La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

Jo, com a conseller de Benestar Social i Família, vaig reiterar, un cop més, el ple suport del Govern de la Generalitat a les dones que es troben en situació de violència masclista i al seu entorn, i el compromís de treballar amb tots els agents socials implicats per avançar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Dos dies abans havia expressat aquest mateix compromís a La Seu d’Urgell, on varem inaugurar un Centre d’Intervenció Especialitzada per donar servei a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

Però, lamentablement, ahir diumenge varem viure un altre trist episodi de violència masclista en el qual una dona de Terrassa va perdre la vida.

Som conscients que des de les administracions hem de seguir treballant, com fem, atenent tots els àmbits de manifestació de la violència, en la seva prevenció, en la protecció de les persones … Però també sabem que cal la complicitat de tots per acabar amb la violència masclista, i que les estratègies per avançar en el camí de la seva eradicació només seran efectives si s’actua de forma contundent, unitària i multidisciplinar des de tots els àmbits polítics i socials.

Com deia, fa pocs dies hem inaugurat un nou CIE a La Seu d’Urgell, el sisè de Catalunya. Seguim donant tot el nostre suport a la feina realitzada des dels 100 SIAD que hi ha arreu del país. Hem iniciat un pla pilot per incloure formació en prevenció de relacions abusives dins la parella en el currículum educatiu dels estudis de formació professional d’Integració social i d’Animació sociocultural, una iniciativa en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.  

A més, no puc deixar de destacar la Línia 900900120, que ha realitzat més de cent mil atencions en els seus 10 anys de funcionament.

Seguim treballant, prioritzant l’atenció a les dones i als seus fills i filles. I us seguim demanant a tots i a totes que no baixeu la guàrdia, que davant qualsevol indici alerteu, denuncieu o tendiu una mà.

Entre tots ho farem possible, sobretot si no defallim quan, com ahir, haguem de reviure el dolor de plorar una altra víctima. Fem de cada dia, un 25 de novembre.

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

I és que les persones amb discapacitat, per tal d’aconseguir la igualtat, no només no han de ser discriminades, sinó que hauran de gaudir de mesures dissenyades per garantir la seva independència, la seva integració i la seva participació en la vida social.

I en parlar de la seva independència s’evidencia que el camí que ens marca aquesta Convenció Internacional va en una línia diferent a la que estableix la llei estatal de la Dependència.

És per això que des del Departament de Benestar Social i Família ens hem marcat un objectiu: fer un canvi de paradigma i deixar de parlar de la dependència de les persones amb discapacitat, per parlar de promoció de la seva autonomia personal.

La llei de la Dependència ha volgut ser una eina important per afavorir els drets de les persones amb discapacitat, però la situació que ens hem trobat, el finançament deficient per part del govern de l’Estat i la tendència a donar sobretot prestacions econòmiques, l’han convertit en una eina amb moltes mancances. A més, aquesta llei no té prou en compte que situacions tan diferents com les discapacitats, l’envelliment o les malalties mentals; o el perfil dels beneficiaris, com són la seva edat, la seva situació personal, etc. requereixen també solucions diferents i, per tant, la llei no pot donar les mateixes prestacions i serveis, cal personalitzar l’atenció.

És per això que ens comprometem a donar un gir a aquesta situació i impulsar, en la segona part de la legislatura, una llei en clau catalana que afavorirà l’autonomia personal de les persones amb discapacitat i, en general, en situació de dependència, que els proporcionarà les eines necessàries per a poder estudiar, independitzar-se, treballar i gaudir del seu temps de lleure. Una llei que permeti, realment, desenvolupar plenament les múltiples capacitats de les persones en situació de dependència, que els doni eines per tirar endavant la seva lluita personal. Hem d’aconseguir que les persones s’apassionin per la seva pròpia vida!

Vaig voler deixar molt clar que la prioritat d’aquest govern serà posar per davant les 55.000 persones pendents d’obtenir el servei o la prestació a la que tenen dret, especialment, les 33.000 amb gran dependència i dependència severa que ja han vist superat el  termini legal per a gaudir d’aquest dret.

També hem de donar resposta a les famílies de les 17.000 persones que van morir a l’espera de rebre la prestació o servei corresponents.

I és que, el diputat que em feia la pregunta demostrava certa pressa per a resoldre-ho tot plegat. Llàstima que les presses els hi entrin ara, i no abans, quan estaven al govern. Perquè com deia el Síndic de Greuges en el seu informe 2010, presentat la setmana passada, els retards van d’un any a dos anys en les diverses fases del procés d’aplicació de la Llei de la Dependència i això suposa una vulneració als drets de les persones.

Així que, si bé és cert que des del dia 1 de gener de 2011 ja poden presentar les seves sol·licituds les persones amb dependència lleu, ara mateix hem de prioritzar aquelles persones que no han estat ateses encara, perquè el govern anterior va ser  lent.

Fins el mes de juliol tenim marge per fer les valoracions i el PIA a les persones amb dependència de grau I nivell II, segons els terminis que ens marca la Llei. Però ara mateix, hem de donar resposta a les persones que han vist vulnerats els seus drets per una espera excessiva, perquè aquest govern tenim la voluntat d’humanitzar la gestió.

