Ahir un diputat de l’oposició em va preguntar en el transcurs del Ple del Parlament sobre les previsions del Govern de la Generalitat en relació al desplegament del Sistema Català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Les nostres intencions al respecte són clares: promoure un sistema propi orientat a l’autonomia personal; prioritzar l’atenció a les grans dependències i les dependències severes i respectar els terminis legals previstos per les valoracions i l’elaboració dels PIA’s.

Vaig voler deixar molt clar que la prioritat d’aquest govern serà posar per davant les 55.000 persones pendents d’obtenir el servei o la prestació a la que tenen dret, especialment, les 33.000 amb gran dependència i dependència severa que ja han vist superat el  termini legal per a gaudir d’aquest dret.

També hem de donar resposta a les famílies de les 17.000 persones que van morir a l’espera de rebre la prestació o servei corresponents.

I és que, el diputat que em feia la pregunta demostrava certa pressa per a resoldre-ho tot plegat. Llàstima que les presses els hi entrin ara, i no abans, quan estaven al govern. Perquè com deia el Síndic de Greuges en el seu informe 2010, presentat la setmana passada, els retards van d’un any a dos anys en les diverses fases del procés d’aplicació de la Llei de la Dependència i això suposa una vulneració als drets de les persones.

Així que, si bé és cert que des del dia 1 de gener de 2011 ja poden presentar les seves sol·licituds les persones amb dependència lleu, ara mateix hem de prioritzar aquelles persones que no han estat ateses encara, perquè el govern anterior va ser  lent.

Fins el mes de juliol tenim marge per fer les valoracions i el PIA a les persones amb dependència de grau I nivell II, segons els terminis que ens marca la Llei. Però ara mateix, hem de donar resposta a les persones que han vist vulnerats els seus drets per una espera excessiva, perquè aquest govern tenim la voluntat d’humanitzar la gestió.

L’ONU va instaurar el 3 de desembre com a Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aquesta celebració va significar un pas important per aquestes persones i per al compromís dels Governs per a impulsar la igualtat d’oportunitats i la inclusió social per a tothom.

Crec, però, que el que marca un canvi de paradigma envers les persones amb discapacitat és l’aprovació i la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Una Convenció que es basa en aquests eixos:

Per això, des de Convergència i Unió creiem que el proper Govern de la Generalitat haurà d’adaptar tota la legislació i normatives a aquesta Convenció. Cal situar en el centre de l’acció social del Govern la persona amb tota la seva dimensió i actuar des d’una perspectiva global i transversal. Cal treballar amb decissió per la igualtat d’oportunitats, des del dret a triar de cada persona per la seva autonomia personal i pel seu projecte de vida independent, per la inclusió social i laboral (tant a l’empresa protegida com a l’empresa ordinària). Cal entendre a la persona subjecte de drets, no d’assistencialisme.

Calen polítiques que ajudin a fer créixer la persona, no a condicionar-la. Cal parlar més de capacitats diferents que de discapacitats.

Cal parlar més d’autonomia personal i de vida independent que no de dependència.

Amb aquesta mentalitat i amb aquest compromís que consta al programa electoral de CiU, comença a fer-se realitat el canvi en polítiques socials a Catalunya! El Dia Internacional de les persones amb discapacitat, és un bon moment  per explicitar el nostre compromís.

Una nació que situa la qualitat humana com una de les seves prioritats. Ara!

Avui, l’Antonio Centeno, activista social del Foro de Vida Independent, m’ha enviat una comunicació on explica en un text del seu bloc personal titulat “Yo también soy Núria”,  les conseqüències de la intervenció de la Núria Gómez a “Tinc una pregunta per a vostè”.

Després de la pregunta que va fer la Núria Gómez al Sr. José Montilla al programa “Tinc una pregunta per a vostè” sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència a Catalunya, dissabte passat van publicar en un diari d’abast català la situació personal de la Núria (persona tetraplègica) com si ella hagués enganyat la gent amb la seva intervenció.

La Sra. Núria Gómez és una activista social del Foro de Vida Independent. Gràcies a la seva lluita, a la del Foro, com també a la de la Fundació ECOM i a la Fundació Autònoma Solidària existeix un programa pilot d’assistents personals que facilita assignar de forma experimental aquest servei a un grup de persones amb gran dependència física. Gràcies a aquest servei, aquestes persones desenvolupen un programa de vida autònoma (vida independent) que els permet treballar i/o estudiar i “normalitzar” la seva pròpia vida.

La Sra. Gómez va plantejar al Sr. Montilla la situació de les persones que han de rebre aquests serveis mitjançant la Llei de la Dependència. En aquest sentit, el que planteja la Núria és cert. Les dades són contundents i clares: a 1 de novembre de 2010, el Tripartit ha atorgat la prestació econòmica de cuidador familiar a 77.153 persones (58,60%) i la prestació econòmica d’assistent personal només a 18 persones (0,01%) a tot Catalunya. I amb una dedicació d’hores d’assitent molt reduïda. Té raó o no la Núria? El problema és que tenim un Govern tripartit i un President Montilla als que no els hi agrada escoltar les veritats i veure com la ciutadania se n’ha adonat que la seva política social és d’aparador, per quedar bé. Ha quedat ben clar que el Govern tripartit, autoanomenat d’esquerres, és un govern d’esquena a la gent.

El 22 d’octubre de 2007, des de CiU vam organitzar un acte sobre els “”25 anys de la LISMI”, l’anomenada llei Ramon Trias Fargas d’integració de les persones amb discapacitat. Va pronunciar una conferència el Sr. Adolf Ratzka, fundador i director de l’Institut de Vida Independent de Suècia, acompanyat del Sr. Artur Mas. Ratzka va parlar de la vida independent de les persones amb discapacitat i del seu dret a triar, entre d’altres. Mas va parlar del nostre compromís en aquest àmbit i que hem demostrat amb les nostres propostes i intervencions en el Parlament en aques sentit. Per això, ara, en el programa per a les properes eleccions catalanes des de CiU ens hem compromès amb la ciutadania pel que fa a les polítiques socials amb el dret a triar i amb el foment de la vida independent (veure www.ideespelcanvi.cat ).

El que des de la política no es pot fer mai és no saber escoltar les demandes i propostes de la gent, i a més prendre represàlies contra qui ho fa.

Tots som la Núria! Núria estem amb tu i la teva (vostra) lluita!!!!