La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

La Marató ha estat un èxit, un any més, perquè en ella se sumen el compromís i la solidaritat d’entitats, institucions i persones anònimes.

La Marató de TV3 ha assolit la categoria de símbol nacional. És un clam col·lectiu que pren força any rere any per aquestes dates. És l’expressió de la solidaritat, la generositat, la implicació, la companyonia, …  valors que formen part de l’ADN del nostre poble. Aquest any, un cop més, milers de ciutadanes i ciutadans de Catalunya ens hem convertit en voluntaris i/o donants anònims per fer del nostre, un país més just i solidari.

I és que la solidaritat forma part del nostre tarannà. Un valor molt nostre que s’evidencia durant tot l’any, però que durant el Nadal adquireix una dimensió encara més gran.

Per això aquests dies vivim iniciatives com la que impulsa la Comunitat de Sant Egidio, als quals vaig visitar dimecres. Una ONG cristiana d’ajuda als pobres, que donarà menjar en el seu tradicional dinar de Nadal a 850 persones necessitades. Un dinar de Nadal que serà possible gràcies a l’ajuda de 500 voluntaris.

Dimecres també, vaig compartir nadales i somriures amb els nens i nenes d’Adimir i les seves famílies, a Montcada. Aquesta entitat amb el seu projecte IntegrARTE, està impulsant activitats per integrar els nens i nenes amb necessitats educatives especials a través d’activitats com la pintura, el ball o el circ. ADIMIR ens ha donat una lliçó teòrica i pràctica de com construir un exemple d’escola per a persones amb capacitats diferents.

I ahir la Diada del soci solidari del FC Barcelona, gràcies a la qual el Departament de Benestar Social i Família va poder repartir entre les diverses entitats que treballen en l’àmbit social 18.000 entrades per assistir al partit FC Barcelona – L’Hospitalet de la Copa del rei.

Més de 6.000 socis es van sumar a la primera edició d’aquesta iniciativa, i amb aquest gest altruista van fer possible que moltes persones poguessin veure complert el seu somni de viure un partit al Camp Nou. Ahir va ser un dia molt especial per a moltes persones anònimes gràcies a la solidaritat de milers de socis.

Aquests són només uns breus exemples de la solidaritat i el compromís que he pogut compartir amb moltes persones en uns pocs dies, previs a les festes de Nadal. Però són una solidaritat i un compromís que ens defineixen com a poble i que es produeixen al nostre país els 365 dies de l’any. I us vull expressar el meu agraïment a tots: entitats, ciutadans i ciutadanes. A l’hora us desitjo un BON NADAL i un millor 2012. Entre tots ho farem possible. Hem demostrat sobradament que en som molt capaços.

Endavant! Solidaris, sempre!

BON NADAL!

Coincidint amb l’Any Europeu del Voluntariat i tenint en compte que a Catalunya el voluntariat és un valor profundament arrelat a la nostra identitat de país, s’entén l’ interès i l’orgull del Govern de Catalunya i, especialment, del Departament que encapçalo, per organitzar aquest espai d’intercanvi de coneixements i experiències en l’àmbit del voluntariat.

El Congrés va ser un èxit, perquè molta gent s’hi va implicar per fer-ho possible. Perquè més de 500 persones de Catalunya, d’arreu de l’Estat i d’Europa, van parlar durant tres dies una mateixa llengua: la llengua del compromís, de la solidaritat, de la dedicació als altres, de la implicació en un projecte…

Europa té un gran actiu de força social, una gran xarxa d’associacions que és clara expressió de la solidaritat de les persones. I a Catalunya, concretament, aquest motor social ha tingut una trajectòria llarga, sòlida i brillant. Catalunya sempre ha estat un referent en l’àmbit del voluntariat i del món associatiu, perquè voluntariat i associacionisme són conceptes inseparables.

Però a pesar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya portem el concepte voluntariat al nostre propi ADN, en els darrers anys, el món del voluntariat no ha viscut l’evolució que mereixia al nostre país: el primer Tripartit va derogar la Llei del voluntariat , que havia estat pionera a l’Estat espanyol. I en la darrera legislatura, es va intentar impulsar una nova llei massa intervencionista.  

És per això que hem celebrat aquest Congrés europeu, que ens ha permès fixar un nou punt de partida per a donar un fort i nou impuls al sector. Per tornar a donar-li veu i reiterar el nostre compromís i la nostra voluntat d’oferir-los tot el nostre suport.

Va ser un Congrés molt productiu, perquè va donar lloc a importants conclusions que serviran de base per començar a elaborar el II Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat des del diàleg i la complicitat amb el sector. I va ser un Congrés innovador, perquè es va tancar amb la celebració d’un Marketplace, una experiència pionera, de la mà de la Federació Catalana del Voluntariat, que va unir entitats, administració i empreses.

El Marketplace va ser un punt de trobada per promoure la col·laboració entre el món empresarial i el sector voluntari, un espai comú en el qual es van generar moltes sinèrgies i contactes que, de ben segur, es concretaran en projectes de col·laboració.

