D’altra banda, aquest any 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions i he considerat oportú fer una reflexió des d’aquesta coincidència, és a dir, sumar les dues celebracions. Perquè crec que la transmissió dels valors i de l’experiència de les persones més grans de les nostres famílies, mitjançant el diàleg i la convivència mútua, enriqueix als més joves i als més petits d’una forma decisiva. En moments de dificultat com els actuals és molt necessari que la gent que ja ha viscut situacions difícils de la història de Catalunya, ajudin a entendre als més joves com ensortir-se’n: recuperant la vivència de valors com l’esforç, el treball, l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, la justícia i una actitud optimista per creure en un futur millor.

A més, als ulls dels néts i les nétes, els avis i les àvies són un model d’envelliment cada cop més necessari tenint en compte la creixent esperança de vida a la nostra societat.

M’agradaria trobar-me en un moment on fos possible fer salts qualitatius en polítiques de família, perquè crec que és una de les coses que amb el temps més fruïts donen al conjunt de la societat, però cal ser realistes i esforçar-nos en atendre les necessitats socials més urgents, com la lluita contra la pobresa infantil i familiar, on hi estem bolcant molts esforços.

Amb tot, no deixo de pensar que és una llàstima que durant els anys de bonança econòmica no es fessin passes decidides per incorporar a Catalunya polítiques de família que ens haguessin acostat a models de països europeus on aquestes mesures hi són presents des de fa anys, on la consideració social vers la família és més alta i disposen, en definitiva, de més instruments perquè les famílies tinguin els fills que desitgen tenir i millors condicions per dedicar-se a la seva educació (permisos parentals, llibertat d’elecció en el model de cura de la petita infància, flexibilitat d’horaris laborals, prestacions progressives en funció de les rendes familiars i del nombre de fills i filles…).

No obstant, no hem de renunciar a mantenir un treball en favor de  les conductes parentals que procuren el benestar dels nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal i de no-violència; l’establiment dels límits necessaris perquè els infants puguin desenvolupar plenament el seu potencial i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles.

Per tant, és bàsic enfortir la família com element de transmissió de valors, i per a això és clau la relació entre grans i petits i que els més grans es mantinguin actius. Avançant tots en aquest sentit construïm un futur millor.

La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

No hem de pensar en el concepte discapacitats, sinó en diferents capacitats, perquè tots som diferents i tots tenim unes capacitats o altres. I en aquest sentit, Govern i entitats estem en sintonia, perquè tenim el mateix objectiu: posar en valor les capacitats de les persones, ja que quan una persona és més autònoma, se sent més útil i estimada i creix la seva autoestima.

Des de Benestar Social i Família treballem per canviar aquest concepte. Les persones no s’han de sentir subsidiàries, sinó que s’han de sentir incentivades a tirar endavant el seu propi projecte de vida.

Ahir varem celebrar per avançat, conjuntament amb COCARMI, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i varem tenir una demostració clara i contundent d’això que afirmo. Ballarins i ballarines, actors i actrius, músics  … un munt d’artistes que, per damunt de limitacions i dificultats, ens varen fer riure, vibrar i emocionar-nos amb el seu art.

Igualtat d’oportunitats vol dir això: fer efectiu el dret a tirar endavant un projecte de vida i, perquè no, fer realitat un somni. El somni que ahir feien realitat a l’escenari de l’auditori de l’ONCE, les persones que posaven en valor les seves capacitats artístiques i arrencaven sincers i entusiasmats aplaudiments del públic assistent.

Cal reforçar la inclusió social de les persones amb discapacitat i això passa per facilitar la seva vida diària, per facilitar el seu gaudi en temps de lleure, per facilitar el seu accés a l’estudi, a la comunicació, a la informació i, també, per facilitar la seva inclusió laboral.

Per això des de Benestar Social i Família apostem per aquests criteris. Estem ultimant el projecte de llei d’accessibilitat, que permetrà tenir un codi d’accessibilitat per tal de trencar barreres en tots els sentits i treballem en la línia de la desburocratització de l’administració, per fer una administració més àgil, que faci més fàcil la vida als usuaris.

A Catalunya hi ha més de 460.000 persones que tenen reconeguda alguna discapacitat, però també moltes capacitats. El país compta amb totes i cadascuna d’elles i amb les seves capacitats.

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.

Jo, com a conseller de Benestar Social i Família, vaig reiterar, un cop més, el ple suport del Govern de la Generalitat a les dones que es troben en situació de violència masclista i al seu entorn, i el compromís de treballar amb tots els agents socials implicats per avançar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Dos dies abans havia expressat aquest mateix compromís a La Seu d’Urgell, on varem inaugurar un Centre d’Intervenció Especialitzada per donar servei a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

Però, lamentablement, ahir diumenge varem viure un altre trist episodi de violència masclista en el qual una dona de Terrassa va perdre la vida.