Després de la pregunta que va fer la Núria Gómez al Sr. José Montilla al programa “Tinc una pregunta per a vostè” sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència a Catalunya, dissabte passat van publicar en un diari d’abast català la situació personal de la Núria (persona tetraplègica) com si ella hagués enganyat la gent amb la seva intervenció.

La Sra. Núria Gómez és una activista social del Foro de Vida Independent. Gràcies a la seva lluita, a la del Foro, com també a la de la Fundació ECOM i a la Fundació Autònoma Solidària existeix un programa pilot d’assistents personals que facilita assignar de forma experimental aquest servei a un grup de persones amb gran dependència física. Gràcies a aquest servei, aquestes persones desenvolupen un programa de vida autònoma (vida independent) que els permet treballar i/o estudiar i “normalitzar” la seva pròpia vida.

La Sra. Gómez va plantejar al Sr. Montilla la situació de les persones que han de rebre aquests serveis mitjançant la Llei de la Dependència. En aquest sentit, el que planteja la Núria és cert. Les dades són contundents i clares: a 1 de novembre de 2010, el Tripartit ha atorgat la prestació econòmica de cuidador familiar a 77.153 persones (58,60%) i la prestació econòmica d’assistent personal només a 18 persones (0,01%) a tot Catalunya. I amb una dedicació d’hores d’assitent molt reduïda. Té raó o no la Núria? El problema és que tenim un Govern tripartit i un President Montilla als que no els hi agrada escoltar les veritats i veure com la ciutadania se n’ha adonat que la seva política social és d’aparador, per quedar bé. Ha quedat ben clar que el Govern tripartit, autoanomenat d’esquerres, és un govern d’esquena a la gent.

El 22 d’octubre de 2007, des de CiU vam organitzar un acte sobre els “”25 anys de la LISMI”, l’anomenada llei Ramon Trias Fargas d’integració de les persones amb discapacitat. Va pronunciar una conferència el Sr. Adolf Ratzka, fundador i director de l’Institut de Vida Independent de Suècia, acompanyat del Sr. Artur Mas. Ratzka va parlar de la vida independent de les persones amb discapacitat i del seu dret a triar, entre d’altres. Mas va parlar del nostre compromís en aquest àmbit i que hem demostrat amb les nostres propostes i intervencions en el Parlament en aques sentit. Per això, ara, en el programa per a les properes eleccions catalanes des de CiU ens hem compromès amb la ciutadania pel que fa a les polítiques socials amb el dret a triar i amb el foment de la vida independent (veure www.ideespelcanvi.cat ).

El que des de la política no es pot fer mai és no saber escoltar les demandes i propostes de la gent, i a més prendre represàlies contra qui ho fa.

Tots som la Núria! Núria estem amb tu i la teva (vostra) lluita!!!! 

Aquest dimarts passat, el Govern tripartit es va autovalorar i va dir-nos que havia complert el 90% del seu Pla de Govern. Quan vaig sentir això em vaig quedar de pedra! Ho vaig veure al moment. Si aquest tripartit considera que ha aconseguit la seva fita política per aquests quatre anys passats vol dir que aquest Pla de Govern i aquest Govern tripartit no eren els que necessitava Catalunya. Ho diu la foto del moment: Prop d’un 18% d’atur, un 40% d’atur juvenil, un 30% de fracàs escolar, un 20% de persones per sota el llindar de la pobresa,…

He analitzat el balanç que ha fet el tripartit, especialment pel que fa a “Ciutadania i cohesió social”. A sobre hi ha moltes coses que es donen com a fetes i que no ho estan o que estan ben malament. A continuació en comento algunes, a partir del títol que hi posa el govern tripartit, sense voluntat de ser exhaustiu (tampoc ho puc ser per l’espai que ocuparia):

*”Crear el sistema català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència”. Al contrari, han desmuntat el sistema català que s’estava construint i han passat a crear el Sistema espanyol de la dependència, amb terminis superiors als legals, ajudes que no es cobren, 18.000 persones sol·licitants que han mort sense servei ni prestació,…Un sistema que no respecta la competència exclusiva de Catalunya i que té un finançament inadequat.

*”Promoure la figura de l’assistent personal”. Només han resolt 18 Programes individuals d’atenció (PIA) d’Assistent Personal. No l’han promogut, l’han limitat.

*”Incrementar serveis de places residencials (gent gran)”. El tripartit es va comprometre a crear 2.500 places pròpies per any i que en els primers 4 anys de tripartit arribarien a les 10.000 places pròpies (públiques de la Generalitat). Doncs en 7 anys, segons les seves estadístiques oficials només han creat 676 places pròpies!

*”Fer el Decret de Desplegament de la Llei 18/2003, de suport a les famílies”. Les famílies amb infants de 0 a 3 anys o les nombroses i monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, perden amb el tripartit una paga sencera (amb CiU el primer i l’últim any  es cobrava anualitat sencera, ara amb el tripartit entre el primer i l’últim any se’n cobra una). A més els anys 2008, 2009 i 2010 han tingut la mateixa anualitat congelada. Aquest és el desplegament tripartit de suport a les famílies: menys ajudes!

