La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

No hem de pensar en el concepte discapacitats, sinó en diferents capacitats, perquè tots som diferents i tots tenim unes capacitats o altres. I en aquest sentit, Govern i entitats estem en sintonia, perquè tenim el mateix objectiu: posar en valor les capacitats de les persones, ja que quan una persona és més autònoma, se sent més útil i estimada i creix la seva autoestima.

Des de Benestar Social i Família treballem per canviar aquest concepte. Les persones no s’han de sentir subsidiàries, sinó que s’han de sentir incentivades a tirar endavant el seu propi projecte de vida.

Ahir varem celebrar per avançat, conjuntament amb COCARMI, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i varem tenir una demostració clara i contundent d’això que afirmo. Ballarins i ballarines, actors i actrius, músics  … un munt d’artistes que, per damunt de limitacions i dificultats, ens varen fer riure, vibrar i emocionar-nos amb el seu art.

Igualtat d’oportunitats vol dir això: fer efectiu el dret a tirar endavant un projecte de vida i, perquè no, fer realitat un somni. El somni que ahir feien realitat a l’escenari de l’auditori de l’ONCE, les persones que posaven en valor les seves capacitats artístiques i arrencaven sincers i entusiasmats aplaudiments del públic assistent.

Cal reforçar la inclusió social de les persones amb discapacitat i això passa per facilitar la seva vida diària, per facilitar el seu gaudi en temps de lleure, per facilitar el seu accés a l’estudi, a la comunicació, a la informació i, també, per facilitar la seva inclusió laboral.

Per això des de Benestar Social i Família apostem per aquests criteris. Estem ultimant el projecte de llei d’accessibilitat, que permetrà tenir un codi d’accessibilitat per tal de trencar barreres en tots els sentits i treballem en la línia de la desburocratització de l’administració, per fer una administració més àgil, que faci més fàcil la vida als usuaris.

A Catalunya hi ha més de 460.000 persones que tenen reconeguda alguna discapacitat, però també moltes capacitats. El país compta amb totes i cadascuna d’elles i amb les seves capacitats.

L’arribada de persones nouvingudes a Catalunya va lligada a nous reptes, com per exemple,  la reaparició de problemàtiques que creiem superades, com l’analfabetisme. En alguns casos, arriben a Catalunya persones procedents d’arreu del món, que per raons de gènere o per procedir de zones rurals, no han estat escolaritzades o ho han estat molt poc en els seus països d’origen.

L’aposta que hem fet des del departament de Benestar Social i Família i des de la Fundació “la Caixa” és una aposta per la igualtat d’oportunitats, una aposta per seguir construint un sol poble, en el qual la cultura i les oportunitats no es reparteixin de manera diferent entre dos grups: nosaltres i vosaltres. I ho fem en la nostra llengua, en la llengua catalana, perquè és molt important que fem de la nostra llengua un instrument més d’acollida a les persones nouvingudes.

La nostra llengua és un dels nostres bens més preats i per això volem compartir-la amb aquelles persones que volen construir el seu projecte de vida al nostre país.

El respecte genera respecte, i oferir-los la nostra llengua és una important mostra de respecte. Nosaltres entenem el català com un element de cohesió, no de separació. Les llengües han de servir per entendre’ns, per comunicar-nos, no per dividir-nos. Però sempre entristeix comprovar que algunes persones no ho volen entendre així.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.

El primer Govern tripartit va anunciar que impulsaria un Pla Pobresa Zero. Ho va anunciar en diferents ocasions a bombo i platerets, però com la gran majoria dels seus anuncis en política social, es va quedar en això en un anunci, en paraules i prou. Malauradament, el tripartit del Pla Pobresa Zero només va fer el Zero. Així mateix el ho vaig dir en el Parlament i no em van poder rebatre amb dades aquesta afirmació tan clara i gràfica.

El segon tripartit ens va anunciar un Pla d’Inclusió Social. Però l’actuació més destacable en aquest àmbit han estat alguns Plans d’Inclusió Local, impulsats des de les administracions locals, però mancats d’aquest marc general, fort i potent com és un Pla a nivell nacional català. D’aquí la reivindicació del 2n congrés a dalt esmentada. A més, la Taula del Tercer Sector Social ha editat abans de l’estiu un document de propostes davant de les properes eleccions catalanes titulat “Més i millors polítiques socials”, en el qual destaca que per part del Govern tripartit “les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social no han estat prou ambicioses ni innovadores. La irrupció de la crisi econòmica a la meitat de la legislatura exigia mesures més àmplies i extraordinàries per fer-hi front”, i que evidentment no es van prendre.

