La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

No hem de pensar en el concepte discapacitats, sinó en diferents capacitats, perquè tots som diferents i tots tenim unes capacitats o altres. I en aquest sentit, Govern i entitats estem en sintonia, perquè tenim el mateix objectiu: posar en valor les capacitats de les persones, ja que quan una persona és més autònoma, se sent més útil i estimada i creix la seva autoestima.

Des de Benestar Social i Família treballem per canviar aquest concepte. Les persones no s’han de sentir subsidiàries, sinó que s’han de sentir incentivades a tirar endavant el seu propi projecte de vida.

Ahir varem celebrar per avançat, conjuntament amb COCARMI, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i varem tenir una demostració clara i contundent d’això que afirmo. Ballarins i ballarines, actors i actrius, músics  … un munt d’artistes que, per damunt de limitacions i dificultats, ens varen fer riure, vibrar i emocionar-nos amb el seu art.

Igualtat d’oportunitats vol dir això: fer efectiu el dret a tirar endavant un projecte de vida i, perquè no, fer realitat un somni. El somni que ahir feien realitat a l’escenari de l’auditori de l’ONCE, les persones que posaven en valor les seves capacitats artístiques i arrencaven sincers i entusiasmats aplaudiments del públic assistent.

Cal reforçar la inclusió social de les persones amb discapacitat i això passa per facilitar la seva vida diària, per facilitar el seu gaudi en temps de lleure, per facilitar el seu accés a l’estudi, a la comunicació, a la informació i, també, per facilitar la seva inclusió laboral.

Per això des de Benestar Social i Família apostem per aquests criteris. Estem ultimant el projecte de llei d’accessibilitat, que permetrà tenir un codi d’accessibilitat per tal de trencar barreres en tots els sentits i treballem en la línia de la desburocratització de l’administració, per fer una administració més àgil, que faci més fàcil la vida als usuaris.

A Catalunya hi ha més de 460.000 persones que tenen reconeguda alguna discapacitat, però també moltes capacitats. El país compta amb totes i cadascuna d’elles i amb les seves capacitats.

I és que les actuals dinàmiques d’exclusió presenten unes característiques diferents a les que es produïen anys enrere, quan els perills d’exclusió social esdevenien endèmics o fàcilment identificables. Ara, moltes de les situacions de vulnerabilitat les protagonitzen persones i famílies sense risc d’exclusió social, que en els darrers temps pateixen situacions d’atur i problemes per poder afrontar el pagament de lloguers o hipoteques.

La intenció al crear aquest grup de treball va ser que Benestar Social i Família, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya, i entitats com la Taula de Tercer Sector Social, la Fundació Banc d’Aliments, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Càritas Catalunya, Creu Roja Catalunya, la Fundació Arrels, Trinijove, el Casal dels Infants del Raval, la Fundació Marianao i la Companyia Filles de la Caritat, deixéssim córrer la imaginació: Bolquéssim totes les seves experiències i idees per crear propostes concretes, a portar a terme a curt i mig termini, encara que també poguéssim pensar en accions més enllà de la pròpia legislatura.

Així doncs, varem establir quatre subgrups d’acord amb els àmbits d’intervenció que els integrants del grup de treball varen determinar com a prioritaris: Exclusió social i pobresa emergent; pobresa estructural; exclusió social i pobresa en la infància i l’adolescència i estratègies territorials.

Durant aquests mesos s’hi ha treballat de valent, s’ha fet una feina molt important, mentre de tant en tant, algunes veus intentaven posar en entredit els nostres esforços per lluitar contra la pobresa.

En aquests mesos de treballar plegats, Departament, administració local i entitats hem dissenyat mesures concretes que ens han de servir per a combatre la pobresa infantil, la pobresa estructural i les noves formes de pobresa provocades per la crisi. Mesures que en breus dies donarem a conèixer, amb la seguretat que seran útils i efectives.

Des d’aquí vull agrair a tots els integrants del grup de treball la seva dedicació i les seves aportacions. Han estat uns mesos de treballar en silenci mentre, de tant en tant, algú intentava des de fora fer soroll. Però no han aconseguit distreure’ns del nostre objectiu. Moltes gràcies per la bona feina!

La celebració va ser austera, com correspon a la situació econòmica que estem vivint, però carregada de simbolisme, per la importància cabdal que la família té pel Govern de Catalunya.

Un cop més vaig voler insistir en el paper de la família com a estructura bàsica de la nostra societat, com a transmissora de valors i, en definitiva, com a escola de persones.

I un cop més vaig voler expressar el meu pesar pel fet que la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens obligui ara mateix a aturar temporalment la condició d’universalitat d’un dels ajuts adreçats a les famílies: el dels infants a càrrec.

És una decisió inevitable, però no per això menys dolorosa, ja que va ser el Govern de CiU el que va crear aquests ajuts i el que va considerar important la seva universalitat. Però és una mesura necessària per poder mantenir unes polítiques de família responsables d’acord amb la situació actual de Catalunya, en la qual inevitablement cal prioritzar les necessitats de les famílies més vulnerables i en risc d’exclusió social o amb majors necessitats de suport per causa de malalties o altres problemes d’algun dels seus membres.

