Ahir, amb l’Artur Mas, vam anar a visitar el “Projecte Home“ a Montcada i Reixac. Ens han guiat la visita l’Anna i el Javier, dues persones que es troben en la darrera etapa de recuperació i reinserció després de superar la seves addiccions. Amb quina claredat i seguretat ens han dit: “la nostra vida torna a tenir sentit, hem sortit del buit“. Hem vist il·lusió i ganes de viure en els seus ulls, en la seva expressió, com també en els seus companys i companyes amb els que hem dialogat.

També m’ha omplert de joia la valoració que totes les persones que estan en procés de recuperació han fet tant dels professionals com del voluntariat del Projecte Home. Hem conegut l’Àfrica, entre d’altres, una senyora que fa 15 anys que ofereix el seu voluntariat a les persones que participen al “Projecte Home”. Quan ens ha explicat tot el que dóna i tot el que rep, s’ha emocionat: “si em paguessin no vindria!”.

He recordat les paraules que vaig dir dijous al Ple del Parlament, defensant la moció de CiU subsegüent a la nostra interpel·lació al Govern sobre la promoció del voluntariat: “que cap regulació retalli la llibertat, el compromís i la solidaritat de les persones amb la gent(…).El voluntariat i l’associacionisme aporten qualitat humana a la nostra nació“. La moció va ser consensuada i aprovada per unanimitat.

Al Projecte Home vam veure i viure qualitat humana. Enhorabona!!!

Aquest divendres passat, vàrem visitar amb l’Artur Mas “Cuina Justa“, ubicada a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) i promoguda per la Fundació Cassià Just. Cuina Justa es defineix com una “empresa solidària, sostenible i sense ànim de lucre”.

Només passar la porta, després de saludar els seus directius, ens ve a trobar el Marc, un noi d’uns 25 anys. Ens saluda amb molta cordialitat i ens acompanya durant una part de la visita. Ens explica la seva feina, la dels seus companys i ens diu que està content perquè “jo sóc discapacitat, aquí m’han donat feina, aquí treballo i guanyo diners”. Amb quina naturalitat i amb quina joia ens ho va dir. Quin goig sentir-lo, també!

Cuina Justa va néixer el 1994, prepara menjar d’alta qualitat (4.000 menjars diaris), té uns 200 treballadors i mesuren els resultats en dues dimensions irrenunciables: l’econòmica i l’ètica. Volen una empresa generadora de “qualitat i excel·lència humana”, per això conjuminen: qualitat en les persones, una marca solidària i qualitat en els productes. A més, i no és un tema menor, l’empresa és sostenible econòmicament.

98 persones de la seva plantilla laboral són persones “especialment fràgils”, amb fragilitats mentals i/o risc d’exclusió social. Amb quina estima i delicadesa, l’equip directiu de Cuina Justa, parla dels seus treballadors i treballadores. Aquest treball de qualitat humana també es fonamenta en la cultura de l’esforç, en considerar que “tots són treballadors” i tots orientats a obtenir uns resultats. Em va agradar aquesta definició de persones especialment fràgils. Tots tenim les nostres fragilitats.

És una manera excel·lent de treballar per l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb malatia mental, en risc d’exclusió,…. Van parlar d’igualtat d’oportunitats, de promoció personal, d’esforç, de treball, de resultats,…no de dependència.

Més tard, a Sant Vicenç dels Horts, vàrem visitar la Fundació Iris. Una entitat dedicada a les persones amb dicapacitat intel·lectual amb diferents serveis i activitats: escola, centre ocupacional, centre especial de treball (bugaderia, jardineria, manipulats,….) i ara estan construint uns habitatges tutelats. Aquesta Fundació abraça el cicle vital  de la persona i també ho fa orientada a l’autonomia personal. Idèntica sensibilitat cap a les persones més fràgils!

A la nit, pensant en aquestes visites em vaig dir: a la nostra nació davant de les fragilitats, tenim unes persones i un teixit associatiu amb una gran fortalesa i capacitat de reacció. Aquesta és la millor garantia per seguir fent un país de qualitat humana.

La meva sincera enhorabona a Fundació Cassià Just i a Fundació Iris!

Aquests dies ens trobem en ple debat sobre els Pressupostos 2010 de la Generalitat de Catalunya. Com a portaveu de CiU a la Comissió de Benestar i Immigració, he analitzat amb tota l’atenció els Pressupostos corresponents al Departament d’Acció Social i Ciutadania. Lamento, especialment en uns moments de crisi i d’augment creixent de les necessitats socials, que el Govern tripartit no hagi prioritzat adequadament els punts clau on calia dedicar bona part dels recursos.

Vull recordar, abans d’entrar a les xifres concretes, que aquesta legislatura van començar dient que un dels fonaments del Govern tripartit seria el catalanisme social. Avui, després d’aquests anys, podem certificar que les polítiques socials del govern han estat un eslògan publicitari però que en cap cas són la seva prioritat. N’han parlat i molt de polítiques socials,  però ni la seva priorització ni una bona gestió han acompanyat aquestes paraules que malauradament han quedat buides.

Continuar llegint »