A Catalunya tenim una taxa de risc a la pobresa (segons l’IDESCAT) del 20,4% que afecten majoritàriament a persones que viuen soles i a famílies monoparentals. Per l’afectació que tenen moltes famílies, hi ha un augment de la pobresa infantil amb les situacions de risc que això comporta. També aquest risc a la pobresa afecta en un 22% a les dones i en un 18,7% als homes.

L’aplicació tèbia de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic per part del tripartit també ha estat una causa més que ha agreujat la manca d’un Pla potent i ambiciós. D’aquesta manera, moltes persones vídues han perdut el seu complement de la pensió baixa, les sol·licituds per a fer front a necessitats bàsiques s’han quedat en un calaix del Departament d’Acció Social pendents de resolució, les administracions locals han tingut poc suport per a les ajudes d’urgència social,…

Ara, quan la legislatura està políticament esgotada, malgrat les pròrrogues dels Sr. Montilla, a mitjan d’aquest mes el Departament d’Acció Social del Govern tripartit presenta en una jornada el “Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de Catalunya 2010-2013″. Quan i com pensen aplicar-lo i executar-lo? No deu ser que només busquen un titular per sortir de l’evidència que no han fet res de prou gruix en aquest àmbit? N’estem farts d’anuncis buits en l’àmbit social al llarg de la legislatura! Però el tripartit veu com s’acaba aquest 2010, Any Europeu contra la Pobresa i l’Exclusió Social, sense haver fet res significatiu en aquest àmbit.

Des de Convergència i Unió, creiem que cal sortir d’aquesta política social d’aparador que ha practicat i practica el Tripartit i els partits autoanomenats d’esquerres. S’ha acabat el jugar amb aquests temes tan importants i bàsics! 

Ens cal bastir una nació cohesionada i inclusiva, on la gent pugui viure amb dignitat al llarg de la vida. Per a CiU aquest compromís social real és el moll de l’os del nostre catalanisme. Com va dir Artur Mas en la seva conferència Per una Casa Gran del catalanisme (20-11-2007): “Un catalanisme sense vocació de justícia social equivaldria a un catalanisme sense ànima”. I continuava Mas: “…el catalanisme ha de ser radical en la defensa i la millora de l’estat del benestar. Radical, també, en la lluita contra la pobresa, (…), contra qualsevol forma o expressió d’indignitat humana”.

Per tot això, des de Convergència i Unió agafem el ferm compromís de fer realitat un Pla d’Inclusió Social dialogat i consensuat amb els diferents agents implicats i, especialment, comptant amb les entitats socials compromeses en l’àmbit de la lluita contra la pobresa que tenen una llarguíssima i brillant trajectòria en aquest sector.

Amb un Govern de CiU,  en parlarem de política social, però a més la farem! Comença el canvi: radicalment compromesos en la lluita contra la pobresa! Per la inclusió i la cohesió social!

El proper dimecres, el Ple del Parlament aprovarà el projecte de Llei d’Acollida de persones immigrants. En aquest projecte també des de CiU hem introduït 32 esmenes i comptarà, per tot això, amb el nostre suport. Entre altres aspectes, hem inclòs el donar valor a l’esforç d’integració, s’ha incorporat l’acollida per als menors de 16 anys i s’ha evitat la duplicitat de serveis.

També hem acordat la incorporació de 50 esmenes del nostre grup parlamentari al projecte de Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència. Aquestes esmenes, entre altres temes,  permetran que l’Adjunt al Síndic de Greuges presenti anualment al Parlament un informe sobre la situació de la infància a Catalunya pel que fa a l’aplicació de la Convenció dels Drets dels Infants i la legislació catalana sobre infància. També poder lluitar més eficaçment contra la pobresa infantil.

Properament, detallaré en diferents apunts les millores introduides en aquestes dues lleis quan s’hagin aprovat al Ple del Parlament.

Malgrat trobar-nos a l’oposició, des de CiU hem prioritzat el nostre compromís amb les polítiques socials, el nostre compromís amb el país, amb les persones, i hem participat activament i decisivament en la tramitació de les diferents lleis socials impulsades aquesta legislatura. Hem fugit de la legítima acció partidista, posant per davant els interessos de país de tenir les millors lleis possibles.

Com a catalanistes, la política social és una de les nostres principals raons de ser i d’estar en política. La nació comença en les persones. Fer un país de qualitat humana per a tothom és la nostra prioritat. Les polítiques socials fonamenten els nostre compromís catalanista.  És un dels nostres compromisos amb els homes i dones d’aquest país.