Poder incrementar el 2011 la despesa dedicada a atendre als infants amb grans discapacitats, poder atendre més persones grans en residències, poder disposar de més places per a persones amb problemes de salut mental, donar més prestacions a persones amb gran dependència o discapacitats, millorar la tasca dels familiars que atenen una persona depenent i poder-los facilitar respirs, donar recursos a més famílies molt empobrides, són, al nostre entendre, situacions que cal  prioritzar i són també polítiques de suport a les famílies.

Totes aquestes mesures d’atenció adreçades a la població més necessitada, estan encaminades a millorar la situació de milers de famílies que es troben al límit de les seves possibilitats.

La societat catalana entén que temporalment hem de fer renúncies i sacrificis per poder garantir l’assistència als més febles. Qui no ho vulgui entendre i pensi que els recursos són il·limitats actua irresponsablement, posant en risc el futur de l’estat del benestar, el futur de Catalunya i el nostre autogovern.

Tot i això, impulsarem nous ajuts per fills a càrrec als quals s’hi accedirà en funció del nivell de renda i altres circumstàncies familiars, i mantindrem els ajuts vigents per als parts, adopcions i acolliments múltiples.

En moments de dificultat, les famílies no s’estimen menys, sinó que sovint el seu amor en surt reforçat. En moments de dificultat les famílies no canvien els seus valors, encara que potser, haurà de prioritzar determinades circumstàncies. Així mateix, el govern de Catalunya reitera el seu compromís de restablir el caràcter universal dels ajuts per fills a càrrec en quant la situació del país ho permeti. Fins i tot de reforçar-los. Però ara hem d’assumir la necessitat de realitzar certs ajustaments amb el convenciment, que ara posem un cert fre per agafar impuls i poder fer un bon salt endavant per a la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar.

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!

Vaig voler deixar molt clar que la prioritat d’aquest govern serà posar per davant les 55.000 persones pendents d’obtenir el servei o la prestació a la que tenen dret, especialment, les 33.000 amb gran dependència i dependència severa que ja han vist superat el  termini legal per a gaudir d’aquest dret.

També hem de donar resposta a les famílies de les 17.000 persones que van morir a l’espera de rebre la prestació o servei corresponents.

I és que, el diputat que em feia la pregunta demostrava certa pressa per a resoldre-ho tot plegat. Llàstima que les presses els hi entrin ara, i no abans, quan estaven al govern. Perquè com deia el Síndic de Greuges en el seu informe 2010, presentat la setmana passada, els retards van d’un any a dos anys en les diverses fases del procés d’aplicació de la Llei de la Dependència i això suposa una vulneració als drets de les persones.

Així que, si bé és cert que des del dia 1 de gener de 2011 ja poden presentar les seves sol·licituds les persones amb dependència lleu, ara mateix hem de prioritzar aquelles persones que no han estat ateses encara, perquè el govern anterior va ser  lent.

Fins el mes de juliol tenim marge per fer les valoracions i el PIA a les persones amb dependència de grau I nivell II, segons els terminis que ens marca la Llei. Però ara mateix, hem de donar resposta a les persones que han vist vulnerats els seus drets per una espera excessiva, perquè aquest govern tenim la voluntat d’humanitzar la gestió.

Una dona de gran vàlua i un exemple a seguir en la lluita per l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitat.

María José Vázquez ha estat una persona compromesa amb l’associacionisme i amb les persones amb discapacitat, que ha deixat el testimoni d’una gran tasca feta en aquests camps.

Avui moltes persones ens hem reunit en un emotiu comiat, en el que s’han fet paleses l’admiració i l’estimació que aquesta dona despertava entre els qui la coneixien.

I avui en el seu comiat han recordat una frase molt seva: “les lleis ens donen drets, ara només ens falta poder exercir-los”.

Aquesta és una reflexió de María José Vázquez que ens cal fer nostre i, sobretot, que ens cal tenir molt clara a aquells que tenim responsabilitats de govern.

Perquè els drets no són drets de veritat fins que no s’exerceixen. Hem de garantir els drets socials amb drets reals, ajustant les possibilitats reals a les necessitats socials. No podem permetre que, com fins ara, no existeixin realitats, sinó promeses virtuals.

Moltes gràcies María José per la teva lluita, el teu compromís i els teus pensaments. Moltes gràcies pel teu exemple!

Dimarts el Govern tripartit va aprovar, amb 7 anys de retard (justament els  que suportem de tripartit), la posada en marxa del Fons de Garantia per Impagament de Pensions d’Aliments. Bé, no exactament, perquè si llegim la lletra petita del “gran” acord de Govern resulta que no entrarà en vigor fins el maig del 2011. Ells ho aproven, però com sempre no fan res, ja ho faran els qui vinguin a darrera.  Política social d’aparador, aquesta és la política social del tripartit: parlar-ne però no fer-ne!

