Fa uns anys, a començament dels anys 90, unes persones varen demanar a Miquel Martí Pol un poema dedicat  a la gent que sap trobar en la seva vida espais de solidaritat, de dedicació als altres, de pensar en els altres.

Pensant que, tant a l’estiu com al llarg de tot l’any, a Catalunya hi ha milers de persones compromeses des del voluntariat en millorar la vida d’altres persones, vull tenir un record i un reconeixement per tots els voluntaris i voluntàries que aquests dies segueixen fent costat a la gent. Els dels hospitals, els de les colònies d’estiu i casals, els que vigilen els nostres boscos, els dels bancs d’aliments, els que acompanyen persones grans que viuen soles, els que donen ajuda als sense sostre,… Milers, solidaris, compromesos, actius,…que fan un país millor amb generositat. Una senzilla manera de dir-los GRÀCIES amb les paraules del “poeta”.

Miquel Martí Pol ho va escriure amb aquestes paraules:

“Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la

tan plenament que per força desvetlli

ressons inesperats i manifesti

tota la seva insòlita tendresa.

D’aquest espai misteriós i dúctil

com una mà d’infant o com un repte

tots en som responsables, i ja és hora

d’assumir-ne l’esforç i la bellesa

posant a prova sense cap recança

les mans, la voluntat i la mirada,

fent vibrar el gest amb tot el determini,

sentint-nos desimbolts i solidaris.

Així, desitjos, il·lusions i somnis

no ens llevaran el son ni l’esperança,

i així pel mar tan íntim del silenci,

lluny d’aldarulls i crides i proclames,

assolirem la plàcida harmonia

d’aquells que saben veure’s i estimar-se

no en el seu goig, sinó en el goig dels altres”.

Gràcies a tots els qui troben espais per trobar el seu goig en el goig dels altres.

Així és Catalunya i la seva gent!

Ahir, amb l’Artur Mas, vam anar a visitar el “Projecte Home“ a Montcada i Reixac. Ens han guiat la visita l’Anna i el Javier, dues persones que es troben en la darrera etapa de recuperació i reinserció després de superar la seves addiccions. Amb quina claredat i seguretat ens han dit: “la nostra vida torna a tenir sentit, hem sortit del buit“. Hem vist il·lusió i ganes de viure en els seus ulls, en la seva expressió, com també en els seus companys i companyes amb els que hem dialogat.

També m’ha omplert de joia la valoració que totes les persones que estan en procés de recuperació han fet tant dels professionals com del voluntariat del Projecte Home. Hem conegut l’Àfrica, entre d’altres, una senyora que fa 15 anys que ofereix el seu voluntariat a les persones que participen al “Projecte Home”. Quan ens ha explicat tot el que dóna i tot el que rep, s’ha emocionat: “si em paguessin no vindria!”.

He recordat les paraules que vaig dir dijous al Ple del Parlament, defensant la moció de CiU subsegüent a la nostra interpel·lació al Govern sobre la promoció del voluntariat: “que cap regulació retalli la llibertat, el compromís i la solidaritat de les persones amb la gent(…).El voluntariat i l’associacionisme aporten qualitat humana a la nostra nació“. La moció va ser consensuada i aprovada per unanimitat.

Al Projecte Home vam veure i viure qualitat humana. Enhorabona!!!

Una de les tendències de l’actual Govern tripartit és voler regular-ho tot. Les societats modernes han de tenir la legislació necessària i prou. Sense excessos.

El passat dia 15, el Conseller Ausàs va comunicar a les entitats del voluntariat més representatives que es retirava l’avantprojecte de Llei d’Acció Voluntària. Sens dubte, una bona notícia! Precisament, al darrer ple de mitjan desembre vaig interpel·lar al conseller i li vaig demanar que el retirés. Ara tots dissimulen: el conseller Ausàs, el Secretari d’Acció Ciutadana i el Director de Serveis Comunitaris del Departament de Governació, sembla que cap dels tres sabés res d’un programa per redactar aquest avantprojecte. Va ser una Resolució d’aquest Departament la que va crear el programa. Certament entenc que tots dissimulin perquè aquest text és un error en la seva globalitat. Però ells en són responsables en representació del Tripartit!

Mireu:

*En una reunió presidida pel Secretari d’Acció Ciutadana es presenta el text i diuen que en el termini d’un mes s’han de presentar els suggeriments i aportacions.

*En la celebració del Dia Internacional del Voluntariat es presenta el text de l’avantprojecte i es reparteix un tríptic per part del Departament de Governació amb la fotografia i un text de presentació del Conseller Ausàs.

*Amb efectes 1 de juliol de 2008 es va nomenar,  per Resolució del Conseller Ausàs, a l’ex-Secretari d’Acció Ciutadana (cessat el mateix dia) com a Director del Programa de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. Aquest senyor entotsolat ha redactat el que ha volgut, inspirat amb la legislació de les altres “comunidades autónomas” que tenen legislació. Catalunya també en tenia des del 1991, pactada amb el voluntariat i aprovada per unanimitat del Parlament, i derogada sense justificació pel tripartit el 2004.

*Malgrat no existir, aquesta Agència ja té adreça electrònica. Això és seriositat i rigor?

Per tot això, preguntaré al Departament de Governació quins costos ha tingut per a la ciutadania de Catalunya l’elaboració d’un text inútil. Un text que s’afegeix als centenars d’informes inútils que ha encarregat el tripartit i que ens han costat als catalans i catalanes centenars de milers d’euros.

Voluntariat i associacionisme són dues paraules indissociables. Al Departament de Governació i Administracions Públiques li ha costat molt de descobrir-ho. Això també succeeix quan per interessos partidistes unes competències es van passar d’un Departament a un altre, com es va fer en començar aquesta legislatura. Què hi fa el tercer sector i el voluntariat en aquest Departament que es dedica a l’administració pública?

El voluntariat i l’associacionisme requereixen només la legislació imprescindible, volen molta autoregulació. Quan s’ha de legislar s’ha de fer conjuntament amb els qui en són els protagonistes: el voluntariat i les entitats del tercer sector. Aquesta vegada tot s’ha fet d’esquenes a uns i altres. Ha estat una feina feta en va!

Si us plau, no legisleu en va!