El departament de Benestar Social i Família i la Fundació “la Caixa” hem sumat esforços, un cop més, i en aquesta ocasió ha estat per impulsar un nou material pedagògic per a alfabetitzar en català persones adultes d’origen estranger. Aquest material, que s’anomena  “Lletres per a Tothom”, és el primer d’aquest tipus que s’edita en català i permetrà donar resposta a una demanda creixent per part del professorat.

L’arribada de persones nouvingudes a Catalunya va lligada a nous reptes, com per exemple,  la reaparició de problemàtiques que creiem superades, com l’analfabetisme. En alguns casos, arriben a Catalunya persones procedents d’arreu del món, que per raons de gènere o per procedir de zones rurals, no han estat escolaritzades o ho han estat molt poc en els seus països d’origen.

L’aposta que hem fet des del departament de Benestar Social i Família i des de la Fundació “la Caixa” és una aposta per la igualtat d’oportunitats, una aposta per seguir construint un sol poble, en el qual la cultura i les oportunitats no es reparteixin de manera diferent entre dos grups: nosaltres i vosaltres. I ho fem en la nostra llengua, en la llengua catalana, perquè és molt important que fem de la nostra llengua un instrument més d’acollida a les persones nouvingudes.

La nostra llengua és un dels nostres bens més preats i per això volem compartir-la amb aquelles persones que volen construir el seu projecte de vida al nostre país.

El respecte genera respecte, i oferir-los la nostra llengua és una important mostra de respecte. Nosaltres entenem el català com un element de cohesió, no de separació. Les llengües han de servir per entendre’ns, per comunicar-nos, no per dividir-nos. Però sempre entristeix comprovar que algunes persones no ho volen entendre així.

Aquesta setmana en Celdoni Fonoll em va convidar a la presentació d’un nou llibre seu “Bèsties i bestioles”. Malauradament no hi vaig poder anar.

En Celdoni em va contestar el meu correu on li comunicava que no hi podria ser. Això m’ha portat avui a buscar alguns poemes d’aquells que et porten molts i bons records. Sempre m’ha agradat molt com recita la poesia en Celdoni Fonoll, bon amic. Ens vàrem conèixer fa molts anys en un aplec al Pi de les Tres Branques. Ja ha plogut molt d’aquell dia. Ell  ho recordava en un llibre publicat el 2007, “Arbres dels nostres paisatges“, quan em dedica el poema “Pi roig 2″, precisament recordant aquest Aplec en el que vàrem coincidir.

PI ROIG 2

Berguedà, Patum,

Castellar del Riu,

Pi de les Tres Branques,

el Pla de Campllong.

 

Pi roig europeu,

símbol nacional

d’una terra bella,

de boscos i mar.

 

que encara batega

malgrat el ponent

que fa segles bufa

contra arbres i gent.

 

En aquell aplec catalanista, en Celdoni va recitar un poema de Jordi Bilbeny que el tinc molt present. És aquest:

 

NOSALTRES BAIXAREM DE LES MUNTANYES

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb teies a les mans i una veu clara

i un càntic de dolçaines i d’espases.

I a cada pas que dem, una falguera

coronarà de verd la caminada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb ulls adelerats i amb les genives

enceses de desig i d’argelaga.

I cridarem tothom perquè enarbori

banderes i estendards i pedregades.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

i al fons de cada crit hi haurà granada

la llengua i la saviesa dels besavis.

Retornarem la porta a cada casa,

l’eixida i el jardí i també el coratge.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

per dir qui ens pren el nom i la paraula,

qui ens escarcella el gest a mans besades.

Qui ens assassina el goig amb mossegades

i qui ens aixafa el rostre a cops d’Espanya.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

com l’aigua que davalla les cascades

amb remoreig de corns i enuig de gralles.

Durem la llum dels cims, dels almogàvers,

la llum de les magnòlies i dels àlbers.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb salabror a la pell i marinada

al cor i al sexe ardent i a les espatlles.

I no ens aturarem ni en la ceguesa,

ni en el turment, ni en la desesperança.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

aquest abril, aquest setembre. Ara.

I a cada noia hi naixerà una pàtria

i un tros d’independència agosarada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes.

 

La veu i la força expressiva d’en Celdoni dóna una intensitat especial a aquest poema. Tinc ben present la seva veu ressonant pel Pla de Campllong. També recordo quan el va recitar a Vallirana, en un acte de lliurament del Premis “Josep M. López Picó”.

