La Marató ha estat un èxit, un any més, perquè en ella se sumen el compromís i la solidaritat d’entitats, institucions i persones anònimes.

La Marató de TV3 ha assolit la categoria de símbol nacional. És un clam col·lectiu que pren força any rere any per aquestes dates. És l’expressió de la solidaritat, la generositat, la implicació, la companyonia, …  valors que formen part de l’ADN del nostre poble. Aquest any, un cop més, milers de ciutadanes i ciutadans de Catalunya ens hem convertit en voluntaris i/o donants anònims per fer del nostre, un país més just i solidari.

I és que la solidaritat forma part del nostre tarannà. Un valor molt nostre que s’evidencia durant tot l’any, però que durant el Nadal adquireix una dimensió encara més gran.

Per això aquests dies vivim iniciatives com la que impulsa la Comunitat de Sant Egidio, als quals vaig visitar dimecres. Una ONG cristiana d’ajuda als pobres, que donarà menjar en el seu tradicional dinar de Nadal a 850 persones necessitades. Un dinar de Nadal que serà possible gràcies a l’ajuda de 500 voluntaris.

Dimecres també, vaig compartir nadales i somriures amb els nens i nenes d’Adimir i les seves famílies, a Montcada. Aquesta entitat amb el seu projecte IntegrARTE, està impulsant activitats per integrar els nens i nenes amb necessitats educatives especials a través d’activitats com la pintura, el ball o el circ. ADIMIR ens ha donat una lliçó teòrica i pràctica de com construir un exemple d’escola per a persones amb capacitats diferents.

I ahir la Diada del soci solidari del FC Barcelona, gràcies a la qual el Departament de Benestar Social i Família va poder repartir entre les diverses entitats que treballen en l’àmbit social 18.000 entrades per assistir al partit FC Barcelona – L’Hospitalet de la Copa del rei.

Més de 6.000 socis es van sumar a la primera edició d’aquesta iniciativa, i amb aquest gest altruista van fer possible que moltes persones poguessin veure complert el seu somni de viure un partit al Camp Nou. Ahir va ser un dia molt especial per a moltes persones anònimes gràcies a la solidaritat de milers de socis.

Aquests són només uns breus exemples de la solidaritat i el compromís que he pogut compartir amb moltes persones en uns pocs dies, previs a les festes de Nadal. Però són una solidaritat i un compromís que ens defineixen com a poble i que es produeixen al nostre país els 365 dies de l’any. I us vull expressar el meu agraïment a tots: entitats, ciutadans i ciutadanes. A l’hora us desitjo un BON NADAL i un millor 2012. Entre tots ho farem possible. Hem demostrat sobradament que en som molt capaços.

Endavant! Solidaris, sempre!

BON NADAL!

Coincidint amb l’Any Europeu del Voluntariat i tenint en compte que a Catalunya el voluntariat és un valor profundament arrelat a la nostra identitat de país, s’entén l’ interès i l’orgull del Govern de Catalunya i, especialment, del Departament que encapçalo, per organitzar aquest espai d’intercanvi de coneixements i experiències en l’àmbit del voluntariat.

El Congrés va ser un èxit, perquè molta gent s’hi va implicar per fer-ho possible. Perquè més de 500 persones de Catalunya, d’arreu de l’Estat i d’Europa, van parlar durant tres dies una mateixa llengua: la llengua del compromís, de la solidaritat, de la dedicació als altres, de la implicació en un projecte…

Europa té un gran actiu de força social, una gran xarxa d’associacions que és clara expressió de la solidaritat de les persones. I a Catalunya, concretament, aquest motor social ha tingut una trajectòria llarga, sòlida i brillant. Catalunya sempre ha estat un referent en l’àmbit del voluntariat i del món associatiu, perquè voluntariat i associacionisme són conceptes inseparables.

Però a pesar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya portem el concepte voluntariat al nostre propi ADN, en els darrers anys, el món del voluntariat no ha viscut l’evolució que mereixia al nostre país: el primer Tripartit va derogar la Llei del voluntariat , que havia estat pionera a l’Estat espanyol. I en la darrera legislatura, es va intentar impulsar una nova llei massa intervencionista.  

És per això que hem celebrat aquest Congrés europeu, que ens ha permès fixar un nou punt de partida per a donar un fort i nou impuls al sector. Per tornar a donar-li veu i reiterar el nostre compromís i la nostra voluntat d’oferir-los tot el nostre suport.

Va ser un Congrés molt productiu, perquè va donar lloc a importants conclusions que serviran de base per començar a elaborar el II Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat des del diàleg i la complicitat amb el sector. I va ser un Congrés innovador, perquè es va tancar amb la celebració d’un Marketplace, una experiència pionera, de la mà de la Federació Catalana del Voluntariat, que va unir entitats, administració i empreses.

El Marketplace va ser un punt de trobada per promoure la col·laboració entre el món empresarial i el sector voluntari, un espai comú en el qual es van generar moltes sinèrgies i contactes que, de ben segur, es concretaran en projectes de col·laboració.

En definitiva, els dies 9, 10 i 11 de novembre van ser dies molt importants per al voluntariat i per al nostre país. Perquè es varen unir moltes veus; es varen compartir moltes experiències; es varen encaixar moltes mans i es va donar testimoni del treball de molts homes i dones que de manera anònima i generosa contribueixen dia a dia a construir una societat més justa i millor. Que serà més democràtica i valdrà més la pena si sumem esforços administracions, entitats i ciutadans per donar un nou i fort impuls a aquest bé comú, a aquest valor nacional, que és el voluntariat.

Hi ha qui ha volgut controlar el voluntariat des de la regulació. Evidentment, ha fracassat. El voluntariat no és mà d’obra barata o gratuïta. El voluntariat és la capacitat dels homes i dones, des d’una opció solidària i transformadora: de passar de la protesta a la proposta, del restar al sumar, de la individualitat al treball en equip, del personalisme a l’associacionisme, de la desafecció al compromís, del no al si, del ja està tot fet al tot està per fer, de l’impossible al possible, del desfer al fer, dels destruir al construir,…

Avui se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, un dia dedicat al reconeixement de l’acció voluntària en tots els camps. Un dia d’homenatge als milers de persones que a Catalunya, i arreu del món, donen el seu temps a canvi de res per deixar un món en millors condicions del que l’hem trobat. Un temps donat, sense esperar rebre res a canvi, però un temps que enriqueix cada persona voluntària espiritualment i humanament. Res fa més feliç que veure un somriure que es dibuixa en uns llavis per la força de la teva estimació i compromís solidari des de la gratuïtat.

Catalunya té, amb milers de persones voluntàries, la força de la solidaritat. En aquests moments de crisi i de dificultat ens cal més que mai aquest testimoni d’amor radical i transformador de la societat. Cal que des de les institucions es reconegui aquest paper del voluntariat, sense interferir en la seva tasca. Cal donar-li més suport, més promoció i més suport mitjançant l’associacionisme. I menys regulació!

A Catalunya tenim la joia del voluntariat, força solidària, per seguir construint una nació inclusiva per a tothom, per seguir fent possible la nació de totes les persones.

L’any 2011, Any Europeu del Voluntariat, serà una bona ocasió per al reconeixement de l’acció voluntària i per a donar-li un nou impuls. Des de Catalunya hi participarem amb decisió! Endavant!!!! 

El passat dia 15, el Conseller Ausàs va comunicar a les entitats del voluntariat més representatives que es retirava l’avantprojecte de Llei d’Acció Voluntària. Sens dubte, una bona notícia! Precisament, al darrer ple de mitjan desembre vaig interpel·lar al conseller i li vaig demanar que el retirés. Ara tots dissimulen: el conseller Ausàs, el Secretari d’Acció Ciutadana i el Director de Serveis Comunitaris del Departament de Governació, sembla que cap dels tres sabés res d’un programa per redactar aquest avantprojecte. Va ser una Resolució d’aquest Departament la que va crear el programa. Certament entenc que tots dissimulin perquè aquest text és un error en la seva globalitat. Però ells en són responsables en representació del Tripartit!

Mireu:

*En una reunió presidida pel Secretari d’Acció Ciutadana es presenta el text i diuen que en el termini d’un mes s’han de presentar els suggeriments i aportacions.

*En la celebració del Dia Internacional del Voluntariat es presenta el text de l’avantprojecte i es reparteix un tríptic per part del Departament de Governació amb la fotografia i un text de presentació del Conseller Ausàs.

*Amb efectes 1 de juliol de 2008 es va nomenar,  per Resolució del Conseller Ausàs, a l’ex-Secretari d’Acció Ciutadana (cessat el mateix dia) com a Director del Programa de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. Aquest senyor entotsolat ha redactat el que ha volgut, inspirat amb la legislació de les altres “comunidades autónomas” que tenen legislació. Catalunya també en tenia des del 1991, pactada amb el voluntariat i aprovada per unanimitat del Parlament, i derogada sense justificació pel tripartit el 2004.

*Malgrat no existir, aquesta Agència ja té adreça electrònica. Això és seriositat i rigor?

Per tot això, preguntaré al Departament de Governació quins costos ha tingut per a la ciutadania de Catalunya l’elaboració d’un text inútil. Un text que s’afegeix als centenars d’informes inútils que ha encarregat el tripartit i que ens han costat als catalans i catalanes centenars de milers d’euros.

Voluntariat i associacionisme són dues paraules indissociables. Al Departament de Governació i Administracions Públiques li ha costat molt de descobrir-ho. Això també succeeix quan per interessos partidistes unes competències es van passar d’un Departament a un altre, com es va fer en començar aquesta legislatura. Què hi fa el tercer sector i el voluntariat en aquest Departament que es dedica a l’administració pública?

El voluntariat i l’associacionisme requereixen només la legislació imprescindible, volen molta autoregulació. Quan s’ha de legislar s’ha de fer conjuntament amb els qui en són els protagonistes: el voluntariat i les entitats del tercer sector. Aquesta vegada tot s’ha fet d’esquenes a uns i altres. Ha estat una feina feta en va!

Si us plau, no legisleu en va!

Voluntariat i associacionisme són dos fets que no tenen sentit l’un sense l’altre. L’espai evident de participació i compromís de les persones voluntàries és el món associatiu. És a través d’entitats de tot tipus (socials, culturals, esportives, de medi ambient,…) on, a la nostra nació, milers de persones hi aporten el seu temps, la seva solidaritat, la seva voluntat per deixar el món en millors condicions de com l’han trobat. Un compromís personal i, a través de les associacions, col·lectiu que ha esdevingut clau en la construcció de Catalunya. El nostre país és el què és gràcies, en bona part, a aquesta solidaritat tan multitudinària.

Ara resulta que el Govern tripartit vol regular l’acció voluntària a través d’una llei. Una avantprojecte de llei que s’ha redactat des d’uns despatxos que estan d’esquenes a la realitat de les associacions i el voluntariat. Un text que parla de: voluntariat de l’administració pública, que crea una Agència sense la participació del tercer sector, que crea una Escola de formació de l’Acció Voluntària depenent d’aquesta Agència,… Un text del tripartit que vol trepitjar la llibertat i el compromís de milers d’entitats i de persones. Un avantprojecte que és un exemple clar de la voluntat intervencionsta i de control del Govern tripartit.

A casa nostra tenim entitats centenàries, escoles de formació de persones voluntàries amb llarga trajectòria,… L’administració hi té un paper a fer: donar suport a la iniciativa solidària de persones i entitats.

L’any 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar per consens i unanimitat una Llei del Voluntariat que es va redactar amb la participació i complicitat del món associatiu i del voluntariat. Avui no tenim llei del voluntariat perquè l’any 2004 el tripartit la va derogar amb molts silencis que no es van entendre.

Ara i aquí, ningú comprèn què vol aquest Govern. Una llei com aquest avantprojecte acabaria amb una de les riqueses d’aquest país: Milers de persones que, des de la seva llibertat i compromís, fan del seu temps lliure un espai de solidaritat i estimació a les persones, al territori, a la cultura, a la cooperació,… en definitiva, un espai de qualitat humana!

Aquest avantprojecte de llei de l’acció voluntària és un nyap amb totes les lletres!!! Un exemple de com des d’una administració intervencionista és pot fer molt mal a un sector bàsic per al futur de Catalunya! No ho aconseguiran!!!

No deixarem que el tripartit colonitzi el model d’associacionisme i voluntariat  de Catalunya!!! No espatllaran el que la solidaritat de milers d’homes i dones hem construït al llarg dels anys!!!

Inicio el meu bloc! Fa temps que volia posar-lo en marxa, però cada cosa al seu temps. Ha arribat el moment.

Li he posat el títol “a prop”. La proximitat, l’accessibilitat, el ser proper, … defineixen unes actituds que faciliten la relació i la comunicació.

Des del 1974 fins el 1992, vaig dedicar-me a l’educació en el lleure des del voluntariat: Amb un grup de joves crear un centre d’esplai (Grup d’Esplai- Parròquia de Vallirana), dirigir-lo, formar-se com a monitor i director, participar en el Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, participar a Coordinació catalana de colònies, casals i centres d’esplai, …i mil i una coses més. Totes amb un sentit de ser a prop de la gent.

L’any 1993 entro en el món de la política com a gerent de l’Institut Català  del Voluntariat de la Generalitat (un dia explicaré la meva experiència a l’INCAVOL  i com un govern tripartit el va eliminar), el 1996 passo a ser director general d’Acció Cívica del Departament de Benestar i Família. Finalment, des del 2003 i fins ara, diputat al Parlament de Catalunya. També  entenc la política com una acció de proximitat a les persones.

L’associacionisme, el voluntariat, la política,… són accions de compromís personal que només tenen sentit des de la voluntat de servir a les persones. Servir, també, amb un sentit d’utilitat, de ser útil a la gent. I només es pot servir de veritat des de la proximitat. És des d’aquí, que es sent, es comparteix, es vibra, es plora, es riu, …en definitiva es viu amb la gent.

Si estàs a prop coneixes. Des del coneixement es pot donar resposta a les necessitats, als problemes, als reptes,… Per als que ens dediquem a les polítiques socials, des de la seva vivència, aquests elements són pilars bàsics per ser útils a les persones, a la comunitat, a la nació.

A prop també vol dir saber escoltar. A voltes es parla molt de la política com l’art del saber parlar, i és cert, ajuda. Però també entenc la política com l’art, el bon art, de saber escoltar. És la millor manera de poder atendre i donar resposta a les necessitats de qui tens davant. És la millor manera de ser proper, d’estar a prop.

Entenc aquest bloc que inicio com un instrument més per a ser a prop de tots vosaltres. A prop per a servir el meu país que vol dir els homes i dones que en formem part. Aquesta és la meva raó de dedicar-me a la política i del meu compromís com a catalanista.