Fem història amb la Marató per la Pobresa

El proper mes de maig viurem a Catalunya un fet històric. Una gran mobilització ciutadana per plantar cara a un problema que la situació econòmica actual està agreujant. El proper mes de maig celebrarem una Marató per la Pobresa, en la qual, Govern, entitats, TV3, ciutadanes i ciutadans de Catalunya s’uniran en un objectiu comú.

La idea va sorgir des del Govern, pensant que, si bé estem fent el que ens pertoca com a Administració tot i les dificultats, també hem de donar a la ciutadania la possibilitat de sentir-se protagonistes, implicar-se en la solució dels problemes que ara mateix estem afrontant.

La nostra societat té una gran qualitat humana. Això s’ha fet evident al llarg dels anys tant a nivell individual per part dels ciutadans i ciutadanes anònims, com mitjançant les entitats del Tercer Sector Social.

La trajectòria solidària de les entitats al nostre país no és un fet que es produeixi ara fruit de la crisi que vivim. Ve de lluny, i amb una provada i extensa experiència.

I la Marató per la Pobresa del proper maig ha de ser una finestra al servei de totes aquestes entitats, per tal que entrin a totes les llars del nostre país a mostrar quina és la seva feina, com s’organitzen, com treballen, com col·laboren, a qui ofereixen el seu suport.

La tasca de les entitats és molta i molt important, però de vegades, també desconeguda o poc reconeguda. La Marató oferirà a les entitats del Tercer Sector Socials l’oportunitat de connectar directament amb la ciutadania per establir ponts de coneixement i col·laboració.

I els ciutadans i ciutadanes del nostre país tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà aquestes entitats i la seva feina. Podran connectar, trobar coincidències, crear sinèrgies, establir col·laboracions. Demostrar, un cop més, la seva solidaritat. La qualitat humana que caracteritza la nació catalana.

I tot això, gràcies a la implicació de TV3, que des del primer moment s’hi ha sumat posant al servei d’aquest projecte ambiciós tota la experiència i exigència professional que hi dediquen cada any a la celebració de la tradicional Marató científica.

Així doncs, Administració, entitats, TV3, ciutadans, ciutadanes … tots units en un repte comú i ambiciós. Units en una gran aventura. Fa uns mesos semblava un somni, una utopia. Ara estem a punt de fer-lo realitat entre tots. A punt de fer història.

Compartir la nostra llengua és una mostra de respecte

El departament de Benestar Social i Família i la Fundació “la Caixa” hem sumat esforços, un cop més, i en aquesta ocasió ha estat per impulsar un nou material pedagògic per a alfabetitzar en català persones adultes d’origen estranger. Aquest material, que s’anomena  “Lletres per a Tothom”, és el primer d’aquest tipus que s’edita en català i permetrà donar resposta a una demanda creixent per part del professorat.

L’arribada de persones nouvingudes a Catalunya va lligada a nous reptes, com per exemple,  la reaparició de problemàtiques que creiem superades, com l’analfabetisme. En alguns casos, arriben a Catalunya persones procedents d’arreu del món, que per raons de gènere o per procedir de zones rurals, no han estat escolaritzades o ho han estat molt poc en els seus països d’origen.

L’aposta que hem fet des del departament de Benestar Social i Família i des de la Fundació “la Caixa” és una aposta per la igualtat d’oportunitats, una aposta per seguir construint un sol poble, en el qual la cultura i les oportunitats no es reparteixin de manera diferent entre dos grups: nosaltres i vosaltres. I ho fem en la nostra llengua, en la llengua catalana, perquè és molt important que fem de la nostra llengua un instrument més d’acollida a les persones nouvingudes.

La nostra llengua és un dels nostres bens més preats i per això volem compartir-la amb aquelles persones que volen construir el seu projecte de vida al nostre país.

El respecte genera respecte, i oferir-los la nostra llengua és una important mostra de respecte. Nosaltres entenem el català com un element de cohesió, no de separació. Les llengües han de servir per entendre’ns, per comunicar-nos, no per dividir-nos. Però sempre entristeix comprovar que algunes persones no ho volen entendre així.

