Ahir, des de Prada, la consellera d’Acció Social i Ciutadania del Govern Tripartit assegurava que el recurs de la Defensora del Pueblo contra la Llei d’Acollida és producte “de la voluntat de notorietat i que se la nomeni de manera definitiva defensora”. Realment uns arguments molt pobres! Consellera, no cal anar a Prada per dir tan poca cosa!

A Catalunya hem construït un model de convivència on la llengua catalana ha estat i és un element de cohesió, que basteix aquest preuat fet convivencial. L’haver posat la llengua catalana a l’abast de tothom, no com element de distinció o de separació sinó com element de comunicació (per aixó són les llengües, per a comunicar-se i expressar-se!!!)  i de construcció de xarxa social, ha estat una de les claus de l’èxit de la nostra cohesió nacional i social. És això el que ataca el recurs, com també determinats discursos d’algunes formacions polítiques, perquè això fa que Catalunya sigui el que és: catalana, un sol poble i on les persones ens entenem sense conflictes. Sap greu a l’espanyolisme ranci, de dretes i d’esquerres, que la nostra nació mantingui la llengua, la cultura i la convivència malgrat les onades migratòries que es pensaven que ens ofegarien. Dons no, no ens han ofegat!

Sabeu el secret? Doncs, hem posat a l’abast de tothom i com element cohesionador la llengua i la cultura catalana amb els nostres valors. Hem donat, generosament, el més valuós que tenim. Els “nous catalans” ho saben i per això se senten ben acollits a casa nostra que és casa seva!

Des de les altes responsabilitats polítiques, cal analitzar més profundament el que ens estan fent. No es poden quedar en l’anècdota, Sra. Consellera!

Amics i amigues estan atacant el nostre model de convivència! No farem un sol pas enrere!!!!

Notorietat? Si us plau!!!

A finals d’abril d’aquest any, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Acollida de persones immigrades i retornades. Aquesta Llei va rebre un ampli suport del Parlament (CiU, PSC, ERC i IC-EUiA). Aquest text responia a un treball de debat i consens ampli iniciat amb el Pacte Nacional per a la Immigració i que va continuar amb la tramitació del Projecte de Llei que va comptar amb moltes compareixences. Aquest treball conjunt va portar a acceptar una bona part de les esmenes presentades per CiU. Així el Pacte i la Llei varen ser pactats entre Govern i CiU. Ho podeu trobar en un apunt del Bloc titulat “Terra d’acollida“.

Ahir vàrem saber que la Defensora del Pueblo de l’estat espanyol ha interposat recurs contra aquesta Llei d’acollida per la qüestió lingüística. Aquesta Llei disposa un procés d’acollida que comença per la llengua catalana i continua per la llengua espanyola. Així al final del procés d’acollida es té un coneixement d’ambdues llengües, a més d’un coneixement de la societat, els seus valors, els seus drets i deures, com també el sistema laboral,…

Catalunya té una llengua pròpia, el català! Si volem fer un procés d’acollida que prepari per al país real, amb voluntat de promoció personal, li hem d’oferir la llengua pròpia i la llengua que també és oficial amb el català, l’espanyola.

Ser acollidors vol dir oferir el més íntim i propi, com és la nostra llengua catalana. No renunciarem a fer un sol poble integrador i acollidor. Però un sol poble, una nació, que NO RENUNCIARÀ MAI AL QUE ÉS.

Des Convergència i Unió no deixarem retrocedir ni un sol mil·límetre el nostre autogovern!!!

Cal recordar al Govern Tripartit que la Llei d’Acollida no s’ha desplegat ni s’està desplegant amb l’agilitat que calia fer-ho, per les tensions dins del mateix Govern…com sempre! Llàstima!

Des de CiU vàrem donar el suport a aquesta Llei, malgrat ser a l’oposició, com un servei més a la construcció d’una nació cohesionada i que no perdi els seus valors socials, culturals, democràtics, nacionals,…

Rebutgem aquest recurs de la Defensora del Pueblo! Ja sabem, una vegada més, que al nostre poble no el defensa!!!

Quan avui parlem amb una persona gran que pateix una situació de dependència i li preguntem on vol ser atesa majoritàriament ens diu que a casa seva, a la pròpia llar, en el seu àmbit familiar.

Aquesta atenció té el màxim de qualitat, quan reforcem la cura que en té la família (en el cas que tingui família), amb serveis de suport, començant per l’atenció domiciliària.

Una atenció de qualitat també es pot donar o complementar a través del centre de dia. Un servei també professional i de qualitat que es dóna a fora de la llar però que manté l’arrelament en l’entorn habitual i/o familiar.

Aquest primer d’agost una de les patronals del sector d’atenció a la dependència, ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), ha fet una nota de premsa on denuncia la situació dels centres de dia: una hora de pàrquing a Barcelona costa uns 3 euros/hora i una hora de centre de dia té un “preu oficial” de 2,5 euros/hora. Aquesta situació està posant en perill la viabilitat de 2.000 llocs de treball dels centres de dia. Cal promoure uns serveis de més qualitat però alhora cal flexibilitzar els serveis d’atenció, com també uns serveis d’inspecció que assegurin l’excel·lència dels programes d’atenció a més de les ràtios de personal i de les condicions tècniques, que també caldrà redefinir.

L’actual política social del tripartit ha fet que, a dia d’avui, encara estiguin pendents de publicar els preus de forma oficial per enguany. Després d’incomplir l’augment pactat a la Taula Tècnica de l’ICASS d’un augment per a les residències assistides per a persones grans del 16% repartit entre el 2009 i el 2010, uns fets que van forçar al sector (ACRA, UPIMIR,…) a denunciar la situació crítica del sector.

Tots aquests aspectes de política tarifària del tripartit, que posen en perill un sector mercantil i no lucratiu de gran importància econòmica i social a casa nostra, queden agreujats per una gestió d’atenció a la dependència que ha prioritzat les prestacions econòmiques (xecs) per sobre de la prestació de serveis.

Des de Convergència i Unió proposem:

*posar la persona amb dependència i la seva promoció de l’autonomia personal en el centre dels serveis socials.

*més informació i orientació a les persones amn dependència i les seves famílies, amb una administració menys burocràtica i més humana i atenta.

*prioritzar els serveis d’atenció i promoció de l’autonomia personal.

*garantir el dret a escollir, entre el conjunt de serveis i prestacions, aquell que més s’adeqüi a la situació de dependència, personal i familiar de cadascú.

*promoure un model d’atenció a la llar, amb serveis i de qualitat, que tingui com a finalitat la promoció de l’autonomia de la persona. Que evidentment és compatible amb la cura i la prestació del cuidador familiar quan aquest sigui el desig de la persona i la seva família.

*promoure un model de centres de dia i de residències assistides que millori la qualitat de l’atenció i la seva viabilitat econòmica.

*definir aquests diferents models tenint en compte la realitat de l’entorn (urbana, rural,…).

*comptar amb la participació dels diferents agents (patronals, sindicats, experts, tècnics, col·legis professionals,…) per definir aquests serveis, entre ells també amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya.  

Avui, les persones grans ens demanen més atenció a la pròpia llar. Des de Convergència i Unió la volem oferir però amb més qualitat, amb més serveis i amb més promoció de l’autonomia personal.

Amb el vostre suport, ho farem una realitat ben aviat!!!

Cal un CANVI a Catalunya per impulsar una política social de progrés i que estigui al servei de les persones!!!