Fa uns dies vaig participar en la inauguració de la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya. La Creu Roja és una important institució del Tercer Sector Social, un sector molt fort al nostre país, que juga un important paper en la nostra societat, encara més en temps de crisi, perquè ens enforteix, ens caracteritza i té una llarga tradició.

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

Les persones al llarg de la vida tenim diferents possibilitats d’actuació i en la etapa en què les persones són més grans també hi ha moltes coses a fer.

Hem de veure l’etapa de la maduresa com el inici d’un nou període de la nostra vida ple d’oportunitats que s’han de saber aprofitar.

La gent gran no s’ha d’instal·lar mai en l’afirmació “jo ja ho he fet tot a la vida”, perquè sempre hi ha més per a fer. Cal anar “omplint de vida els anys”.

Sentir-se útil i estimat és sentir-se important, sentir-se protagonista de la pròpia vida. I així és com viuen la seva maduresa moltes persones grans al nostre país, com vaig poder comprovar, una vegada més, aquests darrers dies en la signatura d’un conveni per posar en marxa, juntament amb l’’Obra Social “la Caixa”, una nova línia d’actuació amb l’objectiu de fomentar la participació de les persones grans, i donar valor a la seva experiència a través del voluntariat.

O com ho vaig constatar a Mollerussa el passat dia 14 d’abril, en la 28 assemblea de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), on més de 400 persones jubilades debatien sobre la situació de la gent gran, les pensions i la llei de la dependència.

Sempre dic que sumar esforços entre administracions i sumar esforços entre sector públic i privat és molt important, i encara més en temps de crisi. Però també és molt important saber sumar a les persones en els projectes de país. I, concretament les persones grans, aporten experiència, amplitud de mires i esperança a aquells projectes en els quals participen. Perquè ells les han viscut de tots colors i se n’han sortit.

És per això que hem de situar a les nostres persones grans en un lloc privilegiat, com a co-protagonistes en la nostra societat.

El passat divendres vaig visitar el centre “Pere Barnés” i el taller ocupacional “La Troballa” de la Fundació Arrels, una entitat que treballa pel desenvolupament integral de les persones en situació d’exclusió social, sobretot, persones sense llar. Em vaig reunir amb alguns dels seus dirigents i vaig poder conversar amb alguns usuaris, podent copsar així les seves opinions i preocupacions.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.