Som conscients que des de les administracions hem de seguir treballant, com fem, atenent tots els àmbits de manifestació de la violència, en la seva prevenció, en la protecció de les persones … Però també sabem que cal la complicitat de tots per acabar amb la violència masclista, i que les estratègies per avançar en el camí de la seva eradicació només seran efectives si s’actua de forma contundent, unitària i multidisciplinar des de tots els àmbits polítics i socials.

Com deia, fa pocs dies hem inaugurat un nou CIE a La Seu d’Urgell, el sisè de Catalunya. Seguim donant tot el nostre suport a la feina realitzada des dels 100 SIAD que hi ha arreu del país. Hem iniciat un pla pilot per incloure formació en prevenció de relacions abusives dins la parella en el currículum educatiu dels estudis de formació professional d’Integració social i d’Animació sociocultural, una iniciativa en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.  

A més, no puc deixar de destacar la Línia 900900120, que ha realitzat més de cent mil atencions en els seus 10 anys de funcionament.

Seguim treballant, prioritzant l’atenció a les dones i als seus fills i filles. I us seguim demanant a tots i a totes que no baixeu la guàrdia, que davant qualsevol indici alerteu, denuncieu o tendiu una mà.

Entre tots ho farem possible, sobretot si no defallim quan, com ahir, haguem de reviure el dolor de plorar una altra víctima. Fem de cada dia, un 25 de novembre.

L’arribada de persones nouvingudes a Catalunya va lligada a nous reptes, com per exemple,  la reaparició de problemàtiques que creiem superades, com l’analfabetisme. En alguns casos, arriben a Catalunya persones procedents d’arreu del món, que per raons de gènere o per procedir de zones rurals, no han estat escolaritzades o ho han estat molt poc en els seus països d’origen.

L’aposta que hem fet des del departament de Benestar Social i Família i des de la Fundació “la Caixa” és una aposta per la igualtat d’oportunitats, una aposta per seguir construint un sol poble, en el qual la cultura i les oportunitats no es reparteixin de manera diferent entre dos grups: nosaltres i vosaltres. I ho fem en la nostra llengua, en la llengua catalana, perquè és molt important que fem de la nostra llengua un instrument més d’acollida a les persones nouvingudes.

La nostra llengua és un dels nostres bens més preats i per això volem compartir-la amb aquelles persones que volen construir el seu projecte de vida al nostre país.

El respecte genera respecte, i oferir-los la nostra llengua és una important mostra de respecte. Nosaltres entenem el català com un element de cohesió, no de separació. Les llengües han de servir per entendre’ns, per comunicar-nos, no per dividir-nos. Però sempre entristeix comprovar que algunes persones no ho volen entendre així.

Aquest topall d’ingressos familiar màxim per accedir a l’ajut s’incrementarà en un 30% per cada membre més de la unitat familiar, si és superior a 3 membres, i en cas que una de les persones tingui alguna discapacitat, s’aplicarà la ponderació corresponent a un membre més.

També en el cas de família monoparental, s’aplicarà la ponderació corresponent a un membre més, considerant-se en qualsevol cas un mínim de 4.

Amb aquest nou sistema d’ajuts volem garantir l’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat, mantenint sempre el compromís de tornar, quan les circumstàncies ho facin possible, al sistema universal d’ajuts.

També es manté la universalitat en els ajuts per part, adopció i acolliment múltiple, com ja vaig anunciar mesos enrere.

No ha estat una decisió fàcil, perquè com he reiterat en diverses ocasions, em plau que aquests ajuts siguin universals. Són, al meu parer, un bona manera de celebrar i participar de l’enhorabona que suposa per a totes les famílies de Catalunya l’arribada d’un nou membre. Però lamentablement, el context econòmic actual ens exigeix certs reajustaments temporals.

Amb aquestes línies vull reiterar el meu compromís i vull agrair l’actitud col·laboradora i comprensiva que he pogut copsar per part de les entitats del Tercer Sector i de la societat civil en general a l’hora de dialogar, buscar solucions i prendre decisions que, de vegades, costen molt de prendre.

I és que les actuals dinàmiques d’exclusió presenten unes característiques diferents a les que es produïen anys enrere, quan els perills d’exclusió social esdevenien endèmics o fàcilment identificables. Ara, moltes de les situacions de vulnerabilitat les protagonitzen persones i famílies sense risc d’exclusió social, que en els darrers temps pateixen situacions d’atur i problemes per poder afrontar el pagament de lloguers o hipoteques.

