La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.

Socialment hem avançat en el reconeixement i normalització de la diversitat de la família, però no ho hem fet prou en el respecte i la manera de relacionar-nos-hi des dels sectors amb qui es comparteix la tasca d’educar els fills i filles.

És molt habitual sentir carregar contra la incompetència d’alguns pares i mares a l’hora de cercar les causes de diverses problemàtiques escolars o educatives, i són populars i acceptades idees en aquesta línia formulades per alguns professionals del món educatiu i sanitari.

Cada cop hi ha més pressió i exigències cap a la institució familiar, que davant d’aquests plantejaments culpabilitzadors pot arribar a desentendre’s de les institucions educatives. Sovint la família queda desautoritzada a ulls d’uns desorientats infants i joves que senten constantment crítiques a les capacitats de mares i pares.

Perquè una família pugui desenvolupar amb força l’educació dels seus infants ha de sentir-se segura i capacitada per fer-ho! És difícil exercir responsabilitats en un entorn hostil i de pressió constant. Des de l’optimisme i la confiança és possible recuperar l’autoestima de les famílies i crear condicions òptimes perquè desenvolupin les seves competències parentals en positiu.

Segurament són certes part de les crítiques que es formulen sobre les capacitats d’algunes famílies però és ineficaç formular-les si no es fa en positiu,  oferint la col·laboració per resoldre-les i mostrant suport i comprensió.

És indispensable des de les institucions públiques i el món associatiu fer-se corresponsables de la gran tasca educativa dels pares i mares i oferir-los suport, espais de trobada, orientació i altres recursos per a que puguin tirar endavant amb èxit la tasca fonamental de la que són protagonistes: educar els seus fills i filles, que en definitiva són els infants i joves de tota la societat per a que arribin a ser adults realitzats a nivell personal, ben arrelats i corresponsabilitzats amb la seva societat i el seu món.

Cal assumir la paternitat o maternitat com un enriquiment també personal. Enriquiment en el que també hi tenen un pes important valors com el lliurament desinteressat, el compromís i una certa renúncia a favor de l’altre més feble que ens necessita per a créixer.

Des del Govern de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de la Família,  que se celebra cada 15 de maig, volem contribuir a augmentar el grau de conscienciació  sobre els temes relacionats amb la família i transmetre un missatge de confiança en les capacitats de cada família.

Perquè un país amb una xarxa familiar forta és un país amb capacitat de resposta; amb capacitat per fer front als problemes; un país solidari, generós i compromès. La família és l’estructura social bàsica, l’encarregada de transmetre els valors essencials als ciutadans i ciutadanes del present i del futur. Per tant, apostar per les nostres famílies és apostar pel nostre país.

Uns reis que també són màgics, perquè fan possible que molts nens i nenes gaudeixin de l’amor, la il·lusió, l’alegria i l’esperança d’un futur millor, quan les circumstàncies de la seva vida els havien deixat sense aquests drets.

Parlo dels educadors, dels voluntaris, de les famílies acollidores, de les entitats d’infància i de totes aquelles persones que amb generositat i entrega regalen amor a tants infants des del compromís social.

Aquestes persones són també reis màgics, però la seva màgia no es limita a una nit a l’any, sinó que és una màgia intensa i perdurable, que acompanya aquests infants per sempre, cada dia de la seva vida. Els tindran molt presents quan deixin  la infantesa i l’adolescència perquè la seva vida serà “diferent” gràcies a la seva màgia.

 Moltes gràcies a tots i totes per la vostra màgia!

En iniciar-se el procés parlamentari del projecte de llei, ja vaig manifestar la nostra voluntat de consens i de pacte. Voluntat que es fonamenta en el nostre compromís amb la política social, amb la infància, amb les famílies i amb les entitats del sector. Les 50 esmenes acceptades o transaccionades signifiquen aconseguir anar més enllà, fent una llei més valenta, més amarada de voluntat de servei a la infància i més exigent amb la pròpia administració.

Alguns aspectes que han quedat incorporats al text legislatiu:

*la criança i formació de la infància ha de garantir el seu desenvolupament físic, mental, espiritual , moral i social.

*el Pla Integral de la Infància ha de tenir la consulta preceptiva de les entitats del sector

*diferents compromisos contra la pobresa infantil (zones d’actuació preferent, suport a les entitats que treballen en aquests barris o zones, …). Aquest punt no el volien acceptar perquè deien que això estigmatitza. Crec que el que estigmatitza de veritat és la pobresa.

