Malgrat les dificultats del moment, estic convençut que Catalunya tirarà endavant si tenim la màxima confiança en la nostra força, si creiem que la fórmula d’èxit està en nosaltres mateixos, en els valors que han fet fort el país i que hem de seguir impulsant ara més que mai. Evoquem doncs avui la valentia de Sant Jordi, la seva temprança per afrontar nosaltres els nostres propis reptes.

La festa de Sant Jordi és una extraordinària expressió d’estimació, tradició i civisme. En aquesta diada, catalanes i catalans refermem la nostra identitat com a poble, la nostra llengua i cultura, elements que garanteixen la cohesió i la bona convivència i fan de la nostra una nació de qualitat humana.

Fem doncs que avui sigui també una diada marcada per la solidaritat, la companyonia i la complicitat, en la qual totes les persones de Catalunya, especialment les més vulnerables, rebin un gest que faci encara més valuosa aquesta diada.

Desitjo que tingueu un gran dia de Sant Jordi.

Malgrat tot, la Llei es va aprovar i, com a tal, el govern de CiU l’hem acatada i desenvolupada amb el màxim rigor i eficàcia possible. L’any 2011 vàrem fer un esforç important per posar al dia els expedients pendents i vàrem tancar l’any amb un augment dels beneficiaris d’un 40%. També en aquest primer trimestre del 2012 hem fet una bona feina introduint al sistema de la LAPAD, 11.123 persones.

Així doncs, nosaltres estem complint la Llei. Però, no podem dir el mateix del Govern de l’Estat que ha decidit de manera unilateral suspendre el nivell acordat, una aportació econòmica que s’articula a través de convenis bilaterals amb les comunitats autònomes a partir de criteris com la població dependent, la dispersió geogràfica, la insularitat o el número d’immigrants retornats i que ha de mantenir perquè és el mandat de la Llei. La decisió del Govern de l’Estat de no complir la Llei en aquest punt suposa per a Catalunya no rebre els 48 milions d’euros que per aquest concepte va rebre l’any 2011. I davant d’això, el suggeriment de l’Estat és que des de Catalunya fem un nou esforç.

La Llei de la dependència està mal finançada des del primer moment. Cada any la Generalitat ha anat augmentant la seva aportació econòmica mentre veia com l’Estat reduïa la seva. L’any 2011 la Generalitat va aportar 907,1 milions d’euros, mentre l’Estat va aportar 258,4 milions. La llei estableix que l’aportació de la comunitat autònoma serà com a mínim la mateixa que faci el Govern de l’Estat. Quantes ciutadanes i ciutadans de Catalunya no haguéssim pogut atendre l’any 2011 si la Generalitat només hagués aportat 258 milions d’euros, tal i com estableix la Llei?

La Generalitat compleix la Llei i la compleix amb escreix. Només exigim que l’Estat faci el mateix i aporti a Catalunya allò que li correspon. Sembla mentida haver d’anar a Madrid a reclamar al Govern que compleixi les seves pròpies lleis, però ho seguirem exigint. Serem bel·ligerants en la defensa dels interessos de Catalunya i dels drets socials de la seva gent.

M’heu sentit dir moltes vegades que la igualtat entre les persones és un element capital per tenir una societat cohesionada i que hem de valorar les diferents capacitats de totes les persones i fugir dels estigmes i les etiquetes. M’heu sentit parlar de la promoció de les persones i de la igualtat d’oportunitats. I tots aquests conceptes són aplicables en molts àmbits i, també de manera molt important, a l’hora de parlar de polítiques de dones.

Jo, com a home i com a polític, crec i treballo per la igualtat real entre homes i dones. Perquè aquesta societat la formem i la fem entre tots, dones i homes, avançant i treballant plegats.

Vaig néixer l’any 1956 i la cultura del moment era molt patriarcal. De fet, encara avui hem de treballar per superar molts tics patriarcals que manté la nostra societat però, personalment, he intentat anar aprenent i avançant.

Des de molt jove vaig començar la meva trajectòria dins del món de l’associacionisme i aquella va ser una bona escola, perquè en aquell àmbit em vaig poder impregnar molt de la corresponsabilitat de les persones, més enllà del sexe al que pertanyen. Així doncs, en el terreny de la igualtat la meva etapa de joventut ja anava en aquesta línia i amb els anys ha anat evolucionant en el convenciment de la necessitat de seguir avançant cap a aquesta igualtat.

Avui sóc conseller de Benestar Social i Família i l’Institut Català de les Dones està integrat en aquest Departament. Des d’aquesta responsabilitat política les meves principals prioritats i en aquest ordre són: eradicar la violència masclista; impulsar la conciliació i la igualtat en l’àmbit familiar, perquè és una gran influència en la educació dels fills i impulsar la igualtat entre dones i homes en l’àmbit de la empresa, pel que fa a la igualtat de feines i de salaris.

Em sento implicat en la necessitat de treballar cap a una societat més justa, com a home i com a polític. Les polítiques socials destinades a les dones no han de ser sempre definides i dirigides per dones. Han de ser una responsabilitat compartida i la normalitat arribarà quan les estadístiques siguin equilibrades també en aquest aspecte.

Avui una periodista que m’entrevistava, per definir aquest àmbit del Departament que encapçalo s’ha referit a mi com el “conseller de les polítiques de dones”. Aquesta expressió resulta excessiva, però l’alta responsabilitat que representa m’honora. Espero exercir-la amb la dignitat i eficàcia que requereix, però, sobretot, em comprometo a seguir fent cada dia l’esforç d’aprendre i avançar, com a home i com a polític, cap a la igualtat real entre dones i homes, i saber transmetre a d’altres homes i d’altres polítics la necessitat d’avançar tots junts.

Us desitjo un feliç 8 de març a tots! Dones i homes!

Aquesta alta responsabilitat de formar part del Govern de Catalunya, em dóna l’oportunitat de seguir al servei del país i de la seva gent. Perquè, com no em cansaré de repetir, el país comença en totes i cadascuna de les persones que hi viuen. La nació som les persones. Res honora més que estar al seu servei.

És un pas important, més tenint en compte les circumstàncies que vivim, ja que la situació de crisi econòmica que ens afecta fa més necessàries que mai les polítiques d’atenció i servei a les persones. Un punt clau per seguir construint la Catalunya millor que proclamem i desitgem.

Avui, en els meus primers dies al capdavant de la conselleria vull renovar el meu compromís de servidor de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. De treballar per a tothom!

Amb la il·lusió i l’entusiasme d’iniciar aquesta nova etapa, també conscient de les dificultats que hauré d’encarar, em comprometo amb tots vosaltres a lluitar amb més força que mai contra la pobresa i l’exclusió social; a impulsar i promoure un sistema català de promoció de l’autonomia personal, a reforçar el paper de les famílies com a estructura social bàsica, a fer de Catalunya un referent en el compliment de la Convenció dels Drets dels Infants, a donar suport a l’associacionisme i al voluntariat, a promoure polítiques d’igualtat, a fer créixer la integració social i laboral de les persones amb discapacitat, a impulsar la vida activa de les persones grans, a potenciar la cohesió social…

Aquests són alguns dels reptes que afronto amb voluntat de servei.

Al vostre servei!

En la presentació vaig dir que teníem en el terreny del nostre autogovern l’amenaça d’una sentència del tribunal constitucional. Però vaig dir amb rotunditat: “nosaltres només tenim una sentència vàlida: la sobirania del poble de Catalunya”.

Quan dilluns va aparèixer la sentència vaig pensar en aquestes paraules: SOBIRANIA i POBLE DE CATALUNYA. Ningú ens mourà del nostre sentiment i convicció per la nació catalana i la nostra sobirania!!!

La cançó diu: “…Esberlaré la meva estaca i aquesta anella que em fan dur!…”.

Un cant a la nostra llibertat personal i a la nostra llibertat nacional!!! Hi estem compromesos, som-hi!

Aquest Pla queda establert per la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de Serveis Socials en el seu article 33.2 com instrument per establir l’organització territorial dels serveis socials. El pla estratègic ha d’establir, com diu l’art. 37 de la llei, el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials.

La Llei de Serveis Socials es va aprovar el 3 d’octubre de 2007. Pràcticament tres anys després, el Govern presenta el Pla estratègic quan la legislatura està exhaurida, a les portes d’unes eleccions al Parlament. El Pla té una vigència, segons la Llei, de quatre anys.

Ara, quan el Govern tripartit està exhaurit és l’hora de presentar, tramitar i aprovar el pla estratègic per als propers quatre anys? Quina credibilitat té aquest Govern per a aprovar les estratègies en serveis socials de futur? No li tocarà al nou Govern, el que sigui, dibuixar, impulsar i promoure les estratègies de futur en serveis socials?

Per tant, aquest document ha de retornar al Govern i servirà, per a qui tingui la responsabilitat d’entomar el futur de Catalunya, per estudiar i definir les estratègies de serveis socials per als propers quatre anys (2011-2014).

Ara, el Tripartit que atengui com cal les conseqüències socials de la crisi i deixi el futur en mans de qui el poble de Catalunya sobiranament digui. Ja han espatllat prou coses,  no n’espatllin més!

S’ha dedicat una persona, amb sou equiparat a secretari general, i un equip de persones durant bona part de la legislatura a redactar un projecte de llei de l’acció voluntària que va haver de ser retirat per intervencionista i per promoure un model de voluntariat contrari al model associatiu de Catalunya, després de la interpel·lació que des de CiU vam fer al Conseller Ausàs (ERC) i de les queixes de les entitats del tercer sector i del voluntariat. Quins costos van significar la redacció d’aquest projecte  de llei “inútil”, com molts informes encarregats pel Govern i pagats per tota la ciutadania? 

Ara aquests dies, el Departament de Governació ha anunciat que aquest estiu no hi haurà “Escola d’Estiu del Voluntariat”. Un espai dedicat a la formació i a la trobada del voluntariat que dedica el seu temps a les persones més vulnerables de la societat a canvi de cap benefici econòmic, queda suprimit per la retallada social que el tripartit està aplicant a Catalunya.

Una vegada més es demostra la insensibilitat del tripartit cap a l’associacionisme i el voluntariat. Per aquest Govern només importa la seva utilització partidista. En un moment de crisi econòmica, on cal donar suport i impulsar el voluntariat i la seva formació, el tripartit mira cap a una altra banda i demostra que és insensible a una realitat viva de la nostra nació com són l’associacionisme i el voluntariat, als que cal fer costat sempre i més ara, quan amb les conseqüències socials de la crisi qui resolt molts problemes són el voluntariat i les entitats del tercer sector social, davant la passivitat del tripartit.

En el Ple del Parlament, celebrat ahir, vaig expressar l’absoluta voluntat política de Convergència i Unió de garantir la revalorització de les pensions per a l’any 2011. Recordem que per enguany no s’ha pres cap decisió restrictiva.

Reclamem el compliment estricte del Pacte de Toledo, en especial,  pel que fa a la revalorització de les pensions, tal com disposa la recomanació onzena del Pacte. Aquesta recomanació estableix la necessitat de mantenir el poder adquisitiu de les pensions mitjançant la revalorització automàtica d’acord amb l’evolució de l’IPC i a través de fórmules estables. Aquesta recomanació va passar a formar part de la Llei General de la Seguretat Social, en el seu article 48.

Cal modificar la decisió unilateral del Govern socialista de castigar els pensionistes amb aquesta nova retallada social.

Ens hi deixarem la pell, com vaig dir al Ple, en defensa dels pensionistes!!!

Les entitats del tercer sector ho destinen a la formació ocupacional de joves, dones, col·lectius en situació de risc, col·lectius amb grans dificultats d’ocupació… Sabem de projectes que en virtut de com s’ha resolt aquesta convocatòria es troben amb grans dificultats.

El conjunt d’entitats del tercer sector han vist retallades les seves ajudes amb un total de 2,6 milions d’euros aquest any respecte el 2009, només pel concepte de formació ocupacional.

El tripartit deixa en una situació molt difícil a moltes entitats que sempre han fet una gran tasca per la inclusió i la integració social i que ara, en moments de crisi econòmica, encara és més necessària. Realment el tripartit, amb el partit socialista al capdavant, no pensen en les conseqüències socials i laborals d’aquesta nova retallada.