Després d’estudiar la realitat de les famílies del nostre país, analitzar les possibilitats pressupostàries del Departament i escoltar les opinions i suggeriments d’entitats i persones expertes, hem fixat en 12.000 euros el nivell d’ingressos de la unitat familiar fins a tres membres, per accedir a l’ajut econòmic per a les famílies en què s’hagi produït un naixement, adopció, tutela o acolliment.

Aquest topall d’ingressos familiar màxim per accedir a l’ajut s’incrementarà en un 30% per cada membre més de la unitat familiar, si és superior a 3 membres, i en cas que una de les persones tingui alguna discapacitat, s’aplicarà la ponderació corresponent a un membre més.

També en el cas de família monoparental, s’aplicarà la ponderació corresponent a un membre més, considerant-se en qualsevol cas un mínim de 4.

Amb aquest nou sistema d’ajuts volem garantir l’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat, mantenint sempre el compromís de tornar, quan les circumstàncies ho facin possible, al sistema universal d’ajuts.

També es manté la universalitat en els ajuts per part, adopció i acolliment múltiple, com ja vaig anunciar mesos enrere.

No ha estat una decisió fàcil, perquè com he reiterat en diverses ocasions, em plau que aquests ajuts siguin universals. Són, al meu parer, un bona manera de celebrar i participar de l’enhorabona que suposa per a totes les famílies de Catalunya l’arribada d’un nou membre. Però lamentablement, el context econòmic actual ens exigeix certs reajustaments temporals.

Amb aquestes línies vull reiterar el meu compromís i vull agrair l’actitud col·laboradora i comprensiva que he pogut copsar per part de les entitats del Tercer Sector i de la societat civil en general a l’hora de dialogar, buscar solucions i prendre decisions que, de vegades, costen molt de prendre.

Abans d’ahir varem celebrar des del Departament de Benestar Social i Família, el dia Internacional de les Famílies. Amb uns dies de retard, ja que la data real d’aquesta commemoració  és el dia 15 de maig, però no ens va semblar adequat organitzar un acte d’aquestes característiques en plena campanya per les eleccions municipals.

La celebració va ser austera, com correspon a la situació econòmica que estem vivint, però carregada de simbolisme, per la importància cabdal que la família té pel Govern de Catalunya.

Un cop més vaig voler insistir en el paper de la família com a estructura bàsica de la nostra societat, com a transmissora de valors i, en definitiva, com a escola de persones.

I un cop més vaig voler expressar el meu pesar pel fet que la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens obligui ara mateix a aturar temporalment la condició d’universalitat d’un dels ajuts adreçats a les famílies: el dels infants a càrrec.

És una decisió inevitable, però no per això menys dolorosa, ja que va ser el Govern de CiU el que va crear aquests ajuts i el que va considerar important la seva universalitat. Però és una mesura necessària per poder mantenir unes polítiques de família responsables d’acord amb la situació actual de Catalunya, en la qual inevitablement cal prioritzar les necessitats de les famílies més vulnerables i en risc d’exclusió social o amb majors necessitats de suport per causa de malalties o altres problemes d’algun dels seus membres.

Poder incrementar el 2011 la despesa dedicada a atendre als infants amb grans discapacitats, poder atendre més persones grans en residències, poder disposar de més places per a persones amb problemes de salut mental, donar més prestacions a persones amb gran dependència o discapacitats, millorar la tasca dels familiars que atenen una persona depenent i poder-los facilitar respirs, donar recursos a més famílies molt empobrides, són, al nostre entendre, situacions que cal  prioritzar i són també polítiques de suport a les famílies.

Totes aquestes mesures d’atenció adreçades a la població més necessitada, estan encaminades a millorar la situació de milers de famílies que es troben al límit de les seves possibilitats.

La societat catalana entén que temporalment hem de fer renúncies i sacrificis per poder garantir l’assistència als més febles. Qui no ho vulgui entendre i pensi que els recursos són il·limitats actua irresponsablement, posant en risc el futur de l’estat del benestar, el futur de Catalunya i el nostre autogovern.

Tot i això, impulsarem nous ajuts per fills a càrrec als quals s’hi accedirà en funció del nivell de renda i altres circumstàncies familiars, i mantindrem els ajuts vigents per als parts, adopcions i acolliments múltiples.

En moments de dificultat, les famílies no s’estimen menys, sinó que sovint el seu amor en surt reforçat. En moments de dificultat les famílies no canvien els seus valors, encara que potser, haurà de prioritzar determinades circumstàncies. Així mateix, el govern de Catalunya reitera el seu compromís de restablir el caràcter universal dels ajuts per fills a càrrec en quant la situació del país ho permeti. Fins i tot de reforçar-los. Però ara hem d’assumir la necessitat de realitzar certs ajustaments amb el convenciment, que ara posem un cert fre per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant per a la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar.

La família és la institució més important i central de la nostra societat. I una mostra de la importància que té per al Govern de Catalunya és haver-la recuperat en la denominació del Departament de Benestar Social i Família i en la centralitat de les seves polítiques.

Socialment hem avançat en el reconeixement i normalització de la diversitat de la família, però no ho hem fet prou en el respecte i la manera de relacionar-nos-hi des dels sectors amb qui es comparteix la tasca d’educar els fills i filles.

És molt habitual sentir carregar contra la incompetència d’alguns pares i mares a l’hora de cercar les causes de diverses problemàtiques escolars o educatives, i són populars i acceptades idees en aquesta línia formulades per alguns professionals del món educatiu i sanitari.

Cada cop hi ha més pressió i exigències cap a la institució familiar, que davant d’aquests plantejaments culpabilitzadors pot arribar a desentendre’s de les institucions educatives. Sovint la família queda desautoritzada a ulls d’uns desorientats infants i joves que senten constantment crítiques a les capacitats de mares i pares.

Perquè una família pugui desenvolupar amb força l’educació dels seus infants ha de sentir-se segura i capacitada per fer-ho! És difícil exercir responsabilitats en un entorn hostil i de pressió constant. Des de l’optimisme i la confiança és possible recuperar l’autoestima de les famílies i crear condicions òptimes perquè desenvolupin les seves competències parentals en positiu.

Segurament són certes part de les crítiques que es formulen sobre les capacitats d’algunes famílies però és ineficaç formular-les si no es fa en positiu,  oferint la col·laboració per resoldre-les i mostrant suport i comprensió.

És indispensable des de les institucions públiques i el món associatiu fer-se corresponsables de la gran tasca educativa dels pares i mares i oferir-los suport, espais de trobada, orientació i altres recursos per a que puguin tirar endavant amb èxit la tasca fonamental de la que són protagonistes: educar els seus fills i filles, que en definitiva són els infants i joves de tota la societat per a que arribin a ser adults realitzats a nivell personal, ben arrelats i corresponsabilitzats amb la seva societat i el seu món.

Cal assumir la paternitat o maternitat com un enriquiment també personal. Enriquiment en el que també hi tenen un pes important valors com el lliurament desinteressat, el compromís i una certa renúncia a favor de l’altre més feble que ens necessita per a créixer.

Des del Govern de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de la Família,  que se celebra cada 15 de maig, volem contribuir a augmentar el grau de conscienciació  sobre els temes relacionats amb la família i transmetre un missatge de confiança en les capacitats de cada família.

Perquè un país amb una xarxa familiar forta és un país amb capacitat de resposta; amb capacitat per fer front als problemes; un país solidari, generós i compromès. La família és l’estructura social bàsica, l’encarregada de transmetre els valors essencials als ciutadans i ciutadanes del present i del futur. Per tant, apostar per les nostres famílies és apostar pel nostre país.