També m’ha omplert de joia la valoració que totes les persones que estan en procés de recuperació han fet tant dels professionals com del voluntariat del Projecte Home. Hem conegut l’Àfrica, entre d’altres, una senyora que fa 15 anys que ofereix el seu voluntariat a les persones que participen al “Projecte Home”. Quan ens ha explicat tot el que dóna i tot el que rep, s’ha emocionat: “si em paguessin no vindria!”.

He recordat les paraules que vaig dir dijous al Ple del Parlament, defensant la moció de CiU subsegüent a la nostra interpel·lació al Govern sobre la promoció del voluntariat: “que cap regulació retalli la llibertat, el compromís i la solidaritat de les persones amb la gent(…).El voluntariat i l’associacionisme aporten qualitat humana a la nostra nació“. La moció va ser consensuada i aprovada per unanimitat.

Al Projecte Home vam veure i viure qualitat humana. Enhorabona!!!

Només passar la porta, després de saludar els seus directius, ens ve a trobar el Marc, un noi d’uns 25 anys. Ens saluda amb molta cordialitat i ens acompanya durant una part de la visita. Ens explica la seva feina, la dels seus companys i ens diu que està content perquè “jo sóc discapacitat, aquí m’han donat feina, aquí treballo i guanyo diners”. Amb quina naturalitat i amb quina joia ens ho va dir. Quin goig sentir-lo, també!

Cuina Justa va néixer el 1994, prepara menjar d’alta qualitat (4.000 menjars diaris), té uns 200 treballadors i mesuren els resultats en dues dimensions irrenunciables: l’econòmica i l’ètica. Volen una empresa generadora de “qualitat i excel·lència humana”, per això conjuminen: qualitat en les persones, una marca solidària i qualitat en els productes. A més, i no és un tema menor, l’empresa és sostenible econòmicament.

98 persones de la seva plantilla laboral són persones “especialment fràgils”, amb fragilitats mentals i/o risc d’exclusió social. Amb quina estima i delicadesa, l’equip directiu de Cuina Justa, parla dels seus treballadors i treballadores. Aquest treball de qualitat humana també es fonamenta en la cultura de l’esforç, en considerar que “tots són treballadors” i tots orientats a obtenir uns resultats. Em va agradar aquesta definició de persones especialment fràgils. Tots tenim les nostres fragilitats.

És una manera excel·lent de treballar per l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb malatia mental, en risc d’exclusió,…. Van parlar d’igualtat d’oportunitats, de promoció personal, d’esforç, de treball, de resultats,…no de dependència.

Més tard, a Sant Vicenç dels Horts, vàrem visitar la Fundació Iris. Una entitat dedicada a les persones amb dicapacitat intel·lectual amb diferents serveis i activitats: escola, centre ocupacional, centre especial de treball (bugaderia, jardineria, manipulats,….) i ara estan construint uns habitatges tutelats. Aquesta Fundació abraça el cicle vital  de la persona i també ho fa orientada a l’autonomia personal. Idèntica sensibilitat cap a les persones més fràgils!

A la nit, pensant en aquestes visites em vaig dir: a la nostra nació davant de les fragilitats, tenim unes persones i un teixit associatiu amb una gran fortalesa i capacitat de reacció. Aquesta és la millor garantia per seguir fent un país de qualitat humana.

La meva sincera enhorabona a Fundació Cassià Just i a Fundació Iris!

Vull recordar, abans d’entrar a les xifres concretes, que aquesta legislatura van començar dient que un dels fonaments del Govern tripartit seria el catalanisme social. Avui, després d’aquests anys, podem certificar que les polítiques socials del govern han estat un eslògan publicitari però que en cap cas són la seva prioritat. N’han parlat i molt de polítiques socials,  però ni la seva priorització ni una bona gestió han acompanyat aquestes paraules que malauradament han quedat buides.

Anem als Pressupostos per a l’any vinent. Ho analitzaré des dels següents aspectes:

*Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una any més el Tripartit oblida impulsar un Pla potent d’Inclusió Social, tan necessari en els moments de crisi que el país, la gent, les famílies,… estem patint. L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) augmenta un trist 1 %. Això significa que el topall d’ingressos que defineix el dret a l’ajuda queda més baix i que les prestacions econòmiques contemplades a la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic seran més baixes. Per això, es passarà de 183.250 beneficiaris l’any 2009, als 166.070 beneficiaris el 2010. Mostra clara que l’IRSC no és l’adequat per a les necessitats de les persones més vulnerables. És lògic que hi hagi menys beneficiaris l’any vinent? No!

