Enguany hem celebrat el 20è aniversari de l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. L’any 1959 es va promoure i aprovar la Declaració dels Drets dels Infants per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que defineix els drets bàsics de la infància, i després es va tardar 30 anys en aprovar la Convenció. Aquest fet demostra les dificultats per aprovar un text que ofereix una nova visió dels infants: els considera com a persones que formen part d’una família i d’una comunitat amb drets i responsabilitats adients a la seva edat. El 20 de novembre de 1989 es va aprovar la Convenció.

L’any 1989, la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant va publicar en català la proposta de text de la Convenció prèviament a la seva aprovació. Recordo que les persones que vàrem tirar endavant l’edició vàrem ser: en Jordi Cots de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, en Francesc Clua del Moviment Rialles de Catalunya i jo mateix que en aquells moments presidia la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai. Al nostre país, sempre hem tingut una llarga tradició d’entitats que han dedicat els seus esforços a la defensa de la infància i els seus drets.

En aquesta legislatura del Parlament de Catalunya, creiem que cal donar una major atenció a la infància. Per això, des de Convergència i Unió, vam impulsar la creació d’una Comissió Específica de la Infància que es va debatre en el Ple del Parlament celebrat el 14 de novembre de 2007. En la defensa de la creació d’aquesta Comissió vaig dir al Plenari: “…Totes les instàncies han convingut que la vulnerabilitat de la infància rau en la seva dependència vers els altres col·lectius que formen la nostra societat…”. També vaig recordar que l’Observació General 5/2003, de 27 de novembre de 2003, del Comitè dels Drets dels Infants de Ginebra  recomana la creació de comitès o comissions parlamentàries específiques de la infància per donar la màxima “visibilitat i prioritat a l’atenció a la infància“. Els Grups Parlamentaris que donen suport al Govern tripartit van rebutjar la proposta. Cal esmentar que el gruix d’entitats catalanes dedicades a la infància reclamaven la creació d’aquesta Comissió. Una sort similar va patir una proposta de resolució que vam presentar per instar al Govern a presentar periòdicament un informe sobre el compliment de la Convenció a Catalunya, obligació que ja tenen els Estats signants d’aquest document.

Ara, en plena tramitació del Projecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, una de les entitats compareixents va manifestar que el que importa és el compliment de la legislació, per sobre de tot. Varen dir: “l’actual legislació ja està prou bé, el problema és que no es compleix”. Des de CiU, creiem convenient refondre tota la legislació sobre infància i introduir millores en el sistema de prevenció i protecció de la infància en situació de risc. Però després cal que els Governs apliquin la legislació. L’article 166.3 de l’Estatut, dóna competència exclusiva a la Generalitat “en matèria de protecció de menors”. També el 166.4, “en matèria de promoció de les famílies i de la infància”. Quan reclamem més sobirania, més autogovern, és per exercir-lo amb totes les conseqüències al servei de les persones. Volem que es governi bé!

El passat més de juny, el Síndic de Greuges va presentar un informe extraordinari “La protecció de la infància en situació de risc social a Catalunya”. Aquest informe fa un estudi exhaustiu sobre aquest tema. L’informe indica que 190 infants atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) amb proposta per ingressar a un Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) estan pendents d’ingrés. Mesos abans, com a diputat, havia sol·licitat consultar els expedients d’aquesta llista d’espera i a data d’avui encara no els he pogut veure. Per quina raó aquests infants havien de marxar del seu entorn familiar i ingressar en un Centre? Per quina raó es proposava retirar la tutel·la als seus pares i passava al Govern? Per què encara estan amb les seves famílies? Són unes respostes que no tinc i que reclamo al Govern des de la meva resposabilitat parlamentària.

20 anys després de l’aprovació de la Convenció, volem que Catalunya sigui un exemple de promoció, prevenció i protecció de la infància i l’adolescència. Volem que sigui un referent en la defensa dels drets dels infants. Volem que aquesta sigui una de les prioritats importants del Govern en política social. Aquest és el nostre, també el meu particular, compromís per al futur proper.