En definitiva, els dies 9, 10 i 11 de novembre van ser dies molt importants per al voluntariat i per al nostre país. Perquè es varen unir moltes veus; es varen compartir moltes experiències; es varen encaixar moltes mans i es va donar testimoni del treball de molts homes i dones que de manera anònima i generosa contribueixen dia a dia a construir una societat més justa i millor. Que serà més democràtica i valdrà més la pena si sumem esforços administracions, entitats i ciutadans per donar un nou i fort impuls a aquest bé comú, a aquest valor nacional, que és el voluntariat.

Aquest topall d’ingressos familiar màxim per accedir a l’ajut s’incrementarà en un 30% per cada membre més de la unitat familiar, si és superior a 3 membres, i en cas que una de les persones tingui alguna discapacitat, s’aplicarà la ponderació corresponent a un membre més.

També en el cas de família monoparental, s’aplicarà la ponderació corresponent a un membre més, considerant-se en qualsevol cas un mínim de 4.

Amb aquest nou sistema d’ajuts volem garantir l’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat, mantenint sempre el compromís de tornar, quan les circumstàncies ho facin possible, al sistema universal d’ajuts.

També es manté la universalitat en els ajuts per part, adopció i acolliment múltiple, com ja vaig anunciar mesos enrere.

No ha estat una decisió fàcil, perquè com he reiterat en diverses ocasions, em plau que aquests ajuts siguin universals. Són, al meu parer, un bona manera de celebrar i participar de l’enhorabona que suposa per a totes les famílies de Catalunya l’arribada d’un nou membre. Però lamentablement, el context econòmic actual ens exigeix certs reajustaments temporals.

Amb aquestes línies vull reiterar el meu compromís i vull agrair l’actitud col·laboradora i comprensiva que he pogut copsar per part de les entitats del Tercer Sector i de la societat civil en general a l’hora de dialogar, buscar solucions i prendre decisions que, de vegades, costen molt de prendre.

I és que les actuals dinàmiques d’exclusió presenten unes característiques diferents a les que es produïen anys enrere, quan els perills d’exclusió social esdevenien endèmics o fàcilment identificables. Ara, moltes de les situacions de vulnerabilitat les protagonitzen persones i famílies sense risc d’exclusió social, que en els darrers temps pateixen situacions d’atur i problemes per poder afrontar el pagament de lloguers o hipoteques.

La intenció al crear aquest grup de treball va ser que Benestar Social i Família, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya, i entitats com la Taula de Tercer Sector Social, la Fundació Banc d’Aliments, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Càritas Catalunya, Creu Roja Catalunya, la Fundació Arrels, Trinijove, el Casal dels Infants del Raval, la Fundació Marianao i la Companyia Filles de la Caritat, deixéssim córrer la imaginació: Bolquéssim totes les seves experiències i idees per crear propostes concretes, a portar a terme a curt i mig termini, encara que també poguéssim pensar en accions més enllà de la pròpia legislatura.

Així doncs, varem establir quatre subgrups d’acord amb els àmbits d’intervenció que els integrants del grup de treball varen determinar com a prioritaris: Exclusió social i pobresa emergent; pobresa estructural; exclusió social i pobresa en la infància i l’adolescència i estratègies territorials.

Durant aquests mesos s’hi ha treballat de valent, s’ha fet una feina molt important, mentre de tant en tant, algunes veus intentaven posar en entredit els nostres esforços per lluitar contra la pobresa.

En aquests mesos de treballar plegats, Departament, administració local i entitats hem dissenyat mesures concretes que ens han de servir per a combatre la pobresa infantil, la pobresa estructural i les noves formes de pobresa provocades per la crisi. Mesures que en breus dies donarem a conèixer, amb la seguretat que seran útils i efectives.

Des d’aquí vull agrair a tots els integrants del grup de treball la seva dedicació i les seves aportacions. Han estat uns mesos de treballar en silenci mentre, de tant en tant, algú intentava des de fora fer soroll. Però no han aconseguit distreure’ns del nostre objectiu. Moltes gràcies per la bona feina!

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

Hem de veure l’etapa de la maduresa com el inici d’un nou període de la nostra vida ple d’oportunitats que s’han de saber aprofitar.

La gent gran no s’ha d’instal·lar mai en l’afirmació “jo ja ho he fet tot a la vida”, perquè sempre hi ha més per a fer. Cal anar “omplint de vida els anys”.

Sentir-se útil i estimat és sentir-se important, sentir-se protagonista de la pròpia vida. I així és com viuen la seva maduresa moltes persones grans al nostre país, com vaig poder comprovar, una vegada més, aquests darrers dies en la signatura d’un conveni per posar en marxa, juntament amb l’’Obra Social “la Caixa”, una nova línia d’actuació amb l’objectiu de fomentar la participació de les persones grans, i donar valor a la seva experiència a través del voluntariat.

O com ho vaig constatar a Mollerussa el passat dia 14 d’abril, en la 28 assemblea de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), on més de 400 persones jubilades debatien sobre la situació de la gent gran, les pensions i la llei de la dependència.

Sempre dic que sumar esforços entre administracions i sumar esforços entre sector públic i privat és molt important, i encara més en temps de crisi. Però també és molt important saber sumar a les persones en els projectes de país. I, concretament les persones grans, aporten experiència, amplitud de mires i esperança a aquells projectes en els quals participen. Perquè ells les han viscut de tots colors i se n’han sortit.

És per això que hem de situar a les nostres persones grans en un lloc privilegiat, com a co-protagonistes en la nostra societat.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.

Hi ha qui ha volgut controlar el voluntariat des de la regulació. Evidentment, ha fracassat. El voluntariat no és mà d’obra barata o gratuïta. El voluntariat és la capacitat dels homes i dones, des d’una opció solidària i transformadora: de passar de la protesta a la proposta, del restar al sumar, de la individualitat al treball en equip, del personalisme a l’associacionisme, de la desafecció al compromís, del no al si, del ja està tot fet al tot està per fer, de l’impossible al possible, del desfer al fer, dels destruir al construir,…

Avui se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, un dia dedicat al reconeixement de l’acció voluntària en tots els camps. Un dia d’homenatge als milers de persones que a Catalunya, i arreu del món, donen el seu temps a canvi de res per deixar un món en millors condicions del que l’hem trobat. Un temps donat, sense esperar rebre res a canvi, però un temps que enriqueix cada persona voluntària espiritualment i humanament. Res fa més feliç que veure un somriure que es dibuixa en uns llavis per la força de la teva estimació i compromís solidari des de la gratuïtat.

Catalunya té, amb milers de persones voluntàries, la força de la solidaritat. En aquests moments de crisi i de dificultat ens cal més que mai aquest testimoni d’amor radical i transformador de la societat. Cal que des de les institucions es reconegui aquest paper del voluntariat, sense interferir en la seva tasca. Cal donar-li més suport, més promoció i més suport mitjançant l’associacionisme. I menys regulació!

A Catalunya tenim la joia del voluntariat, força solidària, per seguir construint una nació inclusiva per a tothom, per seguir fent possible la nació de totes les persones.

L’any 2011, Any Europeu del Voluntariat, serà una bona ocasió per al reconeixement de l’acció voluntària i per a donar-li un nou impuls. Des de Catalunya hi participarem amb decisió! Endavant!!!! 

Valoracions sobre el resultat d’aquest treball a banda, voldria completar les tres úniques aportacions que aquest document destaca del programa electoral de CIU en matèria social i del Tercer Sector. Els tres elements únicament destacats són:

-El compromís de publicar les convocatòries anuals d’ajuts els 3 primers mesos de l’any.

-La implantació del Telèfon d’atenció a la gent gran que viu sola.

-Fer una llei de reconeixement del voluntariat des del consens amb les entitats.

Crec que el nostre programa recull altres aportacions importants, elaborades des de la Sectorial de Política Social i Família, i contrastades amb experts professionals del sector d’arreu de Catalunya, sempre amb la premissa del realisme i el compromís en la seva execució. Per això cal que tothom del sector tingui un coneixement més acurat de les nostres propostes (trobareu el programa complert a www.ciu.cat i www.ideespelcanvi.cat) . No seria assenyat reproduir la totalitat de les propostes, pel que destacaré en primer lloc les propostes transversals per al Tercer Sector:

-Acordar un pla de suport al Tercer Sector amb la Taula, des de la transversalitat de tota la Generalitat, pel que es pilotarà des d’un nivell administratiu elevat que ho faci possible.

-Promoure  la participació de la Taula en els consells de participació del Govern i reconèixer-la com a agent social.

-Implementar les clàusules socials en els concursos públics.

-Compromís de treballar per reduir l’IVA aplicat a determinats serveis socials.

-Convenis plurianuals per als programes de continuïtat de les entitats del Tercer Sector.

-Promoure la innovació i formació pels professionals del camp social amb un model propi.

-Mesures de patrimonialització de les entitats socials.

També fem propostes específicament pel sector del voluntariat, com renovar i virtualitzar parcialment el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, tornar a donar suport actiu i continuat al voluntariat i l’associacionisme, i treballar conjuntament amb les entitats en les accions a desenvolupar per celebrar el 2011 com a any europeu del voluntariat.

Trobareu també altres 73 propostes concretes i útils en favor de la cohesió de la societat catalana i per donar resposta en condicions d’igualtat, llibertat i respecte a les necessitats socials més importants. Fem propostes amb molta càrrega social per promoure els ajuts a les famílies, la promoció de l’autonomia personal (amb un model propi català de promoció de l’autonomia personal i un nou sistema de gestió), la millora de vida de les persones amb discapacitats (amb la proposta d’una nova llei d’accessibilitat, entre moltes altres), la lluita contra la pobresa, la gent gran, la infància i l’atenció als drogodependents, sempre amb la voluntat de centrar les polítiques socials en la persona, cada persona concreta, perquè els més dèbils de la societat puguin seguir el pas de tothom.

Des de CiU, diem un SI radical a l’Estat del Benestar i un SI radical a la Societat del Benestar!

 Comença el canvi per una Catalunya millor!!!!