Al final dels anys vuitanta, vàrem proposar al Celdoni que escrivís uns poemes per explicar com era, en aquells moments, Vallirana. El seu text il·lustrat amb dibuixos de la, també bona amiga, Pilarin Bayés va servir per donar la benvinguda a les persones que s’empadronaven al municipi de Vallirana (Baix Llobregat) durant aquells anys. En el seu llibre “60 Ocells-comuns i rars i de noms singulars” (2002), em dedica el poema Francolí, com a “valliranenc que em va empènyer a escriure versos”.

FRANCOLÍ

El teu nom

rioler

va lligat

als grans reis

catalans

que et van dur

d’orient

tot salpant

per la mar

amb bon vent.

-Eren, ai!,

altres temps:

terra lliure,

llengua viva,

país fort.-

 

Pro, eixerit

francolí,

si hi vas ser,

no ets aquí.

El teu cant

l’extingí,

llargs anys ha,

el poc juí

dels humans

rapinyers.

Ara algú

fa un intent

de tornar-te

als paratges

que d’antic

habitaves,

i on sols queda

el record

rioler

del teu nom.

 

Tornaràs,

francolí?

Potser no,

potser sí.

 

Tot llegint poemes, he gaudit dels textos ben acompanyats de bons records i recordant bons amics. En Celdoni, des de fa molts anys, és un bon amic!

 

 

Malgrat intentar desconnectar en aquestes curtes vacances, he llegit alguns diaris de casa nostra, i he connectat tot seguit. Mentre pujava prop dels 2500 metres d’alçada i agafava aire m’he dit: “salvadors”, no gràcies! Quan puges a aquestes alçades vencent uns centenars de metres de desnivell, saps el que costa arribar al punt desitjat. Cal un plànol, tot el que necessites per fer el camí i el temps que necessites per arribar al final del trajecte marcat.

*Quan veig candidatures a les properes eleccions del Parlament de Catalunya que s’acaben de constituir i ja anuncien la declaració d’independència per al gener del 2011…

*Quan veig sota el nom de “solidaritat”, “reagrupament”,…persones que demanen una “plataforma política unitària” quan tot just fa unes setmanes han abandonat les seves formacions polítiques i alhora els hi reclamen a aquestes formacions que se sumin a aquest nou projecte…

…sincerament, em preocupa i molt!!!

Quin programa ens presenten per a sortir de la crisi econòmica? Per generar de nou riquesa? Quin programa per a generar llocs de treball?  Per a lluitar contra l’atur en general i el juvenil en particular?

Quines propostes en política social? Com fomentar la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació de dependència? Com lluitar contra la pobresa (que supera al 20% al nostre país)?  Com promoure la vida independent de les persones amb discapacitat? Com ajudar a les famílies que volen tenir infants? Com defensar els drets dels infants?

Quina política educativa? Com lluitar contra el fracàs escolar? Què proposen en l’àmbit universitari?

Quina política sanitària? Quins programes de promoció de la salut?

Quina política industrial? Com defensem i respectem el nostre medi ambient?

…i tants altres aspectes bàsics per a construir una “Catalunya sense límits”.

De tot això no en parlen! I el primer que cal fer és:

*sortir de la crisi econòmica, generar riquesa, promoure un estat del benestar a nivell europeu, generar ocupació,…

*això ho podrem fer millor si obtenim en la propera legislatura el “concert econòmic”. Podem exercir amb força el nostre dret a decidir obtenint aquests recursos econòmics per a refer el país.

*millorar la gestió del Govern de la Generalitat, amb polítiques d’estalvi i austeritat, juntament amb una desburocratització de l’administració (facilitat, agilitat, eficiència i eficàcia).

….

Catalunya no necessita més aventures tripartites o algunes aventures que ja de sortida són multipartites (tants caps, tants barrets), no necessita nous invents insolvents, necessita un Govern fort , amb un programa fort per sortir de la crisi econòmica i de la crisi social, que recuperi el prestigi de la nostra nació (perdut amb dues legislatures de tripartit), que ens retorni l’autoestima…i amb tot això aconseguirem fer camí cap a la “Catalunya sense límits” que desitgi la sobirania del nostre poble.

No ens calen “salvadors” (alguns es volen salvar ells) de la pàtria, ara ens calen “servidors” que amb generositat, entrega, projecte i preparació vulguin donar el millor d’ells mateixos al servei de la nostra nació, de la seva gent i del seu territori!

Jo faig costat a Artur Mas i al seu equip de Convergència i Unió per fer aquest camí cap a una “Catalunya sense límits”, perquè reuneixen les condicions que he comentat. Amb l’Artur hi trobo el lideratge, la preparació, el projecte i la voluntat de servei.

Endavant!!!