Malgrat intentar desconnectar en aquestes curtes vacances, he llegit alguns diaris de casa nostra, i he connectat tot seguit. Mentre pujava prop dels 2500 metres d’alçada i agafava aire m’he dit: “salvadors”, no gràcies! Quan puges a aquestes alçades vencent uns centenars de metres de desnivell, saps el que costa arribar al punt desitjat. Cal un plànol, tot el que necessites per fer el camí i el temps que necessites per arribar al final del trajecte marcat.

*Quan veig candidatures a les properes eleccions del Parlament de Catalunya que s’acaben de constituir i ja anuncien la declaració d’independència per al gener del 2011…

*Quan veig sota el nom de “solidaritat”, “reagrupament”,…persones que demanen una “plataforma política unitària” quan tot just fa unes setmanes han abandonat les seves formacions polítiques i alhora els hi reclamen a aquestes formacions que se sumin a aquest nou projecte…

…sincerament, em preocupa i molt!!!

Quin programa ens presenten per a sortir de la crisi econòmica? Per generar de nou riquesa? Quin programa per a generar llocs de treball?  Per a lluitar contra l’atur en general i el juvenil en particular?

Quines propostes en política social? Com fomentar la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació de dependència? Com lluitar contra la pobresa (que supera al 20% al nostre país)?  Com promoure la vida independent de les persones amb discapacitat? Com ajudar a les famílies que volen tenir infants? Com defensar els drets dels infants?

Quina política educativa? Com lluitar contra el fracàs escolar? Què proposen en l’àmbit universitari?

Quina política sanitària? Quins programes de promoció de la salut?

Quina política industrial? Com defensem i respectem el nostre medi ambient?

…i tants altres aspectes bàsics per a construir una “Catalunya sense límits”.

De tot això no en parlen! I el primer que cal fer és:

*sortir de la crisi econòmica, generar riquesa, promoure un estat del benestar a nivell europeu, generar ocupació,…

*això ho podrem fer millor si obtenim en la propera legislatura el “concert econòmic”. Podem exercir amb força el nostre dret a decidir obtenint aquests recursos econòmics per a refer el país.

*millorar la gestió del Govern de la Generalitat, amb polítiques d’estalvi i austeritat, juntament amb una desburocratització de l’administració (facilitat, agilitat, eficiència i eficàcia).

….

Catalunya no necessita més aventures tripartites o algunes aventures que ja de sortida són multipartites (tants caps, tants barrets), no necessita nous invents insolvents, necessita un Govern fort , amb un programa fort per sortir de la crisi econòmica i de la crisi social, que recuperi el prestigi de la nostra nació (perdut amb dues legislatures de tripartit), que ens retorni l’autoestima…i amb tot això aconseguirem fer camí cap a la “Catalunya sense límits” que desitgi la sobirania del nostre poble.

No ens calen “salvadors” (alguns es volen salvar ells) de la pàtria, ara ens calen “servidors” que amb generositat, entrega, projecte i preparació vulguin donar el millor d’ells mateixos al servei de la nostra nació, de la seva gent i del seu territori!

Jo faig costat a Artur Mas i al seu equip de Convergència i Unió per fer aquest camí cap a una “Catalunya sense límits”, perquè reuneixen les condicions que he comentat. Amb l’Artur hi trobo el lideratge, la preparació, el projecte i la voluntat de servei.

Endavant!!!

Després de la sentència contra Catalunya i la seva gent, la nació (nosaltres, la ciutadania, la gent) ha tingut una resposta contundent a través de la manifestació pel centre de la capital del país amb un lema que ens ha unit: “Som una nació! Nosaltres decidim!”. No ha pogut aigualir la nostra reivindicació ni el nostre clam qui, amb grans responsabilitats institucionals, ens ha volgut dividir embolcallat amb la “senyera” . Les nostres banderes catalanes han voleiat als quatre vents pregonant la nostra sobirania nacional que ningú ens prendrà ni a cops de sentències ni de res! Som el que som, malgrat el PSOE i el PP!!!

Un milió i mig de veus i cors per Catalunya!!! Quina joia! Enhorabona a tota la ciutadania que hi ha participat!

En aquests set anys de tripartit, Catalunya ha retrocedit en el terreny econòmic, en el terreny social, en el nostre autogovern, en la nostra autoestima, en la valoració que altres països tenien de nosaltres com a poble. Amb el tripartit hem retrocedit!

El tripartit ha estat i és un  govern feble, sense lideratge, sense la força moral que et dona guanyar unes eleccions,…i tot això ho hem pagat i ho estem pagant. Això no pot seguir! Ei! I recordem clarament que alguns amb nom i cognoms, en nom de la independència, ens han portat a aquest gran retrocés històric en el nostre autogovern, a ser més dependents de l’estat espanyol. Això no ho podem oblidar!

I ara què?

Doncs ara, cal convocar eleccions i que amb el nostre vot dotem a la nació catalana d’un Govern fort, amb lideratge i capacitat de decisió, amb bona gestió; sense dependències estatals; amb capacitat de reactivar l’economia i de generar riquesa i feina per a la gent; generador de benestar amb unes polítiques socials i de suport a la família potents; que  compti amb la societat civil, amb la força de l’associacionisme; que ens il·lusioni de nou en un projecte col·lectiu per al nostre poble, que ens porti a una Catalunya sense límits… Això ens cal ara!

Començar il·lusiona! Tenim la persona que ho pot liderar: Artur Mas! Té un ampli equip de persones a punt! Té projecte! Fem pinya amb ell i endavant!

Ara toca Govern fort i lideratge clar! Per la nostra dignitat nacional!  Ho tenim a l’abast! No badem, som-hi!

Doncs, ara és l’hora!

L’Estatut de Catalunya, referendat pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006, diu en el seu article 2.4 que “els poders de la Generalitat de Catalunya emanen del poble de Catalunya”. Aquest és un reconeixement de la nostra sobirania que vàrem introduir en el text estatutari. Aquest és un reconeixement a la nostra capacitat de decisió. També el preàmbul de l’Estatut reconeix a Catalunya com a nació. De tota manera, personalment sempre he cregut i crec en la sobirania i el dret a decidir dels pobles, per tant també de Catalunya. Com també que Catalunya és una nació.

Qui busca polèmica amb el lema de la manifestació de dissabte? qui ha qüestionat el lema? Tots els partits? Tots els polítics? No! Doncs, no qüestionem a tots els partits i a tots els polítics, si us plau!

Qui vulgui defensar el nostre Estatut, no pot renunciar al nostre dret a decidir i a que som una nació!!!

Dissabte aniré a la manifestació defensant que “Nosaltres decidim! Som una nació!” com l’any 1977 hi vaig anar amb “LLibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” i “Volem l’Estatut”.

Totes les manifestacions tenen lema. Que ningú vulgui utilitzar la bandera catalana per amagar-se darrera d’ella. Que ningú vulgui utilitzar-la per separar-nos i menys des de determinades responsabilitats. Portarem un lema i les banderes catalanes voleiaran al seu voltant. 

Nosaltres sabem què volem per a Catalunya i la seva gent! Nosaltres cridarem amb convicció que “Nosaltres decidim! Som una nació” perquè no li hem de demanar permís al PSOE.

Nosaltres decidim i construïm un futur de llibertat per a la nostra estimada nació catalana!!!