*El Síndic de Greuges i el seu Adjunt per a la defensa dels drets dels infants presentaran un informe anual al parlament sobre la situació de la infància respecte a la legislació i la Convenció dels drets dels infants.

*sobre el dret a decidir sobre la maternitat, hem promogut que en els casos de noies tutelades per la Generalitat, aquesta haurà de proporcionar tot el suport psicosocial i material per ajudar-les en la nova situació. Aquest suport s’haurà d’ampliar, si escau, per garantir el benestar del nounat. Valorem molt haver aconseguit aquest acord.

*limitar i regular els sistemes de contenció en els centres terapèutics i d’educació intensiva. També en el subministrament de psicofàrmacs hi ha d’haver seguiment mèdic i no pot esdevenir un sistema de contenció habitual.

*la prestació econòmica per als acolliments familiars es revisarà com a mínim igual que l’Indicador de Renda de Suficiència, anualment.

*el Govern farà un informe cada dos anys sobre el grau de compliment a Catalunya de la Convenció dels drets dels infants.

*…

Aquestes són una part de les incorporacions promogudes per CiU al projecte de Llei. Les nostres esmenes anaven molt més enllà, però el pacte ha arribat fins aquí. Estem satisfets. Hem aconseguit molt més del que es podia preveure.

També vaig destacar però que no avançarem si aprovem lleis importants com aquesta, però no hi ha diners per aplicar-les i si les retallades per la crisi van en detriment de les polítiques socials, com s’ha anuciat des del Govern de l’Estat i s’ha confirmat per part del tripartit.

Tenim un nou bon instrument legislatiu! Ara cal un bon Govern que l’apliqui amb bona gestió!!!

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

Catalunya té una bona legislació sobre infància. Ara cal refondre-la, actualitzar-la i millorar-la per això aquesta Llei forma part dels compromisos de CiU d’aquesta legislatura. D’aquí també la voluntat que vaig expressar, en el seu debat a la totalitat celebrat en el Parlament, de consensuar aquest text legislatiu.

No podré comentar totes les aportacions fetes sobre aquesta llei. En començar aquest text,  he posat un enllaç amb la tramitació parlamentària per poder consultar tots els tràmits i aportacions fetes. De tota manera, en vull destacar algunes d’aquesta darrera sessió:

*En Jordi Cots ens va parlar, entre d’altres temes, de l’aplicació de la Convenció des Drets dels Infants, que calia no oblidar les dimensions espiritual i ètica de la infància. També va destacar que calia reforçar el paper de l’Adjunt al Síndic de Greuges. Va recordar que el Cos de Mossos d’Esquadra havia tingut un grup especial dedicat a la infància i que calia recuperar-lo.

*El Casal dels Infants del Raval va aportar un document molt complert amb propostes de text alternatiu i la seva justificació en temes tan importants com: la pobresa infantil, el paper de les entitats socials, la prevenció dels abusos sexuals, la prevenció en l’àmbit familiar, la funció inspectora de la Generalitat,…  Les aportacions del Casal ens porten a una Llei més valenta i compromesa amb la infància. Un apartat està dedicat a “quan l’administració no respon”. El Síndic de Greuges va denunciar en el seu informe especial la llista d’espera existent per ingressar en un centre residencial d’acció educativa (CRAE). Aquí cal un pacte polític per comprometre l’actuació ràpida i eficaç de l’administració.

*En Jaume Funes va reclamar que el nou text introduís noves mirades, evidentment en primer lloc, la perspectiva d’infància i també la de l’adolescència. També, com altres, va reclamar la creació d’un Síndic específic d’Infància amb un argument molt clar “per donar la veu a qui no té veu”. A més, cal segons Funes (també ho va dir en Xavier Bonal, en la sessió anterior) a més del treball de recuperació de l’infant, un treball de recuperació de la seva família. Va explicar el que li va dir un nen en un centre: “he vingut a aquest centre perquè estan arreglant casa meva“.

*La Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’Esplai van demanar que es tingués en compte el paper de l’educació en el lleure en la tasca de prevenció. Cal donar valor al que aporten els centres d’esplai, entre moltes altres consideracions.

