Des del maig de 1994 se celebra a tot el món un dia per reconèixer el paper de la família. Enguany des de la Generalitat de Catalunya ho varem commemorar en un acte entranyable al Palau Moja de Barcelona, en el qual varem comptar amb la participació de Pilarin Bayés i Blanca Busquets.

D’altra banda, aquest any 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions i he considerat oportú fer una reflexió des d’aquesta coincidència, és a dir, sumar les dues celebracions. Perquè crec que la transmissió dels valors i de l’experiència de les persones més grans de les nostres famílies, mitjançant el diàleg i la convivència mútua, enriqueix als més joves i als més petits d’una forma decisiva. En moments de dificultat com els actuals és molt necessari que la gent que ja ha viscut situacions difícils de la història de Catalunya, ajudin a entendre als més joves com ensortir-se’n: recuperant la vivència de valors com l’esforç, el treball, l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, la justícia i una actitud optimista per creure en un futur millor.

A més, als ulls dels néts i les nétes, els avis i les àvies són un model d’envelliment cada cop més necessari tenint en compte la creixent esperança de vida a la nostra societat.

M’agradaria trobar-me en un moment on fos possible fer salts qualitatius en polítiques de família, perquè crec que és una de les coses que amb el temps més fruïts donen al conjunt de la societat, però cal ser realistes i esforçar-nos en atendre les necessitats socials més urgents, com la lluita contra la pobresa infantil i familiar, on hi estem bolcant molts esforços.

Amb tot, no deixo de pensar que és una llàstima que durant els anys de bonança econòmica no es fessin passes decidides per incorporar a Catalunya polítiques de família que ens haguessin acostat a models de països europeus on aquestes mesures hi són presents des de fa anys, on la consideració social vers la família és més alta i disposen, en definitiva, de més instruments perquè les famílies tinguin els fills que desitgen tenir i millors condicions per dedicar-se a la seva educació (permisos parentals, llibertat d’elecció en el model de cura de la petita infància, flexibilitat d’horaris laborals, prestacions progressives en funció de les rendes familiars i del nombre de fills i filles…).

No obstant, no hem de renunciar a mantenir un treball en favor de  les conductes parentals que procuren el benestar dels nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal i de no-violència; l’establiment dels límits necessaris perquè els infants puguin desenvolupar plenament el seu potencial i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles.

Per tant, és bàsic enfortir la família com element de transmissió de valors, i per a això és clau la relació entre grans i petits i que els més grans es mantinguin actius. Avançant tots en aquest sentit construïm un futur millor.

 La prioritat del Departament de Benestar Social i Família són les persones, i per davant de totes, aquelles que es troben en una situació més vulnerable. És per això, que si l’any 2011 ens hem centrat molt especialment en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social; l’atenció als infants i a les persones amb grans o severes dependències, l’any 2012 els nostres esforços en aquests àmbits seran més decidits encara.

La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

El passat dia 25 varem celebrar el Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. Es van llegir manifestos arreu del país, molts ciutadans i ciutadanes lluíem llaços de color lila i els mitjans van tractar el tema amb intensitat.

Jo, com a conseller de Benestar Social i Família, vaig reiterar, un cop més, el ple suport del Govern de la Generalitat a les dones que es troben en situació de violència masclista i al seu entorn, i el compromís de treballar amb tots els agents socials implicats per avançar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Dos dies abans havia expressat aquest mateix compromís a La Seu d’Urgell, on varem inaugurar un Centre d’Intervenció Especialitzada per donar servei a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

Però, lamentablement, ahir diumenge varem viure un altre trist episodi de violència masclista en el qual una dona de Terrassa va perdre la vida.

Som conscients que des de les administracions hem de seguir treballant, com fem, atenent tots els àmbits de manifestació de la violència, en la seva prevenció, en la protecció de les persones … Però també sabem que cal la complicitat de tots per acabar amb la violència masclista, i que les estratègies per avançar en el camí de la seva eradicació només seran efectives si s’actua de forma contundent, unitària i multidisciplinar des de tots els àmbits polítics i socials.

Com deia, fa pocs dies hem inaugurat un nou CIE a La Seu d’Urgell, el sisè de Catalunya. Seguim donant tot el nostre suport a la feina realitzada des dels 100 SIAD que hi ha arreu del país. Hem iniciat un pla pilot per incloure formació en prevenció de relacions abusives dins la parella en el currículum educatiu dels estudis de formació professional d’Integració social i d’Animació sociocultural, una iniciativa en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.  

A més, no puc deixar de destacar la Línia 900900120, que ha realitzat més de cent mil atencions en els seus 10 anys de funcionament.

Seguim treballant, prioritzant l’atenció a les dones i als seus fills i filles. I us seguim demanant a tots i a totes que no baixeu la guàrdia, que davant qualsevol indici alerteu, denuncieu o tendiu una mà.

Entre tots ho farem possible, sobretot si no defallim quan, com ahir, haguem de reviure el dolor de plorar una altra víctima. Fem de cada dia, un 25 de novembre.