Abans d’ahir varem celebrar des del Departament de Benestar Social i Família, el dia Internacional de les Famílies. Amb uns dies de retard, ja que la data real d’aquesta commemoració  és el dia 15 de maig, però no ens va semblar adequat organitzar un acte d’aquestes característiques en plena campanya per les eleccions municipals.

La celebració va ser austera, com correspon a la situació econòmica que estem vivint, però carregada de simbolisme, per la importància cabdal que la família té pel Govern de Catalunya.

Un cop més vaig voler insistir en el paper de la família com a estructura bàsica de la nostra societat, com a transmissora de valors i, en definitiva, com a escola de persones.

I un cop més vaig voler expressar el meu pesar pel fet que la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens obligui ara mateix a aturar temporalment la condició d’universalitat d’un dels ajuts adreçats a les famílies: el dels infants a càrrec.

És una decisió inevitable, però no per això menys dolorosa, ja que va ser el Govern de CiU el que va crear aquests ajuts i el que va considerar important la seva universalitat. Però és una mesura necessària per poder mantenir unes polítiques de família responsables d’acord amb la situació actual de Catalunya, en la qual inevitablement cal prioritzar les necessitats de les famílies més vulnerables i en risc d’exclusió social o amb majors necessitats de suport per causa de malalties o altres problemes d’algun dels seus membres.

Poder incrementar el 2011 la despesa dedicada a atendre als infants amb grans discapacitats, poder atendre més persones grans en residències, poder disposar de més places per a persones amb problemes de salut mental, donar més prestacions a persones amb gran dependència o discapacitats, millorar la tasca dels familiars que atenen una persona depenent i poder-los facilitar respirs, donar recursos a més famílies molt empobrides, són, al nostre entendre, situacions que cal  prioritzar i són també polítiques de suport a les famílies.

Totes aquestes mesures d’atenció adreçades a la població més necessitada, estan encaminades a millorar la situació de milers de famílies que es troben al límit de les seves possibilitats.

La societat catalana entén que temporalment hem de fer renúncies i sacrificis per poder garantir l’assistència als més febles. Qui no ho vulgui entendre i pensi que els recursos són il·limitats actua irresponsablement, posant en risc el futur de l’estat del benestar, el futur de Catalunya i el nostre autogovern.

Tot i això, impulsarem nous ajuts per fills a càrrec als quals s’hi accedirà en funció del nivell de renda i altres circumstàncies familiars, i mantindrem els ajuts vigents per als parts, adopcions i acolliments múltiples.

En moments de dificultat, les famílies no s’estimen menys, sinó que sovint el seu amor en surt reforçat. En moments de dificultat les famílies no canvien els seus valors, encara que potser, haurà de prioritzar determinades circumstàncies. Així mateix, el govern de Catalunya reitera el seu compromís de restablir el caràcter universal dels ajuts per fills a càrrec en quant la situació del país ho permeti. Fins i tot de reforçar-los. Però ara hem d’assumir la necessitat de realitzar certs ajustaments amb el convenciment, que ara posem un cert fre per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant per a la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar.

Fa uns dies vaig participar en la inauguració de la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya. La Creu Roja és una important institució del Tercer Sector Social, un sector molt fort al nostre país, que juga un important paper en la nostra societat, encara més en temps de crisi, perquè ens enforteix, ens caracteritza i té una llarga tradició.

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el desembre de 2006 assumeix el fenomen de la discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones.

I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!