Des del maig de 1994 se celebra a tot el món un dia per reconèixer el paper de la família. Enguany des de la Generalitat de Catalunya ho varem commemorar en un acte entranyable al Palau Moja de Barcelona, en el qual varem comptar amb la participació de Pilarin Bayés i Blanca Busquets.

D’altra banda, aquest any 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions i he considerat oportú fer una reflexió des d’aquesta coincidència, és a dir, sumar les dues celebracions. Perquè crec que la transmissió dels valors i de l’experiència de les persones més grans de les nostres famílies, mitjançant el diàleg i la convivència mútua, enriqueix als més joves i als més petits d’una forma decisiva. En moments de dificultat com els actuals és molt necessari que la gent que ja ha viscut situacions difícils de la història de Catalunya, ajudin a entendre als més joves com ensortir-se’n: recuperant la vivència de valors com l’esforç, el treball, l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, la justícia i una actitud optimista per creure en un futur millor.

A més, als ulls dels néts i les nétes, els avis i les àvies són un model d’envelliment cada cop més necessari tenint en compte la creixent esperança de vida a la nostra societat.

M’agradaria trobar-me en un moment on fos possible fer salts qualitatius en polítiques de família, perquè crec que és una de les coses que amb el temps més fruïts donen al conjunt de la societat, però cal ser realistes i esforçar-nos en atendre les necessitats socials més urgents, com la lluita contra la pobresa infantil i familiar, on hi estem bolcant molts esforços.

Amb tot, no deixo de pensar que és una llàstima que durant els anys de bonança econòmica no es fessin passes decidides per incorporar a Catalunya polítiques de família que ens haguessin acostat a models de països europeus on aquestes mesures hi són presents des de fa anys, on la consideració social vers la família és més alta i disposen, en definitiva, de més instruments perquè les famílies tinguin els fills que desitgen tenir i millors condicions per dedicar-se a la seva educació (permisos parentals, llibertat d’elecció en el model de cura de la petita infància, flexibilitat d’horaris laborals, prestacions progressives en funció de les rendes familiars i del nombre de fills i filles…).

No obstant, no hem de renunciar a mantenir un treball en favor de  les conductes parentals que procuren el benestar dels nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal i de no-violència; l’establiment dels límits necessaris perquè els infants puguin desenvolupar plenament el seu potencial i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles.

Per tant, és bàsic enfortir la família com element de transmissió de valors, i per a això és clau la relació entre grans i petits i que els més grans es mantinguin actius. Avançant tots en aquest sentit construïm un futur millor.

 La prioritat del Departament de Benestar Social i Família són les persones, i per davant de totes, aquelles que es troben en una situació més vulnerable. És per això, que si l’any 2011 ens hem centrat molt especialment en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social; l’atenció als infants i a les persones amb grans o severes dependències, l’any 2012 els nostres esforços en aquests àmbits seran més decidits encara.

La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

Els infants són una responsabilitat de país, per això, a l’hora d’elaborar un Pacte per a la Infància a Catalunya, ens cal assolir el màxim consens social i polític. Cal que tots posem una part directa d’esforç i d’interès en aquesta tasca, per tal de fer-lo viable.

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.