Ahir un diputat de l’oposició em va preguntar en el transcurs del Ple del Parlament sobre les previsions del Govern de la Generalitat en relació al desplegament del Sistema Català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Les nostres intencions al respecte són clares: promoure un sistema propi orientat a l’autonomia personal; prioritzar l’atenció a les grans dependències i les dependències severes i respectar els terminis legals previstos per les valoracions i l’elaboració dels PIA’s.

Vaig voler deixar molt clar que la prioritat d’aquest govern serà posar per davant les 55.000 persones pendents d’obtenir el servei o la prestació a la que tenen dret, especialment, les 33.000 amb gran dependència i dependència severa que ja han vist superat el  termini legal per a gaudir d’aquest dret.

També hem de donar resposta a les famílies de les 17.000 persones que van morir a l’espera de rebre la prestació o servei corresponents.

I és que, el diputat que em feia la pregunta demostrava certa pressa per a resoldre-ho tot plegat. Llàstima que les presses els hi entrin ara, i no abans, quan estaven al govern. Perquè com deia el Síndic de Greuges en el seu informe 2010, presentat la setmana passada, els retards van d’un any a dos anys en les diverses fases del procés d’aplicació de la Llei de la Dependència i això suposa una vulneració als drets de les persones.

Així que, si bé és cert que des del dia 1 de gener de 2011 ja poden presentar les seves sol·licituds les persones amb dependència lleu, ara mateix hem de prioritzar aquelles persones que no han estat ateses encara, perquè el govern anterior va ser  lent.

Fins el mes de juliol tenim marge per fer les valoracions i el PIA a les persones amb dependència de grau I nivell II, segons els terminis que ens marca la Llei. Però ara mateix, hem de donar resposta a les persones que han vist vulnerats els seus drets per una espera excessiva, perquè aquest govern tenim la voluntat d’humanitzar la gestió.

En aquests dies ens ha deixat sobtadament una gran persona: María José Vázquez, presidenta de la Federació ECOM de discapacitats físics.

Una dona de gran vàlua i un exemple a seguir en la lluita per l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitat.

María José Vázquez ha estat una persona compromesa amb l’associacionisme i amb les persones amb discapacitat, que ha deixat el testimoni d’una gran tasca feta en aquests camps.

Avui moltes persones ens hem reunit en un emotiu comiat, en el que s’han fet paleses l’admiració i l’estimació que aquesta dona despertava entre els qui la coneixien.

I avui en el seu comiat han recordat una frase molt seva: “les lleis ens donen drets, ara només ens falta poder exercir-los”.

Aquesta és una reflexió de María José Vázquez que ens cal fer nostre i, sobretot, que ens cal tenir molt clara a aquells que tenim responsabilitats de govern.

Perquè els drets no són drets de veritat fins que no s’exerceixen. Hem de garantir els drets socials amb drets reals, ajustant les possibilitats reals a les necessitats socials. No podem permetre que, com fins ara, no existeixin realitats, sinó promeses virtuals.

Moltes gràcies María José per la teva lluita, el teu compromís i els teus pensaments. Moltes gràcies pel teu exemple!

De molt petit, la meva àvia citava tot sovint una dita popular: “Amb les coses de menjar no s’hi juga”. És d’aquelles frases que no han perdut mai ni popularitat ni vigència.

Dimarts el Govern tripartit va aprovar, amb 7 anys de retard (justament els  que suportem de tripartit), la posada en marxa del Fons de Garantia per Impagament de Pensions d’Aliments. Bé, no exactament, perquè si llegim la lletra petita del “gran” acord de Govern resulta que no entrarà en vigor fins el maig del 2011. Ells ho aproven, però com sempre no fan res, ja ho faran els qui vinguin a darrera.  Política social d’aparador, aquesta és la política social del tripartit: parlar-ne però no fer-ne!

Repassem què ha passat amb aquest Fons:

*la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies aprovada a l’estiu del 2003, crea el Fons de Garantia per impagament de pensions d’aliments (article 44).  Aquesta Llei entra en vigor a mitjan gener del 2004.

*El tripartit inclou un nou Fons de Garantia a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Però no desplega l’aplicació del Fons creat el 2003 i tampoc aquest creat el 2008. Res!

*L’any 2009, el tripartit no gasta ni un sol euro dels 10 milions d’euros per aquest Fons que consten als Pressupostos de la Generalitat de l’any 2009.

*L’any 2010, el tripartit no destinarà ni un sol euro dels 10 milions pressupostats als Pressupostos de la Generalitat per al 2010.

*El Govern Tripartit aprova posar en marxa el Fons de Garantia aquest passat dimarts, però quan llegeixes l’acord veus que no entra en vigor fins el maig del 2011. 

Per tant, els dos governs tripartits  (7 anys) són un temps absolutament perdut per a les famílies que pateixen un impagament de pensions. Recordem que el Tripartit tenia i té l’obligació legal de crear aquest Fons i les famílies el dret de poder-lo sol·licitar.

On queden els anuncis de respectar els drets socials? On els 20 milions d’euros pressupostats i no aplicats a aquest Fons?

Una vegada més el tripartit ha practicat i practica la política d’aparador: gesticular i fer veure que promouen polítiques socials Fan el titular però després res!

La meva àvia ja ho deia: “Amb les coses de menjar no s’hi juga”. El tripartit està jugant amb els drets socials bàsics de les persones i les famílies!

Ara ja no hi són a temps! Per això Catalunya necessita un CANVI… perquè “amb les coses de menjar no s’hi juga“!!!