Aquesta setmana es va acabar el termini de presentació d’esmenes al projecte de Llei de drets i d’oportunitats de la infància i l’adolescència al Parlament de Catalunya. En el debat de totalitat d’aquest projecte de llei, ja vaig expressar la voluntat del nostre Grup Parlamentari d’arribar a un gran acord sobre la defensa dels drets dels infants a Catalunya.
Des de CiU, hem presentat 124 esmenes al text que s’està tramitant amb l’objectiu de fer un salt qualitatiu i valent per la infància. Esmenes que van des de limitar el tamany dels centres d’acollida i residencials a prioritzar i facilitar l’acolliment en famílies; des de limitar els terminis de l’administració per resoldre situacions de protecció del menor a lluitar contra la pobresa infantil (avui creixent a Catalunya), des d’un nou sistema d’inspecció del sistema de protecció de la infància a un major suport als joves ex-tutelats,…entre altres.
D’aquestes 124 esmenes, en vull destacar una especialment, com és la de la creació del Síndic per a la defensa dels drets dels infants. Una figura independent de l’administració, amb dependència directa del Parlament i creada per Llei. També amb personalitat pròpia independent de l’actual Sindicatura de Greuges. Aquest pas que preveu una de les esmenes de Convergència i Unió és un compromís ferm en l’aplicació plena a Catalunya de la Convenció sobre els Drets dels Infants, juntament amb la nova legislació de protecció de la infància.
Per a la propera legislatura caldrà a més, promoure un gran Pacte nacional per a la infància i la creació d’una Comissió de la Infància al Parlament de Catalunya.
Compromesos amb els infants i els adolescents!!!

El proppassat dijous, vaig defensar una moció subsegüent a la interpel·lació sobre el suport a les famílies amb infants que vaig presentar fa quinze dies, en l’anterior Ple del Parlament de Catalunya.

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

El proppassat dimarts, a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, vàrem tenir durant tot el dia les darreres compareixences sobre el projecte de “Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència“. Entitats, professionals i experts de diferents àmbits varen exposar les seves opinions sobre aquest projecte. Cal agrair que moltes entitats i experts varen fer propostes concretes d’esmenes per ajudar a la ponència parlamentària que ha d’elaborar un dictamen per al Ple del Parlament.

Catalunya té una bona legislació sobre infància. Ara cal refondre-la, actualitzar-la i millorar-la per això aquesta Llei forma part dels compromisos de CiU d’aquesta legislatura. D’aquí també la voluntat que vaig expressar, en el seu debat a la totalitat celebrat en el Parlament, de consensuar aquest text legislatiu.

No podré comentar totes les aportacions fetes sobre aquesta llei. En començar aquest text,  he posat un enllaç amb la tramitació parlamentària per poder consultar tots els tràmits i aportacions fetes. De tota manera, en vull destacar algunes d’aquesta darrera sessió:

*En Jordi Cots ens va parlar, entre d’altres temes, de l’aplicació de la Convenció des Drets dels Infants, que calia no oblidar les dimensions espiritual i ètica de la infància. També va destacar que calia reforçar el paper de l’Adjunt al Síndic de Greuges. Va recordar que el Cos de Mossos d’Esquadra havia tingut un grup especial dedicat a la infància i que calia recuperar-lo.

*El Casal dels Infants del Raval va aportar un document molt complert amb propostes de text alternatiu i la seva justificació en temes tan importants com: la pobresa infantil, el paper de les entitats socials, la prevenció dels abusos sexuals, la prevenció en l’àmbit familiar, la funció inspectora de la Generalitat,…  Les aportacions del Casal ens porten a una Llei més valenta i compromesa amb la infància. Un apartat està dedicat a “quan l’administració no respon”. El Síndic de Greuges va denunciar en el seu informe especial la llista d’espera existent per ingressar en un centre residencial d’acció educativa (CRAE). Aquí cal un pacte polític per comprometre l’actuació ràpida i eficaç de l’administració.

*En Jaume Funes va reclamar que el nou text introduís noves mirades, evidentment en primer lloc, la perspectiva d’infància i també la de l’adolescència. També, com altres, va reclamar la creació d’un Síndic específic d’Infància amb un argument molt clar “per donar la veu a qui no té veu”. A més, cal segons Funes (també ho va dir en Xavier Bonal, en la sessió anterior) a més del treball de recuperació de l’infant, un treball de recuperació de la seva família. Va explicar el que li va dir un nen en un centre: “he vingut a aquest centre perquè estan arreglant casa meva“.

*La Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’Esplai van demanar que es tingués en compte el paper de l’educació en el lleure en la tasca de prevenció. Cal donar valor al que aporten els centres d’esplai, entre moltes altres consideracions.

El nostre compromís personal i polític amb la infància comença amb les famílies com element de transmissió de valors, d’educació de creixement, de qualitat humana,… En retornar a la prevenció, que és la gran oblidada. En donar més veu i participació a la infància a través d’un Consell de la Infància, també en el Parlament creant una Comissió específica d’Infància i amb una Sindicatura on prengui més protagonisme encara la defensa dels Drets dels Infants. Cal prioritzar l’acolliment familiar i redimensionar els centres d’infància. Cal una política que abraci globalment la infància.

Fer una opció decidida i compromesa per la infància és fer una opció per un futur millor. És una bona inversió pel futur de Catalunya. Des de CiU volem una nova Llei d’Infància, però que sigui més valenta i més compromesa. Ho aconseguirem per als infants i les seves famílies!