Tot llegint uns poemes

Aquesta setmana en Celdoni Fonoll em va convidar a la presentació d’un nou llibre seu “Bèsties i bestioles”. Malauradament no hi vaig poder anar.

En Celdoni em va contestar el meu correu on li comunicava que no hi podria ser. Això m’ha portat avui a buscar alguns poemes d’aquells que et porten molts i bons records. Sempre m’ha agradat molt com recita la poesia en Celdoni Fonoll, bon amic. Ens vàrem conèixer fa molts anys en un aplec al Pi de les Tres Branques. Ja ha plogut molt d’aquell dia. Ell  ho recordava en un llibre publicat el 2007, “Arbres dels nostres paisatges“, quan em dedica el poema “Pi roig 2″, precisament recordant aquest Aplec en el que vàrem coincidir.

PI ROIG 2

Berguedà, Patum,

Castellar del Riu,

Pi de les Tres Branques,

el Pla de Campllong.

 

Pi roig europeu,

símbol nacional

d’una terra bella,

de boscos i mar.

 

que encara batega

malgrat el ponent

que fa segles bufa

contra arbres i gent.

 

En aquell aplec catalanista, en Celdoni va recitar un poema de Jordi Bilbeny que el tinc molt present. És aquest:

 

NOSALTRES BAIXAREM DE LES MUNTANYES

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb teies a les mans i una veu clara

i un càntic de dolçaines i d’espases.

I a cada pas que dem, una falguera

coronarà de verd la caminada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb ulls adelerats i amb les genives

enceses de desig i d’argelaga.

I cridarem tothom perquè enarbori

banderes i estendards i pedregades.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

i al fons de cada crit hi haurà granada

la llengua i la saviesa dels besavis.

Retornarem la porta a cada casa,

l’eixida i el jardí i també el coratge.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

per dir qui ens pren el nom i la paraula,

qui ens escarcella el gest a mans besades.

Qui ens assassina el goig amb mossegades

i qui ens aixafa el rostre a cops d’Espanya.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

com l’aigua que davalla les cascades

amb remoreig de corns i enuig de gralles.

Durem la llum dels cims, dels almogàvers,

la llum de les magnòlies i dels àlbers.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb salabror a la pell i marinada

al cor i al sexe ardent i a les espatlles.

I no ens aturarem ni en la ceguesa,

ni en el turment, ni en la desesperança.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

aquest abril, aquest setembre. Ara.

I a cada noia hi naixerà una pàtria

i un tros d’independència agosarada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes.

 

La veu i la força expressiva d’en Celdoni dóna una intensitat especial a aquest poema. Tinc ben present la seva veu ressonant pel Pla de Campllong. També recordo quan el va recitar a Vallirana, en un acte de lliurament del Premis “Josep M. López Picó”.

Al final dels anys vuitanta, vàrem proposar al Celdoni que escrivís uns poemes per explicar com era, en aquells moments, Vallirana. El seu text il·lustrat amb dibuixos de la, també bona amiga, Pilarin Bayés va servir per donar la benvinguda a les persones que s’empadronaven al municipi de Vallirana (Baix Llobregat) durant aquells anys. En el seu llibre “60 Ocells-comuns i rars i de noms singulars” (2002), em dedica el poema Francolí, com a “valliranenc que em va empènyer a escriure versos”.

FRANCOLÍ

El teu nom

rioler

va lligat

als grans reis

catalans

que et van dur

d’orient

tot salpant

per la mar

amb bon vent.

-Eren, ai!,

altres temps:

terra lliure,

llengua viva,

país fort.-

 

Pro, eixerit

francolí,

si hi vas ser,

no ets aquí.

El teu cant

l’extingí,

llargs anys ha,

el poc juí

dels humans

rapinyers.

Ara algú

fa un intent

de tornar-te

als paratges

que d’antic

habitaves,

i on sols queda

el record

rioler

del teu nom.

 

Tornaràs,

francolí?

Potser no,

potser sí.

 

Tot llegint poemes, he gaudit dels textos ben acompanyats de bons records i recordant bons amics. En Celdoni, des de fa molts anys, és un bon amic!