El passat divendres vaig visitar el centre “Pere Barnés” i el taller ocupacional “La Troballa” de la Fundació Arrels, una entitat que treballa pel desenvolupament integral de les persones en situació d’exclusió social, sobretot, persones sense llar. Em vaig reunir amb alguns dels seus dirigents i vaig poder conversar amb alguns usuaris, podent copsar així les seves opinions i preocupacions.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.

La primera de les reivindicacions del Manifest del 2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, celebrat el mes de març del 2009, era que el Govern de la Generalitat aprovés un Pla d’Inclusió Social. Un Pla amb pressupost i potent, davant de l’evidència de la seva inexistència.

El primer Govern tripartit va anunciar que impulsaria un Pla Pobresa Zero. Ho va anunciar en diferents ocasions a bombo i platerets, però com la gran majoria dels seus anuncis en política social, es va quedar en això en un anunci, en paraules i prou. Malauradament, el tripartit del Pla Pobresa Zero només va fer el Zero. Així mateix el ho vaig dir en el Parlament i no em van poder rebatre amb dades aquesta afirmació tan clara i gràfica.

El segon tripartit ens va anunciar un Pla d’Inclusió Social. Però l’actuació més destacable en aquest àmbit han estat alguns Plans d’Inclusió Local, impulsats des de les administracions locals, però mancats d’aquest marc general, fort i potent com és un Pla a nivell nacional català. D’aquí la reivindicació del 2n congrés a dalt esmentada. A més, la Taula del Tercer Sector Social ha editat abans de l’estiu un document de propostes davant de les properes eleccions catalanes titulat “Més i millors polítiques socials”, en el qual destaca que per part del Govern tripartit “les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social no han estat prou ambicioses ni innovadores. La irrupció de la crisi econòmica a la meitat de la legislatura exigia mesures més àmplies i extraordinàries per fer-hi front”, i que evidentment no es van prendre.

A Catalunya tenim una taxa de risc a la pobresa (segons l’IDESCAT) del 20,4% que afecten majoritàriament a persones que viuen soles i a famílies monoparentals. Per l’afectació que tenen moltes famílies, hi ha un augment de la pobresa infantil amb les situacions de risc que això comporta. També aquest risc a la pobresa afecta en un 22% a les dones i en un 18,7% als homes.

L’aplicació tèbia de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic per part del tripartit també ha estat una causa més que ha agreujat la manca d’un Pla potent i ambiciós. D’aquesta manera, moltes persones vídues han perdut el seu complement de la pensió baixa, les sol·licituds per a fer front a necessitats bàsiques s’han quedat en un calaix del Departament d’Acció Social pendents de resolució, les administracions locals han tingut poc suport per a les ajudes d’urgència social,…

Ara, quan la legislatura està políticament esgotada, malgrat les pròrrogues dels Sr. Montilla, a mitjan d’aquest mes el Departament d’Acció Social del Govern tripartit presenta en una jornada el “Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de Catalunya 2010-2013″. Quan i com pensen aplicar-lo i executar-lo? No deu ser que només busquen un titular per sortir de l’evidència que no han fet res de prou gruix en aquest àmbit? N’estem farts d’anuncis buits en l’àmbit social al llarg de la legislatura! Però el tripartit veu com s’acaba aquest 2010, Any Europeu contra la Pobresa i l’Exclusió Social, sense haver fet res significatiu en aquest àmbit.

Des de Convergència i Unió, creiem que cal sortir d’aquesta política social d’aparador que ha practicat i practica el Tripartit i els partits autoanomenats d’esquerres. S’ha acabat el jugar amb aquests temes tan importants i bàsics! 

Ens cal bastir una nació cohesionada i inclusiva, on la gent pugui viure amb dignitat al llarg de la vida. Per a CiU aquest compromís social real és el moll de l’os del nostre catalanisme. Com va dir Artur Mas en la seva conferència Per una Casa Gran del catalanisme (20-11-2007): “Un catalanisme sense vocació de justícia social equivaldria a un catalanisme sense ànima”. I continuava Mas: “…el catalanisme ha de ser radical en la defensa i la millora de l’estat del benestar. Radical, també, en la lluita contra la pobresa, (…), contra qualsevol forma o expressió d’indignitat humana”.

Per tot això, des de Convergència i Unió agafem el ferm compromís de fer realitat un Pla d’Inclusió Social dialogat i consensuat amb els diferents agents implicats i, especialment, comptant amb les entitats socials compromeses en l’àmbit de la lluita contra la pobresa que tenen una llarguíssima i brillant trajectòria en aquest sector.

Amb un Govern de CiU,  en parlarem de política social, però a més la farem! Comença el canvi: radicalment compromesos en la lluita contra la pobresa! Per la inclusió i la cohesió social!

Aquesta legislatura, en el Parlament de Catalunya, es va iniciar amb la tramitació del Projecte de Llei de Serveis Socials que es va aprovar l’any 2007 i va entrar en vigor l’ 1 de gener de 2008. Des de CiU, hi vàrem donar suport després d’introduir una part molt significativa de les nostres esmenes. Entre elles, el dret a escollir de la persona beneficiària entre els serveis possibles, el més apropiat a la seva situació. Un gran salt qualitatiu si s’apliqués, atès que el tripartit té paralitzat el desplegament d’aquesta llei i, a més, manca una gestió àgil i eficaç al front del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

El proper dimecres, el Ple del Parlament aprovarà el projecte de Llei d’Acollida de persones immigrants. En aquest projecte també des de CiU hem introduït 32 esmenes i comptarà, per tot això, amb el nostre suport. Entre altres aspectes, hem inclòs el donar valor a l’esforç d’integració, s’ha incorporat l’acollida per als menors de 16 anys i s’ha evitat la duplicitat de serveis.

També hem acordat la incorporació de 50 esmenes del nostre grup parlamentari al projecte de Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència. Aquestes esmenes, entre altres temes,  permetran que l’Adjunt al Síndic de Greuges presenti anualment al Parlament un informe sobre la situació de la infància a Catalunya pel que fa a l’aplicació de la Convenció dels Drets dels Infants i la legislació catalana sobre infància. També poder lluitar més eficaçment contra la pobresa infantil.

Properament, detallaré en diferents apunts les millores introduides en aquestes dues lleis quan s’hagin aprovat al Ple del Parlament.

Malgrat trobar-nos a l’oposició, des de CiU hem prioritzat el nostre compromís amb les polítiques socials, el nostre compromís amb el país, amb les persones, i hem participat activament i decisivament en la tramitació de les diferents lleis socials impulsades aquesta legislatura. Hem fugit de la legítima acció partidista, posant per davant els interessos de país de tenir les millors lleis possibles.

Com a catalanistes, la política social és una de les nostres principals raons de ser i d’estar en política. La nació comença en les persones. Fer un país de qualitat humana per a tothom és la nostra prioritat. Les polítiques socials fonamenten els nostre compromís catalanista.  És un dels nostres compromisos amb els homes i dones d’aquest país.