Una de les tendències de l’actual Govern tripartit és voler regular-ho tot. Les societats modernes han de tenir la legislació necessària i prou. Sense excessos.

El passat dia 15, el Conseller Ausàs va comunicar a les entitats del voluntariat més representatives que es retirava l’avantprojecte de Llei d’Acció Voluntària. Sens dubte, una bona notícia! Precisament, al darrer ple de mitjan desembre vaig interpel·lar al conseller i li vaig demanar que el retirés. Ara tots dissimulen: el conseller Ausàs, el Secretari d’Acció Ciutadana i el Director de Serveis Comunitaris del Departament de Governació, sembla que cap dels tres sabés res d’un programa per redactar aquest avantprojecte. Va ser una Resolució d’aquest Departament la que va crear el programa. Certament entenc que tots dissimulin perquè aquest text és un error en la seva globalitat. Però ells en són responsables en representació del Tripartit!

Mireu:

*En una reunió presidida pel Secretari d’Acció Ciutadana es presenta el text i diuen que en el termini d’un mes s’han de presentar els suggeriments i aportacions.

*En la celebració del Dia Internacional del Voluntariat es presenta el text de l’avantprojecte i es reparteix un tríptic per part del Departament de Governació amb la fotografia i un text de presentació del Conseller Ausàs.

*Amb efectes 1 de juliol de 2008 es va nomenar,  per Resolució del Conseller Ausàs, a l’ex-Secretari d’Acció Ciutadana (cessat el mateix dia) com a Director del Programa de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. Aquest senyor entotsolat ha redactat el que ha volgut, inspirat amb la legislació de les altres “comunidades autónomas” que tenen legislació. Catalunya també en tenia des del 1991, pactada amb el voluntariat i aprovada per unanimitat del Parlament, i derogada sense justificació pel tripartit el 2004.

*Malgrat no existir, aquesta Agència ja té adreça electrònica. Això és seriositat i rigor?

Per tot això, preguntaré al Departament de Governació quins costos ha tingut per a la ciutadania de Catalunya l’elaboració d’un text inútil. Un text que s’afegeix als centenars d’informes inútils que ha encarregat el tripartit i que ens han costat als catalans i catalanes centenars de milers d’euros.

Voluntariat i associacionisme són dues paraules indissociables. Al Departament de Governació i Administracions Públiques li ha costat molt de descobrir-ho. Això també succeeix quan per interessos partidistes unes competències es van passar d’un Departament a un altre, com es va fer en començar aquesta legislatura. Què hi fa el tercer sector i el voluntariat en aquest Departament que es dedica a l’administració pública?

El voluntariat i l’associacionisme requereixen només la legislació imprescindible, volen molta autoregulació. Quan s’ha de legislar s’ha de fer conjuntament amb els qui en són els protagonistes: el voluntariat i les entitats del tercer sector. Aquesta vegada tot s’ha fet d’esquenes a uns i altres. Ha estat una feina feta en va!

Si us plau, no legisleu en va!

Voluntariat i associacionisme són dos fets que no tenen sentit l’un sense l’altre. L’espai evident de participació i compromís de les persones voluntàries és el món associatiu. És a través d’entitats de tot tipus (socials, culturals, esportives, de medi ambient,…) on, a la nostra nació, milers de persones hi aporten el seu temps, la seva solidaritat, la seva voluntat per deixar el món en millors condicions de com l’han trobat. Un compromís personal i, a través de les associacions, col·lectiu que ha esdevingut clau en la construcció de Catalunya. El nostre país és el què és gràcies, en bona part, a aquesta solidaritat tan multitudinària.

Ara resulta que el Govern tripartit vol regular l’acció voluntària a través d’una llei. Una avantprojecte de llei que s’ha redactat des d’uns despatxos que estan d’esquenes a la realitat de les associacions i el voluntariat. Un text que parla de: voluntariat de l’administració pública, que crea una Agència sense la participació del tercer sector, que crea una Escola de formació de l’Acció Voluntària depenent d’aquesta Agència,… Un text del tripartit que vol trepitjar la llibertat i el compromís de milers d’entitats i de persones. Un avantprojecte que és un exemple clar de la voluntat intervencionsta i de control del Govern tripartit.

A casa nostra tenim entitats centenàries, escoles de formació de persones voluntàries amb llarga trajectòria,… L’administració hi té un paper a fer: donar suport a la iniciativa solidària de persones i entitats.

L’any 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar per consens i unanimitat una Llei del Voluntariat que es va redactar amb la participació i complicitat del món associatiu i del voluntariat. Avui no tenim llei del voluntariat perquè l’any 2004 el tripartit la va derogar amb molts silencis que no es van entendre.

Ara i aquí, ningú comprèn què vol aquest Govern. Una llei com aquest avantprojecte acabaria amb una de les riqueses d’aquest país: Milers de persones que, des de la seva llibertat i compromís, fan del seu temps lliure un espai de solidaritat i estimació a les persones, al territori, a la cultura, a la cooperació,… en definitiva, un espai de qualitat humana!

Aquest avantprojecte de llei de l’acció voluntària és un nyap amb totes les lletres!!! Un exemple de com des d’una administració intervencionista és pot fer molt mal a un sector bàsic per al futur de Catalunya! No ho aconseguiran!!!

No deixarem que el tripartit colonitzi el model d’associacionisme i voluntariat  de Catalunya!!! No espatllaran el que la solidaritat de milers d’homes i dones hem construït al llarg dels anys!!!

Inicio el meu bloc! Fa temps que volia posar-lo en marxa, però cada cosa al seu temps. Ha arribat el moment.

Li he posat el títol “a prop”. La proximitat, l’accessibilitat, el ser proper, … defineixen unes actituds que faciliten la relació i la comunicació.

Des del 1974 fins el 1992, vaig dedicar-me a l’educació en el lleure des del voluntariat: Amb un grup de joves crear un centre d’esplai (Grup d’Esplai- Parròquia de Vallirana), dirigir-lo, formar-se com a monitor i director, participar en el Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, participar a Coordinació catalana de colònies, casals i centres d’esplai, …i mil i una coses més. Totes amb un sentit de ser a prop de la gent.

L’any 1993 entro en el món de la política com a gerent de l’Institut Català  del Voluntariat de la Generalitat (un dia explicaré la meva experiència a l’INCAVOL  i com un govern tripartit el va eliminar), el 1996 passo a ser director general d’Acció Cívica del Departament de Benestar i Família. Finalment, des del 2003 i fins ara, diputat al Parlament de Catalunya. També  entenc la política com una acció de proximitat a les persones.

L’associacionisme, el voluntariat, la política,… són accions de compromís personal que només tenen sentit des de la voluntat de servir a les persones. Servir, també, amb un sentit d’utilitat, de ser útil a la gent. I només es pot servir de veritat des de la proximitat. És des d’aquí, que es sent, es comparteix, es vibra, es plora, es riu, …en definitiva es viu amb la gent.

Si estàs a prop coneixes. Des del coneixement es pot donar resposta a les necessitats, als problemes, als reptes,… Per als que ens dediquem a les polítiques socials, des de la seva vivència, aquests elements són pilars bàsics per ser útils a les persones, a la comunitat, a la nació.

A prop també vol dir saber escoltar. A voltes es parla molt de la política com l’art del saber parlar, i és cert, ajuda. Però també entenc la política com l’art, el bon art, de saber escoltar. És la millor manera de poder atendre i donar resposta a les necessitats de qui tens davant. És la millor manera de ser proper, d’estar a prop.

Entenc aquest bloc que inicio com un instrument més per a ser a prop de tots vosaltres. A prop per a servir el meu país que vol dir els homes i dones que en formem part. Aquesta és la meva raó de dedicar-me a la política i del meu compromís com a catalanista.