defallim quan, com ahir, haguem de reviure el dolor de plorar una altra víctima. Fem de cada dia, un 25 de novembre.

Voluntat d’atendre i servir millor a les nostres persones grans.

Les persones amb dret a prestació de servei residencial que no disposin d’una plaça amb finançament públic en el seu entorn territorial, poden gaudir des d’ara d’una prestació econòmica vinculada per accedir a una plaça privada en un centre acreditat.
En els darrers mesos des del departament de Benestar Social i Família hem acreditat un centenar de centres que ho havien sol·licitat i que facilitaran l’accés a 4.500 places residencials a les persones que tenen reconegut aquest servei.
Aquesta és una bona solució per a donar resposta a la demanda de places en un moment en què es fa difícil construir nous centres. En moments de crisi, més que mai, és important reforçar la col·laboració público-privada; sumar esforços per dissenyar solucions viables per afrontar els problemes.
A més, amb aquesta nova col·laboració amb els centres privats, estem donant valor a l’esforç d’inversió que realitzen o han realitzat algunes empreses en un moment de dificultat econòmica.
De moment s’han acreditat un centenar de residències repartides entre Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Conca de Barberà, Gironès, Maresme, Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Així hem donat cobertura a la meitat de les comarques de Catalunya, però seguim treballant per disposar de noves places arreu del territori.
Ens mou, sobretot, la voluntat de respectar i potenciar el dret a escollir dels ciutadans i ciutadanes. La voluntat d’atendre i servir millor a les nostres persones grans.

Compartir la nostra llengua és una mostra de respecte

El departament de Benestar Social i Família i la Fundació “la Caixa” hem sumat esforços, un cop més, i en aquesta ocasió ha estat per impulsar un nou material pedagògic per a alfabetitzar en català persones adultes d’origen estranger. Aquest material, que s’anomena  “Lletres per a Tothom”, és el primer d’aquest tipus que s’edita en català i permetrà donar resposta a una demanda creixent per part del professorat.

L’arribada de persones nouvingudes a Catalunya va lligada a nous reptes, com per exemple,  la reaparició de problemàtiques que creiem superades, com l’analfabetisme. En alguns casos, arriben a Catalunya persones procedents d’arreu del món, que per raons de gènere o per procedir de zones rurals, no han estat escolaritzades o ho han estat molt poc en els seus països d’origen.

L’aposta que hem fet des del departament de Benestar Social i Família i des de la Fundació “la Caixa” és una aposta per la igualtat d’oportunitats, una aposta per seguir construint un sol poble, en el qual la cultura i les oportunitats no es reparteixin de manera diferent entre dos grups: nosaltres i vosaltres. I ho fem en la nostra llengua, en la llengua catalana, perquè és molt important que fem de la nostra llengua un instrument més d’acollida a les persones nouvingudes.

La nostra llengua és un dels nostres bens més preats i per això volem compartir-la amb aquelles persones que volen construir el seu projecte de vida al nostre país.

El respecte genera respecte, i oferir-los la nostra llengua és una important mostra de respecte. Nosaltres entenem el català com un element de cohesió, no de separació. Les llengües han de servir per entendre’ns, per comunicar-nos, no per dividir-nos. Però sempre entristeix comprovar que algunes persones no ho volen entendre així.