Repassem què ha passat amb aquest Fons:

*la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies aprovada a l’estiu del 2003, crea el Fons de Garantia per impagament de pensions d’aliments (article 44).  Aquesta Llei entra en vigor a mitjan gener del 2004.

*El tripartit inclou un nou Fons de Garantia a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Però no desplega l’aplicació del Fons creat el 2003 i tampoc aquest creat el 2008. Res!

*L’any 2009, el tripartit no gasta ni un sol euro dels 10 milions d’euros per aquest Fons que consten als Pressupostos de la Generalitat de l’any 2009.

*L’any 2010, el tripartit no destinarà ni un sol euro dels 10 milions pressupostats als Pressupostos de la Generalitat per al 2010.

*El Govern Tripartit aprova posar en marxa el Fons de Garantia aquest passat dimarts, però quan llegeixes l’acord veus que no entra en vigor fins el maig del 2011. 

Per tant, els dos governs tripartits  (7 anys) són un temps absolutament perdut per a les famílies que pateixen un impagament de pensions. Recordem que el Tripartit tenia i té l’obligació legal de crear aquest Fons i les famílies el dret de poder-lo sol·licitar.

On queden els anuncis de respectar els drets socials? On els 20 milions d’euros pressupostats i no aplicats a aquest Fons?

Una vegada més el tripartit ha practicat i practica la política d’aparador: gesticular i fer veure que promouen polítiques socials Fan el titular però després res!

La meva àvia ja ho deia: “Amb les coses de menjar no s’hi juga”. El tripartit està jugant amb els drets socials bàsics de les persones i les famílies!

Ara ja no hi són a temps! Per això Catalunya necessita un CANVI… perquè “amb les coses de menjar no s’hi juga“!!!

Aquesta atenció té el màxim de qualitat, quan reforcem la cura que en té la família (en el cas que tingui família), amb serveis de suport, començant per l’atenció domiciliària.

Una atenció de qualitat també es pot donar o complementar a través del centre de dia. Un servei també professional i de qualitat que es dóna a fora de la llar però que manté l’arrelament en l’entorn habitual i/o familiar.

Aquest primer d’agost una de les patronals del sector d’atenció a la dependència, ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), ha fet una nota de premsa on denuncia la situació dels centres de dia: una hora de pàrquing a Barcelona costa uns 3 euros/hora i una hora de centre de dia té un “preu oficial” de 2,5 euros/hora. Aquesta situació està posant en perill la viabilitat de 2.000 llocs de treball dels centres de dia. Cal promoure uns serveis de més qualitat però alhora cal flexibilitzar els serveis d’atenció, com també uns serveis d’inspecció que assegurin l’excel·lència dels programes d’atenció a més de les ràtios de personal i de les condicions tècniques, que també caldrà redefinir.

L’actual política social del tripartit ha fet que, a dia d’avui, encara estiguin pendents de publicar els preus de forma oficial per enguany. Després d’incomplir l’augment pactat a la Taula Tècnica de l’ICASS d’un augment per a les residències assistides per a persones grans del 16% repartit entre el 2009 i el 2010, uns fets que van forçar al sector (ACRA, UPIMIR,…) a denunciar la situació crítica del sector.

Tots aquests aspectes de política tarifària del tripartit, que posen en perill un sector mercantil i no lucratiu de gran importància econòmica i social a casa nostra, queden agreujats per una gestió d’atenció a la dependència que ha prioritzat les prestacions econòmiques (xecs) per sobre de la prestació de serveis.

Des de Convergència i Unió proposem:

*posar la persona amb dependència i la seva promoció de l’autonomia personal en el centre dels serveis socials.

*més informació i orientació a les persones amn dependència i les seves famílies, amb una administració menys burocràtica i més humana i atenta.

*prioritzar els serveis d’atenció i promoció de l’autonomia personal.

*garantir el dret a escollir, entre el conjunt de serveis i prestacions, aquell que més s’adeqüi a la situació de dependència, personal i familiar de cadascú.

*promoure un model d’atenció a la llar, amb serveis i de qualitat, que tingui com a finalitat la promoció de l’autonomia de la persona. Que evidentment és compatible amb la cura i la prestació del cuidador familiar quan aquest sigui el desig de la persona i la seva família.

*promoure un model de centres de dia i de residències assistides que millori la qualitat de l’atenció i la seva viabilitat econòmica.

*definir aquests diferents models tenint en compte la realitat de l’entorn (urbana, rural,…).

*comptar amb la participació dels diferents agents (patronals, sindicats, experts, tècnics, col·legis professionals,…) per definir aquests serveis, entre ells també amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya.  

Avui, les persones grans ens demanen més atenció a la pròpia llar. Des de Convergència i Unió la volem oferir però amb més qualitat, amb més serveis i amb més promoció de l’autonomia personal.

Amb el vostre suport, ho farem una realitat ben aviat!!!

Cal un CANVI a Catalunya per impulsar una política social de progrés i que estigui al servei de les persones!!!