Pacte per a la Infància. Cal l’esforç i la implicació de tots

Els infants són una responsabilitat de país, per això, a l’hora d’elaborar un Pacte per a la Infància a Catalunya, ens cal assolir el màxim consens social i polític. Cal que tots posem una part directa d’esforç i d’interès en aquesta tasca, per tal de fer-lo viable.

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.

 

Voluntat d’atendre i servir millor a les nostres persones grans.

Les persones amb dret a prestació de servei residencial que no disposin d’una plaça amb finançament públic en el seu entorn territorial, poden gaudir des d’ara d’una prestació econòmica vinculada per accedir a una plaça privada en un centre acreditat.
En els darrers mesos des del departament de Benestar Social i Família hem acreditat un centenar de centres que ho havien sol·licitat i que facilitaran l’accés a 4.500 places residencials a les persones que tenen reconegut aquest servei.
Aquesta és una bona solució per a donar resposta a la demanda de places en un moment en què es fa difícil construir nous centres. En moments de crisi, més que mai, és important reforçar la col·laboració público-privada; sumar esforços per dissenyar solucions viables per afrontar els problemes.
A més, amb aquesta nova col·laboració amb els centres privats, estem donant valor a l’esforç d’inversió que realitzen o han realitzat algunes empreses en un moment de dificultat econòmica.
De moment s’han acreditat un centenar de residències repartides entre Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Conca de Barberà, Gironès, Maresme, Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Així hem donat cobertura a la meitat de les comarques de Catalunya, però seguim treballant per disposar de noves places arreu del territori.
Ens mou, sobretot, la voluntat de respectar i potenciar el dret a escollir dels ciutadans i ciutadanes. La voluntat d’atendre i servir millor a les nostres persones grans.

Apostem per la família

La família és la institució més important i central de la nostra societat. I una mostra de la importància que té per al Govern de Catalunya és haver-la recuperat en la denominació del Departament de Benestar Social i Família i en la centralitat de les seves polítiques.

Socialment hem avançat en el reconeixement i normalització de la diversitat de la família, però no ho hem fet prou en el respecte i la manera de relacionar-nos-hi des dels sectors amb qui es comparteix la tasca d’educar els fills i filles.

És molt habitual sentir carregar contra la incompetència d’alguns pares i mares a l’hora de cercar les causes de diverses problemàtiques escolars o educatives, i són populars i acceptades idees en aquesta línia formulades per alguns professionals del món educatiu i sanitari.

Cada cop hi ha més pressió i exigències cap a la institució familiar, que davant d’aquests plantejaments culpabilitzadors pot arribar a desentendre’s de les institucions educatives. Sovint la família queda desautoritzada a ulls d’uns desorientats infants i joves que senten constantment crítiques a les capacitats de mares i pares.

Perquè una família pugui desenvolupar amb força l’educació dels seus infants ha de sentir-se segura i capacitada per fer-ho! És difícil exercir responsabilitats en un entorn hostil i de pressió constant. Des de l’optimisme i la confiança és possible recuperar l’autoestima de les famílies i crear condicions òptimes perquè desenvolupin les seves competències parentals en positiu.

Segurament són certes part de les crítiques que es formulen sobre les capacitats d’algunes famílies però és ineficaç formular-les si no es fa en positiu,  oferint la col·laboració per resoldre-les i mostrant suport i comprensió.

És indispensable des de les institucions públiques i el món associatiu fer-se corresponsables de la gran tasca educativa dels pares i mares i oferir-los suport, espais de trobada, orientació i altres recursos per a que puguin tirar endavant amb èxit la tasca fonamental de la que són protagonistes: educar els seus fills i filles, que en definitiva són els infants i joves de tota la societat per a que arribin a ser adults realitzats a nivell personal, ben arrelats i corresponsabilitzats amb la seva societat i el seu món.

Cal assumir la paternitat o maternitat com un enriquiment també personal. Enriquiment en el que també hi tenen un pes important valors com el lliurament desinteressat, el compromís i una certa renúncia a favor de l’altre més feble que ens necessita per a créixer.

Des del Govern de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de la Família,  que se celebra cada 15 de maig, volem contribuir a augmentar el grau de conscienciació  sobre els temes relacionats amb la família i transmetre un missatge de confiança en les capacitats de cada família.

Perquè un país amb una xarxa familiar forta és un país amb capacitat de resposta; amb capacitat per fer front als problemes; un país solidari, generós i compromès. La família és l’estructura social bàsica, l’encarregada de transmetre els valors essencials als ciutadans i ciutadanes del present i del futur. Per tant, apostar per les nostres famílies és apostar pel nostre país.