Avui els carrers del país s’omplen de tradició, gent, llibres i roses. Fa molts anys que celebrem la diada del nostre patró amb un ritual ben simple: regalant llibres i roses a estimats, familiars i amics. Un gest que vol dir saber estimar la gent i la cultura i que en la seva senzillesa ens defineix com a poble.

Malgrat les dificultats del moment, estic convençut que Catalunya tirarà endavant si tenim la màxima confiança en la nostra força, si creiem que la fórmula d’èxit està en nosaltres mateixos, en els valors que han fet fort el país i que hem de seguir impulsant ara més que mai. Evoquem doncs avui la valentia de Sant Jordi, la seva temprança per afrontar nosaltres els nostres propis reptes.

La festa de Sant Jordi és una extraordinària expressió d’estimació, tradició i civisme. En aquesta diada, catalanes i catalans refermem la nostra identitat com a poble, la nostra llengua i cultura, elements que garanteixen la cohesió i la bona convivència i fan de la nostra una nació de qualitat humana.

Fem doncs que avui sigui també una diada marcada per la solidaritat, la companyonia i la complicitat, en la qual totes les persones de Catalunya, especialment les més vulnerables, rebin un gest que faci encara més valuosa aquesta diada.

Desitjo que tingueu un gran dia de Sant Jordi.

Ara fa sis anys el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Des del primer moment del debat d’aquesta llei, des de CiU varem aixecar una veu crítica, denunciant que envaïa les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya i atribuïa els mateixos recursos a tots els territoris de l’Estat, quan tots sabem que comunitats autònomes com Catalunya tenen uns serveis de preu més elevat.

Malgrat tot, la Llei es va aprovar i, com a tal, el govern de CiU l’hem acatada i desenvolupada amb el màxim rigor i eficàcia possible. L’any 2011 vàrem fer un esforç important per posar al dia els expedients pendents i vàrem tancar l’any amb un augment dels beneficiaris d’un 40%. També en aquest primer trimestre del 2012 hem fet una bona feina introduint al sistema de la LAPAD, 11.123 persones.

Així doncs, nosaltres estem complint la Llei. Però, no podem dir el mateix del Govern de l’Estat que ha decidit de manera unilateral suspendre el nivell acordat, una aportació econòmica que s’articula a través de convenis bilaterals amb les comunitats autònomes a partir de criteris com la població dependent, la dispersió geogràfica, la insularitat o el número d’immigrants retornats i que ha de mantenir perquè és el mandat de la Llei. La decisió del Govern de l’Estat de no complir la Llei en aquest punt suposa per a Catalunya no rebre els 48 milions d’euros que per aquest concepte va rebre l’any 2011. I davant d’això, el suggeriment de l’Estat és que des de Catalunya fem un nou esforç.

La Llei de la dependència està mal finançada des del primer moment. Cada any la Generalitat ha anat augmentant la seva aportació econòmica mentre veia com l’Estat reduïa la seva. L’any 2011 la Generalitat va aportar 907,1 milions d’euros, mentre l’Estat va aportar 258,4 milions. La llei estableix que l’aportació de la comunitat autònoma serà com a mínim la mateixa que faci el Govern de l’Estat. Quantes ciutadanes i ciutadans de Catalunya no haguéssim pogut atendre l’any 2011 si la Generalitat només hagués aportat 258 milions d’euros, tal i com estableix la Llei?

La Generalitat compleix la Llei i la compleix amb escreix. Només exigim que l’Estat faci el mateix i aporti a Catalunya allò que li correspon. Sembla mentida haver d’anar a Madrid a reclamar al Govern que compleixi les seves pròpies lleis, però ho seguirem exigint. Serem bel·ligerants en la defensa dels interessos de Catalunya i dels drets socials de la seva gent.

El proper dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones i aquell dia es convocaran molts actes i homenatges i moltes veus s’alçaran per parlar de les dones, i moltes persones escriuran sobre elles. Per això, jo vull avançar-me uns dies per compartir amb vosaltres algunes reflexions que em plantejo com a home i com a polític.

M’heu sentit dir moltes vegades que la igualtat entre les persones és un element capital per tenir una societat cohesionada i que hem de valorar les diferents capacitats de totes les persones i fugir dels estigmes i les etiquetes. M’heu sentit parlar de la promoció de les persones i de la igualtat d’oportunitats. I tots aquests conceptes són aplicables en molts àmbits i, també de manera molt important, a l’hora de parlar de polítiques de dones.

Jo, com a home i com a polític, crec i treballo per la igualtat real entre homes i dones. Perquè aquesta societat la formem i la fem entre tots, dones i homes, avançant i treballant plegats.

Vaig néixer l’any 1956 i la cultura del moment era molt patriarcal. De fet, encara avui hem de treballar per superar molts tics patriarcals que manté la nostra societat però, personalment, he intentat anar aprenent i avançant.

Des de molt jove vaig començar la meva trajectòria dins del món de l’associacionisme i aquella va ser una bona escola, perquè en aquell àmbit em vaig poder impregnar molt de la corresponsabilitat de les persones, més enllà del sexe al que pertanyen. Així doncs, en el terreny de la igualtat la meva etapa de joventut ja anava en aquesta línia i amb els anys ha anat evolucionant en el convenciment de la necessitat de seguir avançant cap a aquesta igualtat.

Avui sóc conseller de Benestar Social i Família i l’Institut Català de les Dones està integrat en aquest Departament. Des d’aquesta responsabilitat política les meves principals prioritats i en aquest ordre són: eradicar la violència masclista; impulsar la conciliació i la igualtat en l’àmbit familiar, perquè és una gran influència en la educació dels fills i impulsar la igualtat entre dones i homes en l’àmbit de la empresa, pel que fa a la igualtat de feines i de salaris.

Em sento implicat en la necessitat de treballar cap a una societat més justa, com a home i com a polític. Les polítiques socials destinades a les dones no han de ser sempre definides i dirigides per dones. Han de ser una responsabilitat compartida i la normalitat arribarà quan les estadístiques siguin equilibrades també en aquest aspecte.

Avui una periodista que m’entrevistava, per definir aquest àmbit del Departament que encapçalo s’ha referit a mi com el “conseller de les polítiques de dones”. Aquesta expressió resulta excessiva, però l’alta responsabilitat que representa m’honora. Espero exercir-la amb la dignitat i eficàcia que requereix, però, sobretot, em comprometo a seguir fent cada dia l’esforç d’aprendre i avançar, com a home i com a polític, cap a la igualtat real entre dones i homes, i saber transmetre a d’altres homes i d’altres polítics la necessitat d’avançar tots junts.

Us desitjo un feliç 8 de març a tots! Dones i homes!