El nostre compromís personal i polític amb la infància comença amb les famílies com element de transmissió de valors, d’educació de creixement, de qualitat humana,… En retornar a la prevenció, que és la gran oblidada. En donar més veu i participació a la infància a través d’un Consell de la Infància, també en el Parlament creant una Comissió específica d’Infància i amb una Sindicatura on prengui més protagonisme encara la defensa dels Drets dels Infants. Cal prioritzar l’acolliment familiar i redimensionar els centres d’infància. Cal una política que abraci globalment la infància.

Fer una opció decidida i compromesa per la infància és fer una opció per un futur millor. És una bona inversió pel futur de Catalunya. Des de CiU volem una nova Llei d’Infància, però que sigui més valenta i més compromesa. Ho aconseguirem per als infants i les seves famílies!

L’any 1989, la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant va publicar en català la proposta de text de la Convenció prèviament a la seva aprovació. Recordo que les persones que vàrem tirar endavant l’edició vàrem ser: en Jordi Cots de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, en Francesc Clua del Moviment Rialles de Catalunya i jo mateix que en aquells moments presidia la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai. Al nostre país, sempre hem tingut una llarga tradició d’entitats que han dedicat els seus esforços a la defensa de la infància i els seus drets.

En aquesta legislatura del Parlament de Catalunya, creiem que cal donar una major atenció a la infància. Per això, des de Convergència i Unió, vam impulsar la creació d’una Comissió Específica de la Infància que es va debatre en el Ple del Parlament celebrat el 14 de novembre de 2007. En la defensa de la creació d’aquesta Comissió vaig dir al Plenari: “…Totes les instàncies han convingut que la vulnerabilitat de la infància rau en la seva dependència vers els altres col·lectius que formen la nostra societat…”. També vaig recordar que l’Observació General 5/2003, de 27 de novembre de 2003, del Comitè dels Drets dels Infants de Ginebra  recomana la creació de comitès o comissions parlamentàries específiques de la infància per donar la màxima “visibilitat i prioritat a l’atenció a la infància“. Els Grups Parlamentaris que donen suport al Govern tripartit van rebutjar la proposta. Cal esmentar que el gruix d’entitats catalanes dedicades a la infància reclamaven la creació d’aquesta Comissió. Una sort similar va patir una proposta de resolució que vam presentar per instar al Govern a presentar periòdicament un informe sobre el compliment de la Convenció a Catalunya, obligació que ja tenen els Estats signants d’aquest document.

Ara, en plena tramitació del Projecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, una de les entitats compareixents va manifestar que el que importa és el compliment de la legislació, per sobre de tot. Varen dir: “l’actual legislació ja està prou bé, el problema és que no es compleix”. Des de CiU, creiem convenient refondre tota la legislació sobre infància i introduir millores en el sistema de prevenció i protecció de la infància en situació de risc. Però després cal que els Governs apliquin la legislació. L’article 166.3 de l’Estatut, dóna competència exclusiva a la Generalitat “en matèria de protecció de menors”. També el 166.4, “en matèria de promoció de les famílies i de la infància”. Quan reclamem més sobirania, més autogovern, és per exercir-lo amb totes les conseqüències al servei de les persones. Volem que es governi bé!

El passat més de juny, el Síndic de Greuges va presentar un informe extraordinari “La protecció de la infància en situació de risc social a Catalunya”. Aquest informe fa un estudi exhaustiu sobre aquest tema. L’informe indica que 190 infants atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) amb proposta per ingressar a un Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) estan pendents d’ingrés. Mesos abans, com a diputat, havia sol·licitat consultar els expedients d’aquesta llista d’espera i a data d’avui encara no els he pogut veure. Per quina raó aquests infants havien de marxar del seu entorn familiar i ingressar en un Centre? Per quina raó es proposava retirar la tutel·la als seus pares i passava al Govern? Per què encara estan amb les seves famílies? Són unes respostes que no tinc i que reclamo al Govern des de la meva resposabilitat parlamentària.

20 anys després de l’aprovació de la Convenció, volem que Catalunya sigui un exemple de promoció, prevenció i protecció de la infància i l’adolescència. Volem que sigui un referent en la defensa dels drets dels infants. Volem que aquesta sigui una de les prioritats importants del Govern en política social. Aquest és el nostre, també el meu particular, compromís per al futur proper.