La Marató ha estat un èxit, un any més, perquè en ella se sumen el compromís i la solidaritat d’entitats, institucions i persones anònimes.

La Marató de TV3 ha assolit la categoria de símbol nacional. És un clam col·lectiu que pren força any rere any per aquestes dates. És l’expressió de la solidaritat, la generositat, la implicació, la companyonia, …  valors que formen part de l’ADN del nostre poble. Aquest any, un cop més, milers de ciutadanes i ciutadans de Catalunya ens hem convertit en voluntaris i/o donants anònims per fer del nostre, un país més just i solidari.

I és que la solidaritat forma part del nostre tarannà. Un valor molt nostre que s’evidencia durant tot l’any, però que durant el Nadal adquireix una dimensió encara més gran.

Per això aquests dies vivim iniciatives com la que impulsa la Comunitat de Sant Egidio, als quals vaig visitar dimecres. Una ONG cristiana d’ajuda als pobres, que donarà menjar en el seu tradicional dinar de Nadal a 850 persones necessitades. Un dinar de Nadal que serà possible gràcies a l’ajuda de 500 voluntaris.

Dimecres també, vaig compartir nadales i somriures amb els nens i nenes d’Adimir i les seves famílies, a Montcada. Aquesta entitat amb el seu projecte IntegrARTE, està impulsant activitats per integrar els nens i nenes amb necessitats educatives especials a través d’activitats com la pintura, el ball o el circ. ADIMIR ens ha donat una lliçó teòrica i pràctica de com construir un exemple d’escola per a persones amb capacitats diferents.

I ahir la Diada del soci solidari del FC Barcelona, gràcies a la qual el Departament de Benestar Social i Família va poder repartir entre les diverses entitats que treballen en l’àmbit social 18.000 entrades per assistir al partit FC Barcelona – L’Hospitalet de la Copa del rei.

Més de 6.000 socis es van sumar a la primera edició d’aquesta iniciativa, i amb aquest gest altruista van fer possible que moltes persones poguessin veure complert el seu somni de viure un partit al Camp Nou. Ahir va ser un dia molt especial per a moltes persones anònimes gràcies a la solidaritat de milers de socis.

Aquests són només uns breus exemples de la solidaritat i el compromís que he pogut compartir amb moltes persones en uns pocs dies, previs a les festes de Nadal. Però són una solidaritat i un compromís que ens defineixen com a poble i que es produeixen al nostre país els 365 dies de l’any. I us vull expressar el meu agraïment a tots: entitats, ciutadans i ciutadanes. A l’hora us desitjo un BON NADAL i un millor 2012. Entre tots ho farem possible. Hem demostrat sobradament que en som molt capaços.

Endavant! Solidaris, sempre!

BON NADAL!

Coincidint amb l’Any Europeu del Voluntariat i tenint en compte que a Catalunya el voluntariat és un valor profundament arrelat a la nostra identitat de país, s’entén l’ interès i l’orgull del Govern de Catalunya i, especialment, del Departament que encapçalo, per organitzar aquest espai d’intercanvi de coneixements i experiències en l’àmbit del voluntariat.

El Congrés va ser un èxit, perquè molta gent s’hi va implicar per fer-ho possible. Perquè més de 500 persones de Catalunya, d’arreu de l’Estat i d’Europa, van parlar durant tres dies una mateixa llengua: la llengua del compromís, de la solidaritat, de la dedicació als altres, de la implicació en un projecte…

Europa té un gran actiu de força social, una gran xarxa d’associacions que és clara expressió de la solidaritat de les persones. I a Catalunya, concretament, aquest motor social ha tingut una trajectòria llarga, sòlida i brillant. Catalunya sempre ha estat un referent en l’àmbit del voluntariat i del món associatiu, perquè voluntariat i associacionisme són conceptes inseparables.

