Ahir, des de Prada, la consellera d’Acció Social i Ciutadania del Govern Tripartit assegurava que el recurs de la Defensora del Pueblo contra la Llei d’Acollida és producte “de la voluntat de notorietat i que se la nomeni de manera definitiva defensora”. Realment uns arguments molt pobres! Consellera, no cal anar a Prada per dir tan poca cosa!

A Catalunya hem construït un model de convivència on la llengua catalana ha estat i és un element de cohesió, que basteix aquest preuat fet convivencial. L’haver posat la llengua catalana a l’abast de tothom, no com element de distinció o de separació sinó com element de comunicació (per aixó són les llengües, per a comunicar-se i expressar-se!!!)  i de construcció de xarxa social, ha estat una de les claus de l’èxit de la nostra cohesió nacional i social. És això el que ataca el recurs, com també determinats discursos d’algunes formacions polítiques, perquè això fa que Catalunya sigui el que és: catalana, un sol poble i on les persones ens entenem sense conflictes. Sap greu a l’espanyolisme ranci, de dretes i d’esquerres, que la nostra nació mantingui la llengua, la cultura i la convivència malgrat les onades migratòries que es pensaven que ens ofegarien. Dons no, no ens han ofegat!

Sabeu el secret? Doncs, hem posat a l’abast de tothom i com element cohesionador la llengua i la cultura catalana amb els nostres valors. Hem donat, generosament, el més valuós que tenim. Els “nous catalans” ho saben i per això se senten ben acollits a casa nostra que és casa seva!

Des de les altes responsabilitats polítiques, cal analitzar més profundament el que ens estan fent. No es poden quedar en l’anècdota, Sra. Consellera!

Amics i amigues estan atacant el nostre model de convivència! No farem un sol pas enrere!!!!

Notorietat? Si us plau!!!

A finals d’abril d’aquest any, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Acollida de persones immigrades i retornades. Aquesta Llei va rebre un ampli suport del Parlament (CiU, PSC, ERC i IC-EUiA). Aquest text responia a un treball de debat i consens ampli iniciat amb el Pacte Nacional per a la Immigració i que va continuar amb la tramitació del Projecte de Llei que va comptar amb moltes compareixences. Aquest treball conjunt va portar a acceptar una bona part de les esmenes presentades per CiU. Així el Pacte i la Llei varen ser pactats entre Govern i CiU. Ho podeu trobar en un apunt del Bloc titulat “Terra d’acollida“.

Ahir vàrem saber que la Defensora del Pueblo de l’estat espanyol ha interposat recurs contra aquesta Llei d’acollida per la qüestió lingüística. Aquesta Llei disposa un procés d’acollida que comença per la llengua catalana i continua per la llengua espanyola. Així al final del procés d’acollida es té un coneixement d’ambdues llengües, a més d’un coneixement de la societat, els seus valors, els seus drets i deures, com també el sistema laboral,…

Catalunya té una llengua pròpia, el català! Si volem fer un procés d’acollida que prepari per al país real, amb voluntat de promoció personal, li hem d’oferir la llengua pròpia i la llengua que també és oficial amb el català, l’espanyola.

Ser acollidors vol dir oferir el més íntim i propi, com és la nostra llengua catalana. No renunciarem a fer un sol poble integrador i acollidor. Però un sol poble, una nació, que NO RENUNCIARÀ MAI AL QUE ÉS.

Des Convergència i Unió no deixarem retrocedir ni un sol mil·límetre el nostre autogovern!!!

Cal recordar al Govern Tripartit que la Llei d’Acollida no s’ha desplegat ni s’està desplegant amb l’agilitat que calia fer-ho, per les tensions dins del mateix Govern…com sempre! Llàstima!

Des de CiU vàrem donar el suport a aquesta Llei, malgrat ser a l’oposició, com un servei més a la construcció d’una nació cohesionada i que no perdi els seus valors socials, culturals, democràtics, nacionals,…

Rebutgem aquest recurs de la Defensora del Pueblo! Ja sabem, una vegada més, que al nostre poble no el defensa!!!

Malgrat intentar desconnectar en aquestes curtes vacances, he llegit alguns diaris de casa nostra, i he connectat tot seguit. Mentre pujava prop dels 2500 metres d’alçada i agafava aire m’he dit: “salvadors”, no gràcies! Quan puges a aquestes alçades vencent uns centenars de metres de desnivell, saps el que costa arribar al punt desitjat. Cal un plànol, tot el que necessites per fer el camí i el temps que necessites per arribar al final del trajecte marcat.

*Quan veig candidatures a les properes eleccions del Parlament de Catalunya que s’acaben de constituir i ja anuncien la declaració d’independència per al gener del 2011…

*Quan veig sota el nom de “solidaritat”, “reagrupament”,…persones que demanen una “plataforma política unitària” quan tot just fa unes setmanes han abandonat les seves formacions polítiques i alhora els hi reclamen a aquestes formacions que se sumin a aquest nou projecte…

…sincerament, em preocupa i molt!!!

Quin programa ens presenten per a sortir de la crisi econòmica? Per generar de nou riquesa? Quin programa per a generar llocs de treball?  Per a lluitar contra l’atur en general i el juvenil en particular?

Quines propostes en política social? Com fomentar la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació de dependència? Com lluitar contra la pobresa (que supera al 20% al nostre país)?  Com promoure la vida independent de les persones amb discapacitat? Com ajudar a les famílies que volen tenir infants? Com defensar els drets dels infants?

Quina política educativa? Com lluitar contra el fracàs escolar? Què proposen en l’àmbit universitari?

Quina política sanitària? Quins programes de promoció de la salut?

Quina política industrial? Com defensem i respectem el nostre medi ambient?

…i tants altres aspectes bàsics per a construir una “Catalunya sense límits”.

De tot això no en parlen! I el primer que cal fer és:

*sortir de la crisi econòmica, generar riquesa, promoure un estat del benestar a nivell europeu, generar ocupació,…

*això ho podrem fer millor si obtenim en la propera legislatura el “concert econòmic”. Podem exercir amb força el nostre dret a decidir obtenint aquests recursos econòmics per a refer el país.

*millorar la gestió del Govern de la Generalitat, amb polítiques d’estalvi i austeritat, juntament amb una desburocratització de l’administració (facilitat, agilitat, eficiència i eficàcia).

….

Catalunya no necessita més aventures tripartites o algunes aventures que ja de sortida són multipartites (tants caps, tants barrets), no necessita nous invents insolvents, necessita un Govern fort , amb un programa fort per sortir de la crisi econòmica i de la crisi social, que recuperi el prestigi de la nostra nació (perdut amb dues legislatures de tripartit), que ens retorni l’autoestima…i amb tot això aconseguirem fer camí cap a la “Catalunya sense límits” que desitgi la sobirania del nostre poble.

No ens calen “salvadors” (alguns es volen salvar ells) de la pàtria, ara ens calen “servidors” que amb generositat, entrega, projecte i preparació vulguin donar el millor d’ells mateixos al servei de la nostra nació, de la seva gent i del seu territori!

Jo faig costat a Artur Mas i al seu equip de Convergència i Unió per fer aquest camí cap a una “Catalunya sense límits”, perquè reuneixen les condicions que he comentat. Amb l’Artur hi trobo el lideratge, la preparació, el projecte i la voluntat de servei.

Endavant!!!