*”Ampliar els recursos a la protecció de la infància i l’adolescència”. Primer CiU i més tard el Síndic de Greuges, vam denunciar que hi havia llista d’espera per entrar en un Centre Residencial per declaració de situació de desemparament de l”infant. Al darrer informe del Síndic sobre infància en situació de risc es parla de 190 infants que estan esperant.

*”Aprovar el Decret de fons de garantia de pensions d’aliments”. Aquest Decret arriba amb gairebé 7 anys de retard. El tripartit l’ha de crear des del gener de 2004 per que va entrar en vigor la Llei que el creava. El Decret aprovat diu que entra en vigor l’1 de maig de 2011. L’any 2009 i l’any 2010, els Pressupostos de la Generalitat tenien 10 milions d’euros cada any per aquest Fons. Vint milions d’euros que estaven aprovats per atendre les famílies amb aquesta situació de necessitat extrema que no s’han dedicat a aquesta finalitat. I ara, a més, res fins el mes de maig de 2011. Si això és complir…

Podria estendre’m més…però no cal, ja es veu quin nivell han tingut les polítiques socials amb el tripartit. Molta propaganda per a no res!

Un Govern i un Pla de Govern que no han servit als interessos del poble de Catalunya, de la gent. Només han servit als seus interessos partidistes.

Aquests anys perduts per al país i per a les polítiques socials, han tingut política d’aparador: dir i donar com a fet el que no es pensa fer. Una enredada amb totes les lletres!

Cal un CANVI!!! Si volem i sumem, COMENÇA EL CANVI!!!

Nota.- En aquests dos enllaços podeu trobar la meva intervenció sencera al Parlament de Catalunya, on vaig fer menció a alguns dels temes comentats:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887594&p_cp3=13&p_cp22=cerca

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887604&p_cp3=13&p_cp22=cerca

Aquesta família té un fill amb discapacitat psíquica amb una valoració de la dependència de grau III nivell 2 (gran dependència), la màxima. La mare té una malaltia crònica diagnosticada.

No serà que el Departament d’Acció Social i Ciutadania, que el Tripartit, actua així perquè aquesta senyora és l’esposa del Sr. Antonio Moreno, president de Papàs de l’Àlex i que el seu fill és l’Àlex?

No serà perquè aquesta entitat ha fet i fa una bona feina en defensa dels drets socials de les persones i les seves famílies?

No serà perquè han posat en evidència la mala gestió del tripartit en política social?

Un Govern tripartit que ha aplicat i gestionat les polítiques socials sense respectar terminis, amb més burocràcia i amb una clara vulneració dels drets socials, com ha denunciat el mateix Síndic de Greuges, pot qualificar l’actuació d’una família d’antisocial? Ni un Govern que ho fes bé pot dir a una família que exerceix el seu dret davant de la justícia d’una forma antisocial!

El que ha de fer el tripartit és reconèixer el trist paper que ha fet i fa en política social, però a més no faltar a ningú!

Què denúncia ACRA? Doncs, entre altres qüestions, que:

*l’incompliment del Govern Tripartit del compromís acordat el 2008 d’incrementar les tarifes un 16% en dos anys (2009/2010) amb la voluntat de crear el primer conveni català del sector i facilitar les millores econòmiques per als treballadors i treballadores d’aquest àmbit laboral. 

*L’any 2009 es van incrementar les tarifes un 2,5% i en canvi el conveni estatal va significar un increment salarial del 2,7%, incrementant el dèficit del sector.

*El tripartit ha informat que no hi haurà increment per al 2010, quan els increments salarials del conveni estatal són del 3,6% de mitjana.

*L’exclusió de l’aplicació del tipus d’IVA superreduït (4%) a tots els usuaris que reben prestacions econòmiques vinculades al servei o que accedeixen a aquests serveis de manera privada.

*L’endarreriment endèmic de l’ICASS en el pagament de les factures que se situa en uns 150 dies.

*Col·lapse del circuit administratiu per a les valoracions de les dependències.

Això significa deixar aquest sector en una situació de molta precarietat, d’incertesa i en estat crític.

Per contrastar-ho amb el que diuen els sindicats, afegir que el passat dia 9 de juny vaig interpel·lar a la Consellera Capdevila i una representant sindical em va escriure i em va dir:

“Buenos días Josep Lluís, queremos agradecerte tu intervención en El Parlament, el pasado 9 de junio, ya que fuíste el único que hiciste referencia a los trabajadores del sector de la dependencia. Comunicarte que en la intervención de la Consellera, cuando dijo que existe un preacuerdo de convenio del sector, no es real, pues no existe dicho preacuerdo. Te adjunto el boletín que hacemos para el sector, donde explicamos a los trabajadores el decreto del Govern y como tu dijiste, afecta también al sectot. Un saludo.”

El Govern Tripartit deixa un sector clau en l’atenció a les persones amb grans dificultats de cara el futur proper. Una situació d’una gran precarietat. Catalunya necessita un canvi de Govern! Cal reactivar aquest sector!!!