*Les persones vídues: cada any pitjor! Per a l’any vinent les persones vídues tindran un increment zero en la seva prestació. Així serà, igual que l’any passat, un màxim de 45 €/mes. També, l’aplicació de l’IRSC fa que de 47.000 beneficiaris enguany es passi a 29.000 per a l’any vinent. Simplement, vergonyós!

*Les famílies, les grans oblidades. Els ajuts per a les famílies amb fills menors no augmenten ni un euro. Idèntiques ajudes per a l’any 2008, 2009 i 2010. Tampoc es modifiquen, malgrat el compromís del Govern tripartit, les franges d’edat que permeten rebre els ajuts. Segueixen les ajudes per famílies amb infants de 0 a 3 anys, enlloc de la promesa de fer-ho dels 0 als 6 anys. Per a les famílies nombroses i monoparentals, seguiran rebent ajuts congelats de 0 a 6 anys, enlloc dels 0 a 8 anys compromesos. Això si, per segon any, s’anuncia que a les famílies monoparentals els donaran un carnet. Menys recursos, però més propaganda!

*Fons de Garantia per a  l’impagament de pensions d’aliments i compensatòries. El Tripartit el té pendent de crear des del 2004 (promogut per la Llei de suport a les famílies impulsada pel Govern de CiU, aprovada el 2003). Com a mínim, 6 anys de retard! L’any 2009, el pressupost destinava 10 milions d’euros a aquest Fons i hores d’ara, encara no s’ha creat. Ara preveuen la mateixa quantitat per l’any vinent. On han anat a parar els recursos d’enguany? Perquè no s’ha creat encara? Aquest és un dret social reconegut, el Govern tampoc no el respecta.

*Llei de la Dependència: a seguir esperant! El desplegament d’aquesta Llei a Catalunya només universalitza i reconeix un dret: el dret a esperar. El tripartit segueix prioritzant la política social de xecs (prestacions econòmiques) per sobre de la política basada en serveis. Quan la Llei estatal prioritza els serveis, amb bon criteri. A més, es disposen a seguir prioritzant el xec per a cuidador familiar quan la Llei diu que només s’atorgarà “extraordinariamente”. Una llei que té moltes imperfeccions, el desplegament que en fa el tripartit la converteix en pitjor encara. A 1 de novembre de 2009, segons l’IMSERSO, a Catalunya hi ha 137.186 persones amb dret a prestació. Els Pressupostos preveuen arribar a 94.090 persones beneficiàries a 31 de desembre de 2010. Sense comptar les noves sol·licituds amb dret a prestació que hi haurà en aquests 14 mesos existents entre les dues dates citades, ara ja queden 43.096 persones en llista d’espera.

*Menys places de residència assistida per a persones grans. Els Pressupostos disposen passar de 22.510 places pròpies, concertades o col·laboradores (amb finançament públic) a 20.840 per al 2010. 1670 places menys per a l’any vinent. Menys serveis! Menys ocupació! Qui ho entén?

*Menys ajudes tècniques per a les persones amb dependència o discapacitat. El nombre de persones beneficiàries  d’ajudes tècniques ( tradicionalment, anomenades PUA) han anat disminuint de la següent manera: 15.256 persones l’any 2008, 9.000 el 2009 i la previsió per a l’any vinent 8.609 persones. En dos anys s’han reduït pràcticament a la meitat. No es tractava de promoure l’autonomia personal i la vida independent? Doncs la política que promou el tripartit és la contrària!

*Més recursos per a informes inútils. Ei! això si, creixen les partides des d’on s’encarreguen i es paguen els informes inútils. On queda la política d’austeritat, i més en temps de crisi?

He preferit utilitzar les dades del pressupost, que trobareu ampliades en la documentació adjunta, que no fer un text genèric. Per parlar de Pressupostos s’han d’aportar xifres i contraposar-les. Per això vaig preparar un power point amb dades i xifres objectives per defensar l’esmena a la totalitat presentada per Convergència i Unió als Pressupostos del Departament d’Acció Social i Ciutadania a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament. Però això no va interessar i el mateix tripartit em va impedir presentar-lo perquè sabien que quedaven en clara evidència que un any més oblidaven les persones més vulnerables i les seves famílies.

Fa temps, sis anys ja, que veig un Govern a la Generalitat que parla de política social. Ben aviat, un nou Govern a Catalunya parlarà de política social però a més, i sobretot, en farà! Cal aquest canvi!

Adjunto enllaç a article relacionat: La Guerra del PowerPoint - CiU y el tripartito se enzarzan por el uso de equipos informáticos en el Parlament.

També podeu consultar tot el material (presentacions, vídeos, etc.) sobre el debat dels Pressupostos a l’apartat de campanyes.