Aquesta setmana, dimecres, vaig tenir l’honor de prendre possessió del càrrec de Conseller de Benestar Social i Família, després de ser-ne nomenat pel President Mas.

Aquesta alta responsabilitat de formar part del Govern de Catalunya, em dóna l’oportunitat de seguir al servei del país i de la seva gent. Perquè, com no em cansaré de repetir, el país comença en totes i cadascuna de les persones que hi viuen. La nació som les persones. Res honora més que estar al seu servei.

És un pas important, més tenint en compte les circumstàncies que vivim, ja que la situació de crisi econòmica que ens afecta fa més necessàries que mai les polítiques d’atenció i servei a les persones. Un punt clau per seguir construint la Catalunya millor que proclamem i desitgem.

Avui, en els meus primers dies al capdavant de la conselleria vull renovar el meu compromís de servidor de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. De treballar per a tothom!

Amb la il·lusió i l’entusiasme d’iniciar aquesta nova etapa, també conscient de les dificultats que hauré d’encarar, em comprometo amb tots vosaltres a lluitar amb més força que mai contra la pobresa i l’exclusió social; a impulsar i promoure un sistema català de promoció de l’autonomia personal, a reforçar el paper de les famílies com a estructura social bàsica, a fer de Catalunya un referent en el compliment de la Convenció dels Drets dels Infants, a donar suport a l’associacionisme i al voluntariat, a promoure polítiques d’igualtat, a fer créixer la integració social i laboral de les persones amb discapacitat, a impulsar la vida activa de les persones grans, a potenciar la cohesió social…

Aquests són alguns dels reptes que afronto amb voluntat de servei.

Al vostre servei!

El proppassat 19 de juny, durant el concert d’homenatge a Esquirols celebrat a l’Auditori, vaig presentar una de les cançons “Del que vaig ser“. Aquesta cançó inspirada en un text de R. Kipling parla de la llibertat personal i col·lectiva. A la música original hi té un paper destacat un saxo. nosaltres el vàrem substituir per una tenora, per identificar més el sentit de la cançó amb Catalunya.

En la presentació vaig dir que teníem en el terreny del nostre autogovern l’amenaça d’una sentència del tribunal constitucional. Però vaig dir amb rotunditat: “nosaltres només tenim una sentència vàlida: la sobirania del poble de Catalunya”.

Quan dilluns va aparèixer la sentència vaig pensar en aquestes paraules: SOBIRANIA i POBLE DE CATALUNYA. Ningú ens mourà del nostre sentiment i convicció per la nació catalana i la nostra sobirania!!!

La cançó diu: “…Esberlaré la meva estaca i aquesta anella que em fan dur!…”.

Un cant a la nostra llibertat personal i a la nostra llibertat nacional!!! Hi estem compromesos, som-hi!

Aquests dies ha arribat al Parlament, el Pla Estratègic de Serveis Socials 2010-2013 amb la finalitat de que aquesta institució es pronuncií sobre l’esmentat Pla.

Aquest Pla queda establert per la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de Serveis Socials en el seu article 33.2 com instrument per establir l’organització territorial dels serveis socials. El pla estratègic ha d’establir, com diu l’art. 37 de la llei, el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials.

La Llei de Serveis Socials es va aprovar el 3 d’octubre de 2007. Pràcticament tres anys després, el Govern presenta el Pla estratègic quan la legislatura està exhaurida, a les portes d’unes eleccions al Parlament. El Pla té una vigència, segons la Llei, de quatre anys.

Ara, quan el Govern tripartit està exhaurit és l’hora de presentar, tramitar i aprovar el pla estratègic per als propers quatre anys? Quina credibilitat té aquest Govern per a aprovar les estratègies en serveis socials de futur? No li tocarà al nou Govern, el que sigui, dibuixar, impulsar i promoure les estratègies de futur en serveis socials?

Per tant, aquest document ha de retornar al Govern i servirà, per a qui tingui la responsabilitat d’entomar el futur de Catalunya, per estudiar i definir les estratègies de serveis socials per als propers quatre anys (2011-2014).

Ara, el Tripartit que atengui com cal les conseqüències socials de la crisi i deixi el futur en mans de qui el poble de Catalunya sobiranament digui. Ja han espatllat prou coses,  no n’espatllin més!