La intenció al crear aquest grup de treball va ser que Benestar Social i Família, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya, i entitats com la Taula de Tercer Sector Social, la Fundació Banc d’Aliments, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Càritas Catalunya, Creu Roja Catalunya, la Fundació Arrels, Trinijove, el Casal dels Infants del Raval, la Fundació Marianao i la Companyia Filles de la Caritat, deixéssim córrer la imaginació: Bolquéssim totes les seves experiències i idees per crear propostes concretes, a portar a terme a curt i mig termini, encara que també poguéssim pensar en accions més enllà de la pròpia legislatura.

Així doncs, varem establir quatre subgrups d’acord amb els àmbits d’intervenció que els integrants del grup de treball varen determinar com a prioritaris: Exclusió social i pobresa emergent; pobresa estructural; exclusió social i pobresa en la infància i l’adolescència i estratègies territorials.

Durant aquests mesos s’hi ha treballat de valent, s’ha fet una feina molt important, mentre de tant en tant, algunes veus intentaven posar en entredit els nostres esforços per lluitar contra la pobresa.

En aquests mesos de treballar plegats, Departament, administració local i entitats hem dissenyat mesures concretes que ens han de servir per a combatre la pobresa infantil, la pobresa estructural i les noves formes de pobresa provocades per la crisi. Mesures que en breus dies donarem a conèixer, amb la seguretat que seran útils i efectives.

Des d’aquí vull agrair a tots els integrants del grup de treball la seva dedicació i les seves aportacions. Han estat uns mesos de treballar en silenci mentre, de tant en tant, algú intentava des de fora fer soroll. Però no han aconseguit distreure’ns del nostre objectiu. Moltes gràcies per la bona feina!

La celebració va ser austera, com correspon a la situació econòmica que estem vivint, però carregada de simbolisme, per la importància cabdal que la família té pel Govern de Catalunya.

Un cop més vaig voler insistir en el paper de la família com a estructura bàsica de la nostra societat, com a transmissora de valors i, en definitiva, com a escola de persones.

I un cop més vaig voler expressar el meu pesar pel fet que la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens obligui ara mateix a aturar temporalment la condició d’universalitat d’un dels ajuts adreçats a les famílies: el dels infants a càrrec.

És una decisió inevitable, però no per això menys dolorosa, ja que va ser el Govern de CiU el que va crear aquests ajuts i el que va considerar important la seva universalitat. Però és una mesura necessària per poder mantenir unes polítiques de família responsables d’acord amb la situació actual de Catalunya, en la qual inevitablement cal prioritzar les necessitats de les famílies més vulnerables i en risc d’exclusió social o amb majors necessitats de suport per causa de malalties o altres problemes d’algun dels seus membres.

Poder incrementar el 2011 la despesa dedicada a atendre als infants amb grans discapacitats, poder atendre més persones grans en residències, poder disposar de més places per a persones amb problemes de salut mental, donar més prestacions a persones amb gran dependència o discapacitats, millorar la tasca dels familiars que atenen una persona depenent i poder-los facilitar respirs, donar recursos a més famílies molt empobrides, són, al nostre entendre, situacions que cal  prioritzar i són també polítiques de suport a les famílies.

Totes aquestes mesures d’atenció adreçades a la població més necessitada, estan encaminades a millorar la situació de milers de famílies que es troben al límit de les seves possibilitats.

La societat catalana entén que temporalment hem de fer renúncies i sacrificis per poder garantir l’assistència als més febles. Qui no ho vulgui entendre i pensi que els recursos són il·limitats actua irresponsablement, posant en risc el futur de l’estat del benestar, el futur de Catalunya i el nostre autogovern.

Tot i això, impulsarem nous ajuts per fills a càrrec als quals s’hi accedirà en funció del nivell de renda i altres circumstàncies familiars, i mantindrem els ajuts vigents per als parts, adopcions i acolliments múltiples.

En moments de dificultat, les famílies no s’estimen menys, sinó que sovint el seu amor en surt reforçat. En moments de dificultat les famílies no canvien els seus valors, encara que potser, haurà de prioritzar determinades circumstàncies. Així mateix, el govern de Catalunya reitera el seu compromís de restablir el caràcter universal dels ajuts per fills a càrrec en quant la situació del país ho permeti. Fins i tot de reforçar-los. Però ara hem d’assumir la necessitat de realitzar certs ajustaments amb el convenciment, que ara posem un cert fre per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant per a la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar.