Quan avui parlem amb una persona gran que pateix una situació de dependència i li preguntem on vol ser atesa majoritàriament ens diu que a casa seva, a la pròpia llar, en el seu àmbit familiar.

Aquesta atenció té el màxim de qualitat, quan reforcem la cura que en té la família (en el cas que tingui família), amb serveis de suport, començant per l’atenció domiciliària.

Una atenció de qualitat també es pot donar o complementar a través del centre de dia. Un servei també professional i de qualitat que es dóna a fora de la llar però que manté l’arrelament en l’entorn habitual i/o familiar.

Aquest primer d’agost una de les patronals del sector d’atenció a la dependència, ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), ha fet una nota de premsa on denuncia la situació dels centres de dia: una hora de pàrquing a Barcelona costa uns 3 euros/hora i una hora de centre de dia té un “preu oficial” de 2,5 euros/hora. Aquesta situació està posant en perill la viabilitat de 2.000 llocs de treball dels centres de dia. Cal promoure uns serveis de més qualitat però alhora cal flexibilitzar els serveis d’atenció, com també uns serveis d’inspecció que assegurin l’excel·lència dels programes d’atenció a més de les ràtios de personal i de les condicions tècniques, que també caldrà redefinir.

L’actual política social del tripartit ha fet que, a dia d’avui, encara estiguin pendents de publicar els preus de forma oficial per enguany. Després d’incomplir l’augment pactat a la Taula Tècnica de l’ICASS d’un augment per a les residències assistides per a persones grans del 16% repartit entre el 2009 i el 2010, uns fets que van forçar al sector (ACRA, UPIMIR,…) a denunciar la situació crítica del sector.

Tots aquests aspectes de política tarifària del tripartit, que posen en perill un sector mercantil i no lucratiu de gran importància econòmica i social a casa nostra, queden agreujats per una gestió d’atenció a la dependència que ha prioritzat les prestacions econòmiques (xecs) per sobre de la prestació de serveis.

Des de Convergència i Unió proposem:

*posar la persona amb dependència i la seva promoció de l’autonomia personal en el centre dels serveis socials.

*més informació i orientació a les persones amn dependència i les seves famílies, amb una administració menys burocràtica i més humana i atenta.

*prioritzar els serveis d’atenció i promoció de l’autonomia personal.

*garantir el dret a escollir, entre el conjunt de serveis i prestacions, aquell que més s’adeqüi a la situació de dependència, personal i familiar de cadascú.

*promoure un model d’atenció a la llar, amb serveis i de qualitat, que tingui com a finalitat la promoció de l’autonomia de la persona. Que evidentment és compatible amb la cura i la prestació del cuidador familiar quan aquest sigui el desig de la persona i la seva família.

*promoure un model de centres de dia i de residències assistides que millori la qualitat de l’atenció i la seva viabilitat econòmica.

*definir aquests diferents models tenint en compte la realitat de l’entorn (urbana, rural,…).

*comptar amb la participació dels diferents agents (patronals, sindicats, experts, tècnics, col·legis professionals,…) per definir aquests serveis, entre ells també amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya.  

Avui, les persones grans ens demanen més atenció a la pròpia llar. Des de Convergència i Unió la volem oferir però amb més qualitat, amb més serveis i amb més promoció de l’autonomia personal.

Amb el vostre suport, ho farem una realitat ben aviat!!!

Cal un CANVI a Catalunya per impulsar una política social de progrés i que estigui al servei de les persones!!!

Un escrit de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials dirigit al Jutjat Social 3 de Barcelona, per a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en defensa d’aquest Institut per les actuacions d’una senyora en demanda d’inici del procediment del Programa Individual d’Atenció (PIA) i la prestació econòmica per cuidador no professional (Llei de la dependència) qualifica la senyora que ha presentat el recurs i el seu entorn familiar directe d’exercir d’una forma “antisocial” el dret que l’ordenament atorga a tot ciutadà a l’accés a la justícia. A més aquest escrit fa avinent a la sala totes les demandes que han presentat la recorrent, el seu marit i el seu fill davant dels òrgans jurisdiccionals socials i contenciosos.

Aquesta família té un fill amb discapacitat psíquica amb una valoració de la dependència de grau III nivell 2 (gran dependència), la màxima. La mare té una malaltia crònica diagnosticada.

No serà que el Departament d’Acció Social i Ciutadania, que el Tripartit, actua així perquè aquesta senyora és l’esposa del Sr. Antonio Moreno, president de Papàs de l’Àlex i que el seu fill és l’Àlex?

No serà perquè aquesta entitat ha fet i fa una bona feina en defensa dels drets socials de les persones i les seves famílies?

No serà perquè han posat en evidència la mala gestió del tripartit en política social?

Un Govern tripartit que ha aplicat i gestionat les polítiques socials sense respectar terminis, amb més burocràcia i amb una clara vulneració dels drets socials, com ha denunciat el mateix Síndic de Greuges, pot qualificar l’actuació d’una família d’antisocial? Ni un Govern que ho fes bé pot dir a una família que exerceix el seu dret davant de la justícia d’una forma antisocial!

El que ha de fer el tripartit és reconèixer el trist paper que ha fet i fa en política social, però a més no faltar a ningú!

La Llei de la “Dependència” determina, a l’Administració responsable (a Catalunya, la Generalitat), un període màxim per fer la valoració de la situació de dependència de 3 mesos i de tres mesos més per fer el Programa Individual d’Atenció (PIA). En total com a màxim 6 mesos! El govern tripartit ha reconegut que  ha sobrepassat aquests terminis sobradament des del primer dia.

Moltes persones han mort fent la tramitació. Una part important d’aquestes persones no han arribat a tenir el PIA acordat i acabat per l’incompliment dels terminis administratius.

El dret social atorgat per la Llei és té des de la data de la sol·licitud (aquests expedients són anteriors a la darrera retallada de Zapatero). Doncs ara aquest dret és nega als seus familiars que van estar atenent aquesta persona amb dependència sabent que tenien aquest dret adquirit i que el rebrien amb caràcter retroactiu.

Cada persona és important! Però a més hem sabut que els expedients que té el Govern Tripartit, pendents, amuntegats i sense resposta són 18.000. Això és gravíssim!

Aquesta actuació indica una vegada més la falta de sensibilitat d’aquest Govern. A més, la Consellera Capdevila ha dit que espera instruccions de Madrid. quan en serveis socials tenim competència exclusiva. Així és com ERC entén la nostra sobirania i autogovern? La sobirania és per exercir-la també al servei de les persones.

La nació comença amb les persones i res honora més un Govern que servir-les amb dignitat i respecte.

El tripartit queda molt lluny, amb fets com aquests, d’aquest noble i honorable servei.