Però a pesar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya portem el concepte voluntariat al nostre propi ADN, en els darrers anys, el món del voluntariat no ha viscut l’evolució que mereixia al nostre país: el primer Tripartit va derogar la Llei del voluntariat , que havia estat pionera a l’Estat espanyol. I en la darrera legislatura, es va intentar impulsar una nova llei massa intervencionista.  

És per això que hem celebrat aquest Congrés europeu, que ens ha permès fixar un nou punt de partida per a donar un fort i nou impuls al sector. Per tornar a donar-li veu i reiterar el nostre compromís i la nostra voluntat d’oferir-los tot el nostre suport.

Va ser un Congrés molt productiu, perquè va donar lloc a importants conclusions que serviran de base per començar a elaborar el II Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat des del diàleg i la complicitat amb el sector. I va ser un Congrés innovador, perquè es va tancar amb la celebració d’un Marketplace, una experiència pionera, de la mà de la Federació Catalana del Voluntariat, que va unir entitats, administració i empreses.

El Marketplace va ser un punt de trobada per promoure la col·laboració entre el món empresarial i el sector voluntari, un espai comú en el qual es van generar moltes sinèrgies i contactes que, de ben segur, es concretaran en projectes de col·laboració.

En definitiva, els dies 9, 10 i 11 de novembre van ser dies molt importants per al voluntariat i per al nostre país. Perquè es varen unir moltes veus; es varen compartir moltes experiències; es varen encaixar moltes mans i es va donar testimoni del treball de molts homes i dones que de manera anònima i generosa contribueixen dia a dia a construir una societat més justa i millor. Que serà més democràtica i valdrà més la pena si sumem esforços administracions, entitats i ciutadans per donar un nou i fort impuls a aquest bé comú, a aquest valor nacional, que és el voluntariat.

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

Hem de veure l’etapa de la maduresa com el inici d’un nou període de la nostra vida ple d’oportunitats que s’han de saber aprofitar.

La gent gran no s’ha d’instal·lar mai en l’afirmació “jo ja ho he fet tot a la vida”, perquè sempre hi ha més per a fer. Cal anar “omplint de vida els anys”.

Sentir-se útil i estimat és sentir-se important, sentir-se protagonista de la pròpia vida. I així és com viuen la seva maduresa moltes persones grans al nostre país, com vaig poder comprovar, una vegada més, aquests darrers dies en la signatura d’un conveni per posar en marxa, juntament amb l’’Obra Social “la Caixa”, una nova línia d’actuació amb l’objectiu de fomentar la participació de les persones grans, i donar valor a la seva experiència a través del voluntariat.

O com ho vaig constatar a Mollerussa el passat dia 14 d’abril, en la 28 assemblea de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), on més de 400 persones jubilades debatien sobre la situació de la gent gran, les pensions i la llei de la dependència.

Sempre dic que sumar esforços entre administracions i sumar esforços entre sector públic i privat és molt important, i encara més en temps de crisi. Però també és molt important saber sumar a les persones en els projectes de país. I, concretament les persones grans, aporten experiència, amplitud de mires i esperança a aquells projectes en els quals participen. Perquè ells les han viscut de tots colors i se n’han sortit.

És per això que hem de situar a les nostres persones grans en un lloc privilegiat, com a co-protagonistes en la nostra societat.

Hi ha qui ha volgut controlar el voluntariat des de la regulació. Evidentment, ha fracassat. El voluntariat no és mà d’obra barata o gratuïta. El voluntariat és la capacitat dels homes i dones, des d’una opció solidària i transformadora: de passar de la protesta a la proposta, del restar al sumar, de la individualitat al treball en equip, del personalisme a l’associacionisme, de la desafecció al compromís, del no al si, del ja està tot fet al tot està per fer, de l’impossible al possible, del desfer al fer, dels destruir al construir,…

Avui se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, un dia dedicat al reconeixement de l’acció voluntària en tots els camps. Un dia d’homenatge als milers de persones que a Catalunya, i arreu del món, donen el seu temps a canvi de res per deixar un món en millors condicions del que l’hem trobat. Un temps donat, sense esperar rebre res a canvi, però un temps que enriqueix cada persona voluntària espiritualment i humanament. Res fa més feliç que veure un somriure que es dibuixa en uns llavis per la força de la teva estimació i compromís solidari des de la gratuïtat.

Catalunya té, amb milers de persones voluntàries, la força de la solidaritat. En aquests moments de crisi i de dificultat ens cal més que mai aquest testimoni d’amor radical i transformador de la societat. Cal que des de les institucions es reconegui aquest paper del voluntariat, sense interferir en la seva tasca. Cal donar-li més suport, més promoció i més suport mitjançant l’associacionisme. I menys regulació!

A Catalunya tenim la joia del voluntariat, força solidària, per seguir construint una nació inclusiva per a tothom, per seguir fent possible la nació de totes les persones.

L’any 2011, Any Europeu del Voluntariat, serà una bona ocasió per al reconeixement de l’acció voluntària i per a donar-li un nou impuls. Des de Catalunya hi participarem amb decisió! Endavant!!!! 

Valoracions sobre el resultat d’aquest treball a banda, voldria completar les tres úniques aportacions que aquest document destaca del programa electoral de CIU en matèria social i del Tercer Sector. Els tres elements únicament destacats són:

-El compromís de publicar les convocatòries anuals d’ajuts els 3 primers mesos de l’any.

-La implantació del Telèfon d’atenció a la gent gran que viu sola.

-Fer una llei de reconeixement del voluntariat des del consens amb les entitats.

Crec que el nostre programa recull altres aportacions importants, elaborades des de la Sectorial de Política Social i Família, i contrastades amb experts professionals del sector d’arreu de Catalunya, sempre amb la premissa del realisme i el compromís en la seva execució. Per això cal que tothom del sector tingui un coneixement més acurat de les nostres propostes (trobareu el programa complert a www.ciu.cat i www.ideespelcanvi.cat) . No seria assenyat reproduir la totalitat de les propostes, pel que destacaré en primer lloc les propostes transversals per al Tercer Sector:

-Acordar un pla de suport al Tercer Sector amb la Taula, des de la transversalitat de tota la Generalitat, pel que es pilotarà des d’un nivell administratiu elevat que ho faci possible.

-Promoure  la participació de la Taula en els consells de participació del Govern i reconèixer-la com a agent social.

-Implementar les clàusules socials en els concursos públics.

-Compromís de treballar per reduir l’IVA aplicat a determinats serveis socials.

-Convenis plurianuals per als programes de continuïtat de les entitats del Tercer Sector.

-Promoure la innovació i formació pels professionals del camp social amb un model propi.

-Mesures de patrimonialització de les entitats socials.

També fem propostes específicament pel sector del voluntariat, com renovar i virtualitzar parcialment el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, tornar a donar suport actiu i continuat al voluntariat i l’associacionisme, i treballar conjuntament amb les entitats en les accions a desenvolupar per celebrar el 2011 com a any europeu del voluntariat.

Trobareu també altres 73 propostes concretes i útils en favor de la cohesió de la societat catalana i per donar resposta en condicions d’igualtat, llibertat i respecte a les necessitats socials més importants. Fem propostes amb molta càrrega social per promoure els ajuts a les famílies, la promoció de l’autonomia personal (amb un model propi català de promoció de l’autonomia personal i un nou sistema de gestió), la millora de vida de les persones amb discapacitats (amb la proposta d’una nova llei d’accessibilitat, entre moltes altres), la lluita contra la pobresa, la gent gran, la infància i l’atenció als drogodependents, sempre amb la voluntat de centrar les polítiques socials en la persona, cada persona concreta, perquè els més dèbils de la societat puguin seguir el pas de tothom.

Des de CiU, diem un SI radical a l’Estat del Benestar i un SI radical a la Societat del Benestar!

 Comença el canvi per una Catalunya millor!!!!

Pensant que, tant a l’estiu com al llarg de tot l’any, a Catalunya hi ha milers de persones compromeses des del voluntariat en millorar la vida d’altres persones, vull tenir un record i un reconeixement per tots els voluntaris i voluntàries que aquests dies segueixen fent costat a la gent. Els dels hospitals, els de les colònies d’estiu i casals, els que vigilen els nostres boscos, els dels bancs d’aliments, els que acompanyen persones grans que viuen soles, els que donen ajuda als sense sostre,… Milers, solidaris, compromesos, actius,…que fan un país millor amb generositat. Una senzilla manera de dir-los GRÀCIES amb les paraules del “poeta”.

Miquel Martí Pol ho va escriure amb aquestes paraules:

“Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la

tan plenament que per força desvetlli

ressons inesperats i manifesti

tota la seva insòlita tendresa.

D’aquest espai misteriós i dúctil

com una mà d’infant o com un repte

tots en som responsables, i ja és hora

d’assumir-ne l’esforç i la bellesa

posant a prova sense cap recança

les mans, la voluntat i la mirada,

fent vibrar el gest amb tot el determini,

sentint-nos desimbolts i solidaris.

Així, desitjos, il·lusions i somnis

no ens llevaran el son ni l’esperança,

i així pel mar tan íntim del silenci,

lluny d’aldarulls i crides i proclames,

assolirem la plàcida harmonia

d’aquells que saben veure’s i estimar-se

no en el seu goig, sinó en el goig dels altres”.

Gràcies a tots els qui troben espais per trobar el seu goig en el goig dels altres.

Així és Catalunya i la seva gent!

També m’ha omplert de joia la valoració que totes les persones que estan en procés de recuperació han fet tant dels professionals com del voluntariat del Projecte Home. Hem conegut l’Àfrica, entre d’altres, una senyora que fa 15 anys que ofereix el seu voluntariat a les persones que participen al “Projecte Home”. Quan ens ha explicat tot el que dóna i tot el que rep, s’ha emocionat: “si em paguessin no vindria!”.

He recordat les paraules que vaig dir dijous al Ple del Parlament, defensant la moció de CiU subsegüent a la nostra interpel·lació al Govern sobre la promoció del voluntariat: “que cap regulació retalli la llibertat, el compromís i la solidaritat de les persones amb la gent(…).El voluntariat i l’associacionisme aporten qualitat humana a la nostra nació“. La moció va ser consensuada i aprovada per unanimitat.

Al Projecte Home vam veure i viure qualitat humana. Enhorabona!!!

El passat dia 15, el Conseller Ausàs va comunicar a les entitats del voluntariat més representatives que es retirava l’avantprojecte de Llei d’Acció Voluntària. Sens dubte, una bona notícia! Precisament, al darrer ple de mitjan desembre vaig interpel·lar al conseller i li vaig demanar que el retirés. Ara tots dissimulen: el conseller Ausàs, el Secretari d’Acció Ciutadana i el Director de Serveis Comunitaris del Departament de Governació, sembla que cap dels tres sabés res d’un programa per redactar aquest avantprojecte. Va ser una Resolució d’aquest Departament la que va crear el programa. Certament entenc que tots dissimulin perquè aquest text és un error en la seva globalitat. Però ells en són responsables en representació del Tripartit!

Mireu:

*En una reunió presidida pel Secretari d’Acció Ciutadana es presenta el text i diuen que en el termini d’un mes s’han de presentar els suggeriments i aportacions.

*En la celebració del Dia Internacional del Voluntariat es presenta el text de l’avantprojecte i es reparteix un tríptic per part del Departament de Governació amb la fotografia i un text de presentació del Conseller Ausàs.

*Amb efectes 1 de juliol de 2008 es va nomenar,  per Resolució del Conseller Ausàs, a l’ex-Secretari d’Acció Ciutadana (cessat el mateix dia) com a Director del Programa de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. Aquest senyor entotsolat ha redactat el que ha volgut, inspirat amb la legislació de les altres “comunidades autónomas” que tenen legislació. Catalunya també en tenia des del 1991, pactada amb el voluntariat i aprovada per unanimitat del Parlament, i derogada sense justificació pel tripartit el 2004.

*Malgrat no existir, aquesta Agència ja té adreça electrònica. Això és seriositat i rigor?

Per tot això, preguntaré al Departament de Governació quins costos ha tingut per a la ciutadania de Catalunya l’elaboració d’un text inútil. Un text que s’afegeix als centenars d’informes inútils que ha encarregat el tripartit i que ens han costat als catalans i catalanes centenars de milers d’euros.

Voluntariat i associacionisme són dues paraules indissociables. Al Departament de Governació i Administracions Públiques li ha costat molt de descobrir-ho. Això també succeeix quan per interessos partidistes unes competències es van passar d’un Departament a un altre, com es va fer en començar aquesta legislatura. Què hi fa el tercer sector i el voluntariat en aquest Departament que es dedica a l’administració pública?

El voluntariat i l’associacionisme requereixen només la legislació imprescindible, volen molta autoregulació. Quan s’ha de legislar s’ha de fer conjuntament amb els qui en són els protagonistes: el voluntariat i les entitats del tercer sector. Aquesta vegada tot s’ha fet d’esquenes a uns i altres. Ha estat una feina feta en va!

Si us plau, no legisleu en va!

Voluntariat i associacionisme són dos fets que no tenen sentit l’un sense l’altre. L’espai evident de participació i compromís de les persones voluntàries és el món associatiu. És a través d’entitats de tot tipus (socials, culturals, esportives, de medi ambient,…) on, a la nostra nació, milers de persones hi aporten el seu temps, la seva solidaritat, la seva voluntat per deixar el món en millors condicions de com l’han trobat. Un compromís personal i, a través de les associacions, col·lectiu que ha esdevingut clau en la construcció de Catalunya. El nostre país és el què és gràcies, en bona part, a aquesta solidaritat tan multitudinària.

Ara resulta que el Govern tripartit vol regular l’acció voluntària a través d’una llei. Una avantprojecte de llei que s’ha redactat des d’uns despatxos que estan d’esquenes a la realitat de les associacions i el voluntariat. Un text que parla de: voluntariat de l’administració pública, que crea una Agència sense la participació del tercer sector, que crea una Escola de formació de l’Acció Voluntària depenent d’aquesta Agència,… Un text del tripartit que vol trepitjar la llibertat i el compromís de milers d’entitats i de persones. Un avantprojecte que és un exemple clar de la voluntat intervencionsta i de control del Govern tripartit.

A casa nostra tenim entitats centenàries, escoles de formació de persones voluntàries amb llarga trajectòria,… L’administració hi té un paper a fer: donar suport a la iniciativa solidària de persones i entitats.

L’any 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar per consens i unanimitat una Llei del Voluntariat que es va redactar amb la participació i complicitat del món associatiu i del voluntariat. Avui no tenim llei del voluntariat perquè l’any 2004 el tripartit la va derogar amb molts silencis que no es van entendre.

Ara i aquí, ningú comprèn què vol aquest Govern. Una llei com aquest avantprojecte acabaria amb una de les riqueses d’aquest país: Milers de persones que, des de la seva llibertat i compromís, fan del seu temps lliure un espai de solidaritat i estimació a les persones, al territori, a la cultura, a la cooperació,… en definitiva, un espai de qualitat humana!

Aquest avantprojecte de llei de l’acció voluntària és un nyap amb totes les lletres!!! Un exemple de com des d’una administració intervencionista és pot fer molt mal a un sector bàsic per al futur de Catalunya! No ho aconseguiran!!!

No deixarem que el tripartit colonitzi el model d’associacionisme i voluntariat  de Catalunya!!! No espatllaran el que la solidaritat de milers d’homes i dones hem construït al llarg dels anys!!!