El programa és conduït per Xavier Graset i va comptar amb la participació de Lluís Bassets, director adjunt d’ El Pais; Joan Cal, director del diari Segre i Rafael Grasa, director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

Avui és Sant Jordi, un dia laborable però que els catalans i catalanes el vivim amb una sensació de gran festivitat. Perquè avui sortirem a passejar entre les nombroses parades de roses i llibres i veurem com els nostres escriptors van signant els seus darrers títols. I, un any més, comprarem llibres i roses, en un gest d’amor i amistat, senzill però ple!

És un dia que Catalunya ha convertit en tota una festa. En la festa de l’estimació i la cultura. Una festa cívica compartida arreu del país. Vivint el Sant Jordi, enfortim la nostra nació, les nostres tradicions, la nostra cultura i la nostra llengua. Participant en la festa d’un dia com el d’avui, sentim la potencialitat del gran país que hem construït plegats al llarg dels segles i, al mateix temps, estem contribuint en avançar cap al futur, pel camí que ens porta a l’estat propi.

Amb el gest de regalar una rosa, transmetem la voluntat de creure en les persones. Amb el d’un llibre, expressem l’estima per la cultura. Ambdós casos, simbolitzen els valors de la convivència, la solidaritat i, al mateix temps, mostren, de portes enfora, el respecte que tenim cap a la cultura catalana i que som respectuosos i oberts amb tothom.

Sant Jordi és també compromís amb la nostra llengua, la nostra identitat que ens fa sentir poble i nació, i més si tenim en compte els nombrosos atacs que pateix darrerament.

Us desitjo a totes i a tots que passeu un feliç Sant Jordi! Visca Catalunya!

Com a portaveu de CiU al Senat, aquest dimarts, durant la sessió de control, vaig preguntar al president del Govern espanyol sobre les relacions Catalunya-Espanya. Vaig aprofitar per explicar-li que, en el segle XXI, Catalunya vol noves respostes i que els catalans i catalanes volem decidir el nostre futur des del diàleg.

Per a CiU, la voluntat d’autogovern de Catalunya és intrínseca a la pròpia nació catalana. Li vaig indicar que el dret a decidir dels ciutadans d’un poble és la màxima expressió de la legalitat i la democràcia i que, per tant, no es tracta d’una qüestió de legalitat sinó de voluntat política. “Senyor president, tenen vostès voluntat política?”, li vaig preguntar.

Vaig destacar que ara han d’escoltar Catalunya perquè nosaltres fa segles que els escoltem a ells. En aquest sentit, vaig matisar que dialogar no significa renunciar, sinó que és saber escoltar. Dialogar no és fer dos monòlegs; en política, el més important, és saber escoltar.

Legalitat
Catalunya té el compromís polític de portar a terme una consulta per a conèixer la voluntat popular dels seus ciutadans respecte el futur col•lectiu del seu país. I li vaig aclarir que quan parlem del dret a decidir estem parlant, precisament, d’un dret.
El president del Govern espanyol parla sempre de legalitat. I hi estic d’acord, perquè precisament estem en el legislatiu -li vaig dir-, que serveix per a construir i transformar lleis al servei de les persones i de les comunitats. En relació a aquest punt, vaig preguntar: “Què hi ha que sigui més legal i democràtic que escoltar i donar veu a la sobirania del poble català? Es tracta d’un procés legitimat per part d’uns resultats electorals i per la veu majoritària per part del Parlament de Catalunya”.

Desenganys
Vaig explicar que els “desenganys” de Catalunya amb l’Estat passen, entre d’altres, per un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros a l’any, per l’incompliment de la disposició addicional 3ª de l’Estatut i l’impuls de noves lleis recentralitzadores, que no respecten l’àmbit competencial de Catalunya o que atempten contra la cohesió social com la LOMCE, que ataca el sistema d’immersió lingüística, o com la reforma local.

Ara bé, tot i comentar-li que Catalunya ha estat lleial amb l’Estat espanyol al llarg d’aquests darrers 35 anys de democràcia i que hi ha tingut un paper clau en els moments més difícils, també vaig destacar que l’Estat no ens ha respost d’igual forma. Des del “cafè per a tots” fins al no al pacte fiscal, hi ha una suma de desenganys que fan que avui Catalunya necessiti noves respostes que l’Estat no ha sabut donar-nos.

Aspiracions i eines
Li vaig deixar clar que per a nosaltres, les aspiracions de Catalunya en el terreny de decidir el nostre futur polític van íntimament lligades a tenir les eines per a sortir de la crisi, per a solucionar els problemes, respondre a les necessitats de la gent i mantenir els drets socials. Dret a decidir vol dir Estat del Benestar, vol dir generar ocupació i generar riquesa.

Del cop de porta al diàleg
Vaig instar-lo a passar del cop de porta al diàleg en relació a la flexibilització del dèficit i al procés per a portar a terme la consulta pel dret a decidir i a tenir aquesta voluntat política: “L’instem a escoltar Catalunya, la seva realitat i la seva voluntat de futur”, vaig manifestar.

En definitiva, vaig voler que Rajoy entengués que el procés que ha emprès Catalunya cap al dret a decidir vol ser dialogat amb l’Estat i que, per això, és necessari que hi hagi voluntat política. Però creure en el diàleg no vol dir, de cap de les maneres, renunciar a les nostres aspiracions nacionals.