En aquest Ple del Parlament, hem aprovat per unanimitat la nova Llei de drets i oportunitats de la Infància i l’Adolescència. Una Llei esperada, que ha arribat amb quatre anys de retard, que ha comptat amb el suport decidit de Convergència i Unió perquè hem introduït canvis significatius en el tràmit parlamentari. El nostre grup parlamentari ha introduït 50 esmenes al projecte de llei presentat pel Govern.

En iniciar-se el procés parlamentari del projecte de llei, ja vaig manifestar la nostra voluntat de consens i de pacte. Voluntat que es fonamenta en el nostre compromís amb la política social, amb la infància, amb les famílies i amb les entitats del sector. Les 50 esmenes acceptades o transaccionades signifiquen aconseguir anar més enllà, fent una llei més valenta, més amarada de voluntat de servei a la infància i més exigent amb la pròpia administració.

Alguns aspectes que han quedat incorporats al text legislatiu:

*la criança i formació de la infància ha de garantir el seu desenvolupament físic, mental, espiritual , moral i social.

*el Pla Integral de la Infància ha de tenir la consulta preceptiva de les entitats del sector

*diferents compromisos contra la pobresa infantil (zones d’actuació preferent, suport a les entitats que treballen en aquests barris o zones, …). Aquest punt no el volien acceptar perquè deien que això estigmatitza. Crec que el que estigmatitza de veritat és la pobresa.

*El Síndic de Greuges i el seu Adjunt per a la defensa dels drets dels infants presentaran un informe anual al parlament sobre la situació de la infància respecte a la legislació i la Convenció dels drets dels infants.

*sobre el dret a decidir sobre la maternitat, hem promogut que en els casos de noies tutelades per la Generalitat, aquesta haurà de proporcionar tot el suport psicosocial i material per ajudar-les en la nova situació. Aquest suport s’haurà d’ampliar, si escau, per garantir el benestar del nounat. Valorem molt haver aconseguit aquest acord.

*limitar i regular els sistemes de contenció en els centres terapèutics i d’educació intensiva. També en el subministrament de psicofàrmacs hi ha d’haver seguiment mèdic i no pot esdevenir un sistema de contenció habitual.

*la prestació econòmica per als acolliments familiars es revisarà com a mínim igual que l’Indicador de Renda de Suficiència, anualment.

*el Govern farà un informe cada dos anys sobre el grau de compliment a Catalunya de la Convenció dels drets dels infants.

*…

Aquestes són una part de les incorporacions promogudes per CiU al projecte de Llei. Les nostres esmenes anaven molt més enllà, però el pacte ha arribat fins aquí. Estem satisfets. Hem aconseguit molt més del que es podia preveure.

També vaig destacar però que no avançarem si aprovem lleis importants com aquesta, però no hi ha diners per aplicar-les i si les retallades per la crisi van en detriment de les polítiques socials, com s’ha anuciat des del Govern de l’Estat i s’ha confirmat per part del tripartit.

Tenim un nou bon instrument legislatiu! Ara cal un bon Govern que l’apliqui amb bona gestió!!!

El proppassat dijous, vaig defensar una moció subsegüent a la interpel·lació sobre el suport a les famílies amb infants que vaig presentar fa quinze dies, en l’anterior Ple del Parlament de Catalunya.

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

En els debats parlamentaris sobre política familiar, tot sovint es comenta la “violència econòmica masclista” que es produeix quan un home no paga la corresponent pensió compensatòria o d’aliments als seus fills i filles i a la seva ex-parella.

Per aquestes situacions, la Llei de suport a les famílies, aprovada l’any 2003 i que va entrar en vigor el gener del 2004, disposa la creació d’un Fons de Garantia per fer front a aquest impagament de pensions en cas de separació o divorci. En sis anys de Govern tripartit, han estat incapaços de posar en marxa administrativament aquest Fons. Al pressupost de l’any passat hi havia una partida prevista de 10 milions d’euros que no es van executar. Entretant, moltes famílies han estat patint aquesta situació de violència econòmica, passant situacions de gran dificultat.

Les lleis qui primer les ha de complir són els Governs. És el primer exemple cap a la ciutadania. Les lleis donen drets i deures. En aquest cas, el Fons de Garantia dóna un dret de protecció a les famílies i al Govern el deure de crear-lo i gestionar-lo. Doncs en sis anys no ho han fet. Després s’omplen la boca de política social i familiar.

Doncs, amb tot el respecte institucional, quan un Govern actua així exerceix una “violència econòmica institucional” cap a la seva ciutadania, cap a les famílies que estan passant per una mala situació. És la mateixa definició aplicada en un cas i en un altre. El Fons no és un acte graciable, és un dret de les famílies reconegut per Llei del nostre Parlament. Un dret que vàrem reconèixer de forma pionera a l’Estat espanyol, però que ara tothom ens està passant al davant.

A hores d’ara, a més a més, moltes famílies amb infants a càrrec encara no han cobrat els ajuts de l’any passat. En un moment de crisi el Tripartit dóna l’esquena a les famílies. No creuen en les famílies. No tenen política de suport a les famílies!

Cal un nou Govern que respecti la nostra legislació. Cal un Govern que no provoqui aquesta violència econòmica institucional. Cal un nou Govern que faci de la política social, no la seva raó de parlar, sinó una de les seves raons de ser i  de fer.