Quan avui parlem amb una persona gran que pateix una situació de dependència i li preguntem on vol ser atesa majoritàriament ens diu que a casa seva, a la pròpia llar, en el seu àmbit familiar.

Aquesta atenció té el màxim de qualitat, quan reforcem la cura que en té la família (en el cas que tingui família), amb serveis de suport, començant per l’atenció domiciliària.

Una atenció de qualitat també es pot donar o complementar a través del centre de dia. Un servei també professional i de qualitat que es dóna a fora de la llar però que manté l’arrelament en l’entorn habitual i/o familiar.

Aquest primer d’agost una de les patronals del sector d’atenció a la dependència, ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), ha fet una nota de premsa on denuncia la situació dels centres de dia: una hora de pàrquing a Barcelona costa uns 3 euros/hora i una hora de centre de dia té un “preu oficial” de 2,5 euros/hora. Aquesta situació està posant en perill la viabilitat de 2.000 llocs de treball dels centres de dia. Cal promoure uns serveis de més qualitat però alhora cal flexibilitzar els serveis d’atenció, com també uns serveis d’inspecció que assegurin l’excel·lència dels programes d’atenció a més de les ràtios de personal i de les condicions tècniques, que també caldrà redefinir.

L’actual política social del tripartit ha fet que, a dia d’avui, encara estiguin pendents de publicar els preus de forma oficial per enguany. Després d’incomplir l’augment pactat a la Taula Tècnica de l’ICASS d’un augment per a les residències assistides per a persones grans del 16% repartit entre el 2009 i el 2010, uns fets que van forçar al sector (ACRA, UPIMIR,…) a denunciar la situació crítica del sector.

Tots aquests aspectes de política tarifària del tripartit, que posen en perill un sector mercantil i no lucratiu de gran importància econòmica i social a casa nostra, queden agreujats per una gestió d’atenció a la dependència que ha prioritzat les prestacions econòmiques (xecs) per sobre de la prestació de serveis.

Des de Convergència i Unió proposem:

*posar la persona amb dependència i la seva promoció de l’autonomia personal en el centre dels serveis socials.

*més informació i orientació a les persones amn dependència i les seves famílies, amb una administració menys burocràtica i més humana i atenta.

*prioritzar els serveis d’atenció i promoció de l’autonomia personal.

*garantir el dret a escollir, entre el conjunt de serveis i prestacions, aquell que més s’adeqüi a la situació de dependència, personal i familiar de cadascú.

*promoure un model d’atenció a la llar, amb serveis i de qualitat, que tingui com a finalitat la promoció de l’autonomia de la persona. Que evidentment és compatible amb la cura i la prestació del cuidador familiar quan aquest sigui el desig de la persona i la seva família.

*promoure un model de centres de dia i de residències assistides que millori la qualitat de l’atenció i la seva viabilitat econòmica.

*definir aquests diferents models tenint en compte la realitat de l’entorn (urbana, rural,…).

*comptar amb la participació dels diferents agents (patronals, sindicats, experts, tècnics, col·legis professionals,…) per definir aquests serveis, entre ells també amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya.  

Avui, les persones grans ens demanen més atenció a la pròpia llar. Des de Convergència i Unió la volem oferir però amb més qualitat, amb més serveis i amb més promoció de l’autonomia personal.

Amb el vostre suport, ho farem una realitat ben aviat!!!

Cal un CANVI a Catalunya per impulsar una política social de progrés i que estigui al servei de les persones!!!

El passat diumenge, el President Montilla participa en un  acte multitudinari de gent gran. Aquell acte que alguns mitjans de comunicació explicaven que les persones grans hi havien anat enganyades. El Sr. Montilla va dir que augmentarien les ajudes de la Llei de la Dependència i que construirien places de residència per a persones grans.

Tothom sap que el Govern no respecta els terminis que marca la Llei de la Dependència. S’ha tardat i es tarda molt més de 6 mesos per obtenir el Programa Individual d’Atenció (PIA). Que la majoria de PIA són prestació econòmica enlloc de servei. Que un cop es té el PIA, el servei o prestació acordat, es rep quan es rep, no hi ha ordre ni concert. No es respecta el dret a triar, tal com preveu la legislació catalana i estatal…I podríem dir moltes més qüestions. El Govern Tripartit fa una aplicació absolutament esbiaixada de la legislació vigent.

Dimarts, el Secretari d’Economia va anunciar que el pla d’austeritat aprovat pel Govern de l’Estat i les Comunitats Autònomes podria alentir el ritme de les ajudes de la Llei de la Dependència.

Doble llenguatge del Sr. Montilla i dels socialistes: diumenge llenguatge electoralista (promeses de més ajudes) i dimarts llenguatge real (retallada d’ajuts). Qui els entengui que els compri! En dos dies de diferència, contradicció total!

Queda clar: el Tripartit fa pagar la crisi a les polítiques socials!!! 

Avui, en el Ple del Parlament, he preguntat a la Consellera d’Acció Social i Ciutadania del govern Tripartit sobre la situació de les residències de gent gran.

Fa tres anys va entrar en vigor l’anomenada Llei de la Dependència. Ens van donar grans expectatives: creació de milers de llocs de treball, serveis per a tothom, respectar el dret a triar,… Però la realitat, entre altres coses, és que el 40 per cent de Programes Individuals d’Atenció acordats encara no cobren, a més dels que estan pendents; el tripartit no respecta els terminis,…i ara sabem que la Generalitat no paga les places residencials concertades o col·laboradores en residències privades.

Així, el Departament d’Acció Social i Ciutadania a dia d’avui deu milions d’euros a residències que tenen places per a persones grans amb dependència, amb finançament públic. En un moment de crisi econòmica, el Govern Tripartit està posant en situació de risc de tancament a aquestes residències que responen a petites i mitjanes empreses. Està deixant sense liquiditat al sector d’atenció a les persones en situació de dependència.

Encara avui, el sector no sap quines són les tarifes de les places residencials d’aquest any 2010, la qual cosa implica la paràlisi del sector.

El Govern tripartit fa pagar la crisi a les persones grans, a les famílies i a les polítiques socials. Com també a les empreses del sector i als seus treballadors i treballadores que no veuen millorar les seves condicions laborals